Lluís Torró

M'he trobat amb gent que m'ha preguntat sobre què fer el diumenge. No m'estranya. La decisió potser no ha estat mai tan difícil. Com que no sóc de respostes curtes, ací va el meu argumentari. El podeu llegir també a Página 66 i a AraMultimèdia . Espere que us siga de profit. Votar a l’esquerra, votar Unitat Popular (EU ) Segur que, a hores d’ara, encara hi ha molta indecisió de cara a les eleccions del dia 20 sobre quina serà la millor opció i la més útil. Per a la gent que està farta de l’actual estat de coses, de tanta crisi i corrupció, per a totes aquelles que entenen que el règim del 78 està caduc, que el bipartidisme ha de passar a millor vida i que no hi ha prou amb canvis cosmètics, les opcions s’inclinen clarament cap a l’esquerra del tauler. Vaig a argumentar perquè la Unitat Popular (EU) em sembla l’opció més coherent i la més útil. Malgrat tot el que se’ns vullga dir (i amb raó) sobre l’exasperant lentitud i algunes flagrants contradiccions amb què EU s’h...

Ja fa algun temps (massa, potser) que no escric res a aquesta pàgina. Hi ha una raó important. La meua reincorporació a la Universitat està exigint temps en la posada al dia d'algun temari (no massa), la preparació d'algun altre de nou (molt), la revisió de papers per a la sol·licitud de trams d'investigació (vaig fent-ho a estones) i el seguiment de les classes (mentre escric açò tinc pendent acabar de corregir un control de lectura d'un dels grups). Tot i això, enfront del que em deien alguns companys sobre el que ha canviat la Universitat en 8 anys, he de dir que no és per a tant. Això sí, continuem amb la infantilització dels estudiants. Si abans ja estaven obsessionats per les qualificacions, ara, amb assignatures en les que ixen a examen setmanal (no exagere) la cosa és de bojos. Els canvis que s'han colat a l'ensenyament superior amb l'excusa del procés de Bolonya no s'esgoten amb la mercantilització dels estudis, la perversió dels màsters (com el...

Les eleccions municipals i autonòmiques han configurat un nou mapa polític a tot l'estat espanyol. Un mapa caracteritzat per l'auge de les noves formacions polítiques i, particularment, l'èxit rotund de les candidatures d'unitat popular configurades des de l'esquerra. La lectura dels resultats sembla evident: difícilment cap dels actors polítics organitzats a l'esquerra del PSOE sembla poder acumular suficient força per aspirar a guanyar les eleccions. És cert que el bipartidisme, tal com l'havíem entès fins fa no res, ha passat a millor vida. El problema és si el règim que s'hi sostenia en ell serà capaç de perviure en la nova situació. La irrupció de C's en l'escena sembla ser la clau de l'operació: la frontissa perfecta per apuntalar el sistema, ara recolzant el PP, ara recolzant al PSOE, segons convinga. Un maquillatge equivalent a l'abdicació de Juan Carlos a les institucions representatives. Si mirem del costat dels pretesos ag...

Aquest article és una contribució al debat que, primer a Esquerra Unida i després en el marc de Guanyar Alcoi, va servir per conformar una part del programa de govern que es va proposar a la ciutadania aquestes darreres eleccions locals. La tradició industrial d’Alcoi és, sense cap gènere de dubtes, una de les seues singularitats més notables. La ciutat es va industrialitzar molt d’hora i, a diferència d’altres llocs, la manufactura es va consolidar i va conformar amplament el seu paisatge urbà, la seua parla, les formes de sociabilitat i les expressions culturals. Podeu llegir-ho complet a Tipografia La Moderna...

Ahir em van publicar a Levante-EMV aquest article d'opinió . És un resum de l'argument amb el que vaig defensar l'esmena a la totalitat d'EUPV a l'impresentable Llei de Senyes d'Identitat (en realitat el seu nom complet és Llei de Reconeixement, Protecció i Promoció de les Senyes d'Identitat del Poble Valencià). Podeu llegir ací les cròniques de El País , El Temps o Ara . Tambe vos pose un enllaç a un article d'opinió de Víctor Maceda a El Temps a propòsit d'un dels arguments de la rèplica del portaveu del PP, Jorge Bellver. Les preocupacions de la ciutadania valenciana s’adrecen a qüestions referides a l’atur i la precarietat laboral, la pèrdua de serveis públics i la corrupció. Problemes en els que el PP té una evident responsabilitat. Tanmateix, el Consell no atén aquestes qüestions de forma prioritària. No es preocupa de les polítiques actives d’ocupació, d’evitar els desnonaments, d’exigir el canvi del model de finançament o de garantir la p...

EUPV es va oposar en el seu moment a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Les raons d'aleshores eren contundents: ja hi ha entitats normatives suficients (les universitats, particularment) i una institució normativa exclusivament valenciana tendiria a reforçar els particularismes. El PP va voler crear una entitat que 'superara' l'enfrontament lingüístic entre valencians. La trajectòria de l'AVL ha tingut llums i ombres, com no podia ser d'altra manera. La seua existència (i els condicionants als que es veu sotmès el seu treball) suposa una entrebanc important a la creació d'un estàndard del català, fonamental per a la normalització de l'ús social de l'idioma. Amb tot, malgrat la seua inevitable tendència a remarcar els particularismes (una tasca que, al meu parer, realitzada dins el marc del reconeixement de la unitat de la llengua pot resultar particularment enriquidora) ha sancionat de manera incontrovertible la identitat de...

Com podreu comprovar tinc el bloc una mica abandonat. Vaig posant coses a trompades. Té molt a veure amb l'acumulació de treball parlamentari que tenim en aquest final de legislatura i també amb un cert esgotament mental que no vull ocultar. Les dues entrades que vaig a posar ja tenia ganes de posar-les fa temps. Però com que volia mantenir l'ordre cronològic d'anar penjant notes de premsa (que no són tantes, tampoc no us penseu) i comentant-les, doncs m'anava resistint. Al final, m'he dit que tant hi feia i m'he decidit. Aquesta primera no necessita massa comentaris i, com que m'he decidit a penjar-la arran de l'entrada de l'amic Manel Rodríguez-Castelló al seu propi bloc, me'ls estalvie i vos convide que llegiu L'artista, el cantant,el pallasso . Manel, sembrat com sempre, escriu infinitament millor que jo, gaudiu-lo. NOTA DE PREMSA El grup parlamentari reclama atorgar-li al cantant a títol pòstum la Distinció al Mèrit Cultural de la...