Lluís Torró

Ja amenacen amb la seua privatització. Sota les pressions de la gran banca privada es va forçar la 'bancarització' de les activitats de les caixes d'estalvi. Dirigides pels governs autonòmics (PP/PSOE, poques diferències hi havia), gestionades per uns directius que es creien taurons financers i emparant trames político-empresarials dedicades a l'especulació urbanística, van posar dempeus el model corrupte de la rajola. Quan es va tancar l'aixeta dels mercats internacionals que havien permès a les grans banques europees (alemanyes i franceses, particularment) aprofitar-se'n de la bombolla hispànica ruixant les caixes amb milers de milions d'euros en forma de crèdits interbancaris, l'aterratge suau que pronosticava el Banc d'Espanya va deixar pas a un estavellament en picat. Aleshores, van accentuar la bancarització de les caixes per a permetre fusions i ulteriors privatitzacions. També van injectar diners a dojo (a compte del deute públic) per salvar ...

Per llei, per formació i per classificació de riscos laborals, no tots aquells que participen en les tasques d'extinció d'un incendi poden fer les mateixes tasques. En el cas que ens ocupa, la Diputació de València disposa d'unes brigades forestals adscrites a l'empresa pública IMELSA que, com es pot veure amb claredat a la descripció de les seues tasques a la web , treballen per minimitzar el risc d'incendi. És a dir, poden col·laborar però no haurien de treballar en primera línia de foc. Ja sabeu (ho he explicat ací ja en diverses ocasions i s'ha denunciat públicament) que el 2011, la Conselleria de Governació (que té les competències) va retallar brutalment els efectius de les Unitats de Brigades d'Emergència (UBE) que són les que s'encarreguen d'aquesta tasca. Per molts contes que ens explique els senyor Castellano, és evident que, des d'aquell moment, els incendis estan sent més difícils de controlar. Les retallades afecten més als mesos amb...

L'anomenada Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local aprovada al parlament a finals de 2013 té un títol que, com és costum a les lleis proposades pel PP, és un eufemisme que amaga un propòsit molt diferent al que enuncia. És una reforma de la llei de base que suposa un retall de l'autonomia local. Ja ho vaig explicar a una entrada anterior en la que anunciàvem un recurs d'inconstitucionalitat. Entre les retallades previstes s'hi troba la de les competències municipals en matèria d'educació. Des d'ara els ajuntaments tan sols es dedicaran a oferir sòl per a la construcció de centres, punt. Molts ajuntaments, però, mantenen conservatoris de música, escoletes infantils i escoles permanents d'adults (cobrint la manca d'oferta de l'administració autonòmica). També ofereixen ensenyaments no reglats com escoles d'art o escoles de gent gran. Què passarà ara amb elles? Suposarà que la Generalitat transferirà íntegrament els f...

Ahir pel matí, encara embolcallat entre llençols i mantes, em va encendre el que vaig sentir a la ràdio-despertador. Un anunci a la desconnexió valenciana de la SER pregonava les bondats de la incineració de residus. Perdó, 'valorització energètica', en diuen Bonig i companyia. Resulta que per a açò sí que hi ha diners! Els residus es traslladen de nord a sud del país, viatgen centenars de kilòmetres, les plantes de tractament estan desbordades perquè en queden moltes per construir, els abocadors s'omplen a un ritme accelerat, no hi ha a penes recuperació de residus mitjançant el compost, els abocadors generen greus problemes sanitaris, els abocaments il·legals assetgen comarques senceres,... I volen solucionar-ho cremant-los. Sense parar-se a pensar en les conseqüències que pot tindre per a la salut i el medi ambient. Sense promoure la reducció de la producció de residus. Sense tindre resolt ni tan sols com ho faran. Però ja preparen a la gent per a la 'solució final...

La reforma de la llei local és una autèntica bestiesa. Sí, ja sé que sembla que tot ho fem gran i carreguem les tintes en excés, però us assegure que no és així. De fet, en aquest cas, malgrat el retall brutal de l'autonomia municipal que suposa la reforma, encara tenim raons per a somriure si comparem la redacció final de la llei amb els seus primers esborranys. Allò no era una bestiesa, era directament una bogeria. Però el que compta és el que ja està aprovat i això suposa perles com que els ajuntaments no podran oferir serveis socials sense del·legació expressa (i finançada) per les comunitats autònomes. O que els ajuntaments de menys de 20.000 habitants hauran de demostrar que poden prestar serveis com la recollida de residus o l'aigua a un preu igual o inferior al que ho faria la Diputació Provincial corresponent. I en cas contrari, evidentment, el servei passaria a córrer a càrrec de la diputació (a través d'empreses privades, lògicament). Als pobles menuts, amb aques...

No puc deixar passar l'ocasió de comentar el dictamen del Consell Jurídic Consultiu sobre el Diccionari Normatiu. Si vos fa peresa o aneu curts de temps i teniu interès, el millor resum que he trobat es troba a aquest article de El País . El dictamen (què és la reductio ad absurdum més grossa que recorde haver llegit en molt de temps) se centra, bàsicament, en un argument. No entra a valorar els aspectes filològics i sols aten a les qüestions jurídiques (per cert, si teniu temps, paga la pena llegir l'anàlisi demolidora que fa del ditxós dictamen i del propi CJC el jurista Andrés Boix). Què de quina manera es pot valorar jurídicament un diccionari i no filològicament? Doncs caldrà que li pregunteu directament a algun dels membres del CJC, jo no ho he pogut entendre. Asseguren que la definició del 'valencià' és 'extravagant' [ sic ]. A veure si sóc capaç d'explicar-ho. Segons l'Estatut (Art 6.1) "la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el ...

Ja ho he tuitejat, llegir el dictamen del Consell Jurídic Consultiu (CJC) sobre la definició del valencià que fa el Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) resulta esfereïdor. Quin exercici de funambulisme jurídic! Però ara no volia parlar d'això (potser al següent post). Voldria reflexionar sobre alguna qüestió que m'ha tornat a vindre al cap arran d'una entrevista que li han fet a l'amic Toni Mollà a VilaWeb . Alguns amics filòlegs també m'ho han comentat: un Diccionari Normatiu no hauria de recollir localismes i dialectalismes, per a d'això ja hi ha altre tipus de diccionaris (el monumental Alcover-Moll, que cita el propi Mollà, el que vaig citar jo fa un parell de posts d'Eugeni Reig o el mateix Tresor del Valencià Meridional que signa, junt a Ovidi Cortés i Pep Tormo, un acadèmic com Jordi Colomina). Això demostra que hi ha una voluntat manifesta per part de l'AVL d'accentuar els trets diferencials del 'valencià...