Lluís Torró

Coincidint amb l’homenatge oficial ahir a Paris per l’aniversari de l’alliberament de la invasió nazi en el qual onejava la bandera tricolor   El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en Les Corts, Lluís Torró, ha recordat al Partit Popular, i singularment al portaveu Rafael Maluenda, el valor històric de la bandera republicana com a símbol democràtic i antifeixista. “A Paris, durant la commemoració de l’alliberament de la invasió nazi, oneja la tricolor en homenatge als republicans espanyols que entraren a la capital francesa, formant part de la II Divisió blindada del general Leclerc, el 24 d’agost de 1944”, ha explicat Torró qui recorda el “coratge i la valentia d’aquests vells republicans que, malauradament, han rebut més homenatges a França que en Espanya”.   El diputat i portaveu adjunt de la formació d’esquerres ha lamentat que mentre a Paris oneja la tricolor en homenatge a l’alliberament del nazisme, a València, el diputat Rafael Maluenda justifique en definitiva q...

És molt important anar recuperant la memòria històrica. Quan sent a gent que diu que no cal remenar el passat em ve al cap, immediatament, la forma en què, durant 40 anys, el franquisme va utilitzar la seua pròpia memòria selectiva per a autojustificar-se i glorificar les seues victímes, els seus martirs i els seus "herois". Pel que fa a l'experiència de la República, no cal justificar massa les raons per les que cal estudiar, conéixer i divulgar l'experiència. Va ser, amb totes les ombres que vullgueu (no sóc massa partidari de les mistificacions), un període en el que va predominar una voluntat decidida de canvi social, d'avanç cap a una societat democràtica, més justa i solidària. Pel que fa a la Guerra Civil, és imprescindible recuperar la memòria de l'enfrontament, en totes les seues vessants i, particularment, la memòria del Govern legítim fins al seu tràgic final (ací hauríem d'emmarcar la iniciativa de Petrer). Però, sobretot, cal recuperar la memò...

Publicat hui a ARA Multimèdia Poques vegades en l’agitada història de la pell de brau s’ha produït un canvi de règim profund d’una manera pacífica i amb un amplíssim consens social. Una d’elles (potser l’única?) es va produir ara fa 79 anys quan una gran coalició que abastava des de la dreta catòlica moderada fins el partit socialista, passant pels nacionalistes catalans i gallecs, i que comptava fins i tot amb la simpatia del sindicalisme anarquista, va guanyar unes eleccions municipals. Deu anys abans, una facció de l’exèrcit havia aixafat les reivindicacions socials i polítiques d’una classe obrera que pretenia esdevindre protagonista del seu futur en els turbulents moments posteriors a la Gran Guerra europea, aprofitant els poderosos vents de canvi que xiulaven des de la gèlida estepa russa. Després d’una dictadura militar que va ser incapaç de resoldre les qüestions de fons (justes reivindicacions obreres i camperoles, aspiracions nacionals ofegades, sistema polític corrupte, d...