Lluís Torró

I ara un altre vídeo molt curtet (no arriba als dos minuts). L'inefable Òscar Delgado (sí, els vídeos que pengem els d'EU tenen autor) ha seleccionat un grapat de frases de la rèplica que li vaig fer a l'alcalde de Calp, César Sánchez, al debat de l'anomenada llei d'Acompanyament. En aquesta llei es regulen els impostos de La Generalitat per al 2015. El PP ens imposa una fiscalitat cada vegada més regressiva i injusta...

L'anomenada Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local aprovada al parlament a finals de 2013 té un títol que, com és costum a les lleis proposades pel PP, és un eufemisme que amaga un propòsit molt diferent al que enuncia. És una reforma de la llei de base que suposa un retall de l'autonomia local. Ja ho vaig explicar a una entrada anterior en la que anunciàvem un recurs d'inconstitucionalitat. Entre les retallades previstes s'hi troba la de les competències municipals en matèria d'educació. Des d'ara els ajuntaments tan sols es dedicaran a oferir sòl per a la construcció de centres, punt. Molts ajuntaments, però, mantenen conservatoris de música, escoletes infantils i escoles permanents d'adults (cobrint la manca d'oferta de l'administració autonòmica). També ofereixen ensenyaments no reglats com escoles d'art o escoles de gent gran. Què passarà ara amb elles? Suposarà que la Generalitat transferirà íntegrament els f...

La reforma de la llei local és una autèntica bestiesa. Sí, ja sé que sembla que tot ho fem gran i carreguem les tintes en excés, però us assegure que no és així. De fet, en aquest cas, malgrat el retall brutal de l'autonomia municipal que suposa la reforma, encara tenim raons per a somriure si comparem la redacció final de la llei amb els seus primers esborranys. Allò no era una bestiesa, era directament una bogeria. Però el que compta és el que ja està aprovat i això suposa perles com que els ajuntaments no podran oferir serveis socials sense del·legació expressa (i finançada) per les comunitats autònomes. O que els ajuntaments de menys de 20.000 habitants hauran de demostrar que poden prestar serveis com la recollida de residus o l'aigua a un preu igual o inferior al que ho faria la Diputació Provincial corresponent. I en cas contrari, evidentment, el servei passaria a córrer a càrrec de la diputació (a través d'empreses privades, lògicament). Als pobles menuts, amb aques...

Ja sabeu (hi confie, almenys) que VAERSA va patir un Expedient de Regulació d'Ocupació a finals de 2012. Com va passar en el cas de RTVV, aquest ERO (que afectava a 278 treballadors d'un total de més de 1.400) va ser declarat nul pel Tribunal Superior de Justícia. A diferència del que han fet a RTVV, la Generalitat ha recorregut la sentència. Les expectatives que guanyen el recurs són mínimes ja que l'anulació de l'ERO venia determinat perquè no va ser negociat. Quan arribe la sentència definitiva VAERSA es veurà obligada a readmetre a tots els acomiadats i, atengau, a pagar els salaris de tramitació! (és a dir, els salaris íntegres des del moment del seu acomiadament). Els acomiadaments, a més, no van ser objectius, es van centrar en dos col·lectius: treballadors poc dòcils i tècnics mediambientals, particularment els que treballen en els parcs naturals. El que demanem és ben senzill: si al final haurem de pagar els seus salaris, que ho facen a canvi de continuar amb e...

El portaveu adjunt d’EUPV en Les Corts, Lluís Torró, ha recordat a més a la Generalitat que existeix una sentència judicial que anul·la l’aval. “Podem entendre l’esforç dels actuals dirigents en resoldre els problemes que pateix el club i la seua voluntat de pagar el deute, però la Generalitat no hauria d’avalar eixes operacions de cap manera. És una entitat privada per molt emblemàtica que siga”.   Torró afegeix que la situació financera de les arques públiques és asfixiant. “En condicions de normalitat tampoc hauria de realitzar-se una operació d’aquest tipus, però és que ara, a més, està fora de lloc ni tan sols parlar-ne. La Generalitat déu diners a educació, sanitat, farmàcia, dependents, músics, i una llista interminable... és impensable pensar ni tan sols en comprometre un aval a un club de futbol”, destaca.   El diputat d’Esquerra Unida afirma: “podem entendre la bona voluntat dels nous gestors del club, la importància social d’aquest, però de cap de les mane...

EU pregunta al conseller de Governació per les possibles errades en l’extinció de l’incendi de Benaguasil El portaveu adjunt d’EUPV, Lluís Torró, ha registrat una bateria de preguntes adreçades al conseller de Governació, Serafín Castellano, sobre les denúncies dels treballadors de l’extinció d’incendis sobre la possible revisió o inclús eliminació del despatx automàtic, arran de les deficiències observades durant l’extinció de l’incendi de Benaguasil. “Els operatius dels incendis estan presentant molts problemes per la manca de mitjans i de coordinació. Falten mitjans degut a les retallades”, ha declarat Torró qui afegeix: “es detecten excessius problemes en molts aspectes que no haurien d’haver passat”. El portaveu adjunt d’EUPV ha recordat que a les brigades de la diputació “no se’ls dóna la possibilitat de tornar a intervenir després de l’incendi, la qual cosa estalviaria escassesa de personal”.   Torró ha criticat les retallades en “brigades de manteniment i en bombers...

A la nota podeu llegir els meus arguments, a l'entradeta tractaré d'explicar-vos el que argumenta el PP. Bé, no, perquè acabaríem prompte: segons ells no ho fan bé, ho fan perfecte. Fan just el que cal fer, de vegades és dolorós, diuen, però és pel nostre bé. Ja us dic que resulta difícil justificar els impagaments del Consell. Uns impagaments que han provocat ja 18 expedients de regulació d'ocupació (ERO) d'uns instituts que representen la segona fila de l'escarransida R+D+I valenciana. La segona després de la Universitat pel que fa a la recerca en general; però si el que parlem és de transferència de tecnologia (en plata: tecnologia aplicada als processos de producció o a la innovació de productes o materials) són la primera línia. Què no paguen? Doncs ja ho faran. Ells són els nº 1 (el PP, vull dir) en la defensa i promoció de la política industrial. No, no deixen en absolut que la realitat els espatlle la seua ficció: eixe país meravellós en el que ens han fet c...

La crisi i els retalls estan servint d'excusa per a moltes coses. Una d'elles és la recentralització de l'estat. El nacionalisme espanyolista guanya adeptes al compàs dels atacs de la caverna mediàtica a les administracions autonòmiques. Els escàndols de corrupció hi ajuden notablement. Una de les propostes absurdes que li han passat pel cap al govern de Rajoy és el de la supressió d'òrgans com els equivalents autonòmics als defensors del poble i tribunal de comptes. No cal dir que això sols aprofitaria per a afeblir els mecanismes democràtics de control de les institucions. Eixe és, en definitiva, la seua intenció última amb la recentralització. Bé, això i privatitzar tots els serveis públics possibles, els més importants en mans de les autonomies: sanitat, ensenyament, serveis socials. Perquè penseu, si no, que el dèficit de l'Estat es permet per damunt del 5 % i a les autonomies no se'ls deixa ni arribar al 2 %. Ací, Fabra ja havia proposat la reducc...

Quan compareix, amb un to a mig camí entre la seguretat i l'arrogància, el conseller Castellano sempre treu pit de la seua gestió. El 2011 li vam retreure les fortíssimes retallades en les brigades d'emergència, però l'estiu va ser benigne i van haver pocs incendis i de petites dimensions. Les xifres semblaven justificar el "ací no passa res" del conseller i ell les va usar profusament per demostrar a l'oposició que estavem molt equivocats i que actuavem de mala fè. Però clar, l'any passat les retallades es van mantindre i, de fet, l'incendi de Cortes es va iniciar abans que entraren els reforços d'estiu que s'incorporaven a primers de juliol quan fns 2010 ho feien des del mes de maig. Un hivern i una primavera amb precipitacions importants i un estiu molt càlid = desastre. La primera part de l'equació enguany es repeteix parcialment. De moment, sembla que l'estiu no té pinta de ser massa calorós. Ara bé, un parell de setmanes de ponent...

Crec que ja ho he comentat en alguna altra ocasió: sentir els arguments de la consellera Bonig quan parla del medi natural esgarrifa. Aquesta bona senyora aplica el seu dogma ideològic neoliberal absolutament acientífic a qualsevol cosa. Faria igual de mal en qualsevol parcel·la de gestió que li hagueren encomanat. El que passa és que, en la qüestió ambiental s'hi suma el que els economistes anomenen "externalitats" (allò que un determinat medi, natural o social, proporciona als processos econòmics i que no es comptabilitza com a part dels mateixos) en proporcions molt superiors a qualsevol altre camp i amb dificultats de càlcul de les mateixes infinitament més grans. Així, quan es van plantejar el que la seua particular eufemística anomena "racionalització del sector públic" (traducció: acomiadaments massius d'empleats públics), van mirar l'empresa mediambiental (Valenciana d'Aprofitament Energètic de Residus, S.A., VAERSA; encara que no la jutgeu p...

Un company, en llegir el titular, em va titllar d'exagerat. És cert que el periodisme busca títols grandiloqüents per cridar l'atenció, però també ho fem els historiadors, per exemple, que ens agrada posar títols metafòrics als nostres llibres amb la sana intenció d'atreure lectors. El que passa és que, en aquest cas, no ho és tant, d'exagerat. Les brigades del Pla d'Actuació per a la Millora de l'Ocupació Rural, conegudes per les seues sigles en castellà com a PAMER, han estat una ajuda importantissima als pobles rurals. Al llarg dels mesos d'estiu es contractaven amb diners públics persones en atur de les petites localitats d'interior que es dedicaven prioritàriament a fer treballs mediambientals relacionats amb la prevenció d'incendis (neteges de marges, manteniment de camins rurals i pistes forestals, ...), tot i que també feien moltíssimes altres tasques. La seua contractació als mesos d'estiu era especialment adequada perquè és l'època...

Aquesta setmana ha estat una setmana de mobilitzacions. Científics i investigadors han eixit al carrer per protestar contra les injustificades retalllades en I+D+i. No hi ha espai on es faça recerca científica amb diners públics que no s'haja vist afectat. Al País Valencià en tenim un especialment sensible. Als anys 80 un PSOE esquizofrènic va posar dempeus una política industrial adreçada a la petita i mitjana empresa. Dic esquizofrènic perquè mentre es posava en marxa l'IMPIVA, des de Madrid i per ordre directa de Brussel·les (d'aquelles pols aquests fags) tancaven Alts Forns de la Mediterrània a Sagunt i Solchaga afirmava categòricament que la millor política industrial és la que no existeix. Amb l'IMPIVA van nàixer els instituts tecnològics, una eina públic-privada per facilitar la recerca aplicada i la seua transferència a la constel·lació de petites empreses valencianes. Des de l'arribada del PP a La Generalitat han deixat de ser el centre de la política indus...

Ahir parlava de Risto Mejide i els premis Jaume I. Hui hem esmorzat amb la crònica de la mort anunciada del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM). Ara se'n van al carrer 15 de 30, però fa dos anys que van fent retallades i reduint el centre a la mínima expressió. Enguany s'havien presssupostat 200.000 € (d'un pressupost total de 800.000) per fer efectiu l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO). Si la situació econòmica és (segons el PP) conjuntural, quin sentit té que es gasten diners en acomiadar a la gent en compte de mantindre els llocs de treball? Un: els molesta que la gent pense. NOTA DE PREMSA Torró acusa a la Generalitat de “ningunejar” la tasca d’investigació de referència que fa el centre El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró ha assenyalat que l’Expedient de Regulació d’Ocupació al Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), “és una estocada brutal a la investigació en el País Valencià. És vergonyós que mentre la Gen...

Risto Mejide, com ho llegiu: jurat dels premis Jaume I. Un currículum impressionant de recerca en el camp de les ciències socials, tindrà l'home. Sembla una broma, però, malauradament, no ho és. Es parla molt de la vintena de premis nobel que formen part del jurat, però molt poc de la resta. Entreu a la pàgina de la Fundació que els organitza i (encara que no s'actualitza des del 2009) veureu la nòmina "d'il·lustres" que han conformat el jurat. Des de pirates urbanístics com Andrés Ballester fins tota la reata de consellers. Els premis pugen a 600.000 € (100.000 € per premiat). Què cobren els jurats? Un premi nobel no vindrà per quatre perres. I els enxufats? Cobraran el mateix que els nobel? Seguirem parlant-ne NOTA DE PREMSA El portaveu adjunt d'Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha assenyalat, en referència al fitxatge de Risto Mejide per al jurat dels Premis Jaime I, que “els vint premis Nobel són una cortina de fum per a amagar l...

Ho fa sistemàticament tots els anys i cada vegada que parla del tema. Sembla com si la gent que estiguera a punt per a sufocar un incendi forestal siga un exèrcit. D'onze mil en parla darrerament. Segurament (ja que no ho detalla mai) hi compta la guàrdia civil, la policia local i, fins i tot, el personal sanitari. El cert és que el 2011 li va clavar una tissorada brutal a les Brigades d'extinció i que ens trobem així des d'aleshores. El 2011 va ser un estiu benigne i no van haver grans incendis. Castellano en va presumir (això ho fa molt bé) perquè segons ell això demostrava que les retallades no havien tingut cap incidència en l'efectivitat. I encara que el 2012 no li ha eixit tan bé (60.000 Ha socarrades) a ell tant li fa: ara l'argument és que entre 2011 i 2012 no hi ha hagut retallades. Cinisme? Cinisme és poc. NOTA DE PREMSA Després dels incendis de l’estiu passat és incomprensible que la Conselleria actue amb aquesta irresponsabilitat El diputat autonò...

La Sindicatura de Comptes ha detectat una caiguda en picat dels diners que els municipis valencians destinen a la inversíó. És lògic si tenim en compte que (1) els ajuntaments representen l'administració més mal finançada en relació a l'enorme quantitat de competències que hauria d'exercir; (2) les principals fonts de finançament dels municipis durant la bombolla van ser els ingressos derivats de l'activitat urbanística i això s'ha reduït pràcticament a zero; i, (3) la Generalitat ha descarregat part dels seus problemes financers deixant de pagar als ajuntaments transferències i subvencions compromeses. El resulta la ruïna de les finances municipals que ha forçat els ajuntaments a deixar de fer inversions per sostindre mínimament els serveis prestats. I, en termes generals, ho estan fent de forma raonablement eficient. Però, clar, els serveis que presten els ajuntaments són una font potencial molt rica de privatitzacions de serveis. I això per a la dreta neoliberal...

No faré llarga la introducció. Ja he parlat del tema en altres entrades . La novetat és la resposta. Admeten que deuen diners a una empresa proveïdora dels agents forestals (que per tant tenen una mobilitat limitada) per+o que la culpa no és de Medi Ambient sinó (encara que no ho diuen explícitament) d'Hisenda. Com si això canviara alguna cosa! És possible més infantilisme? NOTA DE PREMSA El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha qualificat de “lamentable” la resposta de la consellera de Medi Ambient Isabel Bonig, sobre els impagaments del Consell a una de les empreses de gasolineres a les quals acudeixen els agents forestals per a repostar els seus vehicles. “Les targetes d’aquesta empresa que utilitzen els agents van estar bloquejades fa uns mesos a causa dels impagaments del Consell i després de la nostra denúncia i de la petició d’explicacions a Bonig, aquesta li passa la pilota a la conselleria d’Hisenda, assegurant que la seua consel...

La cosa ha esclatat perquè les universitats de València i Alacant han advertit als seus treballadors que no podrien pagar puntualment les nòmines. Hi ha un deute "històric" de 800 milions que s'havia acumulat al llarg de molts anys. Després d'un acord en el que els rectors de les universitats públiques valencianes van ser molt comprensius (massa i tot, potser), es va decidir que ho anirien pagant a poc a poc, amb un calendari que (sorpresa!) no s'ha complit. A la passada tardor des del Consell van fer una promesa de mínims: anirien pagant per a que pogueren cobrir les despeses corrents. El resultat a hores d'ara és que el deute acumulat ja aplega als 1.200 milions i que no poden ni tan sols transferir els diners a temps per a que es paguen les nòmines. I mentrestant van engreixant les universitats privades. Algú dubta que açò és l'aplicació d'un programa destinat a privatitzar els serveis essencials? NOTA DE PREMSA El diputat i portaveu adjunt d’E...

La sentència del TSJ contra el ERO de Vaersa és un colp molt dur a la política d'aprimament del sector públic i els acomiadaments massius de treballadors que ha exercit el PP. A més, posa en evidència el desficaci de les consultores privades que són les que han planificat aquesta política d'acomiadaments, a base d'informes encarregats a mida i elaborats d'una forma esbiaxada i molt poc ajustada a la realitat. Es posa fi als intents de tractar de carregar sobre l'esquena dels treballadors la mala gestió del PP, i rescapta uns serveis públics essencials, diversos en el cas de Vaersa, però molt especialment tots aquells que tenen a veure amb els parcs naturals. Reclamem la compareixença immediata de la consellera Bonig per a que explique què és el que pensa fer davant aquest desficaci i aquest fracàs monumental de la seua política.

Costa de creure al llegir-ho, però és cert. Hui es publica al DOCV una oferta pública de treball per a VAERSA i als dos dies s'annula. I és que açò de VAERSA no hi ha per on agafar-ho. Pocs dies després el TSJ annulava l'ERO que acomiadava 278 persones. S'ho veien vindre ja? Potser, però la raó que desenvolupem a la nota de premsa sembla més plausible... NOTA DE PREMSA El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, s’ha referit hui a la misteriosa anul·lació d’una convocatòria de places per part de VAERSA publicada al DOCV. Torró ha recordat que dos centenars de treballadors de VAERSA han sigut acomiadats en l’ERO “sense que hi haja cap tipus de justificació ni criteris de selecció a l’hora d’afectar a uns treballadors o altres” i a més, “entre els col·lectius més afectats estan els treballadors d’espais naturals protegits, que han vist minvar els llocs de treball en un 70%”. El parlamentari autonòmic ha criticat que “entre les places oferte...