Lluís Torró

El proppassat dijous ens vam reunir a Barxeta candidats i càrrecs públics d'EUPV per a reafirmar-nos en el nostre compromís amb el projecte de les Comarques Centrals. A EU creiem fermament que les divisions provincials són un gravíssim obstacle per resoldre una bona part dels problemes que ens afecten així com una font de despeses innecessàries que detrauen diners d'altres coses que haurien de ser prioritàries. El centralisme de Madrid (que encara no està del tot superat en matèria d'infraestructures, sense anar més lluny: us recomane el llibre de Germà Bel, Espanya, capital Paris) ha estat substituït pel centralisme de València i les "subdelegacions" provincials. La resta del territori és quasi com si no existira. Per a les comarques costaneres suposa que hagen de suportar una xarxa de transport antidiluviana sobrecarregada per l'explosio d'eixe turisme de segona residència que està carregant-se eles recursos i el paisatge. Per a les de l'interior, la

No pot seguir fent com si no passara res. Li afecta (a ella i al seu equip) de forma massa directa. Perquè tot indica que la senyora Gil-Lázaro no sols li va prendre el pèl als membres del Consell Rector de Teatres. També va enganyar als seus superiors. I davant d'això només caben dues actituds. La primera és fer-se corresponsables explícitament. És a dir, fer declaracions en les que diguen que ells també sabien que els comptes presentats davant del Consell no eren els reals i expliquen perquè. La segona és la destitució fulminant. La tercera, que és la que fins ara domina, és la de l'estruç: amagar el cap baix l'ala i fer com si no passara res. Però és que sí que passa. I si la meua paisana i amiga Trini no vol acabar fent el rídicul no pot optar per aquesta. Perquè sembla còmplice, ingènua o, el que és pitjor, una perillosa barreja de les dues coses. Un consell d'amic: no espereu a les eleccions, feu-la fora, ja. És l'eixida més raonable i la més digna i honesta.

Primer va ser TV3. Ara, Tele Elx. Segur que pensen que Tele Elx és el principal escull que els impedeix arribar al govern de la tercera ciutat del país. No vaig a escriure res més sobre la pluralitat informativa i tot això, ho podeu llegir a la nota. El que sembla increïble és la lògica que apliquen. Tant són les polítiques que es facen, l'important és el control i la manipulació de la realitat. Això és el que els preocupa realment. En part tenen raó. En una enorme quantitat de qüestions les diferències entre PP i PSOE són borroses. Hem de fer un esforç titànic per capgirar la situació. No es tracta sols de millorar la gestió de les coses, no. Es tracta de posar dempeus una alternativa social que ens assegure el futur. Des dels ajuntaments fins les més altes instàncies de poder. Hi ha qui diu que la política no és la solució. Efectivament, la política del sistema no ho és. Però no hi ha cap solució que no siga "política". La de la ciutadania activa i conscient, evidentmen

No és la primera vegada que denunciem el que passa amb Teatres de la Generalitat i, malauradament, és poc probable que siga la darrera. Si la gestió política del PP en temes culturals és molt dolenta, l'ús que està fent aquesta senyora de Teatres de la Generalitat com si fóra el seu "cortijo" és de jutjat de guàrdia. Com es pot qualificar que presentara uns comptes falsejats per a la seua aprovació al Consell de Teatres? Vaig a estalviar-me qualificatius perque em sembla que el fet es qualifica per ell mateix. Escric aquestes paraules tres dies després de que emeterem la nota i les justificacions que està oferint Gil-Lázaro són patètiques. No crec, sincerament, que el PP decidesca destituir-la ara tan damunt de les eleccions (encara que seria el més coherent). El que sí que espere és que no la tornen a nomenar si guanyen les eleccions. Això no seria cap solució real per al problema de les arts escèniques valencianes que, com la resta del país, l'únic cosa que valdria

23 d'abril, Sant Jordi... i el dia del llibre. Bé, quasi sempre, perquè a València enguany (i ja fa tant de temps) mana la jerarquia eclesiàstica i es veu que llibres i Setmana Santa no sembla un binomi massa adient. El cert és que si els índexs de lectura tendeixen al creixement no sembla que siga gràcies a les polítiques públiques. I menys encara en aquest maldat país nostre. Un repàs pels pressupostos de la Conselleria de Cultura en tot allò que té a veure amb biblioteques, foment de la lectura i recolzament editorial fa que a qualsevol persona de cultura mitjana se li aborrone la pell de vergonya aliena. I damunt les previsions de despeses no s'acompleixen mai. Entenem que, com diem al titular, hi ha dues prioritats clares. La més evident, el recolzament a la producció editorial en valencià. Si realment volem que la nostra llengua siga una llengua normal (és a dir, una llengua emprada amb absoluta normalitat) no tenim més remei que protegir-la i potenciar-la. I per suposat,

Ja fa dies que van pegant-li voltes i discutint si són fuites o "aportaciones a sumideros" (caldria donar-li el premi a l'eufemisme al qui se li ha acudit la definició). El que resulta evident és que els "incidents" són cada vegada més freqüents a Cofrents (ja veus quina rima!). Abans de Fukushima ja era una greu irresponsabilitat mantindre Cofrents en funcionament, però després del que hem vist, i tenint en compte que estem parlant del mateix tipus de centrals, es tracta d'una autèntica temeritat. Si passara alguna cosa (i esperem que no arribe mai al nivell de Fukushima o Txernòbil), qui se'n farà responsable? Sebastián? Aguilar? Zapatero? Fins quan permetrà la ciutadania el govern tàcit (tant és amb el PP o amb el PSOE) de les elèctriques, les constructores i la banca? Voleu que us confesse una cosa? El que menys comprenc no són els percentatges aborronadors que auguren al PP de Camps. I això que costa d'entendre. No, el que m'és més difícil d

Cada vegada que parlem d'aigua i critiquem la política del Consell en la matèria diuen les mateixes coses. La primera és que la solució als problemes que patim sols poden vindre de la mà dels transvasament de l'Ebre. La segona, per justificar-se, que la "Comunidad Valenciana" és la que més i millor depura d'Espanya (no diuen del món perquè ningú no els ho ha suggerit encara). Tan sols cal seguir la premsa per adonar-se que aquesta darrera proposició és més falsa que un duro sevillano. Ara, a denúncia d'Ecologistes en Acció, els tribunals europeus ho han ratificat. Realment no deixa de sorprendre'm (i això que duc quatre anys suportant-los quotidianament) la facilitat i la impúdicia amb que menteixen. Mantindre l'expectativa del transvasament tan sols aconsegueix alimentar el victimisme i traslladar-li a Zapatero tota la càrrega de la culpa del desastre de País que patim. En el tema de l'aigua les solucions no són massa complicades per començar: con

Publicat hui a Ciudad A mesura que s’apropa la data de les eleccions autonòmiques i municipals, les decisions individuals de votar o no i a quina opció van decantant-se a poc a poc. Resulta simptomàtic que des de fa un any no s’haja fet pública cap enquesta. I les hi ha. I tant que n’hi ha! El que passa és que no són gens favorables a cap dels dos partits majoritaris (que són els que tenen els duros suficients per pagar-les). Per això s’ha estès aquesta ombra informativa a diferència del que ha passat a altres ocasions. Les notícies que es filtren apunten que el PP (Peralta, Sedano, Sanus) perd la majoria absoluta i sembla que amb claredat. Guanyen però lluny del número de la sort als municipis de més de 50.000 habitants, el tretze. La fi del govern amb majoria obre la porta a canvis en les cares dels qui ocupen les més altes poltrones del nostre ajuntament. Els regidors d’EU (sí, en plural, sempre segons les enquestes filtrades més recents) tindran, una vegada més, la papereta

L'únic incendi forestal controlable és el que no es produeix. Per això la gent que hi enten insisteix tant que els focs s'apaguen a l'hivern. Malauradament és molt evident que aquest no és (ni ha estat) la política del Consell. Cal un altre tipus de gestió forestal radicalment diferent. A la nota plantegem algunes de les coses que proposem al nostre programa electoral. NOTA DE PREMSA El candidat autonòmic d’EUPV i cap de llista per Alacant, Lluís Torró, ha anunciat hui que el programa autonòmic de la formació d’esquerres plateja una gestió de prioritat ecològica “encaminada a la protecció del sòl i la biodiversitat amb mesures i actuacions que eviten la degradació de la vegetació natural i la desertificació de les nostres muntanyes, una de les causes dels incendis”, ha explicat Torró. Esquerra Unida reclama la protecció del paratges inclosos en el llistat de zones LIC (llocs d'interès comunitari, seleccionats per formar part de la Xarxa Natura 2000, de la Direc

Encara no ha arribat l'estiu però amb aquestes calors abrilenques inesperades ja han fet acte de presència les incendis. No m'agrada gens ser portador de mals averanys però sembla clar que el que els sindicats i nosaltres mateixa denunciàvem a finals de gener va complint-se. No hi ha recursos suficients per afrontar una temporada forta de calor i incendis. I les prediccions al respecte no són massa optimistes. Si es perllonga la situació de pluges dèbils i l'estiu apreta, els boscos valencians correran un perill massa gran. Quantes coses més estan posant-se en perill a causa de la desesperada situació financera del Consell? NOTA DE PREMSA El candidat autonòmic d’EUPV i cap de llista per Alacant, Lluís Torró, assegura que l’incendi de Benicolet “ha de fer reflexionar a aquest govern que ha estat disminuint de manera escandalosa, tal i com denunciàrem des d’EUPV, els recursos destinats a la prevenció i l’extinció d’incendis, fent retalls pressupostaris i minvant el perso

Ahir vaig fer una xerrada al Col·legi d'Enginyers Industrials de València (la nota de premsa és també d'ahir) sobre propostes de política industrial. En teniu un resum a la nota. A l'acte no hi va anar massa gent, i això que el vaig compartir amb Morera, del Bloc. Hui i demà hi aniran Cristina Moreno, pel PSOE, i Marí Olano, pel PP. Ells van a soles. Segur que omplen una bona part de l'auditori amb acòlits, coartant el debat posterior (m'ho han explicat organitzadors d'events semblants). No ens van dir res, però sospite que la idea inicial del Col·legi potser fóra la d'organitzar un col·loqui i que els partits majoritaris (el PP, segur) s'hi van negar. Aquestes trobades sempre són instructives. Per als qui van a escoltar-nos perquè descobreixen, de vegades amb sorpresa indissimulada, que el treball dels parlamentaris no s'esgota amb el llançament de pedres, el lluïment de camisetes o el proferiment d'insults i/o acusacions. El que mostren els mit

Ací teniu un resum audiovisual de l'acte de presentació de la candidatura d'EU-l'Entesa d'Alcoi, amb la participació d'alguns dels candidats. Gentilesa dels amics de Página 66 .