Deixar a 14.000 alumnes sense línia en valencià és una vulneració flagrant dels seus drets
Autoodi. La parauleta és forta però és ben difícil entendre la politica del PP respecte al valencià, en general, i al valencià en l'ensenyament, en concret, sense fer-ne al·lusió. Per a ells (la majoria, s'entén), el valencià és una llengua bonica, entranyable, però és per anar per casa. El prestigi social s'assoleix a través del castellà i, cada cop més, de l'anglès. Si al valencià l'anomenem comme il faut , çò és, català, se'ls remou fins l'últim racó del seu sistema nerviós, els hi surt urticàries i se'ls unflen les venes del coll. I, tret d'una petita minoria, saben perfectament que valencià és una manera de denominar el català, que filològicament és una variant (i encara hi hauria dubtes: ací a les Corts es pot comprovar les diferències entre el parlar d'un diputat de Benicarló i un de Monòver). Perquè es tracta d'un problema polític: la fòbia anticatalana és una manera de disfressar la renúncia a una identitat nacional pròpiament valen...