Lluís Torró

Ja ho he tuitejat, llegir el dictamen del Consell Jurídic Consultiu (CJC) sobre la definició del valencià que fa el Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) resulta esfereïdor. Quin exercici de funambulisme jurídic! Però ara no volia parlar d'això (potser al següent post). Voldria reflexionar sobre alguna qüestió que m'ha tornat a vindre al cap arran d'una entrevista que li han fet a l'amic Toni Mollà a VilaWeb . Alguns amics filòlegs també m'ho han comentat: un Diccionari Normatiu no hauria de recollir localismes i dialectalismes, per a d'això ja hi ha altre tipus de diccionaris (el monumental Alcover-Moll, que cita el propi Mollà, el que vaig citar jo fa un parell de posts d'Eugeni Reig o el mateix Tresor del Valencià Meridional que signa, junt a Ovidi Cortés i Pep Tormo, un acadèmic com Jordi Colomina). Això demostra que hi ha una voluntat manifesta per part de l'AVL d'accentuar els trets diferencials del 'valencià...

El passat 9 de setembre es van complir cent anys del naixement de Manuel Sanchis Guarner i trenta de la seua desaparició. Sanchis Guarner no sols va ser un intel·lectual de gran talla, amb una extensa obra històrica i filològica en la qual destaquen el rigor científic i la vocació didàctica. No caben dubtes que Manuel Sanchis Guarner és el lingüista valencià més important dels darrers temps i una de les grans figures de la nostra cultura, com així demostra la publicació de més d’un centenar de llibres, articles, estudis i pròlegs. Una simple ullada als títols podria bastar, a més, per fer-nos una idea de la gran estima que Sanchis Guarner va tindre per la nostra terra, per la qual cosa va patir fins i tot atemptats. Sembla que seria raonable que les principals institucions valencianes no deixaren passar aquesta efemèride no sols per reconéixer la figura de Sanchis Guarner sinó, sobretot, per donar a conéixer la seua obra i projectar-la cap al futur. NOTA DE PREMSA Esquerra Unid...