Lluís Torró

NOTA DE PREMSA La formació d’esquerres manifesta que el malestar existent entre els nombrosos col·lectius que demanen la dimissió o la destitució de Consuelo Císcar “no ens sorpren res en absolut. Les crítiques a la seua manca de professionalitat, a la utilització del seu càrrec per a promocionar al seu fill o a la seua dolenta gestió, han estat una constant durant els últims anys i no ens estranya aquesta petició. És més, la considerem justa i més que necessària”, manifesta el diputat a Les Corts, Lluís Torró. Esquerra Unida ha anunciat que demanarà explicacions al Consell al respecte. Per a Esquerra Unida “la fama de Císcar ve arrossegant-se des de fa molts anys. Fa ja sis que dirigeix l’IVAM amb sospitoses gestions de col•locar exposicions pel seu propi interès i promocionar la carrera del seu fill. L’últim dels casos que hem conegut per la premsa ha estat, per exemple, el de muntar una exposició a un arquitecte que casualment faria després les obres del seu xalet”, su

NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV afirma que la concessió de pagarés de 200 milions d’euros per part de l’Institut Valencià de Finances a la CAM “és la gota que fa vessar el got. Tot el que anem coneixent sobre com es feien les coses a la caixa alacantina ens reafirma en el nostra petició d’una comissió d’investigació, la qual exigim al Consell que obriga immediatament”. Esquerra Unida ha mostrat la seua indignació “pels esdeveniments, per les accions que s’han donat en la caixa i pel procés d’aniquilació d’aquesta, el qual té responsables directes, amb noms i cognoms. I la Generalitat té molt a dir al respecte per qui es qui els nomena”. Torró recorda que les decisions eren autoritzades per l’Institut Valencià de Finances (IVF), “i per tant transcendien les competències de la CAM, amb la qual cosa un organisme de la Generalitat era qui tenia la última a dir. Més clar, aigua. És a dir, la responsabilitat és clara i per això està més que justificada la

Darrere de la nacionalització de la CAM hi ha una mala gestió tan evident com continuada. Però això és una tautologia. El que realment caldria saber és qui i per a qui. No perquè. El perquè és molt evident. Per posar els recursos d'una entitat pública (la CAM) al servei d'una estratègia política demencial basada en despeses i inversions insostenibles. A més, des de fa una miqueta menys de temps la mala gestió també ha servit per lliurar la caixa a mans privades per quatre xavos. Cal saber qui són els responsables d'una gestió tan caòtica i malbaratadora i cal saber per a qui s'ha treballat, és a dir, quins han estat els beneficiaris individuals de la gestió. El problema no és, com els dogmàtics neoliberals repeteixen com si fóra un mantra, la "politització" de la gestió. Sobretot, quan es contraposa a la gestió pública. El problema és la manca de control democràtic de la gestió i la pròpia política desplegada. L´únic avantatge que podria representar que les in

Ha estat la crònica d'una mort anunciada. El PP ha aconseguit salvar els mobles (momentàniament) amb Bancaixa, posant-la en mans de Cajamadrid que segueix dins l'òrbita política del PP (ja sabeu qui és el màxim gestor). Tant els fa la pèrdua d'un instrument financer públic. Ara ja no els fa paper per finançar les seues quimeres insostenibles (Terra Mítica, projectes urbanístics, etc.). Ja fa molt de temps que entre la legislació que les va semiprivatitzar i la direcció política imposada des de les institucions dominades pel bipartit, les caixes havien deixat de ser el que hauríen de ser: un instrument al servei del desenvolupament local, primant els interessos col·lectius per damunt dels individuals i el recolzament als projectes de treball i de vida de les persones per damunt de l'obtenció de guanys immediats. NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha afirmat que la intervenció del Banc d’Espanya “no pot venir seguida d’un procés de venda al mil

La setmana passada vam tindre un plenari a Les Corts en el que vam aprovar una resolució sobre el Corredor Mediterrani. La votació va ser unànim perquè l'acord era els suficientment vaga com per a donar cabuda a totes les posicions, fins i tot la nostra. Encara no havia dimitit Camps i el President de Les Corts em va bonegar per parlar del tema i sol·licitar-la. Veient el que ha passat al llarg de la setmana, sembla que es tracta d'un discurs antic. INTERVENCIÓ PARLAMENTÀRIA Acabem de votar per unanimitat una resolució que hauria de ser important per al futur del País Valencià. I ho hem fet en un moment especialment crític. No sols per la greu situació econòmica que patim i que, malauradament, no sembla que vaja a tindre solució a curt termini. Menys encara amb les polítiques que sols es preocupen de resoldre els problemes dels poderosos i no del conjunt de la població. A més, ens trobem immersos en una gravíssima crisi institucional. Tot indica que el president de la Gene

El divendres passat vaig assistir a un debat al Club Levante sobre els retalls de les subvencions als Centres d'Ensenyament Musical autoritzats i als Conservatoris Municipals. La gent del sector està molt preocupada i absolutament farta de la hipocresia del Consell. Els responsables del PP s'omplen la boca de parlar de la música com una senya d'identitat valenciana i de la declaració de Bé d'Interés Cultural per a les bandes de música. Però al mateix temps retallen sense contemplacions les subvencions als centres d'ensenyament. A banda de les Escoles de Música i dels catorze (sí, sí, 14) Conservatoris de la Xarxa Pública de Conselleria, l'ensenyament musical es troba en mans de Centres Autoritzats (quasi tots promoguts per Societats Musicals) i Conservatoris Municipals. Aquests centres imparteixen un ensenyament reglat i atorguen títols. És a dir, estan fent el treball que li correspondria a la pròpia Conselleria. Per aquesta raó el sistema de subvencions és inj

Aquest dimecres tenim un ple extraordinari a Les Corts. A més de poder valorar els ànims al PP després de la imputació definitiva de Camps, el Ple aprovarà un text sobre el corredor mediterrani. El debat sobre aquesta qüestió està marcant l'agenda política d'aquest mes de juliol. Més enllà de l'ús partidista sobre el tema (em referesc al victimisme del PP), es tracta d'una qüestió cabdal. La qüestió que es debat és el seu traçat i les seues dimensions. Sobre el primer no hi ha cap dubte: la connexió cap al S des de València hauria d'adreçar-se cap a Alacant, Múrcia i Almeria. El problema és que el lobby Ferrmed, en el que les grans empreses constructores hi tenen una enorme influència, vol lligar Alta Velocitat amb mercaderies. Aquesta és la gran qüestió. Fer un enllaç de quatre vies (2 per a l'AVE i 2 per a mercaderies) suposa un cost difícilment assumible. De nou l'Alta Velocitat és un fre al desenvolupament d'una xarxa de transport raonable econòmicam

No puc ocultar les meues simpaties per certes característiques del context que anima el projecte polític anomenat Equo. A més de la necessitat imperiosa d'integrar en la praxi política l'anomenada "qüestió ambiental" (permeteu-me que, per raons d'espai, ho simplifique així), comprenc el malestar i la desconfiança que provoquen en molta gent progressista o d'esquerres les organitzacions polítiques a l'ús. També és cert, però, que (partint del desconeixement concret de la seua proposta programàtica) la meua afinitat té un recorregut més aviat curt. Aquesta reflexió vé provocada per la definició que acompanya el perfil de Twitter d'Equo. La reproduesc per a que es puga entendre la visió crítica que tot seguit tractaré d'exposar. Diu el següent: ProyectoEquo. Equo es un proyecto para la creación de un movimiento ecopolítico y social que defiende la ecología, la equidad y los derechos civiles [sic]. Ja sé que Twitter no és precisament un mitjà

Açò de les concessions de sòl públic per a la construcció de col·legis privats té prou més molla del que es veu a simple vista (que ja és prou, per cert!). Podria ser l'anunci del punt i final per a l'escola pública. No vull dir que la facen desaparéixer sinó que, senzillament, deixen de construir centres públics. A partir d'ara, amb l'excusa de les concessions, doncs a estalviar-se diners en la construcció i a dedicar diners als concerts. A la curta podria suposar un alleujament de les finances públiques valencianes, però a la llarga... El que resulta evident és que acabaran cedint l'educació a entitats privades amb ànim (explícit o ocult) de lucre, degradant la qualitat de l'ensenyament (a costa, sobretot, dels professionals que treballaran més, pitjor i amb pitjor sou) i "ideologitzant" l'ensenyament (particularment en el vessant religiós). Un desastre, vaja. NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha assenyalat que les int

El patrimoni valencià està xorrant sang. Només cal que feu un repàs pel catàleg de Béns d'Interés Cultural (és accessible a la web de la Conselleria de Cultura) i podreu comprovar que són mínims els BIC que tenen aprovat el preceptiu Pla Especial de Protecció. El Cabanyal és tan sols la punta de l'iceberg d'una política erràtica que (com en tantes altres coses) supedita la protecció del patrimoni, el paisatge o els valors ambientals als interessos urbanístics privats. Aquesta dona vé d'aquest camp i diuen que és una bona gestora. Veient el que ha passat i està passant amb el patrimoni sols caben dubtes al respecte. No n'hi ha cap, en canvi, en què no té el perfil que es requereix per a dirigir un museu. Que s'empre la potestat de la Generalitat de proposar la persona per a la direcció d'un museu que és de titularitat estatal per a la recol·locació de polítics que s'han tornat sobrancers en altres càrrecs. Això és senzillament escandalós. Pel fet en si i

Després d'una legislatura horrribilis per al teatre valencià, el canvi de consellera obria alguna expectativa de canvis. Però, com diuen en castellà, la primera en la frente : a penes ha tingut ocasió de fer alguna cosa i ja s'ha mostrat amb claredat el continuisme. Sagunt a Escena , que se suposa que és (amb la Mostra d'Alcoi) el vaixell insígnia dels festivals de teatre valencians, presenta una programació escarransida i íntegrament en castellà. Què voleu que vos diga, crec que no calen més comentaris. Ens espera una legislatura igual o pitjor que la que acabem de passar. NOTA DE PREMSA Torró: “La nova consellera arreplega el testimoni anul·lador de la nostra llengua en les arts escèniques que ha practicat Miró” El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha sol·licitat la compareixença de la consellera de Cultura, Lola Johnson, en Les Corts Valencianes perquè explique els motius pels quals el festival Sagunt a Escena ha prescindit de qualsevol obra en valencià “

El lobby Ferrmed, ha denunciat que volen desviar el disseny de la línia de mercaderies des d'Algesires cap a Europa per Madrid. Per a això acabarà servint l'AVE, en buidar les línies convencionals de passatgers (obligant a la gent a pagar uns preus astronómics per a contribuir a mantindre unes línies que seran de tota manera molt deficitàries i reduint els serveis de forma espectacular; en definitiva, forçant el personal a agafar el cotxe privat per als desplaçaments de llarga distància), deixarà més espai per al trànsit de mercaderies. Però que passa amb les línies que no es dupliquen? Què passarà amb la connexió d'Alacant cap a Múrcia, Cartagena o Almeria, on l'AVE no duplica la línia convencional sinó que la substitueix? Una mostra més del desficaci de la política de transport popular-socialista. Per acabar-ho d'apanyar hui he sentit en la ràdio (penge açò en el blog 4 dies després que publicarem la nota) que Pepiño Blanco diu que ha d'augmentar els impostos

Subvenció inversa. Disculpeu, el concepte és meu (almenys no me l'he copiat d'enlloc). Com es pot denominar el fet que un organisme privat o una institució local fa una tasca que és pròpia d'una altra institució i no rep res a canvi o el que rep no cobreix les despeses? En la pràctica si l'educació musical és una responsabilitat legal de la Generalitat però la major part d'aquest ensenyament es canalitza a través d'entitats privades (bandes, sobretot) i ajuntaments, el que fan aquestes entitats és subvencionar a la Generalitat. I en aquest CONTEXT el que fa la Conselleria és rebaixar les subvencions existents (que ja eren absolutament insuficients). Primer un 54 % i ara, a mitjan exercici pressupostari, un 2 % addicional. Ja sabem que les arques de la Generalitat tenen teranyines com en els tebeos de Mortadelo i Filemón, però segur que les despeses de la Fórmula 1 (el cànon a Ecclestone) s'han pagat religiosament. No sembla raonable ni econòmicament ni, meny

Encara recorde quan, analitzant les xifres del pressupost de la Conselleria de Cultura per al 2011, vaig veure la quantitat que se li dedicava a l'esport base. Per uns moments vaig creure que es tractava d'un error, però no: la fitxa FP7 (transferències, és a dir, subvencions) del pressupost del Consell Valencià de l'Esport consignava a la línia T0106000 (Esport base. Jocs esportius de la Comunitat Valenciana) 158.000 €. Com ho sentiu, 158.000 €! Representen a penes l'u per cent dels raquítics 15.566.780 € del CVE. Compareu-ho amb els 6 milions que hi dediquen al circuit de Xest, per exemple. O feu la prova de dividir eixa quantitat entre prop de 500.000 valencianes i valencians que tenen entre 4 i 18 anys (ja us ho dic jo: eixen a 32 cèntims d'euro a l'any). Ja sabem que amb el govern del PP, vista la seua política en ensenyament i cultura, de mens sana , res. Però amb aquesta política esportiva d'allò d' in corpore sano , res de res. NOTA DE PREMSA