Lluís Torró

Les amenaces sobre l'Albufera són evidents i gens menyspreables. La quantitat i la qualitat de l'aigua són les més urgents i preocupants. Però no estan soles. La gestió d'un espai natural tan antropitzat com aquest genera greus problemes i interessos molt diversos i, freqüentment, divergents o, fins i tot, contradictoris. Això fa molt necessari la concurrència i el major consens possible de tots els agents que hi tenen alguna cosa a dir: científics, ajuntaments, societat civil, propietaris i usuaris. Aquests dos últims resulten particularment problemàtics. Pel que sabem, fins ara la participació en la redacció del PRUG no està resultant ni molt menys modèlica. Aquesta preocupació sembla compartida per molta gent. Amb tot, és molt probable que siguen altres gestors els qui rematen el procés a partir del mes de maig... NOTA DE PREMSA No hi ha pitjor enemic d'un espai natural que els seus propietaris i usuaris n'estiguen en contra perquè la normativa que el regula...

I tornem sobre el tema. Hui ens hem astorat en saber que junt al Pla de Demarcació s'ha signat un document (avalat per la Generalitat Valenciana i la Junta de Castilla-La Mancha) pel quual el Govern es compromet a executar l'obra d'una segona presa per al transvasament Xúquer-Vinalopó a Cortes de Pallás (la notícia s'ha publicat hui a Información ). Aquesta era la presa inicial que va ser finalment rebutjada. Us recorde una miqueta la història. La intenció original del transvasament era servir aigua per al consum urbà, amb l'excusa (eterna excusa) dels interessos dels llauradors. Amb intel·ligència, habilitat i una grandíssima capacitat de convenciment, el malaguanyat Antonio Estevan, va plantejar una alternativa irrefutable que finalment es va adoptar. Si es tractava de resoldre els problemes que generava l'abús d'extracció d'aigua dels aqüífers del Vinalopó per al reg i si el transvasament es justificava en que el Xúquer tenia excedents, calia planteja...

La primera lliçó d'estadística és que no es poden sumar peres i pomes. La segona és que no es poden sumar les coses dues vegades en el mateix compte. La gent del PP (els propagandistes, almenys) haurien de tornar a primària per a aprendre aquestes qüestions bàsiques. Si algú tinguera la paciència de sumar tots els diners que diuen dedicar a les més diverses qüestions al llarg d'un exercici pressupostari els eixirien dos o tres pressupostos complets. No hi ha pitjor mentida que la veritat manipulada. El cas que ens ocupa és molt més greu. No es tracta de propaganda. El Pla de Demarcació és un document informat tècnicament que regirà l'assignació de l'aigua de totes les conques hidrogràfiques que comprèn la Demarcació del Xúquer, començant per la d'aquest mateix riu, la més important de totes elles. El problema és que, tot i reconèixer que el riu està sobreexplotat, s'assigna més aigua que la que reconeixen que hi ha. És la versió tècnic-política de la màxima peri...

L'any 97, Bono i Zaplana (quina parella!) van arribar a un pacte sobre l'aigua del Xúquer que suposava una sentència de mort sobre el riu. Encara podeu llegir ací una anàlisi encertadíssima del problema del malaguanyat i benvolgut Antonio Estevan. El compromís era permetre l'explotació de l'aqüífer de La Manxa Oriental que nodreix el riu per a practicar una agricultura especulativa 'caçaprimes' (especular amb les ajudes de la Política Agrària Comunitària) per part de grans terratinents. Ara acomoden les assignacions d'ús de l'aigua a aquells 'drets' i les eixamplen. I per si no fóra poc, damunt cedeixen davant els especuladors alacantins que demanen aigua del Xúquer per al Vinalopó en nom dels llauradors (el president dels regants de Villena, li ven aigua a Danone mentre reclama la de la Ribera) i sobre la base de conceptes dubtosos com el d'excedents (ara sols es transvasen els 'sobrants', que és molt diferent). No hi ha aigua per a...

Xúquer Viu ens ha fet arribar una completíssima PNLL als grups de l'oposició a Les Corts. M'ho he pensat molt (per la seua extensió) però finalment he decidit reproduir-la. Si teniu la paciència de llegir-la sencera us fareu una idea molt clara de com està el tema i quin és el futur que l'actual proposta de Pla de Conca li reserva al riu: un desastre. La foto és el moment en el que els tres diputats que ens ocupem de la qüestió vam registrar simultàniament tres PNLLs idèntiques (així es debatran conjuntament a una comissió). Juan Ponce, Francesc Signes i jo mateix PROPOSICIÓ NO DE LLEI El 7 d'agost de 2013 es va publicar en el BOE l'anunci de l’obertura del període de sis mesos de consulta pública del Projecte de Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, amb la documentació corresponent accessible a través de la plana web de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Aquesta consulta pública s’emmarca dins del procés d’elaboració d’implementaci...

El dissabte 14, a Sueca, Xúquer Viu va celebrar unes jornades d'estudi, reflexió i debat sobre la proposta de Pla de Conca del Ministeri. Els acords van ser prou nombrosos i significatius. I és que el PP potser haja aparcat els grans transvasaments en espera de conjuntures més favorables, però continua amb la mateixa concepció productivista sobre l´ús de l'aigua. Productivista he dit? No sé si el terme és suficientment precís. El que es tracta és de produir... diners! I clar, cal organitzar adequadament l'entramat per a que les empreses obtinguen beneficis amb els que poder retribuir en un futur els polítics que potencialment acabaran seient als seus consells d'administració. O a l'inrevès, tant fa. D'això li diuen lliure empresa o, més precisament, capitalisme "desregulat". El que passa és que pensant-ho bé no és una desregulació pròpiament dita. Es tracta de regular (i molt) en benefici d'una petita minoria i posar a la seua disposició els recurs...

He mantingut una reunió amb l' Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE) que m'ha traslladat la seua preocupació per l'assumpte de les preferents. Supose que és ben conegut però, per si de cas, vos en faig cinc cèntims. Les Accions Preferents (com el Deute Subordinat i altres) són uns productes financers qualificats per la Comissió Nacional del Mercat de Valors com a "complexos". En realitat és una cosa ben estranya a mitjan camí entre una obligació (un títol que se li compra a un banc a canvi d'uns interessos a tornar dins un termini definit) i una acció (que atorga drets de propietat). Si voleu saber-ne més podeu consultar aquesta veu de la viquipèdia . També resulta il·lustrativa la c ompareixença que l'ex-president de la CNMV, Julio Segura , va fer a la Comissió de la CAM per llegir les explicacions (i les excuses) dels responsables d'haver permès tota aquesta mangalotxa. Perquè, a moltíssims casos (majoritàriament, diria j...

El gas està de moda. Ja sabeu, pel Projecte Castor (algú sap com s'accentua? què fa referència a l'animaló o al personatge mitològic?). Però la realitat del gas va més enllà dels terratrèmols (previstos per tots menys pels qui van autoritzar el projecte). La crisi ha provocat una baixada important del consum de gas i això, lògicament, ha frenat l'expansió d'aquesta font d'energia que algú pensava que tothom tindríem a casa en un tres i no res. El problema és que importem més gas del que podem consumir i davant això o n'incrementem el consum (d'això va la denúncia de hui), o el cremem (sí, com ho sentiu, ja en parlaré...), l'emmagatzemem (Castor..., també n'haurem de parlar). Les plantes regasificadores, com la que volen implantar a Castelló de la Ribera, transformen el líquid (que és com es transporta el gas a llarga distància) en gas per a que puga ser utilitzat als punts de destí (cases, indústries, etc.). Clar, es tracta d'una activitat molt p...

Quan he llegit la notícia a la premsa m'he ficat de mala llet. Jo no visc a La Ribera ni tampoc no hi tinc cap vincle especial, més enllà d'uns quants amics i una colla cada vegada més gran de bons companys i companyes. Però el cert és que el que passa amb el Xúquer i amb el proveïment d'aigua als pobles d'questes comarques ratlla el surrealisme. Alguna vegada he dit que els habitants de la zona han fet alguna cosa roina a alguna vida anterior que el nostre senyor els castiga a través del braç executor del PP. Però em sembla que m'equivoque. El problema de La Ribera (disculpeu que no distingisca l'Alta de la Baixa) és que te (o ha tingut històricament) aigua, molta aigua. I clar els polítics del PP (i alguns d'altres partits també, no us penseu), confonen les gotes de l'aigua amb monedes o bitllets com els personatges famolencs dels dibuixos animats que confonen coses, animals i persones amb suculents aliments cuinats. El cas és que especuladors, tècnic...

Aquesta entrada és doble: vídeo i nota de premsa. Al vídeo podeu veure la meua primera intervenció en una compareixença de la setmana passada. A petició dels tres grups de l'oposició va comparèixer el Secretari Autonòmic de l'Aigua (per a entendre'ns, una mena de "viceconseller") per a explicar-nos que havia passat amb els problemes de l'aigua potable d'Alzira, Carcaixent, etc. i com pensaven solucionar-ho. Si teniu temps, paciència i sang freda, podeu veure ací tota la compareixença (dura quasi dues hores!), Si no, pitgeu sobre el vídeo que he penjat o llegiu la nota de premsa on es resumeix una mica la compareixença i el que vam plantejar nosaltres. Un breu resum: el Consell ha passat de resoldre el problema de la Ribera senzillament perquè té una política nefasta de l'aigua i una pitjor encara política agrària. Ja em costa entendre que hi haja gent que vote al PP (exceptuant gent com els Roig, Ballester, Ger, Ortiz, etc.), però, us h...

N'acabe de parlar a una nota precedent. Si l'aigua torna una vegada i una altra a l'arena mediàtica és perque encara tenen l'esperança de tornar als temps de l'especulació urbanística (Déu ens guard!) i perque creuen que és una arma electoral. Però també perque és un problema molt greu en algunes comarques valencianes. El cas de La Ribera és, hui dia, el més alarmant (no és l'única però, ni la més greu en altres moments). I ho és per l'espoli del Xúquer (que és la font última de tots els mals) i per l'agricultura intensiva que està arrasant sòl i subsòl amb una extensa gamma de productes químics que incrementen la productivitat del treball i els rendiments de la terra. Això sí, amb greus costos a llarg termini. El de l'exhauriment del sòl esperem que encara trigue molt (encara que la minva d'aportació de sediments n'acurtarà el termini), però la contaminació del subsòl ja està cobrant-se el seu preu: molta gent ja no pot beure aigua de l'...

Amb un parell de dies de retràs (disculpeu, però he anat de cap) vaig a penjar les dues notes que vam traure arran de la Comissió del Medi Ambient. Com de costum (quina sorpresa!) per negatives del PP a aprovar propostes raonables. Aquesta sobre l'abocador (macroabocador) de Guadassuar. El debat va ser surrealista. Nosaltres (que presentavem la Proposició No de Llei) ens vam centrar en les afeccions ambientals, particularment en els riscos que suposava sobre les masses i les corrents d'aigua, però també vam incidir en el desficaci de la polìtica de residus i la manca de consens. Compromís va oferir algunes dades i arguments complementaris. El PSOE va fer una història completa de la gestió de la zona de residus de La Ribera-Valldigna. Per a res. El PP no va saber argumentar res fora del procediment. Fins i tot va repetir arguments sobre el PGOU de Guadassuar (que ja havíem dut en una altra comissió) que no vam esmentar en aquest cas (hi ha suficient arguments sense haver de recó...