Lluís Torró

Bé, ja està. S'ha acabat el calvari de Camps i Costa, pobres... La meua opinió al respecte és clara. D'una banda, evidentment, no em feien cap pena els dos acusats (ho dic per si no heu agafat la ironia). Més enllà de les afinitats/enemistats personals i/o polítiques, qui no vullga pols que no vaja a l'era. No m'ha sorprès gens el veredicte. De fet els periodistes que han seguit el judici ho comentaven obertament. No vull entrar, però, en valoracions sobre la figura del jurat popular (per a qui tinga interès li recomane aquest article de José Yoldi que em sembla molt clarificador). D'una manera o una altra hi ha hagut un procés judicial i una ressolució del mateix, el resultat decebedor no l'invalida. Però aquest veredicte tampoc no exculpa políticament els acusats. La investigació policial i judicial ha demostrat fefaentment l'existència d'una trama corrupta i la implicació en la mateixa de la cúpula del PP, amb Camps al capdavant. Caldria exigir al PP...

Ací teniu un resum del debat al Ple de la setmana passada al voltant de la proposta d'EUPV sobre la creació d'una comissió d'investigació sobre la CAM. Hi trobareu un petit fragment de la meua primera intervenció, un altre de la intervenció de Ricardo Costa i, finalment, la meua rèplica sencera. Ja veureu que costa ho deixa ben clar: si ha passat alguna cosa ambla CAM ha estat culpa de M.A. Fernández Ordóñez (el Governador del Banc d'Espanya) ells no hi tenen res a veure. La meua intervenció completa (la primera) la podeu llegir en l'entrada anterior a aquesta.

El text que teniu a continuació és la base de la intervenció al Ple de Les Corts Valencianes el dijous. Una intervenció amb la que vaig defensar la necessitat de crear una comissió d'investigació per a aclarir les claus de la gestió que ha dut a la CAM a la fallida, les responsabilitats individuals dels seus gestors i el paper de la supervisió del Banc d'Espanya i, especialment, de l'Institut Valencià de Finances (presidit pel Conseller d'Economia). Espere poder facilitar-vos en breu algun vídeo sobre el debat posterior, amb la meua rèplica a la impresentable defensa de Ricardo Costa del recolzament del PP a la nostra sol·licitud. INTERVENCIÓ PARLAMENTÀRIA (20-10-2011) El País Valencià sembla immers en una carrera per aconseguir rècords. Rècords negatius: ser el territori amb més atur de la UE, tindre el parlament amb més imputats, aconseguir el dèficit públic més alt, ser els pitjors en l’aplicació de la Llei de Dependència, ... podria continuar i fer-ho molt més ...

No us perdeu la informació que recollim a la nota de premsa. La consellera Johnson ha confirmat en el seu càrrec a persones que, independentment de la seua capacitat de gestió (molt dubtosa, per altra banda), s'han dedicat més a treballar per elles mateixes que a treballar per les institucions que gestionen. El cas de Consuelo Císcar és espectacular. Tant que ve aconseguint titulars sucosos des de prou abans de l'estiu. La darrera, la d'un préstec a un museu xinés que torna peces molt valuoses en un estat deplorable. Però no passa res. Ací mai no passa res, fins que algú s'ha de declarar culpable d'algun delicte com Campos i Betoret (darrere haurien d'anar Camps i Costa, no?). No senyors del PP, tots no són iguals. I encara que ho foren els pecats d'uns no justifiquen els pecats dels altres. Que ja no van a missa? Confessant-se expien els seus pecats davant de Déu però no davant de la societat, per si no se'n recordaven. NOTA DE PREMSA El portaveu a...