Lluís Torró

Fa temps que tenia el bloc abandonat. Reprenc l'activitat penjant un video especialment interessant i ben fet. Des d'EU-L'Entesa d'Alcoi estem, junt a l'il·lusionant procés de col·laborar en la creació de Guanyem Alcoi , impulsant un procés de reflexió sobre el futur d'Alcoi. El vídeo que podeu veure ací (creat per Octavi Masià a partir d'una idea de Sergi Rodríguez i amb la col·laboració de Mònica Santonja, Pep Jordà i Juli Cantó) va servir de presentació d'una jornada que amb el títol d' Alcoi a reflexió es va celebrar el proppassat dissabte 8 de novembre al saló d'actes de l'Escola Industrial al Passeig Ovidi Montllor. Espere que vos agrade i, sobretot, que vos incite a la reflexió.

Aquest article va ser publicat al diari Levante el passat 12 d'octubre. Com que només ha aparegut en paper no el puc enllaçar. Tan sols us vull advertir que es tracta d'un text del que no em puc atribuir l'autoria en exclusiva. De fet es tracta d'una versió abreujada d'un original del company José Soler, coordinador de l'àrea econòmica d'EUPV. Un darrer advertiment: el títol en la versió impresa va ser escapçat (concretament van eliminar el "torna-li la trompa al xic". El País Valencià pateix la crisi més greu de la seua història recent. Això s’explica, sobretot, per l'especialització productiva de bona part del teixit empresarial en la construcció residencial i, en general, en un model especulatiu, on les expectatives d'enriquiment (privades fonamentalment, però també públiques) van ser la norma durant els tres lustres abans del seu esclat. Tot açò amanit amb una bona dosi de corrupció. Semblava que el diagnòstic estava clar, conse...

Hui hem eixit al carrer per demanar signatures per a exigir un referèndum contra les retallades. És una acció d'Esquerra Unida a tot l'estat espanyol emmarcada en la mobilització que, de moment, ens durà a la gran marxa sobre Madrid del dia 15 de setembre. Recorde poques vegades que haja costat tan poc aconseguir que la gent signara a petició d'un partit polític. El cabreig del personal és de dimensions considerables. El repte és aconseguir transformar-lo entre tots en l'energia amb la que construir un nou futur. NOTA DE PREMSA Dirigents, càrrecs públics i militants tant d'Esquerra Unida a nivell estatal com d'Esquerra Unida del País Valencià han eixit hui als carrers i places de les principals ciutats i municipis de tota Espanya amb l'objectiu de fer una crida a la ciutadania per a iniciar una ‘Rebel·lió Democràtica’. Més de 100 taules en tot el país i 40 al País Valencià han posat en marxa aquest mateix matí la campanya ‘Crida per a una Rebel·lió Demo...

A jutjar per la virulència de les protestes contra les retallades del Consell, sembla que els funcionaris valencians ja s'han cansat de suportar les conseqüències de la política malbaratadora i neoliberal del PP. Crec que és evident que és el moment de dir que ja n'hi ha prou. Fins i tot sindicats i sectors professionals afins al PP s'han vist afectats d'una forma que no havien arribat a sospitar (que es creien, què açò no anava amb ells?). Ací sols treu partit de la situació els grans empresaris i és el sector financer qui marca la pauta de la política. És la immensa majoria de la població la que es veurà afectada per la recessió que estan provocant (no vé caiguda del cel, no poden tirar les culpes a la crisi financera mundial, com va passar el 2008). Des d'EUPV, a més de sumar-nos a les mobilitzacions sindicals (i altres que puguen donar-se) anem a fer una campanya per explicar els retalls, les seues conseqüències i quines alternatives hi ha per evitar-los. Aquest...

Publicat hui a Levante-EMV El PP mira de presentar-se davant la societat com l´adalil del valencianisme. Però en aquesta, com en altres moltes coses, la distància entre el que diuen i el que fan és abismal. Camps i els seus han sabut explotar amb tenacitat el victimisme. La consigna és senzilla (simple, més bé): la culpa de tots els mals que afecten la societat valenciana prové dels «antivalencians», qualificatiu que compren a catalans, Zapatero i als rojos ecologistes. El cert és que açò no se sosté amb un anàlisi mínimament objectiva. I no sols perquè l´especial duresa de la crisi al País Valencià té uns responsables clars que no cal cercar molt lluny de la Plaça de la Mare de Déu de València. No, a més, la valenciania del PP és absolutament qüestionable en aquells assumptes que afecten a les senyes d´identitat i, molt especialment, pel que fa a la llengua i la cultura dels valencians. Difícilment pot atribuir-se a cap agent antivalencià coses com els atacs a la llibertat ...

Ahir vaig fer una xerrada al Col·legi d'Enginyers Industrials de València (la nota de premsa és també d'ahir) sobre propostes de política industrial. En teniu un resum a la nota. A l'acte no hi va anar massa gent, i això que el vaig compartir amb Morera, del Bloc. Hui i demà hi aniran Cristina Moreno, pel PSOE, i Marí Olano, pel PP. Ells van a soles. Segur que omplen una bona part de l'auditori amb acòlits, coartant el debat posterior (m'ho han explicat organitzadors d'events semblants). No ens van dir res, però sospite que la idea inicial del Col·legi potser fóra la d'organitzar un col·loqui i que els partits majoritaris (el PP, segur) s'hi van negar. Aquestes trobades sempre són instructives. Per als qui van a escoltar-nos perquè descobreixen, de vegades amb sorpresa indissimulada, que el treball dels parlamentaris no s'esgota amb el llançament de pedres, el lluïment de camisetes o el proferiment d'insults i/o acusacions. El que mostren els mit...

Us propose llegir el text que he escrit per a la presentació de la campanya autonòmica a Alcoi. Ací va: Fa a penes un parell d’anys ens vam despertar bruscament d’un somni que semblava plàcid. El món s’abocava de sobte a l’abisme després d’uns temps en els que se’ns havia induït a pensar que teníem la felicitat a l’abast de la mà. Però la realitat era que allò que se suposava que ens conduïa al benestar ens portava de cap a la misèria. Privatitzacions, retalls de drets socials, precarietat, hipoteques, construcció desmesurada, explotació de recursos naturals… Això era i és insostenible. Ara ho estem pagant. I el pitjor és que, després dels primers moments de confusió, els mateixos que ens van dur al desastre ens volen treure d’ell… amb les mateixes receptes fracassades: més retallades de drets socials, més privatitzacions i més insostenibilitat. El País Valencià ha estat un dels territoris que més han patit el “mal govern” i Alcoi no s’ha escapat del malson. Des de la Genera...

Ahir eren els empresaris associats a CEV i hui els "economistes" (en realitat els presidents dels col·legis provincials). Uns i altres llançant proclames neoliberals infumables. Només tenen raó en una cosa: la gestió de la cosa pública per part del PP és nefasta. Pel que fa a la resta: inqualificable. Una sèrie de proclames ideològiques que pretenen passar (sobretot en el cas dels "economistes") per consells "tècnics". Que el nostre senyor ens lliure d'aquests "tècnics"! Vaig llegir en algun lloc una anècdota molt il·lustrativa. Alguns potser sabreu que un dels grups de teòrics més prestigiós dins l'economia ortodoxa neoliberal és el que es troba vinculat a l'anomenada escola austríaca (amb von Mises i von Hayek, com els més destacats). Molts d'aquests economistes van acabar acabar la seua carrera acadèmica lluny del seu país d'origen. Fins ací la informació, ara l'anècdota. En una ocasió li van preguntar a l'insigne p...

Publicat a ARA Multimèdia i a Pàgina 66 Segons ens volen fer creure, els estats europeus, en general, pateixen d’un gravíssim i desmesurat dèficit públic. La Unió Europea (UE), aconsellada per economistes neoliberals i atenent els interessos dels grans grups financers, ha convertit (ja des del Tractat de Maastricht) la contenció del dèficit en una religió. Van tractar d’imposar límits legals al dèficit públic a la fallida Constitució Europea i alguns països, com Alemanya, ho han introduït a la seua pròpia Carta Magna. No vaig a entrar en consideracions ni sobre el perquè d’aquesta mania, difícilment justificable, ja ho avance, ni qui se’n beneficia d’aquestes restriccions. Ho deixe per a una altra ocasió. Vull reflexionar sobre la relació entre la reducció del dèficit i la retallada de l’ex-esquerrà Zapatero. Fem una miqueta de memòria. La crisi va esclatar entre el 2007 i el 2008 quan el sistema financer internacional es va veure arrossegat pels problemes de les entitats d...

Publicat el dijous 10/06/2010 al diari Ciudad Després del shock generalitzat provocat per les mesures adoptades pel govern de Zapatero, assistim a un intent de justificació de les mateixes per part de diferents responsables del PSOE. No deixa de ser significatiu que la defensa s’adreça, sobretot, a indicar que el ja anomenat tijeretazo és una imposició de la Unió Europea (UE) i que és necessari per a salvar l’euro. Aquests arguments alimenten també els posicionaments d’aquells que han permès que el pla fóra aprovat amb la seua abstenció. Em referesc, clar, a CiU. Al darrer plenari de l’Ajuntament el Bloc, amb els mateixos arguments, també es va abstindre (junt al PP) a una moció presentada per EU-l’Entesa en la que es condemnava el decret i es proposaven alternatives. Que les mesures de retall del dèficit responen a una determinada orientació forçada per organismes com la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) és cert. Ara bé, també ho són, de certes vull dir, algunes altres ...

NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV ha afirmat que la fusió de la Caixa del Mediterrani (CAM) amb Cajastur, la Caixa d’Extremadura i la Caixa d’Astúries es produeix “sense que se’ns haja donat cap justificació sobre la seua necessitat i sobre com aquesta unió de les caixes va a resoldre els problemes que aquestes tenen. Per tant, resulta inevitable pensar que al darrere hi ha un intent clar de privatitzar les caixes de estalvi” Torró subratlla a més que la fusió s’ha produït en unes condicions d’inferioritat per a la CAM, “i aquesta ha quedat en una posició de subordinació respecte les altres tres. La fusió no ha respectat la relació proporcionada ni en actius ni en depòsits i cal recordar que la CAM té més del 40% en ambdós”. Des d’Esquerra Unida recriminen també que la fusió s’haja produït fora del territori, “en tot cas, de donar-se una unió entre caixes, aquesta hauria de ser intraterritorial, de caràcter públic i que per descomptat respecte els llocs de treball. Le...

Publicat hui a ARA Multimèdia No cal insistir massa que la crisi econòmica actual està assolint unes dimensions extraordinàries i, el que és més greu encara, no sembla que se li puga trobar una eixida a curt termini. L’esclat del capitalisme financer ha ensorrat l’edifici neoliberal i condemna a l’atur a legions de treballadors i petits empresaris. A més, sembla que ja hom haja donat per tancat el “parèntesi” al que van sotmetre el mercat. Un parèntesi que ha durat just el necessari per a que els estats s’hagen endeutat tot el que haja calgut per a tapar les enormes pèrdues que havien provocat les prestidigitacions i trucs financers. I, un cop socialitzades les pèrdues, ha arribat de nou l’hora de tornar a privatitzar els beneficis. I és clar no seran ells, els qui s’havien beneficiat del creixement i els qui han provocat la crisi, qui hagen de pagar el compte. Les solucions que ens volen aplicar són més velles que el propi capitalisme: rebaixar els salaris (per tractar de recuperar...

NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, afirma que les polítiques del Consell per lluitar contra la desocupació “brillen per la seua absència i els plans dissenyats per a frenar la crisi són un absolut fracàs. El País Valencià continua encapçalant les xifres de l’atur, i un mes més se situa a la capçalera en creixement de l’atur, mentre a nivell estatal el nombre d’aturats disminueixen. Cal depurar ja responsabilitats i que Gerardo Camps deixe el càrrec per donar pas a altra persona que siga més capaç d’enfrontar-se a aquest gravíssim problema” Torró ha criticat que el Consell “continue mirant cap a altre costat, més preocupat pels seus problemes derivats de la trama Gürtel i el setge al president Francisco Camps que per les conseqüències desastroses que està tenint la crisi en els treballadors i treballadores del País Valencià. Ja és hora que el PP valencià assumisca la seua part de responsabilitat en la gravíssima situació que afecta l’economia valenciana”. ...

Publicat hui a Levante-EMV I ja en són una bona colla. Em referesc al cada vegada més nombrós “club de fans” del model econòmic valencià. El PP veu com les línies de defensa de la seua gestió econòmica s’afebleixen acceleradament. La crítica del prestigiós diari econòmic londinenc els ha tocat especialment ja que es tracta d’un mitjà de comunicació amb una línia editorial conservadora políticament i ortodoxa des del punt de vista econòmic. La condemna de l’economia valenciana no sols prové de les files dels irredents “rojos antivalencians” sinó que s’estén a altres àmbits que no resulten tan fàcilment menyspreables pels nostres benpensants i conservadors mandataris. Que la fallida de l’economia valenciana és manifestament pitjor que la del conjunt espanyol i, per suposat, europeu, és un fet inqüestionable. I davant això cada vegada és més difícil que Camps i cia. seguesquen mirant cap a una altra banda, traslladant tota la responsabilitat a ZP. Quan aquest model fràgil i insostenib...