Lluís Torró

La crisi i els retalls estan servint d'excusa per a moltes coses. Una d'elles és la recentralització de l'estat. El nacionalisme espanyolista guanya adeptes al compàs dels atacs de la caverna mediàtica a les administracions autonòmiques. Els escàndols de corrupció hi ajuden notablement. Una de les propostes absurdes que li han passat pel cap al govern de Rajoy és el de la supressió d'òrgans com els equivalents autonòmics als defensors del poble i tribunal de comptes. No cal dir que això sols aprofitaria per a afeblir els mecanismes democràtics de control de les institucions. Eixe és, en definitiva, la seua intenció última amb la recentralització. Bé, això i privatitzar tots els serveis públics possibles, els més importants en mans de les autonomies: sanitat, ensenyament, serveis socials. Perquè penseu, si no, que el dèficit de l'Estat es permet per damunt del 5 % i a les autonomies no se'ls deixa ni arribar al 2 %. Ací, Fabra ja havia proposat la reducc...

Ja s'ha acabat el valencianisme pepero. Vist amb perspectiva, la tria de Fabra com a successor de Camps ja ho prefigurava. Un personatge més gris (ara que Camps als començaments...) que encara que en sap no en solta ni una en valencià. Un tipus que li ho deu tot a Rajoy, just a l'inrevès que l'home dels tratges. Doncs ja està més clar que l'aigua. Per renunciar, renúncien fins i tot a la seua pròpia reforma de l'estatut (bona per fotre a La Moncloa... si hi viu Zapatero). Si algú havia cregut que des de Madrid maltractaven al Pais Valencià gràcies a la retòrica pepera, que sàpiga que això només era una estratègia victimista que tenia un doble objectiu: ajudar a Rajoy desgastant Zapatero i tapar la seua nefasta gestió tirant-li la culpa al de dalt. I ara què? A qui li tiraran la culpa? A Brussel·les? Als rojos, als ecologistes descreguts i als antipatriotes catalanistes? A l'islamisme radical? A Satanàs? NOTA DE PREMSA Torró considera que “no anomenar els rep...

Publicat hui a Levante-EMV Fa uns dies, a finals de la legislatura i a presses i correres, les Corts han aprovat una proposta de reforma de l´Estatut d´Autonomia. És una reforma petita, a penes unes ratlles en forma de disposició addicional, que pretén que les inversions territorials de l´Estat (allò que l´Estat gasta anualment en trens, carreteres, ports...) al País Valencià equivalga al percentatge que supose la nostra població durant un període de set anys. Punt. Es tracta d´alguna cosa que tinga a veure amb el finançament? Sí. Estem tractant del finançament autonòmic? No. En absolut. Malgrat el que aparenta per la forma en la que han tractat de plantejar el debat, aquesta disposició (si s´aprovara finalment) no afectaria en res a l´educació, la sanitat o els serveis socials. Els diners que paguen els mestres i els metges o els que aprofiten per mantindre les escasses prestacions socials i la impresentable Televisió Valenciana, no van a sofrir cap efecte (ni positiu ni nega...

Reprenc les entrades després d'un breu parèntesi i ho faig amb una noteta sobre la darrera compareixença de l'"honorable", aquest matí a Les Corts. Com que m'ha tocat a mí aparéixer hui a la nota de premsa, aprofite per comentar aquest esperpent que hem hagut de patir al llarg de quatre anys (això sí, amb molta menys freqüència del que haguera calgut). No podeu imaginar-vos la quantitat d'ocasions en les que he estat temptat de pessigar-me el braç per verificar que no estava dins un estrany malson. Perquè entre la irreal lletjor de l'hemicicle, la seua peculiar olar a fusta i humanitat, la tènua il·luminació de la sala i l'espectacle (sobretot, l'espectacle) costa creure que el que u està veient i vivint siga cert. A penes entra Camps, els 53 diputats i diputades del PP (són 54 i a les compareixences de Paco no falta mai ningú..., tret de Rita, com no!) s'alcen com un sol home i esclaten en aplaudiments. I ell els respon amb somriures i gestos ...

La reforma de l'Estatut que ha plantejat el PP té com a finalitat fer creure a la població que el Consell es preocupa per resoldre el problema del finançament autonòmic valencià (i practicar, de pas, el victimisme contra Zapatero). El text que segueix ha servit de base per a explicar l'esmena a la totalitat que vam debatre ahir (dimecres, 23 de febrer) a Les Corts. Malgrat la seua longitud (demane disculpes de bestreta) crec que paga la pena difondre la nostra argumentació completa. Us en faig cinc cèntims per al que no tinga temps (o ganes) de llegir-se tot el totxo. L'esmena es recolza sobre tres bases clarament definides. La primera consisteix en una reflexió sobre la validesa del propi Estatut; açò és, com és possible que un text que se suposava que ratlla la perfecció haja de ser objecte ara d'una modificació, encara que siga sobre alguna cosa perifèrica al nucli de les disposicions que contenia? La segona es refereix a l'oportunitat de la pròpia reforma. Pel q...

No li doneu més voltes i no es deixeu enganyar. Quan parlen de la reforma de l'estatut per millorar el finançament valencià ens volen prendre el pèl. La famosa disposició addicional que inclouran (copiada de l'Estatut d'Andalusia) indica que l'Estat haurà de destinar al País Valencià un percentatge equivalent a la població en les inversions territorialitzades (excloent el Fons de Compensació Interterritorial). Punt. No és cap tonteria, o no ho seria si el Tribunal Constitucional no haguera deixat clar en la seua sentència sobre l'Estatut de Catalunya (que conté una disposició análoga) que això no obliga a res, però no és EL finançament. No estem parlant dels diners dels que disposa la Generalitat per a educació, sanitat o atenció a la dependència. O els que hauria de disposar per a rebre transferències com la policia o les conques internes. És a dir, el que s'aprovarà no resoldrà el problema d'un sistema de finançament que permet que una comunitat autònoma (...