Lluís Torró

Hi ha tres nivells. Al principi tendim a creure'ns les "troles" que ens aboquen a través dels mitjans. Semblen solucions lògiques a problemes (reals o aparents) greus però simples. És el cas de l'aigua (o el de les pènsions, però aquest el deixarem per a una altra ocasió). Si ací (de Xixona per avall) no en tenim prou, doncs la portem dels llocs on la tiren a la mar. El segon nivell arriba quan ens adonem que, com en els problemes de matemàtiques que no ens eixien mai bé a l'escola, l'errada es troba en el plantejament. Ni el problema era tan simple (no és que hi manque aigua, és que en consumim massa sense necessitat) ni la solució tan lògica (aigua que es "perd" a la mar?). Aleshores tot sembla absurd. Si no anem més enllà ens han guanyat la partida. Sí, encara que no ho semble aconsegueixen desactivar a la ciutadania, mantindre-la al marge fent-li creure que la política és una cosa de bojos fent bogeries amb els diners dels demés. Per a benefici d

Penge aquesta nota un dia després de publicar-la. Ho dic açò perquè acabe d'eixir (fa a penes 20 minuts) de la Diputació Permanent on he hagut de defensar la posició d'EU contrària a la convalidació del decret. No podeu (o sí, no ho sé, però queda millor així) imaginar-vos els arguments tan peregrins que utilitzen per a justificar les bondats de les modificacions legals. Vos pose uns exemples. Gerardo Camps ha insistit en què l'adaptació del Decret de Madrid s'ha fet dins dels terminis que tocava. Ja ho crec que sí. I de sobra: 10 dies sobrancers. Teníen 6 mesos per a convalidar des del 13 de juliol i el van publicar al DOCV el 3 de gener. Diligència. Diligència i agilitat. Així han pogut justificar que no s'hagen tramitat les modificacions com una llei, com s'ha fet a quasi totes les comunitats autònomes, amb debat, esmenes,etc. Aquest ha estat l'argument central del PSOE per a no votar a favor; s'han abstès. Nedar i guardar la roba. Alarte podrà seguir

Es pot gestionar malament per moltes raons. Per error o incompetència. També per aplicar criteris generals o particulars erronis o mal orientats. Totes aquestes explicacions són criticables. Però, què passa quan hi ha indicis que la gestió és dolenta a posta? O quan no hi ha gestió per algun interès poc confesable? El cas que denunciem a la nota sembla entrar dins d'aquesta categoria. A mi, particularment, em sembla la més reprobable des del punt de vista ètic. El PP moltes vegades es dedica no sols a criticar allò que es fa mal des de Madrid, sinó a contribuir per activa o per passiva a que el govern de Zapatero ho faça malament. Així té algú sobre el que descarregar culpes i el·ludir responsabilitats. Ja vaig reflexionar sobre aquesta actitud fa un parell d'anys i em sembla que el que vaig dir aleshores (l'entrada tenia per títol "Governar a la contra" ) és perfectament aplicable a aquest cas i, en general, a la pràctica política del PP. NOTA DE PREMSA El d

De nou un tema recurrent. El creixement desbocat del preu del petroli torna a fer rendible la cerca de jaciments poc productius. A ningú amb dos dits de front se li pot escapar el risc que suposen les prospeccions i, més encara, les possibles explotacions posteriors. Però el govern de Zapatero no té com a principal preocupacó treballar per establir un nou model energètic net, sostenible i que assegure la independència energètica. Només heu de veure que està passant amb l'energia nuclear a pesar de les rimbombants promeses de la primera legislatura (Zapatero no nos falles!). Sí perquè l'energia nuclear no és ni neta (evidentment), ni barata, ni renovable, ni ens assegura la independència energètica (quantes mines d'urani hi ha a l'estat Espanyol). Però tornant al tema de les prospeccions (disculpeu la disgressió), i deixant clar que la responsabilitat última és del govern central, què hi fa el Consell? El govern valencià del PP sembla un paràsit que viu electoralment del

La situació financera del Consell condueix a coses com la que ací denunciem. La Conselleria de Governació ha acumulat un deute milionari amb l'empresa TRAGSA (empresa pública adscrita al Ministeri de Medi Ambient). El deute prové dels serveis que ofereix TRAGSA en forma de brigades forestals. Segons el Consell aquest és un servei essencial (no caldrà que s'esforcen molt per convéncer-nos, oi?). Ara bé, sembla que no ho és suficientment per a pressupostar el cost de manera adequada. Cal trobar una solució immediata a aquesta situació. No sols perquè es posa en perill un servei clau per a poder actuar de manera ràpida i eficient en cas d'incendi forestal; sinó per que hi ha en joc 600 llocs de treball. La suficiència i autocomplaença que Castellanos demostra en públic és una façana darerre de la qual es troba una gestió nefasta i interessada. NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró ha reclamat explicacions al conseller de Governació sobre la reunió mantin

Aquest mateix matí m'he reunit a la seu de CC.OO. d'Elx amb sindicalistes del ram dels serveis socials. M'han demanat ajuda per tal d'obtindre informació (documents) sobre les concessions de geriàtrics públics a empreses privades. El que han explicat a la roda de premsa posterior (hi teniu alguna mostra a la nota de premsa) és prou il·lustratiu, però en que ens han referit fóra de micro és molt preocupant. Jo no sóc molt amant dels qualificatius i les paraules grosses, així que me'ls estalviaré. Però la conclusió és que la cosa pinta molt malament. Sovint parlem que els serveis públics en mans privades tendeixen a degradar-se. La lògica és inqüestionable: per a les empreses gestores (a diferència de l'administració) el servei no és una finalitat per ell mateix, l'objectiu és obtindre beneficis. Però la realitat és molt crua. Usuaris i treballadors s'ho passen molt malament i no es tracta d'episodis aïllats. Demanarem documents per veure si les empres

Disculpeu per la insistència, però és que l'assumpte de la brossa (o el fem, tant se val) resulta escandalós. La gestió d'aquesta qüestió és horrible, es mire per on es mire. Però les excuses dels responsables del PP són tot un mostrari de barbaritats i insults a la intel·ligència. Com que no puc afegir moltes més crítiques i reflexions de les que es contenen a altres entrades o a la nota de premsa que podeu llegir tot seguit, vos contaré el que ens va explicar la Secretària Autonòmica de la Conselleria a una compareixença (una de tantes que hem demanat). Mª Ángeles Ureña (que vé a donar la cara per Cotino sempre que demanem que comparega) ens va indicar que el trasllat de residus sòlids des de les comarques del N cap a Villena, Xixona o Alacant es justifica per l'aplicació del criteri de proximitat en el tractament. No, no m'equivoque ni ho vaig entendre malament. Ho podreu comprovar quan publiquen el Diari de Sessions de la Comissió de Medi Ambient de les Corts Valenc

Les grans obres no sols afecten els llocs on es construeixen. Cal disposar d'enormes quantitats de materials per a construir-Les que bé han d'eixir d'algun lloc. L'AVE no sols suposa un greu impacte als llocs per on passa. També requereix de pedreres d'on extraure graves per a formar la base sobre la que es disposaran els rails. El material per al tram d'AVE València-Castelló es vol extreure d'un paratge situat entre els termes de Quart de les Valls i Benifairó, a la Vall de Segó (Camp de Morvedre). De nou un esplèndid terreny de gran valor paisatgístic (ja va rebre l'amenaça de macrourbanitzacions fa molt poc) i agrícola es troba amenaçat pel mal anomenat progrés. Hi ha costos que val la pena assumir, però molts altres són perfectament prescindibles. Si totSa els esforços i els diners que s'han invertit, s'inverteixen i s'invertiran a l'AVE s'hagueren dedicat al ferrocarril convencional viuríem a un altre país. Un de més amable amb l

La Generalitat té una política agrària que es podria resumir així: "fem cada vegada menys coses, el justet per a que semble que ens preocupem". Les mesures de protecció del sector econòmic més important de tots són ínfimes i la despreocupació amb la que actua la Conselleria d'Agricultura aborrona. Potser l'amenaça de la vespa asiàtica haja ocupat més paper del que sol ser habitual per la càrrega de sensacionalisme que hi posen els mitjans de comunicació (si, com deia un monologuista fa poc a la televisió, fóra la "vespa tigre" ja seria la llet, la por que hi fotria). Però això no la fa menys preocupant per les seues potencials conseqüències sobre una de les activitats agràries més puixants: l'apicultura. En definitiva, cal exigir a la Conselleria que s'ho prenga seriosament i actue de manera  responsable dins el marc de les seues competències. Si arribem tard (penseu el que ha passat amb el morrut roig que està carregant-se els palmerars del sud) els

Sembla mentida però l'Ajuntament d'Alcoi i la Diputació d'Alacant estan disposats a invertir una enorme quantitat d'euros en construir un hotel a la Font Roja per cedir-lo després a la gestió privada (carregant-se de pas el que queda dels antics xalets). En canvi, no els preocupa gens l'estat dels vestigis del patrimoni arquitectònic del parc. La Cava Coloma (un antic pou de neu) i el Mas de Tetuán es cauen a trocets i cap administració pública no hi fa res (malgrat ser-ne les propietàries). Una curiosa manera de preservar el patrimoni comú. Que ens hagen acostumat a aquesta manera de fer les coses no les justifica en absolut. Les iniciatives que anunciem a la nota de premsa pretenen cridar l'atenció de la Generalitat sobre aquest problema. Probablement no facen que Cultura i Medi Ambient hi actuen amb celeritat però cal plantar primer la llavor si volem que germine. NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic i cap de llista d’EUPV per Alacant, Lluís Torró, afirma

Propaganda, propaganda, propaganda,... Resulta que ven molt bé als mitjans tot allò que té aparença de proposta treballada, documentada, consensuada i pensada a llarg termini. "Estratègies" de las Generalitat, ja en tenim unes quantes. De memòria, la primera que recorde (aprovada fa un parell d'anys) és la de Lluita Contra el canvi Climàtic. Recentment en tenim dues de noves, la de Política Industrial 2011-2015 i aquesta Territorial. Sembla que s'hi poden distingir categories, ja que també han aprovat molts (més, fins i tot, que "estratègies") "Plans". Els "Plans" són semblants pel que fa a les seues característiques mercadotècniques (m'acabe d'inventar un neologisme, segur), però resulten una mica menys pretensiosos. Ha de ser per això que cada vegada en pareixen menys de "Plans" i més d'"Estratègies". Potser, també, perquè els "Plans" semblen tindre una virtut que els hi manca a les "Estrat

Imaginació que no en falte. Cal reconéixer-li al PP alguns mèrits; inútils o contraproduents per als interessos generals, però mèrits, al cap i a la fi. Entre ells destaca la seua capacitat d'aprofitar qualsevol cosa per tal d'aparentar que tenen propostes i justificacions per a les mateixes. A la nota que segueix no es fa explícit, però el que hi ha darrere d'arguments que semblen rocambolescs és una análisi científica sèria... manipulada per a justificar forçadament coses que no es dedueixen d'ella (probablement hi van en contra, fins i tot). Resulta que l'urbanització excessiva del litoral mediterrani de la Península Ibèrica ha deteriorat els espais humits (per excés de construcció, deforestació i sobreconsum d'aigua). Això sembla influir en el règim de precipitacions: plou (i plourà) menys, amb un marcat canvi estacional (menys pluja a l'estiu i la tardor i més a l'hivern i la primavera) i de règim (menys pluges de ponent i menys tronades d'estiu

Si a l'anterior entrada comentava la qüestió dels residus sòlids, en aquesta es tracta d'un altre tipus de residus, els líquids. És a dir, els vessaments d'aigües residuals i la depuració. Ací també es podria fer una altra llista llarguíssima de desficacis, mala gestió i interessos. Se'ls omple la boca dient que som la comunitat que més aigua depura. No dispose en aquests moments de dades actualitzades per a oferir una opinió contrastada. Però el que és segur és que la depurem molt malament. La depuradora de Pinedo resulta un exemple colpidor: instal·lacions antigues, molt malament dimensionades i que reutilitzen molt poc l'aigua que depuren. No entraré a valorar els incompliment reiterats i flagrants de la Directiva Marc de l'Aigua de l'UE. La qualitat de l'aigua no consta en l'agenda política del PP. Sí que vull apuntar, en canvi, una altra mancança terrible en aquesta agenda: la gestió de la demanda. Quan conceben la gestió de l'aigua ho fan c

Resulta ja complicat afegir arguments en aquest tema dels residus. És molt impactant veure com els dirigents del PP (conseller, alts càrrecs, diputats) romanen impertèrrits quan compareixen a les Corts per explicar els desficacis en la gestió de residus al País Valencià. Si els apretes molt, acaben desviant les responsabilitats sobre ajuntaments i mancomunitats. A la nota el qualificatiu que li dediquem a Cotino és el d'incompetència però sembla que no s'acaba amb açò. Jo crec que hi ha una barreja de mala gestió, desídia i interès en tot aquest assumpte. Em sembla que el tema dels residus els preocupa molt poc (el d'un tractament racional i responsable dels mateixos, vull dir). Per al PP es tracta (com en quasi totes les altres coses) d'un tema d'oportunitat. Si no hi ha riscos electorals (i, ara per ara, no sembla el cas), els problemes s'ordenen en funció de la seua capacitat de generar rèdits d'un altre ordre: econòmics. Així, el caos esdevé una oportuni

El PP es passa la vida explicant que si les coses van malament sempre és per culpa d'algú altre. Mai no assumeixencap responsabilitat en res. Èticament resulñta un actitud vomitiva. Però el cas és que, vist el resultat de les eleccions passades i les perspectives de les enquestes, la gent no sols no els ho fa pagar sinó que els compra encantada aquesta burda argumentació. El que denunciem ací és un bon exemple. Sembla evident que la intenció del Consell no és resoldre el problema de l'aigua perquè d'aquesta manera tenen un enorme filó al que agafar-se per distreure al personal dels seus veritables problemes. La gestió de l'aigua (i de tantes altres coses) es pot ressumir en tres axiomes: (1) protegir els interessos privats (de les grans constructores d'infraestructures, dels especuladors urbanístics), (2) no assumir cap de les competències, deixant que els problemes vagen creixent, i (3) carregant les responsabilitats sobre el govern central. El meu fill ho va expre

En tot aquest assumpte del Magatzem Temporal Centralitzat (ja sabeu, ATC en castellà) de Zarra romanen dues qüestions sense resposta, probablement íntimament relacionades. La primera és perquè el Consell no retira el recurs contra la Sentència del TSJ que anul·la la requalificació urbanística que permet a Zarra aspirar a ser-ne la seu. La segona és si Cotino (a través de l'empresa del nebot, SEDESA) continua tenint interessos en l'assumpte. A banda de la repulsió que provoca la postura de "nuclears sí, però ben lluny", el PP no utilitza totes les armes de pressió que té per a allunyar el MTC del País Valencià. Ara s'ha sol·licitat una concessió d'aigua i no sabem si el Consell pensa moure un dit al respecte en forma d'al·legacions davant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Tant poden pesar els interessos de Cotino? La veritat és que amb notícies com la que ens han escudellat aquest matí (veieu El País) sobre la trama d'empreses i factures falses m