La platja de l'Ahuir a Gandia és un espai natural amb un valor excepcional amenaçat pels capricis d'un alcalde prepotent
D'entrada, una confessió: no hi he estat mai. Tinc, però, el testimoni d'amistats i companys que m'han ratificat la seua singularitat i la seua excepcional bellesa. Us adjunte un parell d'imatges (de google, no us penseu) que refrenden aquest petit miracle: encara hi ha racons quasi verges a la costa valenciana! Sembla mentida, no? I tant! El mateix ha d'haver passat pel cap del senyor Arturo Torró (aprofite per donar testimoni que no m'uneix cap vincle familiar amb ell) i en una rampallada de lucidesa (pensarà ell) ha decidit que calia posar-li remei. Al món exterior sols ens arriben algunes pinzellades de les 'genialitats' d'aquest personatge (esculptures, shore , platges,...), però la imatge de Gandia com a ciutat que havia sabut equilibrar turisme, cultura i personalitat pròpia està ensorrant-se a un ritme frenètic. Un autèntic drama no sols per als gandians (i la gent de La Safor, en general) sinó per a molts valencians i valencianes que la tení...