Lluís Torró

Prop del migdia del 2 de març de 1821, el liberal Consistori d’Alcoi es va veure sobtat amb la notícia que una multitud s’havia aplegat a les portes de la vila disposta a destruir les màquines de cardar i filar. Encara no feia dos anys que la Reial Fàbrica de Draps d’Alcoi havia importat a través d’un intermediari de Bilbao un joc complet d’aquests enginys . Després del seu muntatge i algunes provatures, molts fabricants havien començat a adquirir i fer instal·lar màquines idèntiques o molt semblants a llocs adients, condicionats per la disponibilitat d’energia hidràulica amb la que moure els jocs de carda. Els amotinats, després de forçar les entrades dels edificis, van cremar els aparells mecànics instal·lats més enllà del perímetre emmurallat de la vila, custodiat per una numèricament dèbil Milícia Nacional. Finalment, a la nit, aquella multitud es va dispersar i, sense més incidències, va tornar a les seues llars, moltes d’elles ‒la majoria, segurament‒ als pobles dels voltants. Ha

  Fa més de 21 anys, una decisió presa per l’alcalde socialista que duia dues dècades governant Alcoi va privatitzar la gestió del servei municipal d’aigües. De pas, va trencar el pacte que havia signat amb EUPV i NE i que li havia permès accedir a l’alcaldia a les eleccions de 1999, les primeres en les que no havia encapçalat la candidatura més votada. A més, recordem-ho, la decisió va sumir al propi partit socialista en una crisi que va comportar el pas de quatre dels seus 10 regidors al grup mixt; una crisi que va tardar molt de temps en superar. El moviment popular contra la privatització que es va produir aquella primavera de l’any 2000 va ser històric. Encara recorde, a les reunions de la plataforma que es va crear, a les meses en les que es demanaven signatures pel carrer (més de 10.000 se’n van aconseguir) i a les manifestacions a molts afiliats i, sobretot, votants del PSOE protestant iradament contra la mesura. Fins i tot, recorde com la feina d’oposició d’algun regidor del