Lluís Torró

Hui mateix s'anunciava que Camps estava tancant amb Ecclestone l'allargament del contracte per a mantindre la Fórmula 1. Comparar aquesta notícia amb allò que denunciem a la nota de premsa ens hauria de fer pensar a tothom. Jo no entenc com pot dormir tranquil el President de la Generalitat quan dedica una quantitat aberrant d'euros a aquest tipus d'esdeveniments mentre es retalla de serveis socials i s'endarrereixen els pagaments. No hi ha diners ni per a pagar les nòmines dels funcionaris! No hauria de ser suficient això per provocar un replantejament global de la política d'ingressos i despeses? NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, recrimina a la Generalitat que la seua manca de pagament haja provocat que es tinguen que parar les obres d’aquest centre perquè el consistori alcoià ja no pot seguir destinant diners. El grup parlamentari d’esquerres ha presentat una bateria de preguntes als consellers de Sanitat i Benestar Social perquè e

De vegades em fa cosa ser tan repetitiu. Però mirant-ho bé els qui es repeteixen són ells. La distància entre el que diuen que passa i que fan i el que realment passa, és enorme i cada vegada més gran. Diuen que som el territori que té més espai protegit, però les agressions urbanístiques al paisatge són brutals i es multipliquen conforme ens apropem al litoral. Pressumeixen de l'elevat nombre de banderes blaves que indiquen la qualitat de les platges valencianes. I també farden de ser el territori (supose que espanyol) que més aigua depura. En la pràctica, el cost de manteniment de les platges és cada vegada més gran ja que moltes d'elles s'han de regenerar any rere any perquè perden sorra a causa de la disminució de les aportacions dels sediments d'uns rius que cada vegada aboquen menys aigua (i menys sediments) al mar. I junt a les banderes blaves, a més de les agressions urbanístics, encara queden moltíssims punts negres provocats per deficiències (o inexistències)

Les sorpreses desagradables que envolten la nova Fe semblen proporcionals a les lloances exagerades que el PP li dedica. És un bon resum de la política del Consell: gastar-se els diners sense mesura en projectes mastodòntics mentre es desatenen les coses realment important. Vull que se m'entenga bé. No dubte de la importància de disposar d'un centre de referència. Però això ha de formar part d'un sistema públic adequat i ben dotat. El contrari (és a dir el que passa ací) és tercermundisme. No exagere ni una miqueta. Una de les característiques dels països subdesenvolupats és un dualisme exagerat entre inversions escandalosament modernes (i cares) i el mal estat dels serveis públics en general. I vistes les deficiències de l'hospital aquesta impressió encara s'accentua més. Molts diners gastats ineficientment a La Fe i privatitzacions massives que acaben deteriorant l'atenció sanitària. Així ens llueix el pèl. I encara estan començant... NOTA DE PREMSA El di

Les fogueres de Sant Joan (em referesc a les autèntiques, les populars, amb tot el respecte per les d'Alacant, per suposat) són màgiques. Qualsevol que haja passat una nit al voltant d'una foguera ho ratificarà amb tota seguretat. Però la festa, especialment quan es massifica, genera molts problemes. I més en l'actualitat en la que estem rodejats de brutícia innecessària: botelles no retornables, gots de plàstic, envasos per a tot... Mentre no canviem la legislació seria convenient clavar-li en el cap a la gent que està molt bé passar-s'ho bé, però que (com a casa de cadascú) després cal netejar. I el que millor es neteja és allò que no s'embruta. NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha assenyalat que la situació “s’ha desbordat per tots els racons. No pot continuar donant-se la imatge deplorable en la què amaneixen les platges del País Valencià després de la nit de Sant Joan. L’impacte sobre el medi ambient és evident i el més greu és que é

La nova consellera de Medi Ambient ja té un marró damunt la taula quan encara quasi no ha pres possessió. Ha d'atendre la sentència que diu que l'Ajuntament va promoure una acció especulativa per al benefici privat amb la requalificació del sòl del Mestalla. Honestament caben poques alternatives, però actuaran amb honestedat? Si ens hem de guiar per l'experiència, ho hem de posar en dubte. El PP ha entrat en una espiral (no sé si ascendent o descendent, depén de com es mire) que no sé on els condueix a ells, però que a la societat valenciana l'empenta irremeiablement a l'abisme. Una bona mostra és l'atribució de competències de la nova Conselleria. Li han tret l'aigua, la qual cosa des d'un punt de vista d'una gestió racional del recurs seria un disbarat, però com que això està fora dels horitzons polítics del PP, tant fa. Ara, des d'agricultura, tindran més excuses per reivindicar el transvasament de l'Ebre cada cinc minuts (aigua per a reg,

Tendim a acceptar acríticament tot allò que ens fa la vida més còmoda, generant-nos, de pas, noves necessitats que abans no teníem. Qui podria prescindir hui del telèfon mòbil? A penes un grapat de frikis. El cert és que qualsevol canvi genera conseqüències, moltes d'elles imprevisibles. Els científics (els seriosos, vull dir) ja ens adverteixen des de fa temps, i la dialèctica hegeliano-marxista també, i des de en fa més encara. Ningú no pot predir amb total certesa quines poden ser les conseqüències per a la salut humana. Però és evident que unes ones que poden escalfar l'aigua en pocs segons i dur-la al punt d'ebullicíó (als forns microones) no poden ser inòcues. S'imposa, doncs el principi de precaució: regular i limitar, i forçar de pas que les grans companyies de telecomunicacions no pensen tant en el benefici immediat i s'esforcen per patrocinar recerques que eliminen els riscos potencials de les antenes de telefonia. El que proposem és a penes una pedreta en

Pau Rausell (un economista que s'ha especialitzat en estudis sobre l'impacte econòmic del món cultural) ha realitzat un esplèndid estudi per encàrrec de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). Com és habitual, ha posat de manifest que les xifres econòmiques de les bandes són molt superiors al que podria semblar: 50 milions d'euros, més de 2.500 llocs de treball, un patrimoni impressionant,... Castellano (o qui siga que se'n faça càrrec al proper Consell) n'hauria de prendre bona nota. No estem parlant solament del fenomen cultural més important del país. També té un impacte econòmic gens menyspreable. Em sembla, però, que no hi haurà prou amb estudis. Com es va fer palès ahir al debat d'investidura ni Camps ni el PP atenen a cap tipus de raons. I menys encara derivades d'estudis. La seua màxima ben bé podria ser aquella de "pintar como querer". Tant és la realitat, si ells (i Ell, especialment) hi estan per sobre. Ja

Els bancs sempre eixen guanyant, tant és que les coses vagen bé com malament. El govern té una prioritat: protegir el sistema financer i (jo diria, sobretot) els interessos dels seus propietaris i els seus gestors. És immoral el que li està passant a milers de famílies que ja s'han vist i es voran en el carrer, sense casa però carregant amb el deute. El que passa és que, a més, les mesures que estan fabricant-se a Europa per a defendre l'entramat financer no sols ens empobriran més a tots i a totes. Damunt, no resoldran els problemes sinó que ens abocaran a una nova crisi que podria ser molt pitjor que la que estem passant ara. La solució és un canvi de sistema o, com a mínim, una reforma radical del sistema financer. Des de la solució més extrema (i més desitjable), la nacionalització de la banca (si els bancs són imprescindibles pel servei que presten i per això els aboquen els diners públics quan fan fallida, són els estats els qui els han de gestionar democràticament) fins

El que segueix són les paraules que el company Paco Agulló va llegir a la sessió de constitució de l'Ajuntament d'Alcoi, tot just després d'haver-se elegit l'alcalde. Francesc X. Agulló Payà. Alcoi, 11 de juny de 2011 El resultat de la votació produïda aquest matí a la casa del poble és la síntesis del que van demanar els ciutadans i ciutadanes en les passades eleccions, un canvi en les politiques i en la gestió de l’Ajuntament. S’han assolit dos objectius que Esquerra Unida-l’Entesa es va marcar i va repetir al llarg de les setmanes de campanya i precampanya electoral: que no hi hagueren majories absolutes i per tant polítiques absolutistes; i per altra banda la configuració d’un govern de progrés que té que aplicar polítiques d’esquerres des de la transparència, el consens, la participació, la responsabilitat, la humilitat, el treball, la honradesa, la igualtat i la coherència. Esquerra Unida-l’Entesa es compromet a donar estabilitat a aquest nou govern a

La supèrbia no és una de les qualitats que escassegen al PP. I encara menys entre el Consell. Però si hi haguera un premi, Serafín Castellano es trobaria segur entre els finalistes i amb moltes possibilitats d'alçar la copa. Com que és músic, li van passar la responsabilitat de la gestió dels assumptes que afecten a les bandes de música: d'Educació (escoles) i Cultura a Governació. Ahí es ná! Va aconseguir parar el primer colp i negociar un acord de mínims amb la Federació de Societats Musicals. Lluny, molt lluny, del que seria mínimament desitjable, però millor que el que havien inclòs als pressupostos. Es quedaven fora, això sí, els conservatoris municipals, on mil·lers de famílies han dipositat l'ensenyament musical dels seus fills i filles. Però la paraula del Castellano, de Font de Mora, de Camps i del PP ha durat fins que han revalidat la majoria absoluta. Aquesta forma de fer política és vomitiva. Però el pitjor és el fons: cal canviar les prioritats de despesa i un

Ací teniu l'article que publica hui el Ciudad, signat pel company Emili Castelló. És una rèplica a una opinió publicada a aquest diari pel seu director el dissabte passat. La cosa va dels pactes tripartits i el paper d'EU. No us el podeu perdre. El proppassat dissabte el director del Ciudad, Ramon Climent, va aprofitar l’article d’opinió que publica cada setmana a la contraportada per bonegar sense massa mesura a Paco Agulló. El bonegó ha estat provocat pel recordatori públic que va fer el portaveu municipal d’EU el dimecres; a saber, que els vots de la nostra formació eren imprescindibles per a que hi haja un nou alcalde a Alcoi i que aquests vots tenien uns condicionants. Ramon Climent va abandonar la seua socarroneria habitual i eixe to situat entre el menyspreu i la condescendència amb que tracta normalment els polítics per ensanyar-se amb EU. No és cap novetat que la gent de l’esquerra de tradició comunista (o pròxima, vaja!) no som especialment sants de la devoció

Sí, és l'etiqueta que més he usat des que vaig començar a posar-les a les meues entrades: "retalls despesa pública". No és una casualitat. Com tampoc ho és que aquesta també se sume a la de "medi ambient". Quan es posen a "estalviar" diners no ho fan dels cotxes oficials, del circuit de fórmula 1 o dels sobrecostos de les obres públiques (ni tan sols de les de Calatrava que ja no sap que fer amb tants diners que s'ha emportat dels diners dels valencians i les valencianes en concepte de sobrecostos). No. Ho fan de les despeses que dediquen a subvencionar les associacions de malalts mentals o de les que es dediquen a la protecció ambiental. En aquest cas, el deute acumulat amb TRAGSA (empresa equivalent a VAERSA, però que depén del Ministeri de Medi Ambient) que és qui s'encarrega d'aquestes brigades han provocat que l'empresa del govern central hagen dit: prou. Això sí, el conseller (no sabem si continuarà) Castellano, amb la seua prover

La lògica és ben senzilla (i perversa). Es rebaixen els impostos (als rics, particularment). L'excusa és que dinamitzarà l'economia: els pobres tindran més diners per a consumir i els rics per a invertir. Això crearia llocs de treball i beneficis que incrementarien la riquesa social i el volum dels ingressos fiscals (que no el percentatge). El que passa és que se suposa que tots els impostos suprimits van a parar a consum (almenys a consum massiu) i a inversió (productiva). En la pràctica, com va demostrar fefaentment Lord Keynes (un lúcid economista burgès), això no s'acompleix ja que la gent pot estalviar en compte de consumir o invertir. O, com ha ocorregut als anys passats, invertir en activitats especulatives que no generen riquesa. Per tant el que realment s'aconsegueix és debilitar els ingressos de l'Estat i posar en risc la seua despesa. La particularitat és que l'Estat no estalvia, consumeix o inverteix tots els seus diners, i per tant activa l'econ