Lluís Torró

Quan compareix, amb un to a mig camí entre la seguretat i l'arrogància, el conseller Castellano sempre treu pit de la seua gestió. El 2011 li vam retreure les fortíssimes retallades en les brigades d'emergència, però l'estiu va ser benigne i van haver pocs incendis i de petites dimensions. Les xifres semblaven justificar el "ací no passa res" del conseller i ell les va usar profusament per demostrar a l'oposició que estavem molt equivocats i que actuavem de mala fè. Però clar, l'any passat les retallades es van mantindre i, de fet, l'incendi de Cortes es va iniciar abans que entraren els reforços d'estiu que s'incorporaven a primers de juliol quan fns 2010 ho feien des del mes de maig. Un hivern i una primavera amb precipitacions importants i un estiu molt càlid = desastre. La primera part de l'equació enguany es repeteix parcialment. De moment, sembla que l'estiu no té pinta de ser massa calorós. Ara bé, un parell de setmanes de ponent...

L'amic Pep Fuster em va passar el vídeo i no m'he pogut resistir a penjar-lo a Youtube (gràcies Òscar). Disculpeu. Fixeu-vos en l'excelsa interpretació del mestre dolçainer i guitarrista Hiroshi Fujii, japonès de naixença i nacionalitat (de Kobe, per a més senyes), i alcoià d'adopció i vocació.

Confese que quan em van donar la notícia el mateix dilluns a les 11 de la nit (fotent-me el capítol de la sèrie de torn, de pas) em vaig que dar de pasta moniato. Què el Bloc s'havia abstingut en el tema del recurs de l'Ajuntament contra la declaració d'Actuació Territorial Estratègica (ATE) del projecte de La Española a La Canal? Impossible, serà broma. "No, què va, ha passat", em va insistir el meu inoportú informant. La indignació em va fer posar immediatament un tuit de denúncia i protesta. Però, més enllà del cabreig el que calia aclarir era: perquè? Aquesta era (i és) la gran pregunta. Des de dimarts en la nit he estat vint-i-quatre hores debatent a facebook amb membres de Compromís (un membre d'Iniciativa m'ha deixat clar que ells també recolzaven la posició dels regidors del Bloc) sobre les raons de l'abstenció. Us confesse que no les vaig entendre. Cal recordar de què anava el recurs. La llei que regula les ATE (un procediment urbanístic abr...

En termes generals, la ciutadania passa prou del que passa (disculpeu la redundància) als parlaments. Les Corts no són una excepció. Supose que no ha de ser pels assumptes que s'hi tracten. Discutim i aprovem (aproven) lleis que afecten a tothom. Abordem problemes de gran transcedència, encara que el govern no en faça ni p. cas (ni tan sols als seus!). Serà, supose, per les formes o per la insensibilitat que demostra el partit majoritari davant les crítiques i les denúncies. Els mitjans hi contribueixen en magnificar el circ, solen estar més pendents de la forma que dels continguts (ven més una foto d'una camiseta cridanera o una bronca, que una discurs sòlid sobre quasi qualsevol tema, tinga més o menys importància) i fan prevaldre el criteri numèric sobre el discursiu (la distribució de l'espai està molt condicionada pel repartiment d'escons). És lògic que siga així, els consumidors d'informació llegiran amb més atenció la crònica d'una expulsio al plenari que...

El divendres, a la roda de premsa del Consell, la meua estimada consellera Bonig va anunciar, per fi, l'aprovació del nou Pla Integral de Residus (PIR). Ha estat com el part de la burra. Sense atendre a cap de les al·legacions o suggeriments d'ecologistes, sindicats o oposició. Per a què? De tant insultar-nos la intel·ligència, us he de confessar que de vegades dubte. Ens prenen per imbècils o és que s'ho han de fer mirar ells mateixos? Probablement serà una barreja, no ho sé. El que sí que sé és que l'afirmació que a Europa aposten per l'incineració ("valorització energètica de residus, en diuen eufemísticament) és una veritat tan a mitges que esdevé una mentida més gran que la Seu. Després d'una correcta política d'envasos que permet una reducció brutal de la producció de residus, del foment de la cultura de la reutilització i d'una separació exhaustiva que permet reciclar adequadament una fracció molt important dels materials i elaborar un compos...

S'ho prenen (o fan com si...) quasi com un insult quan emprem el terme País Valencià (no n'emprem pràcticament cap altre). Es fan els ofesos i recorren a arguments tan enginyosos com "no sabem a quin 'país' es refereixen, però no és el mateix que el nostre". Ja veieu, segur que al primer que se li va ocórrer encara li fa mal el cap, de tant pensar. Nosaltres insistim en què el terme és estatutari ja que es troba recollit al preàmbul. Ells diuen que el preàmbul no té valor de llei. Efectivament, no té un valor preceptiu, però si està a una llei, ja em direu quin altre valor pot tindre. Però és que se li pot donar la volta a l'argument: si no s'ha d'emprar en cap document oficial, perquè nasos l'han permès al preàmbul de l'Estatut? En realitat a la majoria d'ells tant els fa com es diga el país. Açò va d'una altra cosa: atiar les brases anticatalanistes per a mobilitzar una base desmoralitzada o, pitjor (per ells, vull dir) cabrejada....

Ja ho he comentat altres entrades: el conseller Castellano ha oferit contractes menors a empreses dels seus amics íntims a totes les conselleries per on ha passat. M'imagine que en la seua peculiar (o potser no tant) visió del món això ho trobaran normal. Què collons! (segur que pensen), si són quatre perres i no li fem mal a ningú. I resulta que aquests son els que defenen teòricament la lliure concurrència... Segur que és la llibertat de fer el que els vinga bé amb els diners de tots, que per a això els han votat! Des de l'oposició (EU, almenys) hem insistit en què ens donaren informació sobre aquests contractes. Hauria estat més productiu posar-li ciris a Santa Rita. La cosa torna a ser notícia perquè una misteriosa "Associació contra la Corrupció" ha presentat una querella contra l'amic Serafí n per aquesta qüestió davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Misteriosa perquè tots els mitjans apunten que darrere s'hi troba l...

El debat va ser un disbarat. El PSOE va presentar una esmena de devolució ja que el debat no deixava presentar esmenes parcials i no semblava clar que es pogueren presentar esmenes a la totalitat amb text alternatiu. Nosaltres ens vam arriscar a la segona opció i ens va eixir bé. Així el PSOE va votar tres vegades: a la primera (la seua esmena) va dir que no al conveni, a la segona (la nostra esmena) va dir que sí al conveni i a la tercera (el text del Consell) es va abstindre. L'abstenció final va ser la postura comuna dels tres grups de l'oposició. Compromís va coincidir amb nosaltres votant en contra de l'esmena del PSOE (ens sembla bé que hi haja un conveni), a favor de la nostra (volíem un altre conveni) i abstenint-nos en el text del Consell (conveni sí, però no aquest). Això sí, Morera no va presentar cap alternativa per ell mateix i va aprofitar el seu torn per fer sang amb els socialistes en un assumpte innecessari i donant arguments per a que el PP presumira d...

Aquest és el primer de dos vídeos curtets extrets d'un debat a Les Corts aquesta setmana. El dimecres el Consell va sotmetre per primera vegada en la història un conveni a la ratificació parlamentària. Realment és (o més bé podria ser) un conveni històric: les generalitats catalana i valenciana acorden la reciprocitat en l'emissió dels seus mitjans audiovisuals públics respectius. Canal 9 ja quasi no existeix i a TV3 també li ha arribat l'ERO i les retallades. Malgrat això hauríem d'estar d'enhorabona... si no fos perquè... El conveni en qüestió té dos problemes. Us comente en aquesta entrada el primer. Hi ha unes clàusules en els que les dues generalitats es comprometen a "respectar" els seus símbols i denominacions. Ja sabeu el que significa això pel costat peperovalencià: blaverisme i secessionisme mal dissimulat. Per això l'han portat a ratificar a Les Corts: els catalans accepten la nostra senyera, la nostra llengua (que sols té en comú amb el cat...

Crec que ja ho he comentat en alguna altra ocasió: sentir els arguments de la consellera Bonig quan parla del medi natural esgarrifa. Aquesta bona senyora aplica el seu dogma ideològic neoliberal absolutament acientífic a qualsevol cosa. Faria igual de mal en qualsevol parcel·la de gestió que li hagueren encomanat. El que passa és que, en la qüestió ambiental s'hi suma el que els economistes anomenen "externalitats" (allò que un determinat medi, natural o social, proporciona als processos econòmics i que no es comptabilitza com a part dels mateixos) en proporcions molt superiors a qualsevol altre camp i amb dificultats de càlcul de les mateixes infinitament més grans. Així, quan es van plantejar el que la seua particular eufemística anomena "racionalització del sector públic" (traducció: acomiadaments massius d'empleats públics), van mirar l'empresa mediambiental (Valenciana d'Aprofitament Energètic de Residus, S.A., VAERSA; encara que no la jutgeu p...

Un company, en llegir el titular, em va titllar d'exagerat. És cert que el periodisme busca títols grandiloqüents per cridar l'atenció, però també ho fem els historiadors, per exemple, que ens agrada posar títols metafòrics als nostres llibres amb la sana intenció d'atreure lectors. El que passa és que, en aquest cas, no ho és tant, d'exagerat. Les brigades del Pla d'Actuació per a la Millora de l'Ocupació Rural, conegudes per les seues sigles en castellà com a PAMER, han estat una ajuda importantissima als pobles rurals. Al llarg dels mesos d'estiu es contractaven amb diners públics persones en atur de les petites localitats d'interior que es dedicaven prioritàriament a fer treballs mediambientals relacionats amb la prevenció d'incendis (neteges de marges, manteniment de camins rurals i pistes forestals, ...), tot i que també feien moltíssimes altres tasques. La seua contractació als mesos d'estiu era especialment adequada perquè és l'època...

Aquesta setmana ha estat una setmana de mobilitzacions. Científics i investigadors han eixit al carrer per protestar contra les injustificades retalllades en I+D+i. No hi ha espai on es faça recerca científica amb diners públics que no s'haja vist afectat. Al País Valencià en tenim un especialment sensible. Als anys 80 un PSOE esquizofrènic va posar dempeus una política industrial adreçada a la petita i mitjana empresa. Dic esquizofrènic perquè mentre es posava en marxa l'IMPIVA, des de Madrid i per ordre directa de Brussel·les (d'aquelles pols aquests fags) tancaven Alts Forns de la Mediterrània a Sagunt i Solchaga afirmava categòricament que la millor política industrial és la que no existeix. Amb l'IMPIVA van nàixer els instituts tecnològics, una eina públic-privada per facilitar la recerca aplicada i la seua transferència a la constel·lació de petites empreses valencianes. Des de l'arribada del PP a La Generalitat han deixat de ser el centre de la política indus...

En molt poc temps han caigut Marina Golf, Rabassa i Porxinos. Per raons diverses, els tribunals estan carregant-se un a un els grans PAIs promoguts pel PP. La crisi va fer volar pels aires els megaprojectes urbanistics, la caiguda en picat de la demanda els ha ofegat econòmicament. Però ara està arribant la segona part. La legislació urbanñistica valenciana s'ha convertit en un maremagnum complexissim en el que no s'aclareixen ni els juristes més experts. Els tribunals estan donant la raó als litigants. És evident que resulta urgent la revisió legal de l'urbanisme valencià. El que han fet fins ara no són més que pegats. I la revisió s'ha de fer per a simplificar, però, sobretot, per a frenar les continues agressions al territori i la privatització dels recursos públics. Ni el PP ni, menys encara, la furibundament neoliberal consellera Bonig pensen en això. El que tenen al cap és esperar que escampe la boira per a, un cop se supere la crisi, tornar a l'any 2006. Una ...

Aquesta setmana ens hem assabentat que una sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha anul·lat la declaració de Zona d'Especial Protecció de les Aus que abastava una bona part del territori de la Serra d'Alfaro. Aquesta protecció era el principal entrebanc per a la instal·lació de molins eòlics. Aquest parc eòlic compta amb una formidable oposició per part dels habitants de les comarques de l'Alcoià, el Comtat i les Marines, ja que suposaria una agressió ambiental i paisatgística brutal. La Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat ha estat la plataforma que ha encapçalat l'oposició i ha demostrat abastament les mentides i les insuficiències tècniques d'aquest projecte (defectes que comparteix tot el Pla Eòlic valencià, pensat per a les grans empreses i que evita la instal·lació de molins a les zones costaneres). L'empresa adjudicatària del parc eòlic d'aquesta zona va recórrer la declaració de ZEPA perquè el Consell no li havia donat a...

Era un debat sobre una Proposició que hem plantejat amb una sèrie de mesures per protegir i revitalitzar la indústria de "transformació" de la pedra natural a la comarca del Vinalopó Mitjà. Una proposició pràcticament idèntica a una altra que vam pactar fa més de tres anys amb el PP. Les propostes (entre elles la creació d'una marca per a la pedra natural de la zona) han estat incomplides. Aleshores hi havia una gran mobilitzacio social motivada per l'ERO de Levantina, ara ja no. I clar els que manen atenen els interessos dels exportadors de pedra en brut i no manufacturada. Una vergonya. Em vaig indignar. I vaig alçar la veu (ho faig habitualment). Però al president en funcions de la comissió (l'alcalde de Calp, César Sánchez) no li va semblar bé que els bonegara i em va cridar a l'ordre sense que jo haguera ofès a ningú... Es veu que la veritat és el que els hi ofén. Bé, millor veieu el vídeo (és molt curt).

Ahir parlava de Risto Mejide i els premis Jaume I. Hui hem esmorzat amb la crònica de la mort anunciada del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM). Ara se'n van al carrer 15 de 30, però fa dos anys que van fent retallades i reduint el centre a la mínima expressió. Enguany s'havien presssupostat 200.000 € (d'un pressupost total de 800.000) per fer efectiu l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO). Si la situació econòmica és (segons el PP) conjuntural, quin sentit té que es gasten diners en acomiadar a la gent en compte de mantindre els llocs de treball? Un: els molesta que la gent pense. NOTA DE PREMSA Torró acusa a la Generalitat de “ningunejar” la tasca d’investigació de referència que fa el centre El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró ha assenyalat que l’Expedient de Regulació d’Ocupació al Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), “és una estocada brutal a la investigació en el País Valencià. És vergonyós que mentre la Gen...

Aquesta entrada és doble: vídeo i nota de premsa. Al vídeo podeu veure la meua primera intervenció en una compareixença de la setmana passada. A petició dels tres grups de l'oposició va comparèixer el Secretari Autonòmic de l'Aigua (per a entendre'ns, una mena de "viceconseller") per a explicar-nos que havia passat amb els problemes de l'aigua potable d'Alzira, Carcaixent, etc. i com pensaven solucionar-ho. Si teniu temps, paciència i sang freda, podeu veure ací tota la compareixença (dura quasi dues hores!), Si no, pitgeu sobre el vídeo que he penjat o llegiu la nota de premsa on es resumeix una mica la compareixença i el que vam plantejar nosaltres. Un breu resum: el Consell ha passat de resoldre el problema de la Ribera senzillament perquè té una política nefasta de l'aigua i una pitjor encara política agrària. Ja em costa entendre que hi haja gent que vote al PP (exceptuant gent com els Roig, Ballester, Ger, Ortiz, etc.), però, us h...

Risto Mejide, com ho llegiu: jurat dels premis Jaume I. Un currículum impressionant de recerca en el camp de les ciències socials, tindrà l'home. Sembla una broma, però, malauradament, no ho és. Es parla molt de la vintena de premis nobel que formen part del jurat, però molt poc de la resta. Entreu a la pàgina de la Fundació que els organitza i (encara que no s'actualitza des del 2009) veureu la nòmina "d'il·lustres" que han conformat el jurat. Des de pirates urbanístics com Andrés Ballester fins tota la reata de consellers. Els premis pugen a 600.000 € (100.000 € per premiat). Què cobren els jurats? Un premi nobel no vindrà per quatre perres. I els enxufats? Cobraran el mateix que els nobel? Seguirem parlant-ne NOTA DE PREMSA El portaveu adjunt d'Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha assenyalat, en referència al fitxatge de Risto Mejide per al jurat dels Premis Jaime I, que “els vint premis Nobel són una cortina de fum per a amagar l...

Ho fa sistemàticament tots els anys i cada vegada que parla del tema. Sembla com si la gent que estiguera a punt per a sufocar un incendi forestal siga un exèrcit. D'onze mil en parla darrerament. Segurament (ja que no ho detalla mai) hi compta la guàrdia civil, la policia local i, fins i tot, el personal sanitari. El cert és que el 2011 li va clavar una tissorada brutal a les Brigades d'extinció i que ens trobem així des d'aleshores. El 2011 va ser un estiu benigne i no van haver grans incendis. Castellano en va presumir (això ho fa molt bé) perquè segons ell això demostrava que les retallades no havien tingut cap incidència en l'efectivitat. I encara que el 2012 no li ha eixit tan bé (60.000 Ha socarrades) a ell tant li fa: ara l'argument és que entre 2011 i 2012 no hi ha hagut retallades. Cinisme? Cinisme és poc. NOTA DE PREMSA Després dels incendis de l’estiu passat és incomprensible que la Conselleria actue amb aquesta irresponsabilitat El diputat autonò...