Lluís Torró

Ja ho he explicat a alguna altra entrada , les brigades de bombers forestals de la Generalitat (Unitats de Brigades d'Emergència o UBE) no són treballadors de la pròpia Generalitat. La Conselleria de Governació (que té les competències de prevenció i extinció d'incendis) contracta, mitjançant el que s'anomena una 'comanda de gestió', els treballadors a Empresa de Transformación Agraria, S.A. (TRAGSA), una empresa pública del Ministeri d'Agricultura. Atesos els problemes que podrien suposar de cessió il·legal de treballadors (v. l' entrada que us he citat abans) hem sol·licitat una còpia del contracte. I amb una excusa més pelegrina que una oroneta se'ns ha negat. I Castellano diu que vol pactar una Llei de Transparència amb l'oposició! Definitivament, ens prenen per imbècils. NOTA DE PREMSA EU denuncia que el Consell es nega a proporcionar un Plec de Prescripcions Tècniques amb “excuses delirants” El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en le...

Se'ls anomenen Brigades d'Emergència però per als qui no sapigueu de què parlem són el que podríem definir com a 'bombers forestals'. Estan sota el comandament de la Generalitat (actualment el seu cap és Castellano, al front de Governació) i aquesta els proporciona tot el seu equipament (tret de la roba): vehicles, instal·lacions, sistemes de comunicació, etc. Però no són personal de la Generalitat, ni directament (funcionaris d'alguna Conselleria, com els agents forestals, per exemple), ni indirectament (treballadors d'alguna empresa pública, com ara Valenciana d'Aprofitament Energètic de Residus, VAERSA). Són empleats públics... però del govern de Madrid. L'empresa pública del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient TRAGSA ( Empresa de Transformación Agraria , S.A.) contracta a aquests treballadors (originalment 'heretats' de l'antic Instituto e Conservación de la Naturaleza , ICONA) i, en règim de comanda, els cedeix a la Conselleria d...

Més enllà de les declaracions i la propaganda del PP (ací) i PSOE (a Madrid), el cert és que l'agricultura està xorrant sang. Cada vegada hi ha menys llauradors i cada vegada estan més fotuts. Ací parlem del vi, però es podrien adduir altres exemples en altres sectors. Patim una política agrària europea (la famosa PAC) que, amb l'excusa dels llauradors, es dedica a potenciar l'agroindústria i les grans cadenes de distribució; autèntics paràsits que xuclen la sang dels petits llauradors (d'ací i del tercer món) i dels consumidors a parts iguals. En compte de preocupar-se per la qualitat dels productes, per assegurar-se l'autonomia alimentària en aquest món d'incertesa energètica i de la fixació de la població al món rural, fan tot el contrari. Això sí els peperos no tenen cap inconvenient en usar els problemes dels llauradors per reclamar transavasaments d'aigua... per a camps de golf i urbanitzacions. El  món al revés. Però hi ha futur. Sense anar més lluny ...