Lluís Torró

Ahir pel matí, encara embolcallat entre llençols i mantes, em va encendre el que vaig sentir a la ràdio-despertador. Un anunci a la desconnexió valenciana de la SER pregonava les bondats de la incineració de residus. Perdó, 'valorització energètica', en diuen Bonig i companyia. Resulta que per a açò sí que hi ha diners! Els residus es traslladen de nord a sud del país, viatgen centenars de kilòmetres, les plantes de tractament estan desbordades perquè en queden moltes per construir, els abocadors s'omplen a un ritme accelerat, no hi ha a penes recuperació de residus mitjançant el compost, els abocadors generen greus problemes sanitaris, els abocaments il·legals assetgen comarques senceres,... I volen solucionar-ho cremant-los. Sense parar-se a pensar en les conseqüències que pot tindre per a la salut i el medi ambient. Sense promoure la reducció de la producció de residus. Sense tindre resolt ni tan sols com ho faran. Però ja preparen a la gent per a la 'solució final...

De nou preguntes sense resposta (o sense una autèntica resposta) i de nou per part de la consellera Bonig (encara que, si seguiu el bloc, veureu que això és política general del Consell). I altra vegada residus, i altra vegada La Murada. Li preguntem pel que ha fet la Conselleria davant l'alerta ambiental i sanitària que afecta aquesta pedania d'Oriola (i que és una autèntica bomba de rellotgeria per a molts nuclis de població i extenses zones de la Vega Baixa) i ens respon que poqueta cosa, que la qüestió es troba als jutjats. I quan actuaran les autoritats competents (la Conselleria de Medi Ambient)? Quan els lixiviats arriben al canal del Taibilla? Quan el procediment judicial acabe? I què passa mentrestant? Insistisc en què no és una cosa sobre la que hi hagen dubtes. Per suposat que hauran de ser els jutjats els qui determinen si hi ha o no responsabilitats civils o penals. Però hi ha procediments administratius que no es poden ajornar; cal descontaminar la zona i evitar m...

Ja he comentat en diverses ocasions l'afany privatitzador de la consellera Bonig. La penosa situació de les arques públiques valencianes li ofereix una excusa perfecta: cal fer caixa com siga. Resulta que VAERSA és una de les empreses més rendibles de la Generalitat. La raó es troba en què té en propietat (o participa) de diverses instal·lacions de gestió de Residus Sòlids Urbans (RSU) i altres residus. El 2011 l'IVF va concedir un crèdit a aquesta empresa per fer inversions en algunes d'aquestes plantes, ja han passat més de dos anys i dubtem que els diners s'hagen invertit en allò que tocava. Ho hem preguntat i, com sol ser habitual, ens han respost que de salut, bé gràcies... És a dir, no han respost. Mentrestant, la consellera ja ha explicat als treballadors de VAERSA i a l'opinió pública que va a vendre tot el que puga, probablement també alguna de les plantes en les que s'ha (o s'havia d'haver) invertit amb aquells diners. Diuen que l'home és l...

El PP pretén literalment vendre el cotxe per a comprar gasolina. Desfer-se de les plantes de tractament de residus i de les depuradores és desfer-se de l'única part de l'entramat empresarial de la Generalitat Valenciana que dóna algún ingrés. A més, la privatització suposarà un empitjorament notable de la qualitat d'aquestos serveis, com ja es veu en aquelles plantes i depuradores que ja són de gestió privada. Des d'EUPV anem a demanar explicacions i exigim al Consell que responga sobre quines són les plantes i depuradores que es veuran afectades i en quines condicions van a vendre's. Per descomptat, farem tot el possible per impedir aquesta nova barbaritat de la Generalitat Valenciana.

Dilluns, 7 d'octubre, he estat a Castelló. Roda de premsa per a parlar de Castor, sobretot, i, de pas reunir-me amb grups ecologistes i plataformes per parlar de residus, urbanisme, fracking , parany, espais naturals, ...  L’exemple de Castor ens hauria de servir per a donar-li el cop de gràcia definitiu i abandonar tot el tema de les prospeccions petrolieres a la costa, especialment a les Illes Columbretes i també l’assumpte del fracking. S’ha demostrat que no aplicar el principi de precaució suposa arriscar-se a patir conseqüències molt greus. El pitjor de tot és que ja ho havien advertit ecologistes i veins. De fet, nosaltres mateixos, Esquerra Unida (i ho remarque perquè alguns diputats de Compromís han volgut apropiar-se de la iniciativa), ja vam presentar l’any 2008 una Proposició No de Llei a Les Corts per a que Les Corts es pronunciaren en contra de la construcció del magatzem. No cal dir que PP i PSOE van votar-hi en contra, no fóra cas que Florentino Pérez s'ho preng...

El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en Les Corts, Lluís Torró, ha assenyalat hui que la situació de la gestió dels residus és "absolutament insostenible". "Després de dos anys, Bonig ha estat incapaç d'abordar la qüestió. Seguim sense PIR, el que està en vigor és un desastre i, damunt, les infraestructures estan en una bona part per fer. No hi ha cap esforç per reduir la producció de residus, no es compleix el criteri de proximitat, davant el caos la ciutadania no col·labora i la separació en origen (imprescindible per al reciclatge) es troba sota mínims". "El PIR que està damunt de la taula és el mateix que ja tenim amb més incineració. El resultat serà la desaparició de qualsevol estímul per a la reducció, la reutilització i el reciclatge", ha afegit.   Per a Torró, la situació és "especialment greu" a les comarques del Sud que es veuen obligades a engolir-se els RSU de mig país. "I especialment a la Vega Baja on l'abocament...

Ha estat greu que el PP haja rebutjat la nostra proposta (que no es renovara la Autorització Ambiental Integrada a la planta de residus de El Campello gestionada per FCC) però el pitjor ha estat el to. Els veïns que han vingut a la comissió no han pogut suportar la primera intervenció de l'alcalde de Santa Pola (i ara diputat, és clar). Han hagut d'abandonar la sala de comissió indignats. La situació de la planta és insostenible. Jo he estat a la porta i l'olor era tan forta que em va provocar mal de cap i ganes de vomitar. No vull ni pensar el que pateixen els veïns dia rere dia. Normalment es fa difícil suportar la supèrbia i la col·lecció d'arguments fútils, falsos i extemporanis amb els que defensen les seues posicions. Però quan ho fan davant de persones afectades és una actitud ignominiosa. Comprensió? Delicadesa? Són termes que no existeixen en el manual d'estil del PP. O almenys no s'empren si no es tracta del Papa, del Bigotes, de Calatrava, d'Urdan...

El divendres, a la roda de premsa del Consell, la meua estimada consellera Bonig va anunciar, per fi, l'aprovació del nou Pla Integral de Residus (PIR). Ha estat com el part de la burra. Sense atendre a cap de les al·legacions o suggeriments d'ecologistes, sindicats o oposició. Per a què? De tant insultar-nos la intel·ligència, us he de confessar que de vegades dubte. Ens prenen per imbècils o és que s'ho han de fer mirar ells mateixos? Probablement serà una barreja, no ho sé. El que sí que sé és que l'afirmació que a Europa aposten per l'incineració ("valorització energètica de residus, en diuen eufemísticament) és una veritat tan a mitges que esdevé una mentida més gran que la Seu. Després d'una correcta política d'envasos que permet una reducció brutal de la producció de residus, del foment de la cultura de la reutilització i d'una separació exhaustiva que permet reciclar adequadament una fracció molt important dels materials i elaborar un compos...

Hui podeu llegir un reportatge ben interessant a El País sobre el tema dels residus. El caos i el desgavell de la gestió dels residus al País Valencià és un dels problemes més grossos que ha d'afrontar el PP i un en els que més responsabilitats directes hi té. Però resulta clarament explicable. On la ciutadania veu serveis públics, ells només hi veuen oportunitats de negoci. I si hi ha negoci, n'hi haurà qui se'n beneficie. I si es beneficia algú gràcies a una decisió politica, perquè no ha de beneficiar-se d'alguna manera també qui pren eixa decisió? Ja sabeu qui seran els "pagans": aquells en nom dels quals es pren una decisió que acabarà carregant amb els sobrecostos de la mateixa. Com veieu és fàcil trobar el fil d'aquesta lògica perversa que alimenta la corrupció. El problema no és que hi hagen males persones (no sé si existeixen els dimonis, però el que és segur és que no hi ha sants), sinó que els interessos col·lectius se supediten als individual...

La inefable Bonig, amb la seua passió neoliberal, ha tornat a predicar en favor de la incineració tot advertint que el nou Pla Integral de Residus (PIR) està a punt d'aprovar-se. Si produim massa residus i cada vegada més, no passa res: cremem-los. I màquina avant! Com si el problema es reduira a què fem amb els residus. I si no existiren? I si no llençarem res i ho aprofitarem tot? És una reducció a l'absurde que sols pretén induir una reflexió sobre que la millor gestió dels residus és la que no existeix. Eixe hauria de ser l'horitzó: reduir, reduir i reduir. És la solució més barata i més sostenible des d'un punt de vista físic. Després, tractar els residus que no hem pogut evitar el més a prop possible d'on s'hagen produït: abunda en l'estalvi econòmic i en l'eficiència energètica. Reutilitzant tot allò que siga possible i el que no ho siga, reciclant-ho (cap de les dues coses serà possible sense una exhaustiva separació en origen, a casa de cadascú)...

Ací teniu un resum (molt breu) del meu debat amb la consellera Bonig arran de la seua compareixença per explicar la política del seu departament (Infraestructures, Territori i Medi Ambient) arran de la remodelació del Consell del passat mes de desembre. Podria comentar-vos moltes coses, el retràs en comparèixer  la pertinència de la compareixença o de la mateixa remodelació, i un llarguíssim etcètera. Però crec que el millor és que s'ho passeu per les mans (pels ulls i els oïts, en aquest cas). A mi encara em costa de creure que em passara a mi.

Ací teniu la segona part del vídeo de la conferència sobre residus que vam fer a Albaida. Espere que us siga de profit (són poc menys de quinze minuts).

El divendres per la vesprada vaig participar a una xerrada sobre residus que va organitzar el col·lectiu d'Albaida d'EU. Va ser al Palau, vestigi de l'època feudal i una joia del patrimoni valencià. Els companys de la Vall d'Albaida van tindre la feliç idea d'enregistrar la xarrada i de penjar-la a youtube. Aquesta és la primera de dos lliuraments (uns 14 minuts). Disculpeu el so.

Privatitzacions i corrupció van de la ma. No pot ser d'altra manera. Els poders públics es posen al disposició dels interessos privats i els serveis acaben regint-se per l'obtenció dels beneficis i no de la prestació racional i eficient dels propis serveis. A la Vega Baixa ho saben molt bé. Al límit entre el País Valencià i Múrcia, entre els termes d'Abanilla i Oriola hi ha una autèntica bomba de rellotgeria que s'ha activitat per la tolerància i la connivència de les administracions implicades. Un negoci que ha provocat un gravíssim problema ambiental i sanitari que podria tindre conseqüències incalculables i que, encara que començaran hui a posar-se solucions, tardaria anys en resoldre's amb unes garanties mínimes. I no sols hi ha problemes a La Murada, la corrupció que envolta els negocis d'Enrique Ortiz també té la seua ramificació al Baix Segura. De fet, el famós cas "Brugal", va iniciar ací la seu trajectòria judicial. Eixe és el model de desenvo...

Hem preguntat al Congrés dels Diputats i ens hem assabentat que el SEPRONA (Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil) ja havia intervingut en el tema dels abocaments il·legals a La Murada (Oriola). Ja havíem descobert que la consellera Bonig va mentir quan li vam preguntar a un ple en dir-nos que no tenia informació anterior a desembre de 2011. Resulta que després ens van donar per escrit una relació de respostes (intranscendents) de diferents conselleries a denúncies dels veïns. I ara sembla que també sabien que ho havia intervingut la pròpia Guàrdia Civil. Més d'una dècada mirant cap a una altra banda i el·ludint les seues pròpies responsabilitats per afavorir els negocis d'un personatge que m'evitaré qualificar. Però el més greu de tot són les gravíssimes afeccions ambientals i els riscos per a la salut dels habitants de la zona. Seguirem insistint-hi. NOTA DE PREMSA Lluís Torró (EUPV): “La connivència de la Generalitat Valenciana amb Fenoll és evident” ...

Aquest matí hem presentat la iniciativa als mitjans de comunicació a les portes de l'abocador. L'olor era insuportable. No exagere gens. Picor a la gola, lleugera sensació de mareig i malestar general. Un barri residencial de El Campello es veu obligat a engolir-se aquests efluvis tots i cadascun dels dies. I no vull pensar amb el que estaran passant els treballadors de la planta que gestiona FCC. La situació de l'abocador (sí, hi ha una planta, però no pot ser que tracte ni una mínima fracció dels residus que li arriben, impossible) és un despropòsit que atempta al principi de proximitat. La zona que comprén (les dues marines) fa que li arriben deixalles des de més de 100 kms. de distància. El Campello, que és l'únic municipi de l'Alacantí d'aquesta zona, és el punt més meridional de tots. I, a més, rep, com la resta dels abocadors del sud del país, altres residus procedents de les comarques del N. Amb la presentació de mocions a tots els municipis de la Zona X...

La problemàtica de la recollida i tractament de residus sòlids urbans (RSU) al País Valencià és molt complexa. El Pla Integral de Residus (PIR) en vigor no ha complert ni de lluny els objectius que s'havia marcat i el nou PIR no avança al ritme que deuria. El caos s'ha ensenyorejat del sistema i el criteri de proximitat se n'ha anat pel clavegueram davant la manca d'instal·lacions de tractament adequades, especialment a les comarques del N. Així doncs, hi ha un autèntic "turisme del fem" pel que milions de tones de RSU de les comarques de la meitat N del país van a parar a les plantes de tractament i abocadors del S. Unes instal·lacions pensades per a processar unes quantitats molt inferiors a les que reben diàriament. El cas de El Campello té la seua història particular perquè, a més, és una planta de tractament i abocador d'un àrea (La Marina Baixa) a la que no pertany el propi municipi. Hi ha un barri que pateix contínuament molèsties des de ja fa anys,...

EUPV denuncia que la Conselleria de Medi Ambient coneixia els abocaments il·legals a La Murada des de 1994 El diputat i portaveu adjunt d’Esquerra unida en Les Corts, Lluís Torró, ha assenyalat que la consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig, va “mentir descaradament en seu parlamentària” en afirmar que va tenir coneixement dels abocaments il·legals en la pedania de La Murada el 25 de setembre de 2011, quan en una resposta parlamentària al diputat de la formació d’esquerres enumera les actuacions de la Conselleria davant les reiterades denúncies de l’Associació de Veïns ASOJOVEN, a partir de 2005, i de l’associació Mur’92, des de l’any 1994. Així, ha afegit Torró, “es demostra clarament que Bonig va mentir, la qual cosa no és cap novetat, i que el PP ha estat cobrint la impunitat de l’empresari Àngel Fenoll”.   Per al diputat i portaveu adjunt de la formació d’esquerres a Les Corts, en aquest cas, el PP ha fet el mínim: “obrir l’expedient, mirar ...

És, ja ho sabeu els qui seguiu aquest bloc, un dels temes recurrents a les darreres entrades. Al terme d'Oriola, als voltants de la pedania de La Murada on s'acaba el país i comença Múrcia (Abanilla, concretament), centenars sinó milers de tafulles s'han convertit en un immens abocador on són soterrats tota mena de residus sense cap tipus de tractament (podeu veure fotos a aquesta entrada ). Els veïns ja n'estan farts i van a per totes. Es troba en risc de fet la seua pròpia salut ( vegeu l'article de El País ) i semblen disposats a tot. L'assumpte es troba embolicat per una concurrència d'administracions (la instal·lació de Fenoll es troba a Abanilla, Múrcia, però els abocaments es fan a Oriola, País Valencià) i una connivència polìtica escandalosa que es veu al cas Brugal i que ha portat a la imputació de 29 destacats personatges oriolans, majoritàriament vinculats al PP i amb l'exalcaldessa Lorente al front. Quan vam preguntar a Les Corts, la conselle...

El dimecres, al ple de Les Corts, vaig preguntar a la consellera Bonig pels abocaments de La Murada. La resposta va ser la de sempre: tirar balons fora. Com si la cosa no anara amb ella o amb la Conselleria de Medi Ambient. No en sabien res, va donar a entendre. Però no es cert. Com a mínim ho sabien des de gener de 2011 i no han començat a prendre alguna iniciativa fins tres anys després, quan l'Ajuntament d'Oriola (per fí!) ha començat a moure papers i ha fet alguna cosa. El millor és que hi van ser presents veïns de La Murada, membres de Vertivega, i que van poder parlar amb la Consellera després de la sessio de control. Tindrà algun efecte? Segur, el que no ho és tant és que siga suficient. El cert és que cada dia que passa la salut de la població de la Vega Baixa, en general, i de La Murada, en concret, segueix patint un risc molt elevat... NOTA DE PREMSA El portaveu adjunt d’EUPV a Les Corts, Lluís Torró, ha qualificat de “injustificable” la postura de la conselleria...