Lluís Torró

Fa uns dies l'edició de Levante-EMV en paper em va publicar aquest article sota el títol 'Definicions, mentides i dictamens jurídics'. Es tracta d'una breu reflexió sobre la polèmica generada al voltant de la definició de 'valencià' del Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i del dictamen jurídic del Consell Jurídic Consultiu demanat a instàncies del Consell. Resumeix que que he anat expressant a altres entrades d'aquest bloc sobre la qüestió. Qualsevol dia ho imposaran per decret: "no existeix la llei de la gravetat, qui la defense públicament serà sancionat...". Bé, ho farien en castellà, per a que ho entenga més gent. Ja no saben a que recórrer per fidelitzar els seus. Fins i tot adeptes que n'han fet sempre ostentació pública trauen foc per la boca, blasmant de Rajoy i de Fabra. Les perspectives són molt magres. I com que són tan rigorosos i sensats ressusciten l’espantall de l'anticatalanisme. De pas li fan ...

Una altra de 'transparència'..., però en aquest cas en to optimista. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ens ha donat la raó en un recurs. Us pose breument en antecedents. Camps va pensar un bon dia que com era possible que els malvats catalans tingueren una universitat on-line de prestigi internacional i en canvi ells no (dic ells perquè em costa entendre que compartim la mateixa nacionalitat). Això no podia ser. I es van posar a organitzar-ne una a través d'una fundació. Un híbrid jurídic complex que els permetia fer i desfer sense respectar l'autonomia universitària. Un xiringuito més per a practicar clientelisme i presumir de modernitat. La cosa, però, els va anar malament (xé, quina sorpresa!) i van decidir desfer-se'n de la Valencia International University (VIU, i, sí, no és broma, el nom està en anglès: abans saxons que catalans!). Ho van fer a través d'una venda mitjançant el que s'anomena 'diàleg competitiu'. No és un concurs obert: l...

No puc deixar passar l'ocasió de comentar el dictamen del Consell Jurídic Consultiu sobre el Diccionari Normatiu. Si vos fa peresa o aneu curts de temps i teniu interès, el millor resum que he trobat es troba a aquest article de El País . El dictamen (què és la reductio ad absurdum més grossa que recorde haver llegit en molt de temps) se centra, bàsicament, en un argument. No entra a valorar els aspectes filològics i sols aten a les qüestions jurídiques (per cert, si teniu temps, paga la pena llegir l'anàlisi demolidora que fa del ditxós dictamen i del propi CJC el jurista Andrés Boix). Què de quina manera es pot valorar jurídicament un diccionari i no filològicament? Doncs caldrà que li pregunteu directament a algun dels membres del CJC, jo no ho he pogut entendre. Asseguren que la definició del 'valencià' és 'extravagant' [ sic ]. A veure si sóc capaç d'explicar-ho. Segons l'Estatut (Art 6.1) "la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el ...

Ja ho he tuitejat, llegir el dictamen del Consell Jurídic Consultiu (CJC) sobre la definició del valencià que fa el Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) resulta esfereïdor. Quin exercici de funambulisme jurídic! Però ara no volia parlar d'això (potser al següent post). Voldria reflexionar sobre alguna qüestió que m'ha tornat a vindre al cap arran d'una entrevista que li han fet a l'amic Toni Mollà a VilaWeb . Alguns amics filòlegs també m'ho han comentat: un Diccionari Normatiu no hauria de recollir localismes i dialectalismes, per a d'això ja hi ha altre tipus de diccionaris (el monumental Alcover-Moll, que cita el propi Mollà, el que vaig citar jo fa un parell de posts d'Eugeni Reig o el mateix Tresor del Valencià Meridional que signa, junt a Ovidi Cortés i Pep Tormo, un acadèmic com Jordi Colomina). Això demostra que hi ha una voluntat manifesta per part de l'AVL d'accentuar els trets diferencials del 'valencià...

Ahir Castellano ens feia passar un mal matí amb les declaracions sobre la definició de 'valencià' que inclou el Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Hui apreten una miqueta més la rosca i la premsa (Levante a la seua edició en paper, concretament) ens informa que Fabra ha encomanat a Català (que paradoxal, no trobeu?) negociar amb l'AVL la modificació de la definició. Jo els faig des d'ací un suggeriment: que les revisen totes. Si han definit mal el terme 'valencià', qui no ens assegura que ho hagen fet bé amb 'gos', 'llançol' o 'hermenèutica' per posar alguns exemples? I els termes 'mentider', 'trampós' o 'indecent'? Aquests són els primers que haurien de revisar. Si no tenien al cap les maneres amb les que actua el PP segur que les han definides malament. Recontracollons, quants disbarats! NOTA DE PREMSA El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís T...

I tornem sobre el Circuit de Xest, ara per una altra raó. Resulta que la cap de protocol de CMCV contractava l'adquisició de béns amb una empresa en la que tenia participació. Només hi ha una conclusió possible: ho veuen normal. I el corol·lari és evident: hem de fer que no ho vegen normal. NOTA DE PREMSA Lluís Torró (EU): "Resulten ridícules les excuses de la cap de protocol" El diputat i portaveu adjunt d'EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha demanat la compareixença immediata de la consellera María José Català per a que explique les estranyes relacions comercials que té el Circuit amb una empresa vinculada a un càrrec de confiança del propi Circuit. "Resulten ridícules les excuses de la cap de protocol dient que no és un càrrec públic quan és un càrrec de confiança nomenat per la direcció d'una empresa pública", ha explicat Torró. "Encara sembla mentida que amb tot el que està caiguent encara hi hagen persones vinculades a...

Aquesta nota és una continuació de l'anterior. Ja hem registrat una sol·licitud de compareixença de la consellera per a que ens explique com és que han tornat a contractar amb el grup Taroncher i, de pas, quins criteris empren per a adjudicar els contractes menors (a dit). NOTA DE PREMSA El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha sol·licitat la compareixença de la consellera Mª José Català per a que done explicacions sobre una rectificació enviada per la consellera a respostes de fa aproximadament un any, en la què queda constància que durant eixe temps la consellera amagà dos contractes menors de la empresa Dv-Cuatro SL, propietat dels fills de Taroncher. “És estrany i sospitós, especialment quan l’empresa és de qui és, i la consellera tarda un any en enviar a més una rectificació que corrobora que aquesta empresa facturà quasi 75.000 euros. Tot el que envolta el cas Taroncher és poc nítid i ens porta a dubtar sobre el presumpte tracte a f...

El que diu la nota és cert, increïble però cert. Vam fer unes preguntes, ens van respondre i poc més d'un any després rectifiquen el que ens van dir i amplien la informació. Davant el secretisme i les traves continues que ens posen quan sol·licitem documents o explicacions, l'assumpte resulta molt sospitós. El cert és que és la primera notícia que alguna empresa del grup de Pérez Taroncher ha treballat per a una conselleria de la que no fóra titular l'ínclit conseller Castellano. I el que resulta encara més xocant: malgrat tot continuen contractant amb aquestes empreses malgrat les sospites de tractament de favor. És com si hagueren caigut en un pou de sorres movedisses; com més es mouen, més s'enfonsen. NOTA DE PREMSA Un any després la consellera Català rectifica i confessa que Taroncher facturà 74.289,95 € El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, preguntà per escrit a la Conselleria d’Educació pels contractes menors per ob...

El cas que denunciem és de Calp, però hi hauria moltíssims més exemples. Fabra va anunciar 14 obres de centres educatius públics al debat de política general. Pura propaganda. Si els fan serà una goteta en l'oceà de l'abandó de l'ensenyament públic. La consigna és clara: el que puga ser, per a la privada concertada. Ja sabeu: més cara per a l'hisenda pública, més cara per a les famílies (que s'han de fer càrrec sovint de despeses que no deurien), pitjor per als professionals (cobren menys i treballen més hores), i algunes coses més que m'estalvie per no fer-ho més llarg. Ni tan sols s'escapen dels impagaments (mireu els cartellets que tenen penjats a les portes). I ara s'han tret de la màniga els Centres d'Iniciativa Social (CIS. No, no es tracta d'obres altruistes sinó de cedir terreny públic per a que construisquen escoles privades. Li ho posen tan malament a la pública per a que, al final, les families accepten qualsevol cosa per tal d'evi...

El portaveu adjunt d’EUPV, Lluís Torró, ha declarat hui que el “presumpte idil·li de la consellera Català amb les universitats públiques és una imatge falsa”. “La universitat pública ja ha arribat als seus límits en la paciència que pot tindre respecte a una administració autonòmica”, ha explicat Torró qui ha recordat que, en allò relatiu al finançament, cada dia les universitats públiques “tenen més dificultats per a mantenir uns mínims i que, fins i tot, afecta al propi pagaments de les nòmines”. Segons el parlamentari autonòmic, el Consell “descarrega una part de les seues dificultats econòmiques sobre les universitats” i això “afecta al seu funcionament tant en la vessant docent, com en els retalls que han provocat l’acomiadament de molts docents i que també ha suposat un minvament de l’activitat investigadora”.   Per una altra banda, Torró també ha criticat que el Consell incremente les taxes dels estudiants de forma extraordinària de forma que “ens trobem en la franja mé...

Consellers i directors generals alcoians que no han fet pràcticament res pel seu poble. Bé, s'ha de reconèixer que Trini Miró va ficar (una mica forçadament, cal dir) Alcoi a la Llum de les Imatges. Però pel que fa a diners per a l'Ajuntament, ha seguit la consigna de Camps: als zaplanistes/ripollistes ni un clau! La prova més evident és l'endarreriment en els pagaments del Teatre Calderón, un projecte del que la exconsellera en va ser la seua principal impulsora quan era regidora de cultura de l'Ajuntament. Pitjor (infinitament pitjor, quasi diria jo) ha estat l'herència de Peralta. Com a conseller d'Indústria, com si no hagués estat. I com a conseller de Justícia ens ha deixat un morrió infumable: obligar l'Ajuntament a executar unes obres per càrrec de la Conselleria (en dues fases 3'5 milions d'euros)... sense signar cap conveni!!!! I ara busca qui t'ha pegat. La promesa verbal de bescanviar les instal·lacions judicials actuals per les noves ...

Parle de l'Alcoià i el Comtat, però està vivint-se el mateix a totes les zones rurals del país, de nord a sud. És greu que es tanquen aules i que s'augmenten les ràtios (evidentment, allò conseqüència d'açò). Però que es tanquen a les localitats rurals és doblement greu. L'històric desequilibri territorial valencià entre un litoral superpoblat i un interior buit s'ha agreujat notablement en els darrers vint anys. La crisi permanent d'una agricultura ofegada per la globalització i les grans xarxes de distribució i el boom de la construcció ho han acabat d'adobar. Precisament quan aquest darrer, davant els signes d'esgotament dels apartaments i bungalows a les platges (en molts casos, això és un dir), començava a donar ales a algunes poblacions de segona i tercera línia. Quan alguns residents europeus (de vegades joves, encara que molt minoritàriament), cansats de l'aglomeració dels nuclis costaners i conscients que els havien pres el pèl venent-los un...

Es tracta d'una persona vinculada al món de la música i de les bandes, director d'un conservatori local, etc. No es pot dir, doncs, que siga algú totalment aliè a l'activitat cultural. Ara bé, dificilment es pot dir que tinga el perfil professional adequat per a un càrrec en el que la "programació" cultural és un dels elements centrals del seu treball. Cal reconèixer que és pràcticament impossible trobar el perfil tècnic que requeriria CulturArts: no és pot ser un professional que conega alhora el món de la música, el cinema, les arts plàstiques (restauració) i el teatre i la dansa. Però també cal reconèixer que no ho és algú que el seu camp professional se centra en qüestions docents. El seu principal mèrit és la seua proximitat a la Consellera Català. CulturArts és un despropòsit que no sembla que vaja a millorar amb la gestió d'una persona amb aquest perfil. I encara podria ser pitjor! Tant de bo m'equivoque en les prediccions, de debò. NOTA DE PREMSA...

Hui em comentava un programador municipal que comencen a tindre dificultats per trobar ofertes de noves produccions valencianes. Felicitats, senyors del PP, ho estan aconseguint. La perseverància té la seua recompensa. Ja no trigarà molt en poder estendre's el certificat de defunció del sector de les arts escèniques valencianes. A València, els aficionats no podran veure ni un sol espectacle en valencià en aquest fred i trist hivern d'atur i retallades. De vegades em fa la impressió que alguns estan esperant reviure el darrer part de guerra. Sí, ja sabeu aquell de l'1 d'abril del 39 quan l'innombrable va signar allò de "cautivo y desarmado". NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV afirma que l’absència del valencià en la programació teatral d’aquest trimestre “posa en evidència els resultats de la política del PP de marginació del valencià en general i en particular dins de les arts escèniques”. Torró manifesta: “aquesta situació, per a més inri, n...

Quan vam redactar la nota que comente encara no s'havia publicat el reglament de CulturArts. Hui ha vist la llum al DOCV (estem estudiant-la). De la primera lectura apressada m'ha cridat molt l'atenció la justificació de l'engendre. Reconeixen explícitament que tornem a la situació de 1986. A aquella data es va crear una primera institució pública de caràcter cultural (l’Institut Valencià d’Arts Escèniques, Cinematografía i Música) que, posteriorment, es va anar escindint per raons evidents de gestió. No cal ser massa espavilat per adonar-se que té poc a veure la gestió d'una filmoteca amb la d'un auditori. Si és que el que es pretén es tindre això precisament i a càrrec de personal especialitzat. Però si el que volen és fer veure que fan... doncs els hi anirà bé amb CulturArts. Mantindran un espai en el que seguiran posant gent a dit (potser alguna menys del que hi havia fins ara) i seguiran penjant-se medalles per la seua política cultural. Als professionals (...

Despúsahir la consellera Català va visitar l'exposició sobre Vicent Andrés Estellés que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha organitzat al Centre del Carme (València). Sí, sembla mentida, però la notícia l'han recollida quasi tots els mitjans així que, tot i haver-se publicat el Dia dels Sants Innoncents, no ho sembla, una innocentada (podeu llegir-la, per exemple, a El Punt ). Bé, és el que caldria esperar d'una Consellera de Cultura (açò i altres milers de coses que, o no fan o les fan a l'inrevés). Hem aprofitat l'avinentesa mediàtica per anunciar una cosa que havíem preparat fa un temps: que Les Corts demanen al Consell que 2013 a homenatjar i promoure l'impagable figura del poeta de Burjassot. Esperem que no s'hi neguen tot i que ja hem escoltat, fins i tot, citar a Ovidi (i en positiu que és el que al·lucina realment) per fer discursos viscerals anticatalanistes (veieu  aquest enllaç si no us ho creieu), així que qualsevol cosa és possible... ...

Els dirigents de PP tenen ben apresa la lliçó de Goebbels que la mentida ha de ser com més grossa millor per a que siga creïble. Fins el punt que, encara que se'ls nota que cada vegada els costa més, les interioritzen i se les arriben a creure ells mateixos. Una de les mentides grosses ha estat la de les beques universitàries Quan Wert (quin altre!) va obligar a la pujada de les taxes ací van optar per situar-se en els llindars de dalt, especialment per a les segones, terceres i quartes matrícules. Premiar la cultura de l'esforç, en diuen. Condemnar els fills de les classes populars a no poder accedir a la Universitat, això és el que persegueixen (fent lloc, de passada, al negoci de les universitats privades on s'ensenya malament i no s'investiga res). Com que la mesura és clarament antipopular van tractar d'endolcir-la anunciant que anaven a incrementar el nombre i la dotació de les beques en unes xifres fantàstiques. I tan fantàstiques! Fantasia pura, de fet. La c...

Més sobre el circuit (i no serà la darrera que farem sobre el tema del teatre i la dansa abans que s'acabe 2012). Ací va una nota valorativa i unes dades que demostren, més enllà de qualsevol dubte raonable, que l'excusa del canvi de normativa per tal d'ampliar el Circuit era això, una excusa. Una burda excusa per carregar-se el CTV. Ja ho vam pronosticar el 2010 (vegeu aquest escrit que vaig signar amb Robert Lisart, que n'és el principal responsable del contingut, val a dir) i ara s'ha verificat. Açò sí que és, veritablement, la crònica d'una mort anunciada. NOTA DE PREMSA   Lluís Torró fa públiques les xifres exactes que demostren "l’espectacular” caiguda dels recursos   El diputat autonòmic d’EUPV Lluís Torró ha donat a conèixer les xifres exactes d’execució pressupostària des de 2007 fins 2012 del Circuit Teatral Valencià. Cal recordar que les dades dels anys 2008 i 2009 no havien estat fet públiques “possiblement per a no evidenciar la bru...

Suma i segueix. Ahir (sic) van publicar l'ordre d'ajudes al Circuit Teatral Valencià. Bé, o a allò que ells anomenen CTV, però que sols se li assembla en el nom. El resultat no és menys desastrós per previsible que fóra. Menys sol·licituds, menys ajudes, menys diners... I el sector dessagnant-se cada vegada menys lentament. Si encara els han sobrat 13 dies per publicar les ajudes de 2012, no calia afanyar-se tant. Ah! i per acabar: si les ajudes de 2012 les han publicat quasi en el 2013, tenint en compte el frenètic ritme de pagaments de La Generalitat, quan les cobraran? NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV ha qualificat “d’injustificable” el retard i de “ridícula” la quantitat de les ajudes destinades al Circuit Teatral de 2012, les quals la Generalitat ha fet públiques a sols 15 dies d’acabar-se l’any. “Aquest gest va en consonància amb molts altres, tots adreçats a carregar-se el Circuit Teatral valencià, el qual ja agonitza amb sols una vintena de municipis que ...

El dimarts, en un gest sense precedents, els rectors de les 50 Universitats Públiques van llegir un manifest en defensa de la despesa en ensenyament superior ( La universitat garantia de futur ). El motiu de l'alarma és claríssim: els pressupostos de l'Estat preveuen una disminució del 18 % de la despesa en ensenyament superior i un brutal retallada del 80 % en despesa no financera en I+D+i. Si unim açò al descens en les plantilles docents el resultat és inexorable: menys futur o, si voleu, un futur molt negre. Ací, al País Valencià, a més, cal sumar el deute històric que el Consell arrossega amb les Universitats (què us pensàveu, què eren sols els farmacèutics, els dependents, als ajuntaments o els proveïdors?). Un deute que provoca que molts mesos els seus serveis econòmics facen mans i mànigues per aconseguir pagar la nòmina dels treballadors (generant un deute financer que no assumirà el Consell). Un autèntic desastre. Això sí, mentrestant, van aprovant universitats priv...