Lluís Torró

El dilluns vaig estar a Dénia. Els representants dels partits polítics (PSOE, Bloc-Compromís, EUPV i ERPV) ens vam reunir amb representants de sindicats i de la plataforma que defensa la salut pública a la Marina Alta. Posteriorment vam fer una roda de premsa per denunciar el tancament de les guàrdies dels Centres de Salut d'Ondara, Pedreguer, Gata i El Verger. En ple estiu, amb una població multiplicada per l'afluència de turistes, no sols no s'atendran les urgències (que hauran d'anar a l'hospital Marina Salud, amb el consegüent augment de la seua càrrega de treball) sinó que es deixaran de prestar serveis ordinaris molt importants com l'atenció domiciliària a malalts terminals. La gestió privada de les àrees de salut és un desastre, com exemplifica a la perfecció el que passa a La Marina. Ja ho sabeu, és un exemple del que pot passar quan privatitzen el conjunt de la gestió sanitària arreu del país. Les dificultats financeres de La Generalitat són l'excus...

La Conselleria acaba de tancar (per segona vegada en pocs mesos) un hotel de Calp per haver-hi detectat un brot de legionel·la. Què voleu que vos diga, açò ja cansa. A Alcoi hem patit una dècada en la que a base de matar mosques amb míssils han aconseguit que el problema disminuira de forma sensible. Quan rasquem, en realitat els grans brots van desaparèixer amb el tancament d'una fàbrica tèxtil en la que es va acabar descobrint una torre de refrigeració clandestina, després d'anys de control i d'acabar amb qualsevol humidificador en funcionament a la ciutat (castigant de pas un sector productiu que ja estava prou fotut abans d'això). El cas d'Alcoi resulta complex d'abordar perquè les recurrències del brot tenen una causa fonamentalment ambiental. Però a Calp estem davant d'un tema molt diferent: un edifici, un espai tancat amb uns circuits d'aigua molt determinats i controlables. No és gens normal que hi tornen a haver brots. I el pitjor és que, de nou...

No sé si heu escoltat Cavallers , del darrer album de La Gossa Sorda ( L'últim heretge ). No ho puc evitar, quan la sent enseguida em vé al cap la imatge de Serafín Castellano. Especialment la primera estrofa: Agua para todos, cassalla, tronadors i piruletes. Gomina, silicona i duros a quatre pessetes Amb l’AVE a Madrid amb el carnet del partit, família contenta les coses ben fetes. Agua para todos, cassalla, tronadors i piruletes És automàtic, no hi puc fer res. Ja ho he comentat al darrer post: hem preguntat pels negocis de la Conselleria de Sanitat mentre Castellano era conseller amb l'empresa Taroncher, del seu amic. Ho denunciarem, demanarem empar a la presidència de Les Corts (sabent que no aprofitarà per a res) i preguntarem oralment. Però també demanarem comptes de les adjudicacions mentre Castellano ha estat a la Conselleria de Governació (la que ara ostenta). Seguiran tapant-li les misèries? NOTA DE PREMSA La formació d’esquerres sol·licita els contractes...

El flamant nou secretari del PPCV (mà dreta de Fabra, per tant, en el partit) té una llarga trajectòria en càrrecs polítics a la Generalitat. Com tothom, Castellano té amics i amics íntims. Com sol passar, algun dels seus íntims és empresari. El que ja no és tan habitual és que aquest empresari, José Miguel Pérez Taroncher (gerent de Construcciones Taroncher y Asociados, S.L. ), s'haja endut contractes en totes les administracions a les que ha estat al front el seu amic Serafín. Fabra ha pressumit de transparència i lluita contra la corrupció. Clar que amb un grup parlamentari farcit d'imputats ja és dificil. Però amb un secretari general acabat de triar implicat en tractes de favor tan flagrants, doncs ja em direu! Per acabar d'arrodonir el tema, demanem informació i ens l'oculten... Transparència? Sí clar home, i què més? NOTA DE PREMSA Si el conseller i secretari general del PPCV realment no té res a amagar, que mostre immediatament la documentació que hem deman...

Quant més gran, millor. I quant més modern i futurista, millor encara. Que el projecte el redacte un arquitecte de prestigi mundial. Cal que estiga ben situat, que es veja fàcilment. S'ha de pensar en un nom d'impacte, ben rimbombant. I al front s'hi posarà algú prestigiós, que lluïsca i que no pose massa problemes (si és possible). Li abocarem molts diners, sobretot per a fer l'edifici... després ja veurem. Això sí, les coses que ho justifiquen han de sonar molt bé. "Biomedicina"? Això sona fantàstic. En definitiva, pura propaganda. La recerca els interessa ben poc i els investigadors menys. Ara, Rosado ens brinda unes declaracions impresentables en les que advoca per la "rendibilitat" de les recerques i els patrocinis privats. Van a posar les recerques finançades parcialment amb diners públics en mans directament de les farmacèutiques? Van a engreixar més els seus comptes de resultats farcits d'hipocresia i morts als països pobres? Fins quan ho...

Més enllà del cas concret (molt, molt lamentable), el que està passant amb el cap de pediatria de Dénia és una mostra colpidora del desficaci de les privatitzacions sanitàries. Ens han volgut vendre la politica de privatitzar la sanitat com una mesura de "racionalització" de la despesa pública. Ja sabem que vol dir açò: hi ha qui pensa que no és racional que es puguen gastar molts diners públics sense que uns quants s'enduguen una bona tallada. És un poc com el raonament que justifica el transvassament de l'Ebre. Com pot anar-se'n tanta aigua al mar quan podríem regar uns espectaculars camps de golf amb els que guanyar molts diners? Com poden gastar-se tants euros en metges, medicines i serveis sense que alguns no puguen sucar-ne uns quants? El "pato", per suposat, el paguen sempre els mateixos: la ciutadania que veu com el servei (en aquest cas la seua salut) empitjora notablement i els treballadors que han de fer feina per a que algú li prenga una part...

Les sorpreses desagradables que envolten la nova Fe semblen proporcionals a les lloances exagerades que el PP li dedica. És un bon resum de la política del Consell: gastar-se els diners sense mesura en projectes mastodòntics mentre es desatenen les coses realment important. Vull que se m'entenga bé. No dubte de la importància de disposar d'un centre de referència. Però això ha de formar part d'un sistema públic adequat i ben dotat. El contrari (és a dir el que passa ací) és tercermundisme. No exagere ni una miqueta. Una de les característiques dels països subdesenvolupats és un dualisme exagerat entre inversions escandalosament modernes (i cares) i el mal estat dels serveis públics en general. I vistes les deficiències de l'hospital aquesta impressió encara s'accentua més. Molts diners gastats ineficientment a La Fe i privatitzacions massives que acaben deteriorant l'atenció sanitària. Així ens llueix el pèl. I encara estan començant... NOTA DE PREMSA El di...