“...y reducidas a cenizas las máquinas”. Reconsiderant el luddisme a Alcoi 200 anys després

Prop del migdia del 2 de març de 1821, el liberal Consistori d’Alcoi es va veure sobtat amb la notícia que una multitud s’havia aplegat a les portes de la vila disposta a destruir les màquines de cardar i filar. Encara no feia dos anys que la Reial Fàbrica de Draps d’Alcoi havia importat a través d’un intermediari de Bilbao un joc complet d’aquests enginys. Després del seu muntatge i algunes provatures, molts fabricants havien començat a adquirir i fer instal·lar màquines idèntiques o molt semblants a llocs adients, condicionats per la disponibilitat d’energia hidràulica amb la que moure els jocs de carda. Els amotinats, després de forçar les entrades dels edificis, van cremar els aparells mecànics instal·lats més enllà del perímetre emmurallat de la vila, custodiat per una numèricament dèbil Milícia Nacional. Finalment, a la nit, aquella multitud es va dispersar i, sense més incidències, va tornar a les seues llars, moltes d’elles ‒la majoria, segurament‒ als pobles dels voltants. Havien decidit confiar en les promeses de les autoritats de desmuntar la resta de les màquines que funcionaven de murs ençà.

 

Ací vos deixe el vídeo de la xarrada que sobre aquesta qüestió vaig fer el 17 de desembre de 2021 a l'auditori de la Fundació Mútua Levante, una activitat patrocinada per aquesta entitat i el Club d'Amics i Amigues de la UNESCO d'Alcoi. Espere que vos resulte interessant.

 

[Això sí, un advertiment, després de la projecció inicial d'un vídeo sobre la Fundació hi ha uns minuts sense so. No passa res, a partir del minut 3' 54'' s'escolta sense problemes fins el final]