Lluís Torró

Sí, és probable que ja ho sapigueu (els d'Alcoi i la contornada, almenys): va circulant un manifest que porta per títol Alcoi serà cultural o no serà i al que ja s'han adherit 301 persones i entitats en el moment d'escriure açò. I no, no tenia cap intenció de justificar la meua adhesió personal. N'hi ha prou amb llegir el text. Si algú signa un determinat escrit, se sobreentén que assumeix com a pròpies les expressions i idees que conté. No crec que puga interpretar-se de cap altra manera. Açò és tan evident (fins i tot tautològic, podríem dir) que no caldria argumentar res més. Aleshores, perquè justificar l'adhesió? Doncs perquè ahir un amic em va passar un enllaç a una conversa de facebook en la que s'especulava sobre l'autoria de l'escrit. Tot s'iniciava amb l'anunci del regidor de cultura, l'amic Raül Llopis, en el que s'indicava que el Consell de Cultura demanava una reunió amb representants del 'blog' on s'havia penja...

Aquest article és una contribució al debat que, primer a Esquerra Unida i després en el marc de Guanyar Alcoi, va servir per conformar una part del programa de govern que es va proposar a la ciutadania aquestes darreres eleccions locals. La tradició industrial d’Alcoi és, sense cap gènere de dubtes, una de les seues singularitats més notables. La ciutat es va industrialitzar molt d’hora i, a diferència d’altres llocs, la manufactura es va consolidar i va conformar amplament el seu paisatge urbà, la seua parla, les formes de sociabilitat i les expressions culturals. Podeu llegir-ho complet a Tipografia La Moderna...

Ahir em van publicar a Levante-EMV aquest article d'opinió . És un resum de l'argument amb el que vaig defensar l'esmena a la totalitat d'EUPV a l'impresentable Llei de Senyes d'Identitat (en realitat el seu nom complet és Llei de Reconeixement, Protecció i Promoció de les Senyes d'Identitat del Poble Valencià). Podeu llegir ací les cròniques de El País , El Temps o Ara . Tambe vos pose un enllaç a un article d'opinió de Víctor Maceda a El Temps a propòsit d'un dels arguments de la rèplica del portaveu del PP, Jorge Bellver. Les preocupacions de la ciutadania valenciana s’adrecen a qüestions referides a l’atur i la precarietat laboral, la pèrdua de serveis públics i la corrupció. Problemes en els que el PP té una evident responsabilitat. Tanmateix, el Consell no atén aquestes qüestions de forma prioritària. No es preocupa de les polítiques actives d’ocupació, d’evitar els desnonaments, d’exigir el canvi del model de finançament o de garantir la p...

EUPV es va oposar en el seu moment a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Les raons d'aleshores eren contundents: ja hi ha entitats normatives suficients (les universitats, particularment) i una institució normativa exclusivament valenciana tendiria a reforçar els particularismes. El PP va voler crear una entitat que 'superara' l'enfrontament lingüístic entre valencians. La trajectòria de l'AVL ha tingut llums i ombres, com no podia ser d'altra manera. La seua existència (i els condicionants als que es veu sotmès el seu treball) suposa una entrebanc important a la creació d'un estàndard del català, fonamental per a la normalització de l'ús social de l'idioma. Amb tot, malgrat la seua inevitable tendència a remarcar els particularismes (una tasca que, al meu parer, realitzada dins el marc del reconeixement de la unitat de la llengua pot resultar particularment enriquidora) ha sancionat de manera incontrovertible la identitat de...

Com podreu comprovar tinc el bloc una mica abandonat. Vaig posant coses a trompades. Té molt a veure amb l'acumulació de treball parlamentari que tenim en aquest final de legislatura i també amb un cert esgotament mental que no vull ocultar. Les dues entrades que vaig a posar ja tenia ganes de posar-les fa temps. Però com que volia mantenir l'ordre cronològic d'anar penjant notes de premsa (que no són tantes, tampoc no us penseu) i comentant-les, doncs m'anava resistint. Al final, m'he dit que tant hi feia i m'he decidit. Aquesta primera no necessita massa comentaris i, com que m'he decidit a penjar-la arran de l'entrada de l'amic Manel Rodríguez-Castelló al seu propi bloc, me'ls estalvie i vos convide que llegiu L'artista, el cantant,el pallasso . Manel, sembrat com sempre, escriu infinitament millor que jo, gaudiu-lo. NOTA DE PREMSA El grup parlamentari reclama atorgar-li al cantant a títol pòstum la Distinció al Mèrit Cultural de la...

Esquerra Unida es va oposar en el seu moment a la constitució d'un organisme normatiu de la llengua exclusivament per a l'àmbit valencià. Amb moltes dificultats i amb complicats circumloquis, aquesta institucio ha reconegut la unitat del català. Encara que, com és normal, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha anat construint una normativa que, sense conculcar les normes bàsiques del 32, accentua els particularismes. Que això tindrà conseqüències en el futur és evident i, tractant-se d'una llengua minoritzada com la nostra, és molt probable que moltes d'elles seran negatives. Especialment la no disposició d'un estandard comú. Bé, doncs el PP no en té prou ni amb açò. Van assegurar que l'AVL serviria per posar fi al "conflicte lingüístic" (entre cometes perquè hauríem de reflexionar sobre qui ha creat el conflicte i perquè). Ara vol llevar a tots els membres de l'AVL i tornar-los a elegir, amb la qual cosa conculquen el principi bàsic de la ...

El tema del Cabanyal és un bon embolic jurídic. Com en tantes i tantes coses, el PP s'ha dedicat a legislar ad hoc: fem el que ens dóna la gana, fins i tot transgredint les lleis, i si les lleis (encara que siguen nostres) posen problemes, doncs les canviem i au! Calia perllongar Blasco Ibáñez fins al mar, al preu que fóra. Què el Cabanyal és un Conjunt Històric-Artístic i, per tant, un Bé d'Interès Cultural protegit per les lleis de patrimoni (l'espanyola i la valenciana)? I què? Que afectarà greument a una gran quantitat de famílies? Això no és important, davant la "millora urbanística"? Tot al servei dels constructors i el negoci privat. La declaració d'espoli que va decretar el Ministeri de Cultura segueix en vigor. La retirada dels recursos sols ho fa evident. Abans de planificar qualsevol intervenció i, per suposat, abans d'intervindre cal protegir, planificar la protecció. És el que obliga la llei. És el que haurien de fer. No són precisament espec...

El meu "tocayo" de Gandia (amb el qui no em consta tindre cap relació familiar) està disposat a fer-se de notar com siga. Després de Barberà i Castedo és, sense dubte, l'alcalde més notori de tot el País Valencià. A més de les seues idees extravagants o de propostes tan bèsties com la de carregar-se la platja de l'Ahuir (un magnífic i encara miraculosament verge espai natural a la marjal de Gandia que conserva fins i tot un sistema dunar), també es dedica a fer punts dins el partit amb manifests gestos anticatalanistes. Ara paga el pato el patrimoni artístic de la ciutat i, en particular, la magnifica escultura del meu compatriota Antoni Miró. Realment no es pot dir massa: jutgeu vosaltres mateixos. NOTA DE PREMSA El portaveu adjunt d’EUPV en Les Corts, Lluís Torró, ha assenyalat que el trasllat de l’escultura “25 d’abril” de l’artista Antoni Miró situada a la plaça del mateix nom a la ciutat de Gandia, “és un atac injustificat a la llibertat d'expressió i ...

L'amic Pep Fuster em va passar el vídeo i no m'he pogut resistir a penjar-lo a Youtube (gràcies Òscar). Disculpeu. Fixeu-vos en l'excelsa interpretació del mestre dolçainer i guitarrista Hiroshi Fujii, japonès de naixença i nacionalitat (de Kobe, per a més senyes), i alcoià d'adopció i vocació.

S'ho prenen (o fan com si...) quasi com un insult quan emprem el terme País Valencià (no n'emprem pràcticament cap altre). Es fan els ofesos i recorren a arguments tan enginyosos com "no sabem a quin 'país' es refereixen, però no és el mateix que el nostre". Ja veieu, segur que al primer que se li va ocórrer encara li fa mal el cap, de tant pensar. Nosaltres insistim en què el terme és estatutari ja que es troba recollit al preàmbul. Ells diuen que el preàmbul no té valor de llei. Efectivament, no té un valor preceptiu, però si està a una llei, ja em direu quin altre valor pot tindre. Però és que se li pot donar la volta a l'argument: si no s'ha d'emprar en cap document oficial, perquè nasos l'han permès al preàmbul de l'Estatut? En realitat a la majoria d'ells tant els fa com es diga el país. Açò va d'una altra cosa: atiar les brases anticatalanistes per a mobilitzar una base desmoralitzada o, pitjor (per ells, vull dir) cabrejada....

Autoodi. La parauleta és forta però és ben difícil entendre la politica del PP respecte al valencià, en general, i al valencià en l'ensenyament, en concret, sense fer-ne al·lusió. Per a ells (la majoria, s'entén), el valencià és una llengua bonica, entranyable, però és per anar per casa. El prestigi social s'assoleix a través del castellà i, cada cop més, de l'anglès. Si al valencià l'anomenem comme il faut , çò és, català, se'ls remou fins l'últim racó del seu sistema nerviós, els hi surt urticàries i se'ls unflen les venes del coll. I, tret d'una petita minoria, saben perfectament que valencià és una manera de denominar el català, que filològicament és una variant (i encara hi hauria dubtes: ací a les Corts es pot comprovar les diferències entre el parlar d'un diputat de Benicarló i un de Monòver). Perquè es tracta d'un problema polític: la fòbia anticatalana és una manera de disfressar la renúncia a una identitat nacional pròpiament valen...

Aquest matí hem patit una particular sessió de Les Corts. El PP ens ha plantejat un proposta d'acord rabiosament blavera i secessionista, recolzant-se en una declaració institucional aprovada per l'Ajuntament de Barcelona el 29 de juny de l'any passat (ells deien que va ser el 25, un error més de la colla que han comès involuntàriament o voluntària). És una sobrereacció a l'afer de l'exposició "catalanista" que Cotino va posar a Les Corts amb un catàleg prologat per Fabra. Una vegada més el sainet ha adquirit tons tragicòmics i molt preocupants. Si fem un video, ja el penjaré. El cas és que ahir el Grup d'Acció Valencianista (blavers d'extrema dreta molt violents) van estar a punt de reventar un acte d'homenatge a Vicent Andrés Estellés a Burjassot. Hi ha risc de reviure la "Batalla de València"? Malauradament, i ho he assenyalat a la meua intervenciço, em sembla que sí. Front a la desafecció creixent de l'electorat del PP doncs, ...

Retalls, retalls, retalls... La tissora és el ferrament de moda. Els governs s'apliquen a retallar despesa pública seguint el consell que els economistes neoliberals (que són la majoria, no ho oblideu) els presten amb fruïció. I els posseïdors de les grans fortunes es freguen les mans veient com la crisi, en compte de portar-los la ruïna, els ha fet encara més rics. Els rebaixen encara més els impostos, els posen a l'abast l'immens i segur negoci del deute públic, i ja s'esmolen els queixals veient l'onada de privatitzacions que vé darrere de tot açò (hospitals, escoles, serveis,...). No trigarem massa a assistir a espectacles com els que ens briden les pel·lícules i sèries dels EUA: serveis públics essencials (com fins i tot la pròpia policia) fent festes per a recaptar fons entre els ricots que no saben què fer amb tants diners com s'estalvien en impostos. Això hauran de fer, segurament, els arqueòlegs als qui el Ministeri d'Hisenda ha denegat el pagament ...

Es tracta d'una persona vinculada al món de la música i de les bandes, director d'un conservatori local, etc. No es pot dir, doncs, que siga algú totalment aliè a l'activitat cultural. Ara bé, dificilment es pot dir que tinga el perfil professional adequat per a un càrrec en el que la "programació" cultural és un dels elements centrals del seu treball. Cal reconèixer que és pràcticament impossible trobar el perfil tècnic que requeriria CulturArts: no és pot ser un professional que conega alhora el món de la música, el cinema, les arts plàstiques (restauració) i el teatre i la dansa. Però també cal reconèixer que no ho és algú que el seu camp professional se centra en qüestions docents. El seu principal mèrit és la seua proximitat a la Consellera Català. CulturArts és un despropòsit que no sembla que vaja a millorar amb la gestió d'una persona amb aquest perfil. I encara podria ser pitjor! Tant de bo m'equivoque en les prediccions, de debò. NOTA DE PREMSA...

Potser siga una informació irrellevant per a la majoria dels qui seguiu aquest bloc, però cal puntualitzar que, tot i que la gestió la té la Generalitat a través de Teatres (ui! perdó, de CulturArts, és que encara no m'hi acostume), la propietat del Teatre Principal de València és de la Diputació Provincial. Rus n'és, hui per hui, el responsable últim. I sembla que està pensant en posar-lo en mans privades. No resulta estrany, però no per això deixa de ser un despropòsit. Probablement no es notaria massa en la programació. Al Principal ja es gestiona sobre la base de fer el mateix que fan els programadors privats. Una gestió que genera competència deslleial amb els teatres que no són públics. Però la solució no és: hala, tot privat! El problema és que es necessita un espai públic en el que es faça un tipus de programació diferent a la privada regida per criteris que s'allunyen dels estrictament comercial. A més, les concessions provoquen una gestió privada però amb recursos...

Hui em comentava un programador municipal que comencen a tindre dificultats per trobar ofertes de noves produccions valencianes. Felicitats, senyors del PP, ho estan aconseguint. La perseverància té la seua recompensa. Ja no trigarà molt en poder estendre's el certificat de defunció del sector de les arts escèniques valencianes. A València, els aficionats no podran veure ni un sol espectacle en valencià en aquest fred i trist hivern d'atur i retallades. De vegades em fa la impressió que alguns estan esperant reviure el darrer part de guerra. Sí, ja sabeu aquell de l'1 d'abril del 39 quan l'innombrable va signar allò de "cautivo y desarmado". NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV afirma que l’absència del valencià en la programació teatral d’aquest trimestre “posa en evidència els resultats de la política del PP de marginació del valencià en general i en particular dins de les arts escèniques”. Torró manifesta: “aquesta situació, per a més inri, n...

Quan vam redactar la nota que comente encara no s'havia publicat el reglament de CulturArts. Hui ha vist la llum al DOCV (estem estudiant-la). De la primera lectura apressada m'ha cridat molt l'atenció la justificació de l'engendre. Reconeixen explícitament que tornem a la situació de 1986. A aquella data es va crear una primera institució pública de caràcter cultural (l’Institut Valencià d’Arts Escèniques, Cinematografía i Música) que, posteriorment, es va anar escindint per raons evidents de gestió. No cal ser massa espavilat per adonar-se que té poc a veure la gestió d'una filmoteca amb la d'un auditori. Si és que el que es pretén es tindre això precisament i a càrrec de personal especialitzat. Però si el que volen és fer veure que fan... doncs els hi anirà bé amb CulturArts. Mantindran un espai en el que seguiran posant gent a dit (potser alguna menys del que hi havia fins ara) i seguiran penjant-se medalles per la seua política cultural. Als professionals (...

Despúsahir la consellera Català va visitar l'exposició sobre Vicent Andrés Estellés que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha organitzat al Centre del Carme (València). Sí, sembla mentida, però la notícia l'han recollida quasi tots els mitjans així que, tot i haver-se publicat el Dia dels Sants Innoncents, no ho sembla, una innocentada (podeu llegir-la, per exemple, a El Punt ). Bé, és el que caldria esperar d'una Consellera de Cultura (açò i altres milers de coses que, o no fan o les fan a l'inrevés). Hem aprofitat l'avinentesa mediàtica per anunciar una cosa que havíem preparat fa un temps: que Les Corts demanen al Consell que 2013 a homenatjar i promoure l'impagable figura del poeta de Burjassot. Esperem que no s'hi neguen tot i que ja hem escoltat, fins i tot, citar a Ovidi (i en positiu que és el que al·lucina realment) per fer discursos viscerals anticatalanistes (veieu  aquest enllaç si no us ho creieu), així que qualsevol cosa és possible... ...

Tot i que les notícies sobre la institució són freqüents a la premsa escrita, el fet que sols apareguen a les pàgines de cultura (eixes que només lligen quatre gats lletraferits, malauradament) i que siga estrany que hi facen referència els mitjans audiovisuals, explica que el Museu Sant Pius Vè siga un gran desconegut. No vaig a explicar-vos les seues característiques amb detall (visca l'inventor de la viquipèdia !). Amb que visiteu l'enllaç en tindreu prou per descobrir un edifici importantíssim que dóna aixopluc a la que alguns consideren la segona pinacoteca de l'estat espanyol. Una de les joies de la corona (en alguns aspectes singulars, de fet, "la" joia de la corona) del patrimoni històric-artístic valencià. Com que el museu és de titularitat estatal, però hi concorren també competències autonòmiques i municipals, doncs... " cagao general". Any rere any es consignen diners als pressupostos de l'Estat que no s'executen perquè l'Ajuntam...

Ja he comentat en més d'una ocasió la nefasta gestió de Consuelo Císcar al front de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). Una gestió basada en el nepotisme i la corrupció rampant. La directora (casada, per als qui no ho sabeu, amb l'inefable i aparentment etern Rafael Blasco) ha transformat una institució que aspirava a ser un referent internacional en un exemple mundial de com no s'ha de gestionar un ens públic cultural. El poder acumulat per aquesta estranya parella arriba fins al punt que l'IVAM ha estat l'únic que s'ha escapat de la fusió de tot el sector cultural públic de la Generalitat en l'engendre de CulturArts. Tota una proesa. Al cúmul de despropòsits ara s'afig l'organització d'exposicions a artistes pràcticament amateurs que exhibeixen la seua vinculació al PP com allò més destacat del seu currículum. Va com va! Esquerra Unida critica “l’amiguisme clientelar” que practica Consuelo Císcar a l’IVAM  El diputat autonòmic ...