Les intencions del ministre Cañete poden conduir a un altre intent de transvasament de l'Ebre

Els plans hidrològics que va desgranant el PP representen una regressió brutal a l'època del famós Pla Hidrologic Nacional (PHN) que impulsava el transvasament de l'Ebre. Ara sembla clar que no podrien tornar a prendre-li el pèl a la Comissió Europea (no tot el que ve d'Europa és dolent) i obtindre recursos per a un programa de transvasament que sols resultava econòmicament viable amb les subvencions europees. Per això s'han vist impel·lits a optar per una estratègia diferent: accentuen la (neo)liberalització de l'aigua (permetent el mercadeig entre drets de diferents conques) i obren la porta així a la justificació del que anomenen "autopistes blaves". Clar i ras: les enormes tuberies i canals que haurien de permetre el bombeig i transport de l'aigua (encara no es coneix una altra transmigració de l'aigua que no siga la governada per l'evaporació, el vent, l'orografia, la pressió atmosfèrica, la temperatura, la condensació i la llei de la gravetat). La qüestió és permetre possibilitats, encara que siguen remotes, de negoci privat i d'especulació. A més de provocar desastres ambientals i malbaratar el recurs (qualitativament en primer lloc) es tracta de transferir la riquesa creada pel treball a les butxaques dels malfaeners cobdiciosos, no ho oblideu.

NOTA DE PREMSA

EU presenta una PNLL per la propietat col·lectiva de l’aigua i el paper ecològic dels rius

El portaveu adjunt d’EUPV en Les Corts, Lluís Torró, ha anunciat que presentarà una Proposició No de Llei (PNLL) en defensa de la propietat col·lectiva de l’aigua i del paper ecològic dels rius. Torró ha criticat que els nous plans de conca “recuperen el nefast esperit del Pla Hidrològic Nacional de 2001 i aposten per la construcció de noves infraestructures per a vendre i moure l’aigua, obrint la gestió dels rius als mercats i als interessos privats”. El parlamentari autonòmic ha recordat que el propi ministre Cañete ha assegurat que aquesta vegada “els objectius són els mateixos que fa quinze anys”.

 

“L’ampliació de les concessions de reg de l’aqüífer de La Manxa i la possible nova presa del Xúquer-Vinalopó, d’una banda, a més de la possibilitat d’obrir la porta al transvasament de l’Ebre, són una bona mostra de les conseqüències nefastes d’aquesta nova política”, afirma Torró.

 

Torró ha criticat “l’acceleració de la liberalització de l’aigua, donant un major paper al sector privat” i ha dubtat de la idea dels cabdals excedentaris. Per al diputat d’esquerres es tracta més bé d’una “privatització d’un patrimoni públic”. Torró també ha recordat que la Directiva Marc d’Aigua de la Unió Europea advoca per mantenir el bon estat ecològic dels ecosistemes fluvials, front a les polítiques basades en les infraestructures hídriques, concebent l’aigua com a part d’un tot”.