Lluís Torró

Es tracta d'una persona vinculada al món de la música i de les bandes, director d'un conservatori local, etc. No es pot dir, doncs, que siga algú totalment aliè a l'activitat cultural. Ara bé, dificilment es pot dir que tinga el perfil professional adequat per a un càrrec en el que la "programació" cultural és un dels elements centrals del seu treball. Cal reconèixer que és pràcticament impossible trobar el perfil tècnic que requeriria CulturArts: no és pot ser un professional que conega alhora el món de la música, el cinema, les arts plàstiques (restauració) i el teatre i la dansa. Però també cal reconèixer que no ho és algú que el seu camp professional se centra en qüestions docents. El seu principal mèrit és la seua proximitat a la Consellera Català. CulturArts és un despropòsit que no sembla que vaja a millorar amb la gestió d'una persona amb aquest perfil. I encara podria ser pitjor! Tant de bo m'equivoque en les prediccions, de debò. NOTA DE PREMSA...

Potser siga una informació irrellevant per a la majoria dels qui seguiu aquest bloc, però cal puntualitzar que, tot i que la gestió la té la Generalitat a través de Teatres (ui! perdó, de CulturArts, és que encara no m'hi acostume), la propietat del Teatre Principal de València és de la Diputació Provincial. Rus n'és, hui per hui, el responsable últim. I sembla que està pensant en posar-lo en mans privades. No resulta estrany, però no per això deixa de ser un despropòsit. Probablement no es notaria massa en la programació. Al Principal ja es gestiona sobre la base de fer el mateix que fan els programadors privats. Una gestió que genera competència deslleial amb els teatres que no són públics. Però la solució no és: hala, tot privat! El problema és que es necessita un espai públic en el que es faça un tipus de programació diferent a la privada regida per criteris que s'allunyen dels estrictament comercial. A més, les concessions provoquen una gestió privada però amb recursos...

Hui em comentava un programador municipal que comencen a tindre dificultats per trobar ofertes de noves produccions valencianes. Felicitats, senyors del PP, ho estan aconseguint. La perseverància té la seua recompensa. Ja no trigarà molt en poder estendre's el certificat de defunció del sector de les arts escèniques valencianes. A València, els aficionats no podran veure ni un sol espectacle en valencià en aquest fred i trist hivern d'atur i retallades. De vegades em fa la impressió que alguns estan esperant reviure el darrer part de guerra. Sí, ja sabeu aquell de l'1 d'abril del 39 quan l'innombrable va signar allò de "cautivo y desarmado". NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV afirma que l’absència del valencià en la programació teatral d’aquest trimestre “posa en evidència els resultats de la política del PP de marginació del valencià en general i en particular dins de les arts escèniques”. Torró manifesta: “aquesta situació, per a més inri, n...

Quan vam redactar la nota que comente encara no s'havia publicat el reglament de CulturArts. Hui ha vist la llum al DOCV (estem estudiant-la). De la primera lectura apressada m'ha cridat molt l'atenció la justificació de l'engendre. Reconeixen explícitament que tornem a la situació de 1986. A aquella data es va crear una primera institució pública de caràcter cultural (l’Institut Valencià d’Arts Escèniques, Cinematografía i Música) que, posteriorment, es va anar escindint per raons evidents de gestió. No cal ser massa espavilat per adonar-se que té poc a veure la gestió d'una filmoteca amb la d'un auditori. Si és que el que es pretén es tindre això precisament i a càrrec de personal especialitzat. Però si el que volen és fer veure que fan... doncs els hi anirà bé amb CulturArts. Mantindran un espai en el que seguiran posant gent a dit (potser alguna menys del que hi havia fins ara) i seguiran penjant-se medalles per la seua política cultural. Als professionals (...

Ja he comentat en més d'una ocasió la nefasta gestió de Consuelo Císcar al front de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). Una gestió basada en el nepotisme i la corrupció rampant. La directora (casada, per als qui no ho sabeu, amb l'inefable i aparentment etern Rafael Blasco) ha transformat una institució que aspirava a ser un referent internacional en un exemple mundial de com no s'ha de gestionar un ens públic cultural. El poder acumulat per aquesta estranya parella arriba fins al punt que l'IVAM ha estat l'únic que s'ha escapat de la fusió de tot el sector cultural públic de la Generalitat en l'engendre de CulturArts. Tota una proesa. Al cúmul de despropòsits ara s'afig l'organització d'exposicions a artistes pràcticament amateurs que exhibeixen la seua vinculació al PP com allò més destacat del seu currículum. Va com va! Esquerra Unida critica “l’amiguisme clientelar” que practica Consuelo Císcar a l’IVAM  El diputat autonòmic ...

És el que té penjar les notes amb retràs: els esdeveniments et poden superar, i molt! Com veieu a la data, la nota de premsa que estic comentant és del 6 de desembre i el titular apel·lava a la consellara Johnson. Però, ja ho sabeu, la senyora Johnson ha passat a millor vida. No, no ha pres cap mal, probablement a l'inrevés  senzillament el president Fabra l'ha alliberat de la càrrega (jo crec que insuportable) de dirigir la macroconselleria de Turisme, Cultura, Esport,... i projectes de malbaratament massiu (Projectes Estratègics, en diuen ells). No sols l'han alliberat, sinó que ja ni existeix la conselleria: Turisme ha estat assumit per Economia (Buch), Cultura i Esport per Educació (Català, que, entre nosaltres, no entenc com pot fer carrera dins el PP valencià amb eixe cognom) i Projectes Estratègics..., ningú no ho sap o no ho diuen (i se'ls ha preguntat). I enmig del debat d'uns pressupostos redactats i presentats per uns consellers que ja no ho són i amb una...

Encara que la nota és de fa tres setmanes (i amb aquesta data la publique) quan escric aquesta introducció ja s'ha fet la Mostra de Teatre d'Alcoi i el Congrés de les Arts Escèniques Valencianes. Vaig poder assistir a la clàusura i, més enllà de les pors d'alguns implicats (comprensibles però injustificables), hi ha unanimitat en rebutjar la gestió nefasta de la Generalitat. Fa fàstic veure com es plantegen retalls brutals mentre han estat reballant els diners de forma injustificable. I ara CulturArts: acomiadaments i empetitiment de la gestió pública. Terrible!   NOTA DE PREMSA El diputat d’EUPV en Les Corts ha manifestat que la protesta d’ahir del Sindicat d’Actors i Actrius Professionals Valencians en l’escenari del Teatre Principal “és l’enèsim avís a la consellera sobre el caos que tenalla el sector, així com la ja reiterada petició de dimissió de la Directora General de Teatres, Inmaculada Gil Lázaro, per la seua dolenta gestió. I tanmateix, Johnson continu...

Estem immersos ja en el debat pressupostari. Una de les novetats que presenta el pressupost del 2013 és, precisament, l'anomenada eufemísticament "reestructuració" del sector públic valencià. En plata: l'acomiadament de 3.000 treballadors públics. Una de les peces d'aquesta "reestructuració" és CulturArts, un engendre que agruparà sota el paraigües legal de Teatres de la Generalitat un extens grapat d'instituts i empreses públiques culturals. Fan pagar els treballadors pel deute acumulat per anys i anys de mala gestió, especialment en la darrera etapa sota la direcció de Gil-Lázaro. Per això li preguntavem a la consellera Johnson i, com sempre, ha mirat cap enrere buscant algú i s'ha tornat a girar tot preguntant "és a mi?". Res que ells no són responsables de res. Estic ja fart de repetir sempre el mateix però és difícil tindre tan poqueta vergonya. NOTA DE PREMSA La defensa acèrrima de la consellera a la gestió econòmica de la act...

El dimecres vaig interpel·lar la consellera de cultura, Lola Johnson, sobre la política del Consell respecte a Teatres de la Generalitat. Li vaig recordar l'incompliment de la Llei del Teatre en allò que es refereix al paper de promoció de les arts escèniques, protecció del sector, difusió i despesa pública. En concret vaig insistir en el paper que feia la programació del Principal de València, traint els seus principis (promoció d'un teatre de qualitat, valencià i en valencià) i fent-li una competència deslleial al sector privat. Em referia a la programació recurrent de musicals de gran format fets per companyies foranies en unes condicions amb les que els altres grans teatres de València no poden competir. Vaig fer un balanç dels dos anys que han passat des que van desmantellar el Circuit Teatral (resumint, reducció al 50 %). I, finalment, li vaig exigir concreció respecte a la publicació de les ordres de subvencions que no sols s'han reduït a la meitat sinó que, a...

Els retalls en la despesa pública no sols afecten l'ensenyament, la sanitat o els serveis socials. També estan atacant de forma brutal a l'entramat cultural del país. D'aquest atac no s'escapa el teatre, a l'inrevès. Han estat gestionant de forma nefasta Teatres de la Generalitat. Es van carregar fa dos anys el Circuit Teatral Valencià. Ara, i amb l'horitzó d'unificar totes les empreses culturals de la Generalitat en el holding que anomenaran CulturArts, estan tancant dependències fonamentals per al funcionament de Teatres. Níngú (tret de les assessories i alguns alts càrrecs del PP) no sap quines dimensions tindran els Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) que afectaran a les empreses públiques. Però, pel que fa a Teatres, ja es veu per on van els tirs: tanquen infraestructures i així ja tenen una excusa per reduir personal. Ara li ha tocat a l'emblemàtic Teatre Talia. La pèrdua és sagnant. Es tracta d'un crim en tota regla, una ferida probab...