Lluís Torró

Estic escrivint aquestes ratlles i al ple de l'Ajuntament d'Alcoi s'estarà consumant el repartiment arbitrari dels recursos en forma de càrrecs de lliure designació que vaig comentar a l'entrada anterior. Aquest matí, a la ràdio, he pogut escoltar de nou a Toni Francés reiterant els arguments impresentables amb els que nega a Guanyar Alcoi un secretari. I dic bé, a Guanyar Alcoi, perquè sembla que l'única raó que explica que Podem no tinga tampoc una persona de suport és justificar que no se li done a Guanyar. Les paraules de Francés que ha reproduït Ràdio Alcoi són inefables, però, això sí, evidencien la tírria que té envers Guanyar i la seua portaveu (ací teniu l'enllaç per si voleu sentir-lo, aneu al minut 4:10 ). El pitjor de tot no és que s'estiga cometent un greuge majúscul repartint en funció de criteris insostenibles i fora de qualsevol proporcionalitat. El que resulta realment greu és, atès el to i el contingut dels arguments de Francés, que se l...

Parle de l'Alcoià i el Comtat, però està vivint-se el mateix a totes les zones rurals del país, de nord a sud. És greu que es tanquen aules i que s'augmenten les ràtios (evidentment, allò conseqüència d'açò). Però que es tanquen a les localitats rurals és doblement greu. L'històric desequilibri territorial valencià entre un litoral superpoblat i un interior buit s'ha agreujat notablement en els darrers vint anys. La crisi permanent d'una agricultura ofegada per la globalització i les grans xarxes de distribució i el boom de la construcció ho han acabat d'adobar. Precisament quan aquest darrer, davant els signes d'esgotament dels apartaments i bungalows a les platges (en molts casos, això és un dir), començava a donar ales a algunes poblacions de segona i tercera línia. Quan alguns residents europeus (de vegades joves, encara que molt minoritàriament), cansats de l'aglomeració dels nuclis costaners i conscients que els havien pres el pèl venent-los un...