Lluís Torró

Els plans hidrològics que va desgranant el PP representen una regressió brutal a l'època del famós Pla Hidrologic Nacional (PHN) que impulsava el transvasament de l'Ebre. Ara sembla clar que no podrien tornar a prendre-li el pèl a la Comissió Europea (no tot el que ve d'Europa és dolent) i obtindre recursos per a un programa de transvasament que sols resultava econòmicament viable amb les subvencions europees. Per això s'han vist impel·lits a optar per una estratègia diferent: accentuen la (neo)liberalització de l'aigua (permetent el mercadeig entre drets de diferents conques) i obren la porta així a la justificació del que anomenen "autopistes blaves". Clar i ras: les enormes tuberies i canals que haurien de permetre el bombeig i transport de l'aigua (encara no es coneix una altra transmigració de l'aigua que no siga la governada per l'evaporació, el vent, l'orografia, la pressió atmosfèrica, la temperatura, la condensació i la llei de la

AVIALSA és una empresa que es dedica a posar aeronaus a disposició de l'administració per a la prevenció i extinció d'incendis forestals. Pràcticament no fa cap altra cosa, ho podeu comprovar a la seua pàgina web . Ja és estrany que un servei tan específic i amb un sol client (les administracions públiques) no estiga en mans de l'estat. És el típic exemple que pot il·lustrar les perversions de les privatitzacions. Allò que sembla més raonable és que l'estat espanyol tinguera la seua pròpia empresa pública que, de forma coordinada amb les diferents administracions autonòmiques, disposara dels mitjans aeris necessaris per a cobrir aquesta tasca. Doncs, no, Vicente Huerta (valencià i propietari d'AVIALSA T-35 que va començar fumigant camps des de Manises i ha acabat apagant incendis forestals) serveix els avions que s'empren en aquestes tasques. Vicente Huerta ha compartit caceres amb el Conseller de Governació, l'inefable Serafín Castellano, i segons ha denunc

I tornem sobre el tema. Hui ens hem astorat en saber que junt al Pla de Demarcació s'ha signat un document (avalat per la Generalitat Valenciana i la Junta de Castilla-La Mancha) pel quual el Govern es compromet a executar l'obra d'una segona presa per al transvasament Xúquer-Vinalopó a Cortes de Pallás (la notícia s'ha publicat hui a Información ). Aquesta era la presa inicial que va ser finalment rebutjada. Us recorde una miqueta la història. La intenció original del transvasament era servir aigua per al consum urbà, amb l'excusa (eterna excusa) dels interessos dels llauradors. Amb intel·ligència, habilitat i una grandíssima capacitat de convenciment, el malaguanyat Antonio Estevan, va plantejar una alternativa irrefutable que finalment es va adoptar. Si es tractava de resoldre els problemes que generava l'abús d'extracció d'aigua dels aqüífers del Vinalopó per al reg i si el transvasament es justificava en que el Xúquer tenia excedents, calia planteja

La primera lliçó d'estadística és que no es poden sumar peres i pomes. La segona és que no es poden sumar les coses dues vegades en el mateix compte. La gent del PP (els propagandistes, almenys) haurien de tornar a primària per a aprendre aquestes qüestions bàsiques. Si algú tinguera la paciència de sumar tots els diners que diuen dedicar a les més diverses qüestions al llarg d'un exercici pressupostari els eixirien dos o tres pressupostos complets. No hi ha pitjor mentida que la veritat manipulada. El cas que ens ocupa és molt més greu. No es tracta de propaganda. El Pla de Demarcació és un document informat tècnicament que regirà l'assignació de l'aigua de totes les conques hidrogràfiques que comprèn la Demarcació del Xúquer, començant per la d'aquest mateix riu, la més important de totes elles. El problema és que, tot i reconèixer que el riu està sobreexplotat, s'assigna més aigua que la que reconeixen que hi ha. És la versió tècnic-política de la màxima peri

Fa uns dies l'edició de Levante-EMV en paper em va publicar aquest article sota el títol 'Definicions, mentides i dictamens jurídics'. Es tracta d'una breu reflexió sobre la polèmica generada al voltant de la definició de 'valencià' del Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i del dictamen jurídic del Consell Jurídic Consultiu demanat a instàncies del Consell. Resumeix que que he anat expressant a altres entrades d'aquest bloc sobre la qüestió. Qualsevol dia ho imposaran per decret: "no existeix la llei de la gravetat, qui la defense públicament serà sancionat...". Bé, ho farien en castellà, per a que ho entenga més gent. Ja no saben a que recórrer per fidelitzar els seus. Fins i tot adeptes que n'han fet sempre ostentació pública trauen foc per la boca, blasmant de Rajoy i de Fabra. Les perspectives són molt magres. I com que són tan rigorosos i sensats ressusciten l’espantall de l'anticatalanisme. De pas li fan

El dissabte es feia públic l'informe de la policia sobre el finançament irregular del PP a través de la trama Gürtel L'informe d'Hisenda confirma totes les sospites del finançament irregular del PP i de les seues connexions amb les grans empreses de la construcció, demostra per tant que el sistema econòmic era corrupte i que el PP no és un partit amb corruptes sinó que és un partit corrupte. El que s'hauria de fer de forma immediata és no sols iniciar la neteja de les responsabilitats polítiques, independents de les legals, pels presumptes delictes que s'han comès, i convocar immediatament eleccions, dissoldre Les Corts i donar pas a unes noves convocatòries electorals que permeten que la gent s'expresse amb llibertat i sense que hi haja beneficis o avantatges d'una partits sobre uns altres per les seues connexions amb el món econòmic. També el dissabte els mitjans ens explicaven com havia crescut el deute públic valencià durant el darrer exercici pr

L'any 97, Bono i Zaplana (quina parella!) van arribar a un pacte sobre l'aigua del Xúquer que suposava una sentència de mort sobre el riu. Encara podeu llegir ací una anàlisi encertadíssima del problema del malaguanyat i benvolgut Antonio Estevan. El compromís era permetre l'explotació de l'aqüífer de La Manxa Oriental que nodreix el riu per a practicar una agricultura especulativa 'caçaprimes' (especular amb les ajudes de la Política Agrària Comunitària) per part de grans terratinents. Ara acomoden les assignacions d'ús de l'aigua a aquells 'drets' i les eixamplen. I per si no fóra poc, damunt cedeixen davant els especuladors alacantins que demanen aigua del Xúquer per al Vinalopó en nom dels llauradors (el president dels regants de Villena, li ven aigua a Danone mentre reclama la de la Ribera) i sobre la base de conceptes dubtosos com el d'excedents (ara sols es transvasen els 'sobrants', que és molt diferent). No hi ha aigua per a

El seu posat va des de la impassibilitat fins la indignació, tot passant per la indiferència, la displicència i altres actituds variades. Em referesc als responsables del Consell quan se'ls pregunta o interpel·la a Les Corts. El que no fan mai és donar una versió ajustada als fets. A base d'obviar preguntes i fer gal·la d'una memòria molt selectiva, acaben oferint mitges veritats. En definitiva, menteixen, pretenen fer-nos creure el que no és. En el cas que ens ocupa la pretensió era fer veure que han mantingut sempre la mateixa posició contrària a que s'explore la possibilitat de trobar (i extreure) petroli del Golf de València. Però no enganyen ningú. Quan manava Zapatero els faltava poc per agafar el fusell i ' tirarse al monte '. Cotino va arribar a convocar el Consell Rector del Parc de les Columbretes i, segons l'acta, el representant dels ecologistes estava amb els ulls com a plats, incrèdul davant l'actitud radical de l'aleshores Conseller de

Una altra de 'transparència'..., però en aquest cas en to optimista. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ens ha donat la raó en un recurs. Us pose breument en antecedents. Camps va pensar un bon dia que com era possible que els malvats catalans tingueren una universitat on-line de prestigi internacional i en canvi ells no (dic ells perquè em costa entendre que compartim la mateixa nacionalitat). Això no podia ser. I es van posar a organitzar-ne una a través d'una fundació. Un híbrid jurídic complex que els permetia fer i desfer sense respectar l'autonomia universitària. Un xiringuito més per a practicar clientelisme i presumir de modernitat. La cosa, però, els va anar malament (xé, quina sorpresa!) i van decidir desfer-se'n de la Valencia International University (VIU, i, sí, no és broma, el nom està en anglès: abans saxons que catalans!). Ho van fer a través d'una venda mitjançant el que s'anomena 'diàleg competitiu'. No és un concurs obert: l

Ja ho he explicat a alguna altra entrada , les brigades de bombers forestals de la Generalitat (Unitats de Brigades d'Emergència o UBE) no són treballadors de la pròpia Generalitat. La Conselleria de Governació (que té les competències de prevenció i extinció d'incendis) contracta, mitjançant el que s'anomena una 'comanda de gestió', els treballadors a Empresa de Transformación Agraria, S.A. (TRAGSA), una empresa pública del Ministeri d'Agricultura. Atesos els problemes que podrien suposar de cessió il·legal de treballadors (v. l' entrada que us he citat abans) hem sol·licitat una còpia del contracte. I amb una excusa més pelegrina que una oroneta se'ns ha negat. I Castellano diu que vol pactar una Llei de Transparència amb l'oposició! Definitivament, ens prenen per imbècils. NOTA DE PREMSA EU denuncia que el Consell es nega a proporcionar un Plec de Prescripcions Tècniques amb “excuses delirants” El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en le