Lluís Torró

La crisi i els retalls estan servint d'excusa per a moltes coses. Una d'elles és la recentralització de l'estat. El nacionalisme espanyolista guanya adeptes al compàs dels atacs de la caverna mediàtica a les administracions autonòmiques. Els escàndols de corrupció hi ajuden notablement. Una de les propostes absurdes que li han passat pel cap al govern de Rajoy és el de la supressió d'òrgans com els equivalents autonòmics als defensors del poble i tribunal de comptes. No cal dir que això sols aprofitaria per a afeblir els mecanismes democràtics de control de les institucions. Eixe és, en definitiva, la seua intenció última amb la recentralització. Bé, això i privatitzar tots els serveis públics possibles, els més importants en mans de les autonomies: sanitat, ensenyament, serveis socials. Perquè penseu, si no, que el dèficit de l'Estat es permet per damunt del 5 % i a les autonomies no se'ls deixa ni arribar al 2 %. Ací, Fabra ja havia proposat la reducc...

L'IVF (Institut Valencià de Finances) té, per llei, encomanades les funcions de supervisió de les caixes d'estalvi i cooperatives de crèdit valencianes. Per entendre'ns, hauria d'haver estat el tercer esglaó de la supervisió, després del Banc d'Espanya (BdE) i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Hauria... perquè, van pensar, si ja estan els altres dos per a que ens hem de calfar el cap i perdre temps. Així que, tot i que tenien responsabilitats directes (obligació legal) i indirectes (la Generalitat triava una bona part dels consellers generals de les caixes i determinava la composició final dels òrgans de decisió de les mateixes), van decidir mirar cap a una altra banda. Si llegiu els diaris de sessions de la Comissió de Control de la CAM veureu que els qui arribaven al Consell d'Administració o la Comissió de Control proposats inicialment pel PP no saben o no volen (no volen, de fet) explicar com van arribar-hi i la majoria eludeixen respondre...

Des del principi de la crisi financera la Generalitat ha fet cara de pòquer: qui, jo? La legislació de les caixes d'estalvi valencianes i de l'Institut Valencià de Finances (IVF) és clara i concisa al respecte. Aquest organisme té encarregat encara la supervisió del funcionament de les caixes. A la comissió d'investigacio de la CAM ho hem retret i sempre miren cap a una altra banda. S'excusen dient que això era cosa del Banc d'Espanya (BdE) que era qui feia la supervisió efectiva i, en tot cas, per als productes financers que les caixes posaven al mercat, de la Comissio Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L'IVF tan sols reconeix haver supervisat les entitats de crèdit "menors": cooperatives i caixes rurals. Ara, un dictàmen de la Sindicatura de Greuges ho deixa claret: l'IVF també és responsable del que ha passat (en aquest cas l'emissió i venda de preferents). Per a què tanta normativa i institucions de supervisió si després en la pràctica s...

La notícia que ha provocat la nota de premsa que segueix i la iniciativa parlamentària consegüent és de les que semblen mentida. És evident que la nostra llengua està molt lluny de ser una llengua "normal". No em faré molt llarg ja que compartesc molts dels arguments de dos blogaires que m'han posat sobre la pista del que va passar a Alcoi. Les valoracions de l'amic Josep Nebot i de Raimon Muntaner (que mantenen dos esplèndids blocs que us recomane seguir) són suficientment clares. Tan sols hi afegiria que l'administració no hauria de permetre que la gent d'ací es trobe com si estiguera fora de casa. No és just. Recorde una conversa recent a Dénia amb unes persones (molt d'esquerres) que exposaven, això sí des del respecte, les seues opinions sobre l'ús de la llengua i com de vegades actuava com un impediment per a la comunicació. És fàcil de comprendre la incomoditat quan s'arriba al nostre país i s'entropessa (moltíssimes vegades sense sabe...