Lluís Torró

Fabra ha vingut a Alcoi, a donar-se olla. En això són els millors, no els tenen "auela", com diem ací. Ve, ven fum (ATE de La Española a La Canal, tema recurrent del que seguiré parlant-ne, i la cessió de 5 habitatges a l'Ajuntament d'Alcoi per resoldre el problema dels desnonaments) i menysprea a la gent que l'espera per reivindicar coses tan elementals com el cobrament de les prestacions per dependència o la recuperació d'un habitatge digne que els bancs els han arrabassat. El PP valencià va substituir la política per el balafiament i la propaganda. Ara ja no no els queda quasi marge per seguir balafiant els diners públics (això sí patim i patirem les conseqüències durant molt de temps) i únicament els resta la propaganda. Ah sí, i el menyspreu. NOTA DE PREMSA El portaveu adjunt d’EU a Les Corts Valencianes, Lluís Torró, assegura que aquest desplegament per cedir en lloguer cinc habitatges quan hi ha 500 famílies a Alcoi amb necessitats és “perdre el s...

Definitivament ens prenen per imbècils. S'equivoquen, però, una vegada més. És l'error més comú dels poderosos i la seua principal debilitat. I quan parle dels poderosos em referesc a grans empresaris sense escrúpols i la caterva de polítics, tècnics i funcionaris servils, corruptes o corrompibles. No són tots, ni tan sols majoria, però acumulen una gran capacitat de decisió. Una de les grans esperances que va dur el canvi de govern a Alcoi i una de les claus de la pèrdua de majoria del PP va ser, sense cap dubte, el tema del sòl industrial a La Canal. L'esperança que els partits que accedien al govern municipal havien promès no arriscar l'aigua del Molinar amb projectes industrials a La Canal que acumulaven un munt d'informes desfavorables. La ciutadania es va expressar amb una claredat meridiana. Les aigües, però, es van enterbolir quan La Española va anar a l'Ajuntament amb el típic: "tinc un terrenyet, mira si me'l pots requalificar". Amb l...

L'assumpte roda des de fa més d'un any i ara els tribunals europeus han sentenciat definitivament: una part dels fins europeus per a Andalusia, Euskadi i el País Valencià (ho podeu llegir ací) no s'han gastat adequadament. S'assenyalen defectes importants de forma, però al nostre cas potser caldrà afegir la desviació dels fins per a finalitats diferents a les originals. Clar que estem parlant d'èpoques diferents. Els fons als que es fa referència en la notícia són els que van arribar a la segona meitat dels noranta. Es va començar malament i la cosa ha anat empitjorant acceleradament. Hui hi ha programes sencers de La Generalitat (en Indústria, Turisme i Agricultura, fonamentalment) que depenen d'uns fons que s'acaben enguany. A mitjà termini ja preparen un document (inútil i buit si no canvien moltes coses) anomenat EPI (Estratègia de Política Industrial) per a pescar més fons. Ja veurem en què para la cosa... NOTA DE PREMSA EUPV demanarà explicacion...

Ací teniu un resum (molt breu) del meu debat amb la consellera Bonig arran de la seua compareixença per explicar la política del seu departament (Infraestructures, Territori i Medi Ambient) arran de la remodelació del Consell del passat mes de desembre. Podria comentar-vos moltes coses, el retràs en comparèixer  la pertinència de la compareixença o de la mateixa remodelació, i un llarguíssim etcètera. Però crec que el millor és que s'ho passeu per les mans (pels ulls i els oïts, en aquest cas). A mi encara em costa de creure que em passara a mi.

El divendres, la companya Marina Albiol (que porta a Les Corts els temes de sanitat), el Coordinador d'EU a Elx Robert Quereda i jo mateix, ens vam reunir amb membres de diferents sindicats del Comitè d'Empresa de l'Hospital i àrea de salut de gestió pública d'Elx. Heu de saber que Elx (ciutat) i les comarques del Baix Vinalopó i part del Vinalopó Mitjà estan dividides en dues àrees de salut. Una pública, amb l'Hospital General Universitari al front, i l'altra amb l'Hospital del Vinalopó gestionat privadament. El gran negoci dels hospitals privats al País Valencià es troba en el fet que conviuen amb el sistema públic. Cada àrea de salut té assignada una quantitat de població d'una determinada zona (amb un nombre determinats de SIPs) i per això cobra un cànon que paga la Conselleria de Sanitat. Quan aconsegueixen un client que no està inclòs en eixa quota que te assignada això suposa una facturació extra. A les zones costaneres (Dénia o Torrevieja), el gr...

Ja he parlat en altres entrades de les especials relacions del Conseller Castellano amb l'empresa Taroncher. El cas és que hem tractat d'informar-nos de cinquanta maneres diferents sobre aquesta relació i no ens han fet cap cas, eludint sempre la resposta i el lliurament de la informació a la que tenim dret. Em registrat 10 iniciatives diferents i no hem obtingut ni una resposta digna d'aquest nom. Això en diuen democràcia. Crec que no calen massa comentaris afegits. NOTA DE PREMSA Lluís Torró (EUPV): “Si tots els contractes estan fiscalitzats, per què negar-se a mostrar-los?” El portaveu adjunt d’EUPV a Les Corts, Lluís Torró, ha denunciat que el conseller Manuel Llombart es nega a proporcionar els contractes menors de la Conselleria de Sanitat amb les empreses del soci i amic de Serafin Castellano que va sol·licitar la formació d’esquerres. La contestació a la pregunta oral registrada per Torró arran de la primera negativa a mostrar aquests contractes, és “abs...

L'IVF (Institut Valencià de Finances) té, per llei, encomanades les funcions de supervisió de les caixes d'estalvi i cooperatives de crèdit valencianes. Per entendre'ns, hauria d'haver estat el tercer esglaó de la supervisió, després del Banc d'Espanya (BdE) i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Hauria... perquè, van pensar, si ja estan els altres dos per a que ens hem de calfar el cap i perdre temps. Així que, tot i que tenien responsabilitats directes (obligació legal) i indirectes (la Generalitat triava una bona part dels consellers generals de les caixes i determinava la composició final dels òrgans de decisió de les mateixes), van decidir mirar cap a una altra banda. Si llegiu els diaris de sessions de la Comissió de Control de la CAM veureu que els qui arribaven al Consell d'Administració o la Comissió de Control proposats inicialment pel PP no saben o no volen (no volen, de fet) explicar com van arribar-hi i la majoria eludeixen respondre...

Ací teniu la segona part del vídeo de la conferència sobre residus que vam fer a Albaida. Espere que us siga de profit (són poc menys de quinze minuts).

El divendres per la vesprada vaig participar a una xerrada sobre residus que va organitzar el col·lectiu d'Albaida d'EU. Va ser al Palau, vestigi de l'època feudal i una joia del patrimoni valencià. Els companys de la Vall d'Albaida van tindre la feliç idea d'enregistrar la xarrada i de penjar-la a youtube. Aquesta és la primera de dos lliuraments (uns 14 minuts). Disculpeu el so.

Retalls, retalls, retalls... La tissora és el ferrament de moda. Els governs s'apliquen a retallar despesa pública seguint el consell que els economistes neoliberals (que són la majoria, no ho oblideu) els presten amb fruïció. I els posseïdors de les grans fortunes es freguen les mans veient com la crisi, en compte de portar-los la ruïna, els ha fet encara més rics. Els rebaixen encara més els impostos, els posen a l'abast l'immens i segur negoci del deute públic, i ja s'esmolen els queixals veient l'onada de privatitzacions que vé darrere de tot açò (hospitals, escoles, serveis,...). No trigarem massa a assistir a espectacles com els que ens briden les pel·lícules i sèries dels EUA: serveis públics essencials (com fins i tot la pròpia policia) fent festes per a recaptar fons entre els ricots que no saben què fer amb tants diners com s'estalvien en impostos. Això hauran de fer, segurament, els arqueòlegs als qui el Ministeri d'Hisenda ha denegat el pagament ...

Parle de l'Alcoià i el Comtat, però està vivint-se el mateix a totes les zones rurals del país, de nord a sud. És greu que es tanquen aules i que s'augmenten les ràtios (evidentment, allò conseqüència d'açò). Però que es tanquen a les localitats rurals és doblement greu. L'històric desequilibri territorial valencià entre un litoral superpoblat i un interior buit s'ha agreujat notablement en els darrers vint anys. La crisi permanent d'una agricultura ofegada per la globalització i les grans xarxes de distribució i el boom de la construcció ho han acabat d'adobar. Precisament quan aquest darrer, davant els signes d'esgotament dels apartaments i bungalows a les platges (en molts casos, això és un dir), començava a donar ales a algunes poblacions de segona i tercera línia. Quan alguns residents europeus (de vegades joves, encara que molt minoritàriament), cansats de l'aglomeració dels nuclis costaners i conscients que els havien pres el pèl venent-los un...

Des del principi de la crisi financera la Generalitat ha fet cara de pòquer: qui, jo? La legislació de les caixes d'estalvi valencianes i de l'Institut Valencià de Finances (IVF) és clara i concisa al respecte. Aquest organisme té encarregat encara la supervisió del funcionament de les caixes. A la comissió d'investigacio de la CAM ho hem retret i sempre miren cap a una altra banda. S'excusen dient que això era cosa del Banc d'Espanya (BdE) que era qui feia la supervisió efectiva i, en tot cas, per als productes financers que les caixes posaven al mercat, de la Comissio Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L'IVF tan sols reconeix haver supervisat les entitats de crèdit "menors": cooperatives i caixes rurals. Ara, un dictàmen de la Sindicatura de Greuges ho deixa claret: l'IVF també és responsable del que ha passat (en aquest cas l'emissió i venda de preferents). Per a què tanta normativa i institucions de supervisió si després en la pràctica s...

El dimarts la Consellera d'Infraestructures i Medi Ambient, Isabel Bonig, i la Delegada del Govern, Paula Sánchez, van escenificar davant els alcaldes de les poblacions per les que passa la línia Xàtiva-Alcoi el que la premsa ha qualificat unànimement d'indult. Provisional, caldria afegir, perquè el 17'1 % d'ocupació (relació entre places oferides i places ocupades) i el 31 % de cobertura (ingressos respecte al cost total) entra dins dels límits que han marcat RENFE i ADIF... fins el 2015. Després, doncs, ja veurem... M'he pres la molèstia de comparar les dades de la línia Xàtiva-Alcoi amb les de les línies d'AVE (Avant, concretament) entre Saragossa i Calataiud i Hosca, respectivament (estan esbossades a la nota però podeu contrastar-ho directament a la font). Els resultats són contundents. Especialment quan tenim en compte que el ramal d'AVE a Hosca va constar 221 milions d'euros i ara està inoperatiu mentre ací esperem una inversió de 61 milions a pa...

La notícia que porta hui el diari Información és impactant (no la puc enllaçar, no està a l'edició digital). Sols a la província d'Alacant el nombre de tècnics que treballaran enguany als espais naturals protegits es reduirà de 30 a 14. Amb una distribució, a més, desigual: entre una mínima a Mariola-Font Roja (de 8 a 5) i altres brutals com les del sud on es passa de 4 o 3 a 1 sol tècnic. I tècnics que comparteixen parcs com els 3 que es quedaran a Ifach, Serra Gelada i Puigcampana. Que passarà els diumenges i festius? O a les vacacions? I si es fan la baixa? Doncs que els punts d'atenció romandran tancats. Ja ha passat enguany quan, en la pràctica, ha treballat sols 3/4 de la plantilla a causa de les "novacions" de contractes que van patir (de 12 a 9 mesos a l'any). Tot això per no parlar dels treballs de recerca que fan aquests tècnics que, a més de contribuir al coneixement científic general (ho pose per davant perquè em sembla hui un valor que cal reivin...

Ja va passar a l'incendi de Penàguila-La Torre de les Maçanes: la Conselleria de Governació ofereix estimacions sobre la superfície afectada inferiors a les reals. Com ja vam advertir al setembre passat , l'estimació de quasi 500 Ha era doblement sospitosa: escombrava l'incendi de Mariola de les estadístiques oficials de grans incendis forestals (500 Ha o més) i a més tenia conseqüències negatives pel que fa a les obligacions post-incendi de l'administració. Com al cas de Penàguila, les estimacions municipals (a Mariola, les de l'Ajuntament d'Alcoi) ja incrementaven l'àrea afectada. La que divulguem ara, fruit del treball voluntari d'alguns bombers de la CGT, situa l'estimació per damunt de les 570 Ha. Vull remarcar que és un treball molt acurat en el que el perímetre s'ha delimitat in situ , GPS en mà, durant moltes jornades. Felicitacions i agraïments són de justícia, doncs. I abans de la nota (on ho teniu tot explicat) uns aclariments sobre le...

Després de les reformes legals que han acabat amb les caixes d'estalvi com a entitats sense finalitat lucrativa l'únic que ens queda d'elles són les seues obres socials. Sense els recursos que les sostenien les administracions hereten uns valuosos patrimonis i algunes importants sumes de diners. Encara no saben què han de fer amb elles, què passarà amb museus, instal·lacions, obres d'art i un llarg etcètera. Això sí el PPSOE ja està repartint-se el pastís de les fundacions que n'han d'assumir la gestió. Està clar que no aprenen. El sistema funciona molt malament, cada vegada pitjor. Un dels seus pilars és el bipartidisme. Això sí, el PSOE no deixa de fer esforços per convèncer la ciutadania que són l'alternativa. Tenen un avantatge... i un problema: poden/necessiten recolzar-se en altres forces per arribar a governar. Però a l'hora de la veritat i en els assumptes grossos segueixen mantenint els vells esquemes del bipartidisme. Si continuen per aquest ca...

A finals de 2008 el Consell va reconèixer un deute amb les universitats públiques valencianes (SUPV: Sistema Universitari Públic Valencià) de quasi 900 milions d'euros. Sí, ho heu llegit bé. Mentre en l'època de vaques grosses Camps & Cia. omplien les butxaques de Calatrava, Urdangarin i tota la resta, deixaven d'abonar diners necessaris i compromesos amb les universitats valencianes. Les retallades en ensenyament i recerca no són noves, doncs. Tres anys després el deute encara puja a prop dels 800 milions i el compromís per a pagar-lo s'allarga fins a 2022. El cert és que el final de l'exercici de 2012 ha estat desastrós i s'han endarrerit pagaments, no ja del deute històric sinó de les transferències mensuals per al funcionament ordinari. Ahir el Conseller d'Hisenda es comprometia a fer aquests pagaments l'últim dia de l'exercici mensual. Dit i fet, el mateix dia de la promesa comença a incomplir-la i aquest matí encara no havien pagat. La situ...