Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2011

El PP ha de renunciar a la política de transvasaments

NOTA DE PREMSA El portaveu adjunt del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha demanat al Partit Popular que “siga sensat i inicie una política de renúncia als transvasaments, encara que sols siga per a evitar enfrontaments interns al propi País Valencià”. Torró també ha assenyalat que “el Ministeri de Medi Ambient ha d’aprovar amb celeritat i complint tots els tràmits el pla de la conca del Xúquer que fa més d’un any que hauria d’estar aprovat”.  El portaveu adjunt del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha recordat que “el transvasament es va plantejar amb unes condicions”. “La presa d’aigua està en Assut de la Marquesa i es transvasa aigua sobrant del Xúquer sense afectar els usuaris o a l’hipotètic cabdal ecològic”, ha explicat. A més, “l’ús està destinat exclusivament a la recuperació d’aqüífers i a la substitució d’extraccions per a regadiu”. Així, ha afegit Torró, “qualsevol altre ús suposa alterar le

Ripoll ha de dimitir també de la presidència de l’Autoritat Portuària

NOTA DE PREMSA El portaveu adjunt del grup parlamentari d’Esquerra Unida del País Valencià en Les Corts Valencianes, Lluís Torró, considera que la dimissió del president del Partit Popular alacantí és “un magnífic exemple per a la llarga llista de càrrecs públics del PP que romanen imputats per presumpta corrupció”. Tot i “aquesta bona notícia”, Torró també ha afegit que “si Ripoll dimiteix per a no embrutar el partit pel cas Brugal, també hauria de dimitir de tots els càrrecs públics que ostenta, començant per la Autoritat Portuària”. El portaveu adjunt del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha demanat a Ripoll que dimitisca també de la presidència de l’Autoritat Portuària, “un càrrec de gran trascendència que li va regalar el Consell recentment”. Tot i això, per a Torró, “la dimissió de Ripoll és un gran exemple per a la llarga llista de càrrecs públics del PP que romanen imputats per casos de presumpta corrupció”. “Uns quants diputats de L

Esquerra Unida reprovarà demà el nou Decret d’urbanisme

Fabra i companyia no descansen. Demà a les Corts convalidaran un Decret que té un títol rimbombant: "Decret-llei 2/2011, de 4 de novembre, de mesures urgents d’impuls a la implantació d’actuacions territorials estratègiques". En realitat, sota la justificació que cal "aprovar, amb caràcter urgent, una sèrie de mesures d'impuls als processos de planificació i gestió urbanística i territorial amb els quals contribuir a la dinamització de l'activitat econòmica i la creació d'ocupació, facilitant els instruments adequats per a desenvolupar procediments àgils i simplificats i eliminant càrregues burocràtiques per a les iniciatives empresarials" [sic], el que s'amaga és una sèrie de canvis legislatius tremendament negatius. Per començar tracten de crear "forats" legals, excepcions. En aquest cas amb una nova figura, la de "Actuacions territorials estratègiques" que, en permetre que puguen partir de la iniciativa privada, suposa posar un

Esquerra Unida alerta d’una nova treta del PP per a assegurar-se el control dels Parcs Naturals

Amb el PP no guanyem per a sorpreses. Fa poc més d'un any, la Intersindical va guanyar un pleit contra els nomenaments de Directors-Conservadors dels Parcs Naturals valencians fets pel conseller Cotino. La sentència reconeixia que segons la legislació sobre la funció pública valenciana no és podia nomenar com a personal eventual cap càrrec que no fóra qualificat específicament com a tal. Des de 1994, amb Lerma, els directors sempre havien estat nomenats a dit. Però la pròpia Llei d'Espais Naturals no especifica que aquests càrrecs hagen de ser eventuals. Tot i que Cotino va presentar un recurs contra la sentència, saben que és una batalla perduda. Per aquesta raó, i malgrat que han continuat defensant la legalitat dels nomenaments (cada vegada més injustificables, com ha ocorregut amb els recents de la nova consellera Bonig), ja s'han preparat una via d'escapada. Si la llei no ens permet fer alguna cosa, doncs la canviem. Tant és si és raonable que una figura tècnica co

Sanitat privada? Ni de conya!

Ahir vaig fer una visita a l'Hospital de Dénia. La saviesa popular ja l'ha rebatejat, fent un joc de paraules "Marina Salut" ha esdevingut "Marina Taüt". Les coses que ens van explicar els membres del Comitè d'Empresa són molt preocupants i d'això va la nota de premsa. Alguna gent pensa que els qui critiquem i ens oposem a les privatitzacions ho fem per prejudicis ideològics. Però la realitat s'imposa com un martell piló. Que l'organització dels serveis privatitzats suposa que l'objecte de la prestació deixa de ser el propi servei que esdevé un mitjà per a obtindre beneficis pot discutir-se teòricament. En la pràctica és incontestable. L'empresa que gestiona l'àrea de salut de la Marina Alta rep de la Generalitat uns 620 € anuals per cada resident (amb SIP, se suposa) a la comarca. La pràctica implica que aquestes persones no tenen prioritat en l'atenció, s'atén abans a una persona que vinga d'una altra àrea o a una am

El conseller Císcar ha de rectificar amb els centres de música com va fer Serafín Castellano

Què no! Eixa sembla que va ser la resposta de Císcar (el conseller d'Educació) a la petició de Placema (la Plataforma que agrupa als Centres de Música Autoritzats) de rectificar els retalls. Conservatoris Municipals i Centres Autoritzats els tocarà carregar amb una part de la política absurda del Consell. Insistisc, tenim un Estat subsenvolupat en el que els rics no paguen a penes impostos (sabíeu que el 3 % de les empreses són responsables del 70 % del frau fiscal, més de 40.000 milions d'euros). I ací, al País Valencià, encara en paguen menys per gràcia del PP que governa amb els vots de molts per a benefici d'uns poquets. I per si hi havia algun dubte mireu en què es gasten els diners (els 15 milions de les torres fantasma de Calatrava, p.e.) i a qui paguen i a qui no. O, el que és el mateix, qui paga i qui no els seus desficacis. És evident que la música i la cultura i les entitats i institucions que les promouen no es troben entre els darrers. NOTA DE PREMSA El di

Cal tancar immediatament el xiringuito "Fundación Agua y Progreso"

Després de més d'una dècada fent de la reclamació de l'aigua (ja sabeu, allò de "agua para todos") el sant i senya de la seua política, el PP valencià s'ha endut un bolet. Com qui mana al PP és Cospedal i a la Rudi vegeu qui és el "guapo" que li tus, Rajoy ha decidit que millor deixar de banda els transavasaments. Ja veurem si és una cosa definitiva o provisional (ja sabeu que estem de campanya electoral). Tant de bo, fóra la primera. D'una manera o d'una altra, el cert és que si s'acompleixen es pronòstics i el PP guanya el 20N, xiringuitos propagandístics com aquest d'"Aigua i Progrés" ja no hauríen de fer ni punyetera falta. A qui caldria demanar "agua para todos"?  A ells mateixos? NOTA DE PREMSA Lluís Torró (EU): “El Consell està tirant al fem quasi mig milió d’euros del pressupost per a finançar les despeses d’enguany de la ‘Fundación Agua y Progreso’”. El portaveu adjunt del grup parlamentari d’Esquerra

Serveis públics, taxes, impostos, costos i beneficis

Una breu introducció per a que entengau el context els que no sou d'Alcoi. La setmana passada es va iniciar a l'Ajuntament el debat que conduirà a l'aprovació del pressupost municipal per al 2012. El regidor del PP, Rafael Sanus (funcionari municipal en excedència adscrit a l'àrea d'Hisenda, precisament), va argumentar que hi havia alguns serveis que generaven un fort "dèficit" de més de 5.000.000 € tots plegats: Conservatori, escoletes, Escola de Belles Arts i instal·lacions esportives. Segur que amb això entendreu perfectament el que segueix. El senyor Sanus ha alliçonat al govern tripartit sobre taxes i preus públics. El seu raonament és impecable des d’un punt de vista matemàtic: la diferència entre ingressos generats pels preus públics i les despeses que ocasionen els serveis és evident i enorme. Fins ací les coincidències. La resta del discurs de Rafael Sanus és pura demagògia i darwinisme social ocult. La demagògia del seu plantejament enllue