La gestió del nou Director General de l'Aigua (Alberto Comos) al front en la Fundació Aigua i Progrés ha sigut un desastre i no ha servit per a res
La política d'aigua basada en els grans transvasaments sembla ser història. No sols per la seua demostrada ineficàcia (qui en dubte que revise previsions i realitat del Tajo-Segura). També per la seua inviabilitat. Inviabilitat institucional, ja que les resistències territorials a fer cessions d'aigua no poden enderrocar-se en un estat democràtic autonòmic com es va fer en l'època franquista. Però també inviabilutat econòmica, almenys en el context en el que ens trobem: sols la UE pot aportar els fons necessaris per subvencionar una obra que no podrà ser mai rendible. Si ens trobem a la porta d'un rescat financer, algú creu que Europa afluixarà un euro per a una infraestructura que contradiu la pròpia essència de la Directiva Marc de l'Aigua? Evidentment per als actuals governants no hi compten gens els problemes ambientals que generaria. Per això sorprén i preocupa el nomenament de la persona que ha dirigit la fundació de la Generalitat " Agua y Progreso ...