Lluís Torró

Fabra ha vingut a Alcoi, a donar-se olla. En això són els millors, no els tenen "auela", com diem ací. Ve, ven fum (ATE de La Española a La Canal, tema recurrent del que seguiré parlant-ne, i la cessió de 5 habitatges a l'Ajuntament d'Alcoi per resoldre el problema dels desnonaments) i menysprea a la gent que l'espera per reivindicar coses tan elementals com el cobrament de les prestacions per dependència o la recuperació d'un habitatge digne que els bancs els han arrabassat. El PP valencià va substituir la política per el balafiament i la propaganda. Ara ja no no els queda quasi marge per seguir balafiant els diners públics (això sí patim i patirem les conseqüències durant molt de temps) i únicament els resta la propaganda. Ah sí, i el menyspreu. NOTA DE PREMSA El portaveu adjunt d’EU a Les Corts Valencianes, Lluís Torró, assegura que aquest desplegament per cedir en lloguer cinc habitatges quan hi ha 500 famílies a Alcoi amb necessitats és “perdre el s...

Definitivament ens prenen per imbècils. S'equivoquen, però, una vegada més. És l'error més comú dels poderosos i la seua principal debilitat. I quan parle dels poderosos em referesc a grans empresaris sense escrúpols i la caterva de polítics, tècnics i funcionaris servils, corruptes o corrompibles. No són tots, ni tan sols majoria, però acumulen una gran capacitat de decisió. Una de les grans esperances que va dur el canvi de govern a Alcoi i una de les claus de la pèrdua de majoria del PP va ser, sense cap dubte, el tema del sòl industrial a La Canal. L'esperança que els partits que accedien al govern municipal havien promès no arriscar l'aigua del Molinar amb projectes industrials a La Canal que acumulaven un munt d'informes desfavorables. La ciutadania es va expressar amb una claredat meridiana. Les aigües, però, es van enterbolir quan La Española va anar a l'Ajuntament amb el típic: "tinc un terrenyet, mira si me'l pots requalificar". Amb l...

L'assumpte roda des de fa més d'un any i ara els tribunals europeus han sentenciat definitivament: una part dels fins europeus per a Andalusia, Euskadi i el País Valencià (ho podeu llegir ací) no s'han gastat adequadament. S'assenyalen defectes importants de forma, però al nostre cas potser caldrà afegir la desviació dels fins per a finalitats diferents a les originals. Clar que estem parlant d'èpoques diferents. Els fons als que es fa referència en la notícia són els que van arribar a la segona meitat dels noranta. Es va començar malament i la cosa ha anat empitjorant acceleradament. Hui hi ha programes sencers de La Generalitat (en Indústria, Turisme i Agricultura, fonamentalment) que depenen d'uns fons que s'acaben enguany. A mitjà termini ja preparen un document (inútil i buit si no canvien moltes coses) anomenat EPI (Estratègia de Política Industrial) per a pescar més fons. Ja veurem en què para la cosa... NOTA DE PREMSA EUPV demanarà explicacion...

Ací teniu un resum (molt breu) del meu debat amb la consellera Bonig arran de la seua compareixença per explicar la política del seu departament (Infraestructures, Territori i Medi Ambient) arran de la remodelació del Consell del passat mes de desembre. Podria comentar-vos moltes coses, el retràs en comparèixer  la pertinència de la compareixença o de la mateixa remodelació, i un llarguíssim etcètera. Però crec que el millor és que s'ho passeu per les mans (pels ulls i els oïts, en aquest cas). A mi encara em costa de creure que em passara a mi.

El divendres, la companya Marina Albiol (que porta a Les Corts els temes de sanitat), el Coordinador d'EU a Elx Robert Quereda i jo mateix, ens vam reunir amb membres de diferents sindicats del Comitè d'Empresa de l'Hospital i àrea de salut de gestió pública d'Elx. Heu de saber que Elx (ciutat) i les comarques del Baix Vinalopó i part del Vinalopó Mitjà estan dividides en dues àrees de salut. Una pública, amb l'Hospital General Universitari al front, i l'altra amb l'Hospital del Vinalopó gestionat privadament. El gran negoci dels hospitals privats al País Valencià es troba en el fet que conviuen amb el sistema públic. Cada àrea de salut té assignada una quantitat de població d'una determinada zona (amb un nombre determinats de SIPs) i per això cobra un cànon que paga la Conselleria de Sanitat. Quan aconsegueixen un client que no està inclòs en eixa quota que te assignada això suposa una facturació extra. A les zones costaneres (Dénia o Torrevieja), el gr...

Ja he parlat en altres entrades de les especials relacions del Conseller Castellano amb l'empresa Taroncher. El cas és que hem tractat d'informar-nos de cinquanta maneres diferents sobre aquesta relació i no ens han fet cap cas, eludint sempre la resposta i el lliurament de la informació a la que tenim dret. Em registrat 10 iniciatives diferents i no hem obtingut ni una resposta digna d'aquest nom. Això en diuen democràcia. Crec que no calen massa comentaris afegits. NOTA DE PREMSA Lluís Torró (EUPV): “Si tots els contractes estan fiscalitzats, per què negar-se a mostrar-los?” El portaveu adjunt d’EUPV a Les Corts, Lluís Torró, ha denunciat que el conseller Manuel Llombart es nega a proporcionar els contractes menors de la Conselleria de Sanitat amb les empreses del soci i amic de Serafin Castellano que va sol·licitar la formació d’esquerres. La contestació a la pregunta oral registrada per Torró arran de la primera negativa a mostrar aquests contractes, és “abs...

L'IVF (Institut Valencià de Finances) té, per llei, encomanades les funcions de supervisió de les caixes d'estalvi i cooperatives de crèdit valencianes. Per entendre'ns, hauria d'haver estat el tercer esglaó de la supervisió, després del Banc d'Espanya (BdE) i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Hauria... perquè, van pensar, si ja estan els altres dos per a que ens hem de calfar el cap i perdre temps. Així que, tot i que tenien responsabilitats directes (obligació legal) i indirectes (la Generalitat triava una bona part dels consellers generals de les caixes i determinava la composició final dels òrgans de decisió de les mateixes), van decidir mirar cap a una altra banda. Si llegiu els diaris de sessions de la Comissió de Control de la CAM veureu que els qui arribaven al Consell d'Administració o la Comissió de Control proposats inicialment pel PP no saben o no volen (no volen, de fet) explicar com van arribar-hi i la majoria eludeixen respondre...