Lluís Torró

La notícia és de El País, signada per Adolf Beltrán, però us explique una miqueta què és el que hem fet. Hem preguntat per uns complements que es van començar a pagar a l'empresa VAERSA des de 2006. Adreçats fonamentalment als directius i sense cap mena de justificació. Volíem saber perquè, com, a qui i amb quina base legal. La quantitat de preguntes i de sol·licituds de documentació és tan gran com la parquedat de les respostes el·lusives per part de la Conselleria. Quan li ho vam mostrar al periodista, no va dubtar en traure a la llum la informació. O, millor dit, la recerca infructuosa d'informació. Cal que sapigueu que el mèrit de les preguntes i repreguntes és d'una "màquina" que tenim com a coordinadora del grup: Aurora Mora. És de les persones que sembla que no estiga, però amb ella hem multiplicat el nostre treball exponencialment, en quantitat i en qualitat. Pitjeu ací per llegir la notícia d'Adolf Beltrán a El País d'ahir.

L'incendi al Morro del Toix (Calp) ha cremat al final vora 44 Ha (les estimacions de la Conselleria de Governacíó sempre generen poca confiança, ja en parlarem). Els veïns es van escandalitzar molt en veure que els mitjans aeris van trigar tres hores en fer acte de presència. Segons alguns experts sembla que això respon a dificultats tècniques. De tota manera, la Conselleria (el conseller) haurà de retre compte i explicar què ha passat, quins mitjans han actuat, si eren suficients, si s'havia reforçat davant la climatologia desfavorable, etc. Cal tindre present que 20 de les 44 Ha pertanyen a una microreserva botànica. Encara que no ha afectat massa a les espècies més protegides (les rupícoles, que creixen a les parets de roca, no us abrumaré amb el nom de les espècies), suposa el 75 % de la superfície de la microreserva. I el pitjor: va cremar una urbanització (Maryvilla, quin nom!). L'incendi sembla haver-se iniciat a causa de xispes elèctriques que es van originar a unes

Es tracta d'una persona vinculada al món de la música i de les bandes, director d'un conservatori local, etc. No es pot dir, doncs, que siga algú totalment aliè a l'activitat cultural. Ara bé, dificilment es pot dir que tinga el perfil professional adequat per a un càrrec en el que la "programació" cultural és un dels elements centrals del seu treball. Cal reconèixer que és pràcticament impossible trobar el perfil tècnic que requeriria CulturArts: no és pot ser un professional que conega alhora el món de la música, el cinema, les arts plàstiques (restauració) i el teatre i la dansa. Però també cal reconèixer que no ho és algú que el seu camp professional se centra en qüestions docents. El seu principal mèrit és la seua proximitat a la Consellera Català. CulturArts és un despropòsit que no sembla que vaja a millorar amb la gestió d'una persona amb aquest perfil. I encara podria ser pitjor! Tant de bo m'equivoque en les prediccions, de debò. NOTA DE PREMSA

Cada poble té les seues tradicions i la seua forma de fer i viure la festa. Resulta delicat opinar o immiscir-se en el que es fa a cada localitat. Ara bé, crec que podríem convindre en què hi ha qüestions molt poc edificants i, per ser molt suaus, discutibles. Açò de les rates a El Puig entra plenament dins aquesta categoria. Llançar-se rates mortes, a més d'insalubre (encara que siguen rates de marjal), és com a poc de molt mal gust. A mi, particularment, no em faria gens de gràcia que el meu poble es fera famós per una activitar com aquesta. A més està prohibida (abans les ficaven dins els perols que es trencaven a la "trencà del perol" i les van prohibir, amb un desgradable incident inclós amb dues periodistes l'any passat), la qual cosa implica que les autoritats s'ho hauríen de prendre més seriosament. NOTA DE PREMSA El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha assenyalat que la prohibició d’aquesta festa “no ha estat su

Només en queda una (si descomptem les caixes rurals) i s'hi han abocat com a llops. Caixa Ontinyent s'ha lliurat de la foguera que ha consumit les caixes d'estalvi valencianes gràcies a una gestio raonable. Era menudeta, s'havia escapolit als processos de fusió i, per tant, la Generalitat no li havia prestat molta importància. És difícil no veure-hi relació: la que menys va estar intervinguda ha estat la més sanejada. De qui serà la culpa (política, s'entèn), doncs, de la desfeta del sistema financer públic (bé, més o menys) valencià? Ara però s'ha convertit un l'únic objecte del desig. Com acabarà la història? NOTA DE PREMSA El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha lamentat que l’única caixa valenciana que ha sabut sortejar els efectes devastadors de la crisi i de la ingerència del Partit Popular en la resta d’entitats financeres valencianes, estiga sotmesa actualment a una picabaralla política que podria fer-la

El que faltava. Les retallades sembla que afecten, de nou (no és la primera vegada), a la capacitat dels agents mediambientals d'omplir els dipòsits dels seus vehicles. Ja m'explicarà algú com podran fer la seua feina! I és que els impagaments (que sembla l'explicació més plausible a hores d'ara) són generals, no s'escapa cap activitat pública... tret dels interessos bancaris. Això podríem fer! Els agents no es dediquen només a la prevenció d'incendis, les seues tasques són variadíssimes però també juguen un paper important en aquesta qüestió. Ho dic perquè estem a l'hivern i la probabilitat de grans incendis és menys intensa que a les estacions més càlides. Però el vent és un greu factor de risc i a la Marina Alta (una de les comarques més afectades per açò que estem denunciant) van haver quatre incendis la setmana passada. No es pot jugar amb foc, i, en aquest cas, no és només una frase feta. NOTA DE PREMSA Torró adverteix de la perillositat de la situ

Potser siga una informació irrellevant per a la majoria dels qui seguiu aquest bloc, però cal puntualitzar que, tot i que la gestió la té la Generalitat a través de Teatres (ui! perdó, de CulturArts, és que encara no m'hi acostume), la propietat del Teatre Principal de València és de la Diputació Provincial. Rus n'és, hui per hui, el responsable últim. I sembla que està pensant en posar-lo en mans privades. No resulta estrany, però no per això deixa de ser un despropòsit. Probablement no es notaria massa en la programació. Al Principal ja es gestiona sobre la base de fer el mateix que fan els programadors privats. Una gestió que genera competència deslleial amb els teatres que no són públics. Però la solució no és: hala, tot privat! El problema és que es necessita un espai públic en el que es faça un tipus de programació diferent a la privada regida per criteris que s'allunyen dels estrictament comercial. A més, les concessions provoquen una gestió privada però amb recursos

No semblen clares les intencions encara, però tot apunta a temes urbanístics. La crisi els ha frenat però no els ha aturat. Segueixen esperant que escampe per tornar a construir com a bojos. Espais naturals, pensaran segurament, per a què? Si no ajuden a generar un entorn en el que fer més atractiva la construcció de segones residències no tenen cap sentit. I aixì ens va, ara és Sogorb i demà probablement Torrevieja. No aprenen res. Què n'hem de fer! És el sistema. Els que tenen diners només poden invertir per guanyar-ne més i procurar que no s'ature mai el procés d'acumulació. En què s'inverteix acaba sent irrellevant. I així va la cosa, de bombolla en bombolla fins l'esclat final! Si no canvien molt les coses, el pitjor és que se'ns endurà a tots per davant. NOTA DE PREMSA   El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha demanat la compareixença de la consellera de Medi Ambient, Isabel Bonig, per a que done explicacions sobre les intencions de l’Ajuntament

Hui em comentava un programador municipal que comencen a tindre dificultats per trobar ofertes de noves produccions valencianes. Felicitats, senyors del PP, ho estan aconseguint. La perseverància té la seua recompensa. Ja no trigarà molt en poder estendre's el certificat de defunció del sector de les arts escèniques valencianes. A València, els aficionats no podran veure ni un sol espectacle en valencià en aquest fred i trist hivern d'atur i retallades. De vegades em fa la impressió que alguns estan esperant reviure el darrer part de guerra. Sí, ja sabeu aquell de l'1 d'abril del 39 quan l'innombrable va signar allò de "cautivo y desarmado". NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV afirma que l’absència del valencià en la programació teatral d’aquest trimestre “posa en evidència els resultats de la política del PP de marginació del valencià en general i en particular dins de les arts escèniques”. Torró manifesta: “aquesta situació, per a més inri, n

La notícia s'ha fet pública aquest matí als mitjans, la nota que segueix l'hem treta a les 12:04 i a les 12:51 Císcar, a la roda de premsa del Consell, ja ha anunciat que s'executarà l'aval i la Generalitat esdevindrà accionista majoritari del València. I perquè no de l'Alcoyano (per agranar cap a casa), dic jo? Sembla mentida, però les conseqüències de la nefasta política de l'especulació i la rajola arriben fins ací. Ahir anunciaven que pagarien 133 milions d'euros a les farmàcies per saldar el deute acumulat... fins el 15 de setembre! (És sols un exemple al que podríem sumar els dependents, els proveïdors sanitaris, les escoles i un inacabable etcètera de damnificats). I ara accepten, sense pensar-hi més, el pagament dels 81 milions de l'aval al València. Es pot governar més malament? Ho dubte. I el pitjor és que no sols és que no s'assumeix cap responsabilitat política, és que ni tan sols ningú no obri la boca per demanar perdó i proposar rectifi

Finalment el Tribunal Constitucional ha decidit desestimar el recurs contra la derogació del transvasament de l'Ebre que en el seu dia va interposar la Generalitat Valenciana. Com diu l'amic Andreu Escrivà es pot considerar una victòria de la mobilització social . Malgrat algunes picades d'ull electorals, des que van assumir el govern a Madrid, Rajoy i els seus (amb l'ínclit, inefable i testicular Arias Cañete al front) han deixat clar que no pensen ressuscitar el cadàver del Pla Hidrològic Nacional i, amb ell, el transvasament de l'Ebre. Potser no ho facen per convicció, però tenen clar que aquell megalòman pla infraestructural depenia d'un finançament europeu que, si aleshores només podia aconseguir-se mentint amb estudis esbiaixats, ara és impossible en el context econòmic en el que ens trobem. No patiu, Fabra i els seus seguiran (ja estan fent-ho) insistint en la bondat i la necessitat de transvasament. Pura propaganda. Però si s'han de posar reivindica

Qualsevol Expedient de Regulació d'Ocupació és, per principi, indesitjable. De fet, ja li han posat un nom que evita la definició clara: regular l'ocupació és l'eufemisme per designar "acomiadament col·lectiu" que era com s'havia dit tota la vida, penseu-hi. Si és en l'administració pública encara és pitjor. No m'entengau mal, no perquè siga pitjor intrínsecament (la pèrdua del treball és dramàtica per a qualsevol persona), sinò perquè se suposa que l'administració pública hauria de ser la garant del manteniment de l'ocupació. I, ja em direu, si no és capaç de sostindre els llocs de treball que ella mateixa ha creat... com collons esperem que siga capaç de garantir la resta! Ací, a aquest país que alguns volen rebaixar a comunitat, damunt ho estan fent tan malament que ni a posta. Vegeu, per exemple, el cas de VAERSA. Una empresa pública gestionada amb criteris més que dubtosos, acaparant funcions pròpies de l'administració a través de les

Quan vam redactar la nota que comente encara no s'havia publicat el reglament de CulturArts. Hui ha vist la llum al DOCV (estem estudiant-la). De la primera lectura apressada m'ha cridat molt l'atenció la justificació de l'engendre. Reconeixen explícitament que tornem a la situació de 1986. A aquella data es va crear una primera institució pública de caràcter cultural (l’Institut Valencià d’Arts Escèniques, Cinematografía i Música) que, posteriorment, es va anar escindint per raons evidents de gestió. No cal ser massa espavilat per adonar-se que té poc a veure la gestió d'una filmoteca amb la d'un auditori. Si és que el que es pretén es tindre això precisament i a càrrec de personal especialitzat. Però si el que volen és fer veure que fan... doncs els hi anirà bé amb CulturArts. Mantindran un espai en el que seguiran posant gent a dit (potser alguna menys del que hi havia fins ara) i seguiran penjant-se medalles per la seua política cultural. Als professionals (

Privatitzacions i corrupció van de la ma. No pot ser d'altra manera. Els poders públics es posen al disposició dels interessos privats i els serveis acaben regint-se per l'obtenció dels beneficis i no de la prestació racional i eficient dels propis serveis. A la Vega Baixa ho saben molt bé. Al límit entre el País Valencià i Múrcia, entre els termes d'Abanilla i Oriola hi ha una autèntica bomba de rellotgeria que s'ha activitat per la tolerància i la connivència de les administracions implicades. Un negoci que ha provocat un gravíssim problema ambiental i sanitari que podria tindre conseqüències incalculables i que, encara que començaran hui a posar-se solucions, tardaria anys en resoldre's amb unes garanties mínimes. I no sols hi ha problemes a La Murada, la corrupció que envolta els negocis d'Enrique Ortiz també té la seua ramificació al Baix Segura. De fet, el famós cas "Brugal", va iniciar ací la seu trajectòria judicial. Eixe és el model de desenvo