Lluís Torró

Ahir vam tindre una Junta de Síndics en les que ens van imposar (quina novetat!) un calendari de treball per a Les Corts que s'assembla més a un calendari festiu. Resulta normal que fem 3 plenaris per mes i una setmana de comissions. Com que algun mes acaba tenint quasi 5 setmanes entre febrer i juny hauríem de fer uns dotze plens (exceptuant Magdalena, Falles, Setmana Santa i Sant Joan; nota per als alcoians: i Sant Jordi?) més un o dos "granera" a juliol. Doncs no, 10 en total (comptant un presumpte ple granera a juny o juliol). Amagar el cap baix l'ala, se'n diu. No volen donar la cara a les sessions de control. A la roda de premsa que fem després de cada Junta, els periodistes es van tornar a interessar pel tema del Diccionari de l'AVL. El que segueix és la transcripció de tres talls de veu de les declaracions que hi vaig fer sobre el tema. Encara que mai no se sap amb les pressions polítiques, des del punt de vista jurídic el president del Consell Juríd...

En termes generals, la ciutadania passa prou del que passa (disculpeu la redundància) als parlaments. Les Corts no són una excepció. Supose que no ha de ser pels assumptes que s'hi tracten. Discutim i aprovem (aproven) lleis que afecten a tothom. Abordem problemes de gran transcedència, encara que el govern no en faça ni p. cas (ni tan sols als seus!). Serà, supose, per les formes o per la insensibilitat que demostra el partit majoritari davant les crítiques i les denúncies. Els mitjans hi contribueixen en magnificar el circ, solen estar més pendents de la forma que dels continguts (ven més una foto d'una camiseta cridanera o una bronca, que una discurs sòlid sobre quasi qualsevol tema, tinga més o menys importància) i fan prevaldre el criteri numèric sobre el discursiu (la distribució de l'espai està molt condicionada pel repartiment d'escons). És lògic que siga així, els consumidors d'informació llegiran amb més atenció la crònica d'una expulsio al plenari que...

Despúsahir Levante TV va retransmetre un programa de la sèrie "Els nostres diputats" en el que em va tocar ser protagonista. El vam enregistrar el dilluns 3 i vaig aprofitar per visitar l'àrea cremada a Penàguila de l'incendi d'aquest mes passat. Vam estar veient la zona on es va produir la tragèdia que ha acabat amb 2 morts i 4 ferits. El programa té un to distès, però jo no vaig voler desaprofitar l'ocasió per fer crítica i divulgar les conseqüències de l'incendi. Espere que us resulte interessant.

Ja ho haureu sentit o llegit (vist és una mica més difícil, ja sabeu perquè) a tots els mtjans de comunicació valencians. La sessió d'ahir pel matí a Les Corts va acabar com el ball de Torrent (o quasi, vaja). No us descriuré els fets. Podeu recórrer a les cròniques de diferents mitjans (punxant ací podeu llegir les de Levante , El País i Las Provincias). A totes elles podeu trobar referències a actituds i declaracions meues fetes en calent, a penes uns minuts després que passaren els esdeveniments en qüestió. He d'insistir-hi, però. Les Corts Valencianes s'han convertit en un circ mediàtic. En alguna ocasió sembla un programa d'aquests de tele-brossa. I, curiosament, per les mateixes raons. Els participants busquen notorietat a través de paraules grosses, actituds, gestos o indumentària. Els realitzadors aconsegueixen que la cridòria i/o els "numerets" distraguen el personal. Els convençuts se senten satisfets per la fermesa (propera a l'histrionis...