divendres, 27 de febrer de 2015

Una segona Batalla de València?

Ahir em van publicar a Levante-EMV aquest article d'opinió. És un resum de l'argument amb el que vaig defensar l'esmena a la totalitat d'EUPV a l'impresentable Llei de Senyes d'Identitat (en realitat el seu nom complet és Llei de Reconeixement, Protecció i Promoció de les Senyes d'Identitat del Poble Valencià). Podeu llegir ací les cròniques de El País, El Temps o Ara. Tambe vos pose un enllaç a un article d'opinió de Víctor Maceda a El Temps a propòsit d'un dels arguments de la rèplica del portaveu del PP, Jorge Bellver.

Les preocupacions de la ciutadania valenciana s’adrecen a qüestions referides a l’atur i la precarietat laboral, la pèrdua de serveis públics i la corrupció. Problemes en els que el PP té una evident responsabilitat. Tanmateix, el Consell no atén aquestes qüestions de forma prioritària. No es preocupa de les polítiques actives d’ocupació, d’evitar els desnonaments, d’exigir el canvi del model de finançament o de garantir la protecció social... però sí de legislar sobre les senyes d’identitat.

Des del punt de vista cultural, s’entén que un govern responsable actue per defendre la llengua pròpia. Una llengua que cada vegada és més coneguda però menys utilitzada; que pateix un greu deteriorament del seu prestigi social. Cosa que no resulta estranya si aquells que haurien de ser-ne exemple (com hem vist recentment amb Rita Barberà) el que fan és ridiculitzar-la quan l’empren i ridiculitzar-la més encara quan s’excusen per haver-la emprat malament.

En comptes d’això, el Consell porta a les Corts una llei qüestionada pel mateix Consell Jurídic Consultiu, que assenyala que els seus objectius “ja es troben a l’abast dels Poders Públics sense necessitat que s’introduïsca una nova norma amb rang legal a l’ordenament”. Literalment (ah, no, perdó: el CJC no fa cap informe en valencià, sembla que aquesta llengua no té la categoria suficient).

Una llei per a la que no han comptat amb institucions estatutàries com el Consell Valencià de Cultura i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ni per a la redacció del text legal ni per a la composició de l’inefable Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià, que es constitueix en una mena de tribunal per a salvaguardar la ‘puresa’ identitària. Volen codificar una determinada manera d’entendre la valencianitat i deixar la seua interpretació en mans d’uns ‘guardians de les essències’ molt particulars. Això representa una deriva totalitària que ens recorda el nacional-catolicisme. A les Corts, en un debat recent, hem escoltat un portaveu del PP renegar de la ciència. Estan restaurant la Inquisició?

Amb aquesta operació, tracten de legitimar-se davant una part del seu electorat que fuig en desbandada de les seues polítiques catastròfiques, de la seua mala gestió i de la corrupció que s’ha enquistat en el seu partit. Ja no tenen enemics externs amb els que practicar el victimisme. Ara també manen a Madrid i han passat del victimisme a l’agenollament davant el govern central. L’únic enemic extern al que poden recórrer és, una vegada més, el catalanisme. S’equivoquen perquè no els funcionarà. Cal estar molt cec per no adonar-se que la societat valenciana ha superat fa molt temps eixos complexes.

Estem davant una gravíssima irresponsabilitat perquè l’enemic que volen identificar no està fora, és d’ací. Volen estigmatitzar legalment qualsevol altra forma d’entendre la identitat valenciana que no siga la seua. Estan revifant l’enfrontament entre els valencians a compte de la llengua, la paella o els bous. De forma inconscient (o no tant) ja s’han situat a l’oposició i estan marcant el terreny.

Amb una Batalla de València ja en vàrem tindre prou. No els sembla?

1 comentari:

  1. Lluis,
    tal vegada no em recordes, però este migdia t´he vist a la tele.
    Soc un veí teu de quan estudiaves a Valencia.
    Jo vivia a Blasco Ibañez 73 en el pis 8 tu al 7.
    Endavant amb la teua tasca de lluita!

    Un abraç fort

    Eduard Escrihuela
    eescrihuela@gmail.com
    Tavernes de Valldigna

    ResponElimina