Lluís Torró

Aquesta entrada és doble: vídeo i nota de premsa. Al vídeo podeu veure la meua primera intervenció en una compareixença de la setmana passada. A petició dels tres grups de l'oposició va comparèixer el Secretari Autonòmic de l'Aigua (per a entendre'ns, una mena de "viceconseller") per a explicar-nos que havia passat amb els problemes de l'aigua potable d'Alzira, Carcaixent, etc. i com pensaven solucionar-ho. Si teniu temps, paciència i sang freda, podeu veure ací tota la compareixença (dura quasi dues hores!), Si no, pitgeu sobre el vídeo que he penjat o llegiu la nota de premsa on es resumeix una mica la compareixença i el que vam plantejar nosaltres. Un breu resum: el Consell ha passat de resoldre el problema de la Ribera senzillament perquè té una política nefasta de l'aigua i una pitjor encara política agrària. Ja em costa entendre que hi haja gent que vote al PP (exceptuant gent com els Roig, Ballester, Ger, Ortiz, etc.), però, us h...

No han après res. Els va anar tan bé que esperen que escampe per tornar a començar. Especuladors i polítics del PP estan convençuts que quan es resolga la crisi financera internacional tornarà a moure el batà de la construcció desenfrenada. I clar, amb aquest panorama, els "regants" del Vinalopó segueixen demanant aigua del Xúquer. I les cometes no són un error. Per a què volen, si no, aigua per a proveÏment urbà uns llauradors? Està claríssim, els dirigents d'algunes associacions de regants de la zona tenen interessos ben allunyats de l'agricultura. L'aigua sobrant del Xúquer (presa a Cullera) pot anar al Vinalopó per a regar camps i, d'aquesta manera aturar la sobreexplotació dels aqüífers de la zona. Aquest va ser el tracte i el PP, hostigat pels pressumptes regants del Vinalopó, es dedica a usar la qüestió de l'aigua com a arma electoral. Erren en el càlcul: les coses no sols han canviat en el tema de la construcció, també ho han fet en les preocupaci...

Aprofite el comentari d'aquesta nota per parlar una miqueta de l'incendi de La Mariola, d'aquest passat cap de setmana. 500 Ha, ja és un gran incendi! I ha afectat a àrees de gran valor ambiental. Malgrat això, i probablement després d'haver patit l'hecatombe de Cortes i Andilla, hi ha una sensació general d'alleujament. Com si tot hagués pogut ser molt pitjor. L'actuació dels mitjans ha estat notable per la seua quantitat. Tot i això, segueixen existint un parell de dubtes. El primer és el de la rapidesa en la intervenció. Alguns testimonis m'han transmès que les primeres trucades fetes al 112 no van ser ateses adequadament. Això hauria retardat l'actuació, lògicament. És una qüestió que traslladarem a Les Corts per comprovar-ho i, en cas de ser cert, que es puguen corregir aquests problemes de cara al futur. En relació amb açò, també cal aclarir (com als incendis de Cortes i Andilla) quin és el temps real de resposta entre l'emissió de despatx ...

La política d'aigua basada en els grans transvasaments sembla ser història. No sols per la seua demostrada ineficàcia (qui en dubte que revise previsions i realitat del Tajo-Segura). També per la seua inviabilitat. Inviabilitat institucional, ja que les resistències territorials a fer cessions d'aigua no poden enderrocar-se en un estat democràtic autonòmic com es va fer en l'època franquista. Però també inviabilutat econòmica, almenys en el context en el que ens trobem: sols la UE pot aportar els fons necessaris per subvencionar una obra que no podrà ser mai rendible. Si ens trobem a la porta d'un rescat financer, algú creu que Europa afluixarà un euro per a una infraestructura que contradiu la pròpia essència de la Directiva Marc de l'Aigua? Evidentment per als actuals governants no hi compten gens els problemes ambientals que generaria. Per això sorprén i preocupa el nomenament de la persona que ha dirigit la fundació de la Generalitat " Agua y Progreso ...

Més enllà de les declaracions i la propaganda del PP (ací) i PSOE (a Madrid), el cert és que l'agricultura està xorrant sang. Cada vegada hi ha menys llauradors i cada vegada estan més fotuts. Ací parlem del vi, però es podrien adduir altres exemples en altres sectors. Patim una política agrària europea (la famosa PAC) que, amb l'excusa dels llauradors, es dedica a potenciar l'agroindústria i les grans cadenes de distribució; autèntics paràsits que xuclen la sang dels petits llauradors (d'ací i del tercer món) i dels consumidors a parts iguals. En compte de preocupar-se per la qualitat dels productes, per assegurar-se l'autonomia alimentària en aquest món d'incertesa energètica i de la fixació de la població al món rural, fan tot el contrari. Això sí els peperos no tenen cap inconvenient en usar els problemes dels llauradors per reclamar transavasaments d'aigua... per a camps de golf i urbanitzacions. El  món al revés. Però hi ha futur. Sense anar més lluny ...

La Generalitat té una política agrària que es podria resumir així: "fem cada vegada menys coses, el justet per a que semble que ens preocupem". Les mesures de protecció del sector econòmic més important de tots són ínfimes i la despreocupació amb la que actua la Conselleria d'Agricultura aborrona. Potser l'amenaça de la vespa asiàtica haja ocupat més paper del que sol ser habitual per la càrrega de sensacionalisme que hi posen els mitjans de comunicació (si, com deia un monologuista fa poc a la televisió, fóra la "vespa tigre" ja seria la llet, la por que hi fotria). Però això no la fa menys preocupant per les seues potencials conseqüències sobre una de les activitats agràries més puixants: l'apicultura. En definitiva, cal exigir a la Conselleria que s'ho prenga seriosament i actue de manera  responsable dins el marc de les seues competències. Si arribem tard (penseu el que ha passat amb el morrut roig que està carregant-se els palmerars del sud) els...

L'agricultura és el sector amb més problemes. Des del meu punt de vista, la seua situació és tan delicada que es troba quasi en risc de desaparició. Damunt, com podeu llegir més avall, l'administració no es preocupa ni dels sectors ni de les comarques amb especialitzacíons més destacades NOTA DE PREMSA El grup parlamentari d’esquerres presentà fa mesos una bateria de preguntes adreçades a Maritina Hernández, per conèixer l’informe de valoració de les pèrdues i danys produits en el raïm de taula, provocats pel granissol caigut el passat mes de maig en el Vinalopó. “De totes les preguntes que li hem formulat, la consellera ha contestat, com sempre, amb qüestions generals, sense entrar en detall i sense explicar-nos com pensa el Consell actuar respecte el fet que aquestos danys no afecten sols al sector agrari, sinó també a la indústria auxiliar, la qual pateix la pèrdua de llocs de treball”, explica el diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró. Torró recorda que el gra...

L'afany de manipulació i control del PP sembla no tenir límits. Ara els ha tocat a la representació dels llauradors i qui ha pagat el "pato" ha segut (com no!) la Unió. Anem a dur aquesta qüestió a les Corts NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, afirma que els fets que ja ha denunciat la Unió de Llauradors “són molt greus. La consellera està intervenint de manera directa en les eleccions d’alguns d’aquestos consells, entre aquestos el del Vinalopó i el del Comitè d’Agricultura Ecològica. La intromissió és molt greu i li reclamem a Hernández explicacions en les Corts, així com EUPV presentarà preguntes al respecte”. Torró acusa a la consellera d’intervenir “de manera capciosa en aquestos processos que haurien de ser lliures, ajuda amb el seu vot a les candidatures que més li interessen i el que fa és fomentar el joc brut i l’antidemocràcia”. Esquerra Unida s’ha sumat a les queixes i denuncies de la Unió de Llauradors sobre les irregularitats...

NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha mostrat la seua preocupació per les pèrdues patides en la comarca del Vinalopó com a conseqüència del granissol caigut en l’última setmana i que ha afectat a bona part de la producció del raïm de taula. Torró ha assenyalat que la Conselleria “no pot tancar el tema únicament amb la concessió d’ajudes econòmiques, ha d’aplicar mesures per a evitar la pèrdua dels llocs de treball” Diversos col•lectius agraris estimen que la pèrdua de la collita estarà entre un 20% i un 40% de la producció d’aquest any, però que també afectarà a la collita de l’any que ve. A banda de les pèrdues de producció i de les minves econòmiques per part dels llauradors, també es veurà afectada la mà d’obra que cada any es necessita per a les diferents tasques del raïm, tal i com l’embossat, la recol•lecció i el treball dels magatzems. Torró anuncia que reclamarà explicacions a la Conselleria sobre quines ajudes i mesures pensa posar en marxa per a...