Lluís Torró

Aquest article va ser publicat el passat dissabte pel periòdic Ciudad , de Alcoi. Vé a compte dels impagaments del Consell, les protestes de les associacions i, més concretament, la malaurada situació que travessa l'associació de familiars de malalts mentals d'Alcoi (AFIEM). Ahir divendres, les entitats que agrupen i presten serveis a les persones amb algun tipus de discapacitat es van mobilitzar amb tancaments i altres accions contra els impagaments del Consell. El PP valencià s’ha caracteritzat per aplicar d’una forma absurda i a la baixa la llei de dependència. Ara Rajoy s’uneix a la festa amb retallades brutals contra els dependents i el Consell ha anat acumulant impagaments que posen en qüestió la viabilitat d’aquests serveis. Cal ser conscients de la perversitat del sistema emprat. Les necessitats d’atenció han estat cobertes, de forma amplament majoritària, per associacions sense ànim de lucre que han assumit la prestació d’uns serveis que correspondrien a l’admi...

L'asfíxia financera del Consell és angoixant. Els impagaments s'acumulen i ofeguen a empreses i entitats fins la mort. A més, en alguns casos, la situació s'agreuja quan el sector, l'empresa o l'associació resulten incòmodes per al PP. Jo ho hem vist al teatre. Aquest cas és molt més greu per les seues implicacions socials. El Consell acumula deutes astronòmics amb les associacions sense ànim de lucre que atenen els malalts mentals. AFIEM ha estat històricament una de les més reivindicatives i, justament, per això ha estat la més castigada de totes. Els impagaments han provocat una situació insostenible que fa que, ara, la Conselleria puga recolzar-se en arguments legalistes per no pagar. I mentrestant sembla que estan buscant-li substitut. Tot açò demostra la perversitat extrema del sistema de subvencions, que sols genera clientelisme i precarietat. O les prestacions les dóna directament l'administració o genera un sistema de concerts que, al nostre entendre, s...

El vent recentralitzador bufa amb una força terrible. Quan vam publicar aquesta nota encara no havia obert la boca Espe, demanant a Rajoy que es féra càrrec de les competències autonómiques en justícia, educació i sanitat. Les polítiques d'ajustament pressupostari els hi donen una excusa perfecta. I és cert que les administracions autonòmiques han malbaratat recursos públics a dojo. Però, és que no ha fet el mateix l'administració central? Mireu la política d'infraestructures: ja no sols l'AVE per se , vegeu, per exemple, les estacions de Guadalajara o la de Tardienta (998 habitants) de la línia UIC Zaragoza-Huesca. El que passa és que han de reduir l'estat del benestar a la mínima expressió per a que el capital financer prenga possessió de la joia de la corona: la sanitat pública. I, és clar, això està en mans de les comunitats autònomes i són les seues administracions, els seus governs i els seus parlaments qui rebran les pressions ciutadanes. Així que millor si ...

En fan de tots els colors, però algunes resulten francament repugnants. La gestió del PP al País Valencià amb els dependents és immoral. No sols per carregar sobre les esquenes dels més dèbils l'oposició permanent al govern de Zapatero. Això ja resultaria suficient per si mateix. No. Damunt és que han pretès desviar els diners que rebien cap al sistema de residències privades amb places concertades. A més d'anar en contra de l'esperit de la llei (afavorir l'autonomia personal d'aquells que pateixen aquests problemes), el que han fet ha estat fomentar més encara aquest negoci privat que se sosté amb fons públics i depredant les pensions dels més majors i les butxaques dels seus familiars. El que va passar amb Pau (i amb molts altres, jo en conec personalment alguns més) és potser fins i tot més greu. Estem parlant de famílies la vida de les quals gira al voltant del seu membre més dèbil. I no es tracta de persones majors que tenen unes expectatives vitals relativamen...

Aquest mateix matí m'he reunit a la seu de CC.OO. d'Elx amb sindicalistes del ram dels serveis socials. M'han demanat ajuda per tal d'obtindre informació (documents) sobre les concessions de geriàtrics públics a empreses privades. El que han explicat a la roda de premsa posterior (hi teniu alguna mostra a la nota de premsa) és prou il·lustratiu, però en que ens han referit fóra de micro és molt preocupant. Jo no sóc molt amant dels qualificatius i les paraules grosses, així que me'ls estalviaré. Però la conclusió és que la cosa pinta molt malament. Sovint parlem que els serveis públics en mans privades tendeixen a degradar-se. La lògica és inqüestionable: per a les empreses gestores (a diferència de l'administració) el servei no és una finalitat per ell mateix, l'objectiu és obtindre beneficis. Però la realitat és molt crua. Usuaris i treballadors s'ho passen molt malament i no es tracta d'episodis aïllats. Demanarem documents per veure si les empres...