Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Banc Sabadell

Els particulars i els xicotets i mitjans empresaris estan pagant molt car el rescat de Bankia

Ja amenacen amb la seua privatització. Sota les pressions de la gran banca privada es va forçar la 'bancarització' de les activitats de les caixes d'estalvi. Dirigides pels governs autonòmics (PP/PSOE, poques diferències hi havia), gestionades per uns directius que es creien taurons financers i emparant trames político-empresarials dedicades a l'especulació urbanística, van posar dempeus el model corrupte de la rajola. Quan es va tancar l'aixeta dels mercats internacionals que havien permès a les grans banques europees (alemanyes i franceses, particularment) aprofitar-se'n de la bombolla hispànica ruixant les caixes amb milers de milions d'euros en forma de crèdits interbancaris, l'aterratge suau que pronosticava el Banc d'Espanya va deixar pas a un estavellament en picat. Aleshores, van accentuar la bancarització de les caixes per a permetre fusions i ulteriors privatitzacions. També van injectar diners a dojo (a compte del deute públic) per salvar ...

MAFO no hauria de ser l’únic càrrec de responsabilitat que no comparesca davant la comissió d'investigació de la CAM

Com passa darrerament, quan penge la nota ja ha passat allò a que fa referència, disculpeu. A la comissió de la CAM del passat dilluns vam presentar noves propostes de compareixença. Cada grup va seguir la seua pròpia estratègia. Nosaltres vam optar per fer una proposta de mínims amb l'esperança que el PP no poguera rebutjar-la. No és tracta d'una actitud naïve o innocent, sinó de posarlos en evidència. Demanar que compareguera Fernández Ordóñez, però també els responsables directes de l'IVF, aquells sobre els que le Corts Valencianes tenen una responsabilitat directa. Ens interessava, especialment, que s'aclarira què va fer la Generalitat amb els préstecs a l'inefable regidor murcià del PP (i president de la Comissió de Control de la CAM), Juan Ramón Avilés. I també com funcionava el mecanisme electoral i què nassos hi feia l'IVF NOTA DE PREMSA Esquerra Unida demana noves compareixences en la Comissió de la CAM   El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró...

Esquerra Unida denuncia les “interessades negociacions” de PP i PSOE per controlar les fundacions de Bancaixa i la CAM

Després de les reformes legals que han acabat amb les caixes d'estalvi com a entitats sense finalitat lucrativa l'únic que ens queda d'elles són les seues obres socials. Sense els recursos que les sostenien les administracions hereten uns valuosos patrimonis i algunes importants sumes de diners. Encara no saben què han de fer amb elles, què passarà amb museus, instal·lacions, obres d'art i un llarg etcètera. Això sí el PPSOE ja està repartint-se el pastís de les fundacions que n'han d'assumir la gestió. Està clar que no aprenen. El sistema funciona molt malament, cada vegada pitjor. Un dels seus pilars és el bipartidisme. Això sí, el PSOE no deixa de fer esforços per convèncer la ciutadania que són l'alternativa. Tenen un avantatge... i un problema: poden/necessiten recolzar-se en altres forces per arribar a governar. Però a l'hora de la veritat i en els assumptes grossos segueixen mantenint els vells esquemes del bipartidisme. Si continuen per aquest ca...

El Consell no pot desentendre’s de l’Obra Social de la CAM

Ja es veia vindre. El Banc de Sabadell no està per altra feina que no siga guanyar diners. Tant fa que li hagen regalat la CAM per 1 € i cobertura de pèrdues durant els primers exercicis. Ja sabem que reviure financerament el mort de la CAM és un treball ingent. Deixant de banda la inportunitat d'això (entenc, entenem que el calia fer amb les caixes nacionalitzades era crear un banca pública territorialitzada que funcionara amb criteris socials) ja podien haver-se allargat una miqueta més i haver assumit l'Obra Social. Doncs, no: que se les apanye La Generalitat. Com si no tinguera prou amb el que ja té. Sabeu què? Açò només ho arreglarà una revolució. NOTA DE PREMSA El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en Les Corts, Lluís Torró, ha demanat al Consell que explique quins plans tenen per a l’obra social de la CAM i ha demanat que busque solucions per a posar en ús eixe patrimoni de l’obra social. Torró ha destacat la importància de l’obra social de la CAM “des del punt de...

El FROB hauria d’haver facilitat la conversió de la CAM en una fundació per a mantindre l'obra social

Hui ens hem despertat amb una notícia molt trista. Tots els mitjans de comunicació destacaven que l'assemblea de la CAM (del que queda de ella, hauríem de dir, en realitat) ha iniciat el procés de la seua dissolució. I el més greu és que són els administradors del FROB, és a dir, el govern d'Espanya els qui semblen els principals artífexs d'aquesta decisió. Lamentable. Per a que puga entendre de què estem parlant hem de pensar que l'únic que li quedava a la CAM després de vendre el seu negoci financer al Banc Sabadell era l'Obra Social i... les quotes participatives. Sobre aquestes resulta evident que caldria posar-hi damunt la taula alguna solució urgent que preserve els diners dels xicotets estalviadors estafats (és difícil definir d'una altra manera), Sols ho pot fer el govern: amb diners o amb normativa. I sobre l'Obra Social, penseu que és un tema molt complex. Segur que a la majoria de les ciutats del sud del país hi ha algun edifici o entitat que depé...

La venda de la CAM és el colp de mort a una caixa maltractada i saquejada

Aquesta setmana s'han donat els últims retocs per a la venda per un euro de la CAM (o Banc CAM, millor dit) al Banc Sabadell, despres de l'autorització definitiva de la Unió Europea. Mentrestant anem avançant en la comissio d'investigacio a les Corts Valencianes. Al respecte voldria fer algunes observacions. La primera és que no tinc massa esperances (cap, pràcticament) que el dictàmen final que s'hi aprove amb es vots del PP tinga alguna utilitat. El PP no mostra cap interès en descobrir quins van ser els mecanismes de presa de decisions, més enllà de demostrar que tots es comportaven igual (tots els consellers, vull dir) i que el dolent de la pel·lícula va ser el Banc d'Espanya. No hi havia, segons ells (i segons els consellers i directius que han volgut comentar-ho) cap tipus de consigna partidista. Potser tinguen parcialment raó: el pastis es coïa amb l'acció o l'omissió de pràcticament tothom. El que sí que sembla aclarir-se és que les responsabilitats ...