Lluís Torró

Ahir em van publicar a Levante-EMV aquest article d'opinió . És un resum de l'argument amb el que vaig defensar l'esmena a la totalitat d'EUPV a l'impresentable Llei de Senyes d'Identitat (en realitat el seu nom complet és Llei de Reconeixement, Protecció i Promoció de les Senyes d'Identitat del Poble Valencià). Podeu llegir ací les cròniques de El País , El Temps o Ara . Tambe vos pose un enllaç a un article d'opinió de Víctor Maceda a El Temps a propòsit d'un dels arguments de la rèplica del portaveu del PP, Jorge Bellver. Les preocupacions de la ciutadania valenciana s’adrecen a qüestions referides a l’atur i la precarietat laboral, la pèrdua de serveis públics i la corrupció. Problemes en els que el PP té una evident responsabilitat. Tanmateix, el Consell no atén aquestes qüestions de forma prioritària. No es preocupa de les polítiques actives d’ocupació, d’evitar els desnonaments, d’exigir el canvi del model de finançament o de garantir la p

EUPV es va oposar en el seu moment a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Les raons d'aleshores eren contundents: ja hi ha entitats normatives suficients (les universitats, particularment) i una institució normativa exclusivament valenciana tendiria a reforçar els particularismes. El PP va voler crear una entitat que 'superara' l'enfrontament lingüístic entre valencians. La trajectòria de l'AVL ha tingut llums i ombres, com no podia ser d'altra manera. La seua existència (i els condicionants als que es veu sotmès el seu treball) suposa una entrebanc important a la creació d'un estàndard del català, fonamental per a la normalització de l'ús social de l'idioma. Amb tot, malgrat la seua inevitable tendència a remarcar els particularismes (una tasca que, al meu parer, realitzada dins el marc del reconeixement de la unitat de la llengua pot resultar particularment enriquidora) ha sancionat de manera incontrovertible la identitat de

Com podreu comprovar tinc el bloc una mica abandonat. Vaig posant coses a trompades. Té molt a veure amb l'acumulació de treball parlamentari que tenim en aquest final de legislatura i també amb un cert esgotament mental que no vull ocultar. Les dues entrades que vaig a posar ja tenia ganes de posar-les fa temps. Però com que volia mantenir l'ordre cronològic d'anar penjant notes de premsa (que no són tantes, tampoc no us penseu) i comentant-les, doncs m'anava resistint. Al final, m'he dit que tant hi feia i m'he decidit. Aquesta primera no necessita massa comentaris i, com que m'he decidit a penjar-la arran de l'entrada de l'amic Manel Rodríguez-Castelló al seu propi bloc, me'ls estalvie i vos convide que llegiu L'artista, el cantant,el pallasso . Manel, sembrat com sempre, escriu infinitament millor que jo, gaudiu-lo. NOTA DE PREMSA El grup parlamentari reclama atorgar-li al cantant a títol pòstum la Distinció al Mèrit Cultural de la