Lluís Torró

Les amenaces sobre l'Albufera són evidents i gens menyspreables. La quantitat i la qualitat de l'aigua són les més urgents i preocupants. Però no estan soles. La gestió d'un espai natural tan antropitzat com aquest genera greus problemes i interessos molt diversos i, freqüentment, divergents o, fins i tot, contradictoris. Això fa molt necessari la concurrència i el major consens possible de tots els agents que hi tenen alguna cosa a dir: científics, ajuntaments, societat civil, propietaris i usuaris. Aquests dos últims resulten particularment problemàtics. Pel que sabem, fins ara la participació en la redacció del PRUG no està resultant ni molt menys modèlica. Aquesta preocupació sembla compartida per molta gent. Amb tot, és molt probable que siguen altres gestors els qui rematen el procés a partir del mes de maig... NOTA DE PREMSA No hi ha pitjor enemic d'un espai natural que els seus propietaris i usuaris n'estiguen en contra perquè la normativa que el regula...

El dissabte 14, a Sueca, Xúquer Viu va celebrar unes jornades d'estudi, reflexió i debat sobre la proposta de Pla de Conca del Ministeri. Els acords van ser prou nombrosos i significatius. I és que el PP potser haja aparcat els grans transvasaments en espera de conjuntures més favorables, però continua amb la mateixa concepció productivista sobre l´ús de l'aigua. Productivista he dit? No sé si el terme és suficientment precís. El que es tracta és de produir... diners! I clar, cal organitzar adequadament l'entramat per a que les empreses obtinguen beneficis amb els que poder retribuir en un futur els polítics que potencialment acabaran seient als seus consells d'administració. O a l'inrevès, tant fa. D'això li diuen lliure empresa o, més precisament, capitalisme "desregulat". El que passa és que pensant-ho bé no és una desregulació pròpiament dita. Es tracta de regular (i molt) en benefici d'una petita minoria i posar a la seua disposició els recurs...

Un company, en llegir el titular, em va titllar d'exagerat. És cert que el periodisme busca títols grandiloqüents per cridar l'atenció, però també ho fem els historiadors, per exemple, que ens agrada posar títols metafòrics als nostres llibres amb la sana intenció d'atreure lectors. El que passa és que, en aquest cas, no ho és tant, d'exagerat. Les brigades del Pla d'Actuació per a la Millora de l'Ocupació Rural, conegudes per les seues sigles en castellà com a PAMER, han estat una ajuda importantissima als pobles rurals. Al llarg dels mesos d'estiu es contractaven amb diners públics persones en atur de les petites localitats d'interior que es dedicaven prioritàriament a fer treballs mediambientals relacionats amb la prevenció d'incendis (neteges de marges, manteniment de camins rurals i pistes forestals, ...), tot i que també feien moltíssimes altres tasques. La seua contractació als mesos d'estiu era especialment adequada perquè és l'època...

Aquesta entrada és doble: vídeo i nota de premsa. Al vídeo podeu veure la meua primera intervenció en una compareixença de la setmana passada. A petició dels tres grups de l'oposició va comparèixer el Secretari Autonòmic de l'Aigua (per a entendre'ns, una mena de "viceconseller") per a explicar-nos que havia passat amb els problemes de l'aigua potable d'Alzira, Carcaixent, etc. i com pensaven solucionar-ho. Si teniu temps, paciència i sang freda, podeu veure ací tota la compareixença (dura quasi dues hores!), Si no, pitgeu sobre el vídeo que he penjat o llegiu la nota de premsa on es resumeix una mica la compareixença i el que vam plantejar nosaltres. Un breu resum: el Consell ha passat de resoldre el problema de la Ribera senzillament perquè té una política nefasta de l'aigua i una pitjor encara política agrària. Ja em costa entendre que hi haja gent que vote al PP (exceptuant gent com els Roig, Ballester, Ger, Ortiz, etc.), però, us h...

N'acabe de parlar a una nota precedent. Si l'aigua torna una vegada i una altra a l'arena mediàtica és perque encara tenen l'esperança de tornar als temps de l'especulació urbanística (Déu ens guard!) i perque creuen que és una arma electoral. Però també perque és un problema molt greu en algunes comarques valencianes. El cas de La Ribera és, hui dia, el més alarmant (no és l'única però, ni la més greu en altres moments). I ho és per l'espoli del Xúquer (que és la font última de tots els mals) i per l'agricultura intensiva que està arrasant sòl i subsòl amb una extensa gamma de productes químics que incrementen la productivitat del treball i els rendiments de la terra. Això sí, amb greus costos a llarg termini. El de l'exhauriment del sòl esperem que encara trigue molt (encara que la minva d'aportació de sediments n'acurtarà el termini), però la contaminació del subsòl ja està cobrant-se el seu preu: molta gent ja no pot beure aigua de l'...

Parle de l'Alcoià i el Comtat, però està vivint-se el mateix a totes les zones rurals del país, de nord a sud. És greu que es tanquen aules i que s'augmenten les ràtios (evidentment, allò conseqüència d'açò). Però que es tanquen a les localitats rurals és doblement greu. L'històric desequilibri territorial valencià entre un litoral superpoblat i un interior buit s'ha agreujat notablement en els darrers vint anys. La crisi permanent d'una agricultura ofegada per la globalització i les grans xarxes de distribució i el boom de la construcció ho han acabat d'adobar. Precisament quan aquest darrer, davant els signes d'esgotament dels apartaments i bungalows a les platges (en molts casos, això és un dir), començava a donar ales a algunes poblacions de segona i tercera línia. Quan alguns residents europeus (de vegades joves, encara que molt minoritàriament), cansats de l'aglomeració dels nuclis costaners i conscients que els havien pres el pèl venent-los un...

Aprofite el comentari d'aquesta nota per parlar una miqueta de l'incendi de La Mariola, d'aquest passat cap de setmana. 500 Ha, ja és un gran incendi! I ha afectat a àrees de gran valor ambiental. Malgrat això, i probablement després d'haver patit l'hecatombe de Cortes i Andilla, hi ha una sensació general d'alleujament. Com si tot hagués pogut ser molt pitjor. L'actuació dels mitjans ha estat notable per la seua quantitat. Tot i això, segueixen existint un parell de dubtes. El primer és el de la rapidesa en la intervenció. Alguns testimonis m'han transmès que les primeres trucades fetes al 112 no van ser ateses adequadament. Això hauria retardat l'actuació, lògicament. És una qüestió que traslladarem a Les Corts per comprovar-ho i, en cas de ser cert, que es puguen corregir aquests problemes de cara al futur. En relació amb açò, també cal aclarir (com als incendis de Cortes i Andilla) quin és el temps real de resposta entre l'emissió de despatx ...

Més enllà de les declaracions i la propaganda del PP (ací) i PSOE (a Madrid), el cert és que l'agricultura està xorrant sang. Cada vegada hi ha menys llauradors i cada vegada estan més fotuts. Ací parlem del vi, però es podrien adduir altres exemples en altres sectors. Patim una política agrària europea (la famosa PAC) que, amb l'excusa dels llauradors, es dedica a potenciar l'agroindústria i les grans cadenes de distribució; autèntics paràsits que xuclen la sang dels petits llauradors (d'ací i del tercer món) i dels consumidors a parts iguals. En compte de preocupar-se per la qualitat dels productes, per assegurar-se l'autonomia alimentària en aquest món d'incertesa energètica i de la fixació de la població al món rural, fan tot el contrari. Això sí els peperos no tenen cap inconvenient en usar els problemes dels llauradors per reclamar transavasaments d'aigua... per a camps de golf i urbanitzacions. El  món al revés. Però hi ha futur. Sense anar més lluny ...

Hi ha tres nivells. Al principi tendim a creure'ns les "troles" que ens aboquen a través dels mitjans. Semblen solucions lògiques a problemes (reals o aparents) greus però simples. És el cas de l'aigua (o el de les pènsions, però aquest el deixarem per a una altra ocasió). Si ací (de Xixona per avall) no en tenim prou, doncs la portem dels llocs on la tiren a la mar. El segon nivell arriba quan ens adonem que, com en els problemes de matemàtiques que no ens eixien mai bé a l'escola, l'errada es troba en el plantejament. Ni el problema era tan simple (no és que hi manque aigua, és que en consumim massa sense necessitat) ni la solució tan lògica (aigua que es "perd" a la mar?). Aleshores tot sembla absurd. Si no anem més enllà ens han guanyat la partida. Sí, encara que no ho semble aconsegueixen desactivar a la ciutadania, mantindre-la al marge fent-li creure que la política és una cosa de bojos fent bogeries amb els diners dels demés. Per a benefici d...

La Generalitat té una política agrària que es podria resumir així: "fem cada vegada menys coses, el justet per a que semble que ens preocupem". Les mesures de protecció del sector econòmic més important de tots són ínfimes i la despreocupació amb la que actua la Conselleria d'Agricultura aborrona. Potser l'amenaça de la vespa asiàtica haja ocupat més paper del que sol ser habitual per la càrrega de sensacionalisme que hi posen els mitjans de comunicació (si, com deia un monologuista fa poc a la televisió, fóra la "vespa tigre" ja seria la llet, la por que hi fotria). Però això no la fa menys preocupant per les seues potencials conseqüències sobre una de les activitats agràries més puixants: l'apicultura. En definitiva, cal exigir a la Conselleria que s'ho prenga seriosament i actue de manera  responsable dins el marc de les seues competències. Si arribem tard (penseu el que ha passat amb el morrut roig que està carregant-se els palmerars del sud) els...

No és important la quantitat (encara que en les nostres condicions sembla gairebé impossible!). El que realment importa és fer palès que hi ha una altra manera de gestionar els comptes públics. Una vegada fet el debat de totalitat del pressupost i la llei d'acompanyament, el peix està venut. Ni podem incidir sobre els ingressos, ni tampoc podem transferir partides entre seccions (conselleries). Això ens limita moltíssim. No es pot, per exemple, agafar els diners de la Societat de Projectes Temàtics o del Circuit del Motor de Xest i transferir-los a la Llei de Dependència, a Política Industrial o a Conservació d'Espais Naturals (una vegada ho vam fer per error i ens van tirar arrere les esmenes). Dins d'aquests límits, esmenar els pressupostos serveix per remarcar alguns projectes concrets (locals de vegades), posar de relleu les contradiccions i les barbaritats de la política del PP i demostrar que hi ha alternatives. Ací va un breu resum NOTA DE PREMSA Esquerra Unida ...

L'agricultura és el sector amb més problemes. Des del meu punt de vista, la seua situació és tan delicada que es troba quasi en risc de desaparició. Damunt, com podeu llegir més avall, l'administració no es preocupa ni dels sectors ni de les comarques amb especialitzacíons més destacades NOTA DE PREMSA El grup parlamentari d’esquerres presentà fa mesos una bateria de preguntes adreçades a Maritina Hernández, per conèixer l’informe de valoració de les pèrdues i danys produits en el raïm de taula, provocats pel granissol caigut el passat mes de maig en el Vinalopó. “De totes les preguntes que li hem formulat, la consellera ha contestat, com sempre, amb qüestions generals, sense entrar en detall i sense explicar-nos com pensa el Consell actuar respecte el fet que aquestos danys no afecten sols al sector agrari, sinó també a la indústria auxiliar, la qual pateix la pèrdua de llocs de treball”, explica el diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró. Torró recorda que el gra...

L'afany de manipulació i control del PP sembla no tenir límits. Ara els ha tocat a la representació dels llauradors i qui ha pagat el "pato" ha segut (com no!) la Unió. Anem a dur aquesta qüestió a les Corts NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, afirma que els fets que ja ha denunciat la Unió de Llauradors “són molt greus. La consellera està intervenint de manera directa en les eleccions d’alguns d’aquestos consells, entre aquestos el del Vinalopó i el del Comitè d’Agricultura Ecològica. La intromissió és molt greu i li reclamem a Hernández explicacions en les Corts, així com EUPV presentarà preguntes al respecte”. Torró acusa a la consellera d’intervenir “de manera capciosa en aquestos processos que haurien de ser lliures, ajuda amb el seu vot a les candidatures que més li interessen i el que fa és fomentar el joc brut i l’antidemocràcia”. Esquerra Unida s’ha sumat a les queixes i denuncies de la Unió de Llauradors sobre les irregularitats...

NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha mostrat la seua preocupació per les pèrdues patides en la comarca del Vinalopó com a conseqüència del granissol caigut en l’última setmana i que ha afectat a bona part de la producció del raïm de taula. Torró ha assenyalat que la Conselleria “no pot tancar el tema únicament amb la concessió d’ajudes econòmiques, ha d’aplicar mesures per a evitar la pèrdua dels llocs de treball” Diversos col•lectius agraris estimen que la pèrdua de la collita estarà entre un 20% i un 40% de la producció d’aquest any, però que també afectarà a la collita de l’any que ve. A banda de les pèrdues de producció i de les minves econòmiques per part dels llauradors, també es veurà afectada la mà d’obra que cada any es necessita per a les diferents tasques del raïm, tal i com l’embossat, la recol•lecció i el treball dels magatzems. Torró anuncia que reclamarà explicacions a la Conselleria sobre quines ajudes i mesures pensa posar en marxa per a...

NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’Esquerra Unida ha assenyalat que tots dos partits “no compleixen amb la planificació hidrològica, i els plans de conca porten dos anys de retard. Mentre açò ocorre, improvisen una gestió hídrica totalment negativa, basada en transvasaments i ara amb reserves hídriques contemplades en els Estatuts d’Autonomia que són injustes i summament perjudicials per als rius, el medi ambient i l’agricultura” Esquerra Unida ha manifestat que les polítiques hídriques de PP i PSOE “han d’experimentar un canvi radical. Cal que es compleixen les directives europees respecte l’ús, la preservació dels rius i la qualitat de les aigües. Una vegada complida aquesta normativa a través de l’aprovació dels plans de conca, és quan hauria de decidir-se si es fixen o no reserves hídriques, no al revés com està fent-se”, critica Torró. El parlamentari autonòmic assenyala, a més, que aquesta decisió de establir reserves hídriques “no pot prendre’s de manera unilateral i...