Lluís Torró

No m'encarregue normalment de les qüestions referides a l'accident del metro de 2006 (per cert, no us podeu perdre el reportatge d'Adolf Beltran hui a El País ) però Marina Albiol està exercint la solidaritat internacional a Gaza i m'ha tocat a mi parlar sobre el tema. Les infàmies que pesen sobre la gestió del PP al front del Consell valencià són moltes i n'hi ha de molt grosses. Ara bé, si calgués establir-ne un rànquing aquesta se n'enduria la palma, almenys per al meu gust. No per l'accident per ell mateix, fruit d'una evident gestió nefasta dels afers públics. Sobretot per la forma en que han tractat de minimitzar-lo, ocultar-lo i eludir responsabilitats. El "jo no he sigut" davant una malifeta és una reacció pròpia de la condició humana, però també és infantil, impròpia i indecent quan es tracta de responsabilitats públiques. Per als responsables polítics del PP és, a més un sant i senya, de la seua praxi; consentida pels seus votants i ...

De vegades no acabe de tindre clar que és pitjor, fer alguna cosa mal o tractar d'amagar-la. El PP no sols practica una política temerària pel que fa al deteriorament dels serveis públics. El tràgic accident del metro de València de 2006 en va ser una bona mostra. Damunt tracta d'ocultar-la. En compte d'assumir la tragèdia com un error i treure'n les conclusions polítiques corresponents (dimissions, petició pública de disculpes, etc.), el que fan és tirar-li terra damunt i aïllar els afectats. A l'anterior entrada parlava de la memòria històrica. Com esperem que aquesta gent ajude a la recuperació de la memòria del que va passar 40 anys si no volen assumir el que ha passat ara en fa només 5? No sols han maltractat les persones que s'han vist afectades. No sols no han assumit cap tipus de responsabilitats. Han aprofitat la inauguració de l'AVE (fins i tot en aquest aspecte resultarà rebutjable) per canviar-li el nom a l'estació de metro on es va produir l...