Lluís Torró

L'economia mundial torna a tremolar a causa, en aquest cas, de la caiguda en picat dels preus del petroli. I és que la dependència energètica dels hidrocarburs de l'actual mode de producció és decisiva. Això allunya l'amenaça de les prospeccions uns quants mesos, just el temps en el que puguen sostindre els productors àrabs les pressions mundials. Geoestratègicament, els Estats Units els interessa aquesta situació que perjudica particularment aquells productors amb elevats costos d'extracció entre els que es troben, i no casualment, Veneçuela, Rússia i Irán. Tard o d'hora, però l'espasa de Damòcles que el govern ha situat sobre els nostres caps. Al govern del PP (i del PSOE tampoc, malauradament) no el veureu preocupar-se per fomentar les energies renovables i deslliurar-nos (o alleugerir almenys) de la dependència externa d'una energia que, a més, és la causa fonamental de l'amenaça més greu contra la supervivència de la humanitat: el canvi climàtic. A ...

Les amenaces sobre l'Albufera són evidents i gens menyspreables. La quantitat i la qualitat de l'aigua són les més urgents i preocupants. Però no estan soles. La gestió d'un espai natural tan antropitzat com aquest genera greus problemes i interessos molt diversos i, freqüentment, divergents o, fins i tot, contradictoris. Això fa molt necessari la concurrència i el major consens possible de tots els agents que hi tenen alguna cosa a dir: científics, ajuntaments, societat civil, propietaris i usuaris. Aquests dos últims resulten particularment problemàtics. Pel que sabem, fins ara la participació en la redacció del PRUG no està resultant ni molt menys modèlica. Aquesta preocupació sembla compartida per molta gent. Amb tot, és molt probable que siguen altres gestors els qui rematen el procés a partir del mes de maig... NOTA DE PREMSA No hi ha pitjor enemic d'un espai natural que els seus propietaris i usuaris n'estiguen en contra perquè la normativa que el regula...

A la tardor s'obren les comportes que connecten els 'tancats' del voltant de l'Albufera i s'omplen d'aigua. D'aquesta manera s'ajuda al conreu de l'arròs i els vedats poden preparar-se per a les caceres de 'patos'. Enguany, a causa de la sequera, el nivell del llac ha baixat tretze centímetres i s'ha quedat per davall del nivell del mar. Com a conseqüència, a més, al llac artificial del Saler s'ha produït un mortaldat de peixos. El problema és que l'assignació d'aigua que ha mantingut en estat agònic l'Albufera els darrers trenta anys és d'uns 250 Hms3 (quan li'n calen no menys de 350) i el nou Pla de Conca del Xúquer la deixa en 160 Hms3. Ni hi ha suficient aigua ni de la qualitat necessària per mantenir aquest espai natural, l'aiguamoll més gran i emblemàtic del País. Que ningú no diga que l'Albufera és mor; no és cert: estan matant-la...

Ací teniu un vídeo amb el debat que vaig mantindre amb la Consellera Bonig sobre les actuacions post.incendi en el cas del Montgó. Us ressumisc breument el que passa i el que critiquem. Les administracions solen afanyar-se molt per demostrar, després d'un incendi, que volen apanyar la desfeta. Es tracta d'intervencions bàsicament electoralistes que volen fer veure a la ciutadania què els governants de torn són ferms i decidits. En aquest cas la rapidesa ha estat més gran ja que l'alcalde de Xàbia ja va anunciar i va posar en marxa algunes actuacions de retirada selectiva de fusta i de consolidació de zones contra l'erosió quan encara estaven les brases calentes. La Conselleria no podia ser menys i també ha posat en marxa la seua pròpia agenda d'actuacions. Hi ha que destacar que el que pretén l'Ajuntament de Xàbia és molt més assenyat que el que es fa des de la Generalitat. Però tant una com l'altra tenen el mateix defecte: és massa prompte. La immensa major...

I en van 18. Sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ) que ens han donat la raó (a EU) perquè el Consell ens negava l'accés a la informació. Sistemàticament, una darrere l'altra han anat caiguent. El Consell, en contra de les recomanacions de la pròpia advocacia de la Generalitat, va recórrer (i perdre) al Tribunal Suprem fins que el nostre advocat va demanar execució provisional de sentències per no perdre més temps (i diners públics, tot s'ha de dir). Finalment, hem decidit que ja està be. Que la reiteració en ocultar informació és un abús intolerable i hem presentat una querella contra els consellers que ens l'han negada sistemàticament ( podeu llegir-ho ací ). I s'han posat molt nerviosos perquè sembla que no ens falten raons quan el tribunal ha decidit investigar la qüestió només tres dies després de presentar-la. Hem hagut d'escoltar des de comentaris amenaçants als corredors de Les Corts fins declaracions públiques dien...

Vaig prometre un vídeo en uns minuts i he trigat quasi 48 hores. Bé, així ens va el tràfec quotidià. Aquesta intervenció té una mica més de temps, però el tema s'ha tornat a posar de moda gràcies a una nova decisió absurda del Consell. Absurda perquè es contradiu flagrantment amb les seues pròpies decisions com ara tractaré d'explicar. Valga el vídeo com a argumentació genèrica i aquest text com a denúncia concreta, doncs. El 2013, a la Llei que s'anomena habitualment com d'Acompanyament als Pressupostos (en realitat és de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat; i a la que ens referim la podeu trobar punxant ací i llegint a partir de la pàgina 90 fins la 93) es va modificar la Llei d'Espais Naturals Protegits. Sí, ja sé, estareu pensant: què tenen a veure les mesures fiscals amb els espais naturals. Doncs, no res; com diu l'acudit: exactament el doble, res de res. Però habitualment empren aquesta llei (ho ...

Més videos. En aquest cas també es tracta de Bonig (i el que penjaré d'ací uns minuts també, nyas!). La pregunta va sobre el Pla General d'Ordenació Urbana que està tramitant-se a la Vall de Gallinera. El Pla és un despropòsit. L'Ajuntament aprofita que una part de la població està farta de veure's marginada per 'colar' una atemptat urbanístic i ambiental. La gent que viu als pobles menuts, no els que anem a pasar els caps de setamana o algunes temporadetes a l'any, està fins els nasos. Si els retalls afecten a tothom, el que és cert és que no afecten a tothom per igual. És ben sabut (bo, almenys 'més´ sabut) que ancians, dones i joves pateixen més les mancances de l'estat del benestar. I ja ho feien abans de la crisi. Però també hi ha una forta discriminació geográfica: els pobles menuts pateixen problemas d'aïllament i mancances greus de serveis bàsics com sanitat o educación. I també des d'abans de la crisi i els retalls. Els poblets de le...

Aquest vídeo és una mica més llarg que el d'abans (uns 10 minuts). Si el seguiu, a més de veure la dinámica d'un debat parlamentari (pregunta oral al Consell al Ple, en aquest cas), podreu fer-vos una idea genérica dels problemas d'un col·lectiu en concret i d'alguna de les seues repercussions al conjunt de la societat. El punt de partida és el problema que tenen els agents mediambientals en la seua funció en prevenció i extinció d'incendis: treballen en aquestes qüestions per a la Conselleria de Governació però depenen (i fan la resta de les seues funcions) a la Conselleria de Medi Ambient. No sembla un tema important però resulta que això hauria d'estar regulat per algún tipus d'acord administratiu que ara no existeix i genera molts problemas. A més, els agents pateixen problemes com ara una plantilla insuficient, manca de mitjans materials (com equipaments o vehicles) i manca de reconeixement de les seues funcions... Però no continue, si voleu saber-ne un...

Escenari: hemicicle de Les Corts Valencianes. Protagonista: Alberto Fabra. El protagonista resplica a Marga Sanz, la síndica del Grup d'Esquerra Unida, que li havia preguntat per la seua (in)capacitat per defensar els interessos valencians (justs interessos, objectivament parlant) davant el govern de Madrid. Ni pel que fa al finançament autonòmic ni pel que fa al planejament hidrològic. En aquesta darrera qüestió el PP (cada vegada tinc més clar que els cognoms CV són sobrancers) cedeix davant Cospedal i accepta l'increment de dotacions dels aqüífers que alimenten el riu a la seua capçalera. Els "dotats" són terratinents que, com el propi Ministre Arias Cañete, es dediquen a "caçar primes" europees (els fons de la Política Agrària Comunitària, PAC). La suma dels drets supera amplament els recursos del riu. "Aigua de paper", així s'hi refereix la saviesa ancestral dels regants. L'Albufera? Condemada. Els habitants de la Ribera del Xúquer? Ve...

Els plans hidrològics que va desgranant el PP representen una regressió brutal a l'època del famós Pla Hidrologic Nacional (PHN) que impulsava el transvasament de l'Ebre. Ara sembla clar que no podrien tornar a prendre-li el pèl a la Comissió Europea (no tot el que ve d'Europa és dolent) i obtindre recursos per a un programa de transvasament que sols resultava econòmicament viable amb les subvencions europees. Per això s'han vist impel·lits a optar per una estratègia diferent: accentuen la (neo)liberalització de l'aigua (permetent el mercadeig entre drets de diferents conques) i obren la porta així a la justificació del que anomenen "autopistes blaves". Clar i ras: les enormes tuberies i canals que haurien de permetre el bombeig i transport de l'aigua (encara no es coneix una altra transmigració de l'aigua que no siga la governada per l'evaporació, el vent, l'orografia, la pressió atmosfèrica, la temperatura, la condensació i la llei de la ...

I tornem sobre el tema. Hui ens hem astorat en saber que junt al Pla de Demarcació s'ha signat un document (avalat per la Generalitat Valenciana i la Junta de Castilla-La Mancha) pel quual el Govern es compromet a executar l'obra d'una segona presa per al transvasament Xúquer-Vinalopó a Cortes de Pallás (la notícia s'ha publicat hui a Información ). Aquesta era la presa inicial que va ser finalment rebutjada. Us recorde una miqueta la història. La intenció original del transvasament era servir aigua per al consum urbà, amb l'excusa (eterna excusa) dels interessos dels llauradors. Amb intel·ligència, habilitat i una grandíssima capacitat de convenciment, el malaguanyat Antonio Estevan, va plantejar una alternativa irrefutable que finalment es va adoptar. Si es tractava de resoldre els problemes que generava l'abús d'extracció d'aigua dels aqüífers del Vinalopó per al reg i si el transvasament es justificava en que el Xúquer tenia excedents, calia planteja...

La primera lliçó d'estadística és que no es poden sumar peres i pomes. La segona és que no es poden sumar les coses dues vegades en el mateix compte. La gent del PP (els propagandistes, almenys) haurien de tornar a primària per a aprendre aquestes qüestions bàsiques. Si algú tinguera la paciència de sumar tots els diners que diuen dedicar a les més diverses qüestions al llarg d'un exercici pressupostari els eixirien dos o tres pressupostos complets. No hi ha pitjor mentida que la veritat manipulada. El cas que ens ocupa és molt més greu. No es tracta de propaganda. El Pla de Demarcació és un document informat tècnicament que regirà l'assignació de l'aigua de totes les conques hidrogràfiques que comprèn la Demarcació del Xúquer, començant per la d'aquest mateix riu, la més important de totes elles. El problema és que, tot i reconèixer que el riu està sobreexplotat, s'assigna més aigua que la que reconeixen que hi ha. És la versió tècnic-política de la màxima peri...

El seu posat va des de la impassibilitat fins la indignació, tot passant per la indiferència, la displicència i altres actituds variades. Em referesc als responsables del Consell quan se'ls pregunta o interpel·la a Les Corts. El que no fan mai és donar una versió ajustada als fets. A base d'obviar preguntes i fer gal·la d'una memòria molt selectiva, acaben oferint mitges veritats. En definitiva, menteixen, pretenen fer-nos creure el que no és. En el cas que ens ocupa la pretensió era fer veure que han mantingut sempre la mateixa posició contrària a que s'explore la possibilitat de trobar (i extreure) petroli del Golf de València. Però no enganyen ningú. Quan manava Zapatero els faltava poc per agafar el fusell i ' tirarse al monte '. Cotino va arribar a convocar el Consell Rector del Parc de les Columbretes i, segons l'acta, el representant dels ecologistes estava amb els ulls com a plats, incrèdul davant l'actitud radical de l'aleshores Conseller de...

Per llei, per formació i per classificació de riscos laborals, no tots aquells que participen en les tasques d'extinció d'un incendi poden fer les mateixes tasques. En el cas que ens ocupa, la Diputació de València disposa d'unes brigades forestals adscrites a l'empresa pública IMELSA que, com es pot veure amb claredat a la descripció de les seues tasques a la web , treballen per minimitzar el risc d'incendi. És a dir, poden col·laborar però no haurien de treballar en primera línia de foc. Ja sabeu (ho he explicat ací ja en diverses ocasions i s'ha denunciat públicament) que el 2011, la Conselleria de Governació (que té les competències) va retallar brutalment els efectius de les Unitats de Brigades d'Emergència (UBE) que són les que s'encarreguen d'aquesta tasca. Per molts contes que ens explique els senyor Castellano, és evident que, des d'aquell moment, els incendis estan sent més difícils de controlar. Les retallades afecten més als mesos amb...

Ahir pel matí, encara embolcallat entre llençols i mantes, em va encendre el que vaig sentir a la ràdio-despertador. Un anunci a la desconnexió valenciana de la SER pregonava les bondats de la incineració de residus. Perdó, 'valorització energètica', en diuen Bonig i companyia. Resulta que per a açò sí que hi ha diners! Els residus es traslladen de nord a sud del país, viatgen centenars de kilòmetres, les plantes de tractament estan desbordades perquè en queden moltes per construir, els abocadors s'omplen a un ritme accelerat, no hi ha a penes recuperació de residus mitjançant el compost, els abocadors generen greus problemes sanitaris, els abocaments il·legals assetgen comarques senceres,... I volen solucionar-ho cremant-los. Sense parar-se a pensar en les conseqüències que pot tindre per a la salut i el medi ambient. Sense promoure la reducció de la producció de residus. Sense tindre resolt ni tan sols com ho faran. Però ja preparen a la gent per a la 'solució final...

D'entrada, una confessió: no hi he estat mai. Tinc, però, el testimoni d'amistats i companys que m'han ratificat la seua singularitat i la seua excepcional bellesa. Us adjunte un parell d'imatges (de google, no us penseu) que refrenden aquest petit miracle: encara hi ha racons quasi verges a la costa valenciana! Sembla mentida, no? I tant! El mateix ha d'haver passat pel cap del senyor Arturo Torró (aprofite per donar testimoni que no m'uneix cap vincle familiar amb ell) i en una rampallada de lucidesa (pensarà ell) ha decidit que calia posar-li remei. Al món exterior sols ens arriben algunes pinzellades de les 'genialitats' d'aquest personatge (esculptures, shore , platges,...), però la imatge de Gandia com a ciutat que havia sabut equilibrar turisme, cultura i personalitat pròpia està ensorrant-se a un ritme frenètic. Un autèntic drama no sols per als gandians (i la gent de La Safor, en general) sinó per a molts valencians i valencianes que la tení...

Se'ls anomenen Brigades d'Emergència però per als qui no sapigueu de què parlem són el que podríem definir com a 'bombers forestals'. Estan sota el comandament de la Generalitat (actualment el seu cap és Castellano, al front de Governació) i aquesta els proporciona tot el seu equipament (tret de la roba): vehicles, instal·lacions, sistemes de comunicació, etc. Però no són personal de la Generalitat, ni directament (funcionaris d'alguna Conselleria, com els agents forestals, per exemple), ni indirectament (treballadors d'alguna empresa pública, com ara Valenciana d'Aprofitament Energètic de Residus, VAERSA). Són empleats públics... però del govern de Madrid. L'empresa pública del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient TRAGSA ( Empresa de Transformación Agraria , S.A.) contracta a aquests treballadors (originalment 'heretats' de l'antic Instituto e Conservación de la Naturaleza , ICONA) i, en règim de comanda, els cedeix a la Conselleria d...

Ahir mateix vaig rebre a Les Corts un grup de veïns d'una urbanització de Moncofa. Duen ja anys lluitant perquè es resolga un greu problema que els hi afecta i que també afecta greument el medi ambient d'aquesta zona litoral. Van voler fer una gran depuradora que tractara els residus de les noves expansions urbanístiques i el seu retràs ha provocat que una petita estació de decantació siga l'única instal·lació que "tracte" (és un dir) les aigües residuals de centenars d'habitatges. La foto és suficientment explícita. El problema de Moncofa és especialment greu però no és un cas aïllat. Grups ecologistes i ciutadania afectada ja porten molt de temps denunciant una quantitat ingent de vessaments descontrolats. L'aigua vessada al mar sense depurar al País Valencià multiplica per diverses vegades el que es pretenia dur amb el transvasament de l'Ebre. Tant els fa. Ni la crisi els ha alliçonat. Continuen encabotats en les mateixes polítiques errades i defens...

A poc a poc els tribunals van posant al seu lloc les barbaritats urbanístiques del PP. No són totes, ni tampoc de vegades afecten al cor del problema, però el degoteig de sentències que anul·len procediments oberts demostra que feien (i fan) les coses malament. La borratxera de poder els ha conduït a abusar-ne obertament. Ara paguen l'arrogància, a més de fer-nos pagar a tots els plats trencats d'una gestió nefasta. NOTA DE PREMSA El diputat d'EUPV a Les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha valorat positivament la nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana el PAI Marina d'Or Golf per no respectar la normativa mediambiental en vigor i que se suma a una sentència contrària prèvia del mateix òrgan judicial sobre el projecte urbanístic ubicat a Cabanes. "El PAI Marina d'Or Golf és un monstre urbanístic, fill dels pitjors temps del "pelotazo" que depredava el nostre territori, amb més de 18 milions de metres quadr...

Xúquer Viu ens ha fet arribar una completíssima PNLL als grups de l'oposició a Les Corts. M'ho he pensat molt (per la seua extensió) però finalment he decidit reproduir-la. Si teniu la paciència de llegir-la sencera us fareu una idea molt clara de com està el tema i quin és el futur que l'actual proposta de Pla de Conca li reserva al riu: un desastre. La foto és el moment en el que els tres diputats que ens ocupem de la qüestió vam registrar simultàniament tres PNLLs idèntiques (així es debatran conjuntament a una comissió). Juan Ponce, Francesc Signes i jo mateix PROPOSICIÓ NO DE LLEI El 7 d'agost de 2013 es va publicar en el BOE l'anunci de l’obertura del període de sis mesos de consulta pública del Projecte de Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, amb la documentació corresponent accessible a través de la plana web de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Aquesta consulta pública s’emmarca dins del procés d’elaboració d’implementaci...