Lluís Torró

Encara no ha pres possessió el nou Consell i ja han començat les retallades. Ja han amenaçat amb el copagament sanitari. Però açò de les ajudes a l'habitatge no és una amenaça. Ja és una realitat. No es plantegen acabar amb els sobrecostos, ni deixar de pagar-li peatge a Ecclestone, ni retallar les dietes dels alts càrrecs (vegeu la notícia hui a Levante ). En canvi es retallen ajudes socials o es plantegen privatitzar (. també el Levante  de hui) les empreses públiques. Ja sabeu en que acaba això: pa per hui i fam per a demà. Han perdut vots, però han seguit sent amb molta diferència els més votats. Es veu que la indignació o no ha arribat a suficient gent o s'ha canalitzat d'una manera molt estranya. Jo no sabria dir-ho. El que tinc clar és que fins ara sols teniem una veu molt xicoteta a les institucions i molt poca gent al carrer. Açò últim està canviant. Esperem que siga per a llarg i que vaja a més. NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic electe d’EUPV per Alacant, L

Fa pocs dies el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha fallat en contra de la denúncia que la Comissió Europea va fer contra la Llei Urbanística Valenciana. Després de nombroses queixes d'afectats i grups ecologistes adreçades al Parlament Europeu, la Comissió havia decidit impugnar la normativa valenciana per entendre que l'Agent Urbanitzador actuava en nom de l'administració i, per tant, les seues actuacions (en els procediments de reparcel·lació) s'havien d'entendre com a contractes públics. Aquest argument no ha estat acceptat per l'ultraliberal Tribunal Europeu. Però això no contradiu la qüestió central: la figura de l'Agent Urbanitzador suposa una privatització inadmissible de les funcions públiques que, a més, es presta a abusos intolerables. Si no hi ha un canvi profund de la normativa urbanística valenciana, tindrem sempre a sobre l'espasa de Damòcles de l'urbanisme insostenible i la nefasta dependència econòmica del sector de la constru

Poc abans del tancament de campanya vaig tindre l'honor de compartir unes hores amb Luis García Montero. Va voler estar present a València per recolzar les alternatives i les candidatures d'EUPV. És un plaer sentir-lo parlar i escoltar el seu compromís amb la transformació de la societat en un sentit més just, solidari i sostenible. Encara que, com veureu a la nota, el company Robert Lisart i jo mateix ens vam centrar en una anàlisi de les nefasta politica cultural del PP i en les nostres propostes, Luis es va estendre en qüestions de caràcter més global. Realment és un privilegi poder gaudir de la companyia d'intelectuals realment compromesos. NOTA DE PREMSA El poeta granadí Luis García Montero ha realitzat aquesta vesprada un roda de premsa i un acte amb Esquerra Unida per mostrar el seu recolzament a les polítiques de la formació d’esquerres i més concretament a les seues propostes en matèria de Cultura. García Montero ha assenyalat que la crisi actual és cultural,

Després d'una setmana "sabàtica" (només ací a la "blogosfera, no us penseu), reprenc l'activitat al bloc. Aquesta setmana passada ha estat relativament tranquil·la pel que fa a la "quantitat" de treball polític, però no per la seua "intensitat". A Alcoi, s'han acabat les majories absolutes i s'han obert les portes a un canvi de govern. El concurs d'EU n'és imprescindible, però d'això ja en parlaré més avant, a una altra entrada. De moment us adjunte dues notes de premsa que s'han quedat penjades del període de campanya electoral. Van sobre cultura (una roda de premsa que vaig tindre l'honor de compartir amb Luis García Montero) i sobre la protecció (o l'absència d'ella) del Saladar d'Aigua Amarga, a Alacant. M'estalvie els comentaris. Ací va la primera (en ordre cronòlogic). NOTA DE PREMSA EU protegirà de forma definitiva el Saladar d'Aigua Amarga i evitarà que siga objecte d'especulac

Aquest matí m'he reunit en nom d'EUPV amb la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. A banda de la meua proximitat personal amb el problema que els hi afecta (jo també sóc músic de banda en excedència i he estudiat en una escola de banda) cal reconéixer que el que els han fet no té nom. Els engolosinen amb una sèrie de disposicions legals que havien de resultar la panàcea a tots els problemes. Els hi obliguen a crear escoles reconegudes, contractar professorat, homologar estudis i un llarg etcètera. I després agafen la tissora i l'apliquen amb sanya. Si la Federació no haguera amenaçat amb una manifestació i no estiguerem en un any electoral els pressupostos de 2011 haurien estat catastròfics. Amb la protesta s'han quedat en desastrosos. El deute "històric" acumulat amb les bandes es de quasi 16 milions d'euros. Menys de la meitat del que es menja el Palau de les Arts, que sembla un forat sense fons. Mentre deixen morir les bandes, el c

Publicat hui a Levante-EMV El PP mira de presentar-se davant la societat com l´adalil del valencianisme. Però en aquesta, com en altres moltes coses, la distància entre el que diuen i el que fan és abismal. Camps i els seus han sabut explotar amb tenacitat el victimisme. La consigna és senzilla (simple, més bé): la culpa de tots els mals que afecten la societat valenciana prové dels «antivalencians», qualificatiu que compren a catalans, Zapatero i als rojos ecologistes. El cert és que açò no se sosté amb un anàlisi mínimament objectiva. I no sols perquè l´especial duresa de la crisi al País Valencià té uns responsables clars que no cal cercar molt lluny de la Plaça de la Mare de Déu de València. No, a més, la valenciania del PP és absolutament qüestionable en aquells assumptes que afecten a les senyes d´identitat i, molt especialment, pel que fa a la llengua i la cultura dels valencians. Difícilment pot atribuir-se a cap agent antivalencià coses com els atacs a la llibertat

Hi ha qui no s'ho creu, però el valencià (com convenim en anomenar les variants lingüístiques del català al País Valencià) es troba sota una amenaça permanent. Potser no d'extinció, com fa uns anys, però de segur d'esdevindre una llengua de segona, desprestigiada en el seu ús social i condemnada a un paper folclòric. Calen canvis molt profunds per alterar eixa situació i sols poden esdevindre plenament eficaços des d'un ample consens social i, particularment, des de la intervenció decidida de l'administració. Per contra, el PP es dedica a desfer de forma progressivament accelerada totes les conquestes que es van fer en la transició en aquest camp. I molt especialment en l'àmbit educatiu, que és la clau de volta de la supervivència lingüística. Els experts han demostrat que els alumnes que estudien el valencià com a primera llengua tenen uns resultats acadèmics superiors i una major facilitat en aprendre un tercer o un quart idioma. Tant els fa. L'autoodi, e

Vam inaugurar la campanya electoral amb una visita amb els mitjans al Castell de San Fernando (per Ferran VII) d'Alacant. Ens va semblar una bona mostra del que està passant amb el nostre patrimoni històric. Aquest monument (des del qual hi ha unes vistes magnífiques de la ciutat d'Alacant i el seu entorn) es troba en un estat deplorable. Malgrat ser Bé d'Interés Cultural (BIC) no té el preceptiu Pla de Protecció. I no és l'únic, a pesar de les disposicions legals i els terminis establerts, la majoria dels BICs valencians no en tenen. Amb això és quasi com si estigueren desprotegits en la pràctica. El castell alacantí, amb escletxes que amenacen algunes de les seues estructures, les parets farcides de graffittis i reblert d'antenes de telefonia mòbil i comunicacions és un exemple magnífic. Se'ls omple la boca de valenciania i de bones paraules sobre el foment del turisme, però el cert és que de forment ni un gra. NOTA DE PREMSA EU denuncia en el Castell de S

Si us fixeu bé, ni PP ni PSOE entren en el fons de les alternatives a la crisi econòmica. La valenciana, en particular, és especialment greu. Van posar tots els ous a la cistella de la construcció (turisme residencial, en deien) i van abandonar els sectors tradicionals, la indústria i l'agricultura. Ara, enmig de la voràgine de destrucció de llocs de treball sense fre, ningú no parla de com hem d'encarar el futur. Sembla que la seua aposta és esperar que escampe la tronada i tornar al que estaven fent abans. Com si no hagués passat res. Irresponsables. És cert que la indústria haurà de canviar moltes coses, que la reconversió haurà de ser profunda. Però la tradició i les estructures (en forma d'experiència empresarial i, sobretot, de mà d'obra qualificada) segueixen vives. La millor política industrial no és, com va dir Felipe González (crec recordar), la que no existeix. A l'inrevés. Resolent, els problemes del finançament que estrangulen la inversió creant una ban