Lluís Torró

Aquest cap de setmana s'ha celebrat el Dia Mundial del Teatre. Aprofitant l'avinentesa els professionals del País Valencià es van ajuntar ahir per celebrar però, sobretot, per reivindicar. Com és possible que els qui ens governen pressumesquen de que som poc menys que el centre del món mentre són incapaços de fomentar una vida cultural rica i independent? Hi ha per fer-se'n creus. Els professionals del teatre i de la dansa, del doblatge o de la producció audiovisual, es troben davant la paradoxa de veure com s'han vessat (i segueixen vessant-se) centenars de milions d'euros al Palau de les Arts, la Ciutat de la Llum o a Canal 9, mentre se'ls neguen les misèries que costa mantindre el Circuit Teatral Valencià, per posar un exemple. I no vull dir res del que passa amb les Societats Musicals i els Conservatoris Municipals. Una vergonya absoluta. No els interessa la cultura sinó l'espectacle i no els preocupa l'ensenyament sinó la propaganda. Malauradament n

El mateix dia que vaig visitar l'IES Maria Ibars que he comentat a l'entrada anterior, vaig tindre ocasió d'entrevistar-me amb els representants de la Plataforma per la Defensa de la Llei de Dependència a Dénia. El que passa amb aquest col·lectius és de jutjat de guàrdia. I no em referesc només als de la Marina Alta, ho dic en general. Tinc la sort de conéixer personalment molts casos (supose que tots en tindreu). Tots són importants, igualment importants. Però permeteu-me que dedique algunes paraules per als pares que tenen fills amb discapacitats físiques i sensorials greus. Ja sabeu que no en sóc gens, de religiós. Però si hi ha persones que s'acosten a la definició de santedat són ells sense cap dubte. Això sí que és amor incondicional. Sense ell, aquestes personetes ho tindrien ben magre a la vida. I per fí, quan l'estat els hi fa justícia atorgant-los un DRET a l'atenció (les majúscules no són una errada) venen els aprofitats, d'un costat, i els retall

Una imatge val sempre (bé, quasibé sempre) més que mil paraules. Passejar-se pel Maria Ibars a Dénia (retrobant-se, de pas i de forma inesperada, amb velles amistats) i veure els barracons val més que llegir quatre-centes notícies als mitjans. Duen muntats des del segle passat (1998) i sense ells probablement no hi cabrien prop d'un 20 % d'alumnes. I això sols és una petita part dels problemes que pateix l'ensenyament a Dénia i a altres zones que han sofert un ràpid creixement demogràfic als darrers anys. Les dues immigracions, la rica i, sobretot, la pobre, genera problemes molt grans per al sistema educatiu. Particularment per als centres públics que se n'han de fer càrrec. M'ho van dir, però tinc por a equivocar-me dient-vos el nombre de nacionalitats i llengües als que havien d'atendre. I Font de Mora tocant els collons amb l'anglès, el xinès i el sursum corda, o despatxant interins com un decosit! NOTA DE PREMSA El diputat i candidat d’EUPV per la pr

I tornem sobre la corrupció. El dissabte es manifestaven milers de persones a València demanant el fi del règim corrupte. Perquè podem parlar amb propietat de règim amb plena propietat. No hi ha practicament cap racó del país que se'n lliure del mal. I la Vega Baixa no és precisament una excepció. La gestió del PP és impresentable des de qualsevol punt de vista. Ací es tracta d'unes obres, però requalificacions "dubtoses", adjudicacions irregulars, contractacions nepòtiques i sobrecostos són la norma. Cal posar-hi punt i final. NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d'EUPV i cap de llista autonòmica per la formació d'esquerres en la circumscripció d'Alacant, Lluís Torró, ha manifestat que la imputació de Mónica Lorente i de fins a set regidors per presumptes delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i falsedat documental “són fets gravíssims que no poden quedar exempts d'una depuració de responsabilitats polítiques, al marge del procé

No em puc estar de comentar aquesta notícia apareguda a ARA Multimèdia ( Alcoi estrena tren turístic a 3 euros el trajecte ). Ja sé que no té res a veure, però resulta rídicul que disposem d'un trenet per fer una passejadeta per veure les esglésies rehabilitades a Alcoi i les obres d'art que hi contenen i que encara siga una odissea plantejar-se anar a Ontinyent, Xàtiva o València amb ferrocarril. I no parlem ja de la connexió a Alacant. Ni el PP ni el PSOE semblen tindre cap voluntat decidida de resoldre aquesta qüestió (històricament la més urgent i prioritària per a les nostres comarques). Tenint en compte aquesta circumstància, la imatge de la foto no deixa de tindre un puntet patètic. No és d'estranyar que molts ciutadans acaben pensant que els polítics o són uns aprofitats o no estan massa bé del cap. Caldrà recordar que no tots són iguals?

Les retallades de despeses públiques arriben a extrems difícilment comprensibles. El Consell ha fardat durant molt de temps de la disminució del nombre i l'extensió dels incendis forestals. És evident que, al llarg dels anys, i encara que amb molt de pegat i d'improvisació, s'ha anat bastint un sistema de vigilància i extinció d'incendis forestals que ha jugat un paper gens menyspreable. El seu èxit relatiu ha d'atribuïr-se en molt bona mesura al propi zel dels professionals que, en condicions de precarietat molt grans, han suplit amb voluntat, treball i estima pel medi, les carències de les administracions. En aquesta, com en moltes altres coses, les necessitats i les promeses han anat molt per davant de les realitats. El principal flanc dèbil del sistema era l'externalització del servei: les ara anomenades Unitats Brigades d'Emergència (UBE) eren contractades a TRAGSA, una empresa pública... però de l'Estat. Amb ella han acumulat un deute astronòmic i

Al principi la notícia era que les centrals nuclears havien suportat l’impacte del terratrèmol i que havien aturat el seu funcionament. Poc després ens informaven que a Fukushima s’havien quedat sense energia i això podia suposar l’escalfament del combustible nuclear. A continuació ens van parlar de fuites controlades i que algun altre reactor també podia estar afectat. Quan es va produir l’explosió van insistir en que era hidrogen acumulat, que no calia alarmar-se. Però aleshores ja s’informava que els nivells de radioactivitat eren anormalment alts, que podien arribar fins Vladivostok (a més de 800 kms.) i que retiraven als treballadors que tractaven de refredar el combustible de la Central. I al mateix temps la zona d’exclusió de 20 kms començava a considerar-se curta. Ara ja comencen a distribuir-se píndoles de iode als habitants de Tòkio per previndre càncers de tiroides i s’admet obertament que la situació es troba fora de control. Comencen evacuacions massives dels estrangers i

Publicat hui a Levante-EMV Fa uns dies, a finals de la legislatura i a presses i correres, les Corts han aprovat una proposta de reforma de l´Estatut d´Autonomia. És una reforma petita, a penes unes ratlles en forma de disposició addicional, que pretén que les inversions territorials de l´Estat (allò que l´Estat gasta anualment en trens, carreteres, ports...) al País Valencià equivalga al percentatge que supose la nostra població durant un període de set anys. Punt. Es tracta d´alguna cosa que tinga a veure amb el finançament? Sí. Estem tractant del finançament autonòmic? No. En absolut. Malgrat el que aparenta per la forma en la que han tractat de plantejar el debat, aquesta disposició (si s´aprovara finalment) no afectaria en res a l´educació, la sanitat o els serveis socials. Els diners que paguen els mestres i els metges o els que aprofiten per mantindre les escasses prestacions socials i la impresentable Televisió Valenciana, no van a sofrir cap efecte (ni positiu ni nega

Aquest matí al Congrés dels Diputats PSOE, PNB i CiU han tornat a posar-se del costat de les prospeccions petrolíferes a la Mediterrània . És cert que aquest debat sembla trobar-se mal situat ja que la Llei d'Economia Sostenible no sembla el lloc més escaient per parlar d'aquesta qüestió. Però la responsabilitat és del propi PSOE que ha convertit aquesta norma legal en un calaix de sastre on cap absolutament de tot (penseu que la mal anomenada "Llei Sinde" també en forma part). El que cada vegada resulta més evident és que les fronteres polítiques entre la dreta i la suposada esquerra representada pel PSOE es fan a poc a poc indistingibles. Açò tampoc no és una novetat. Com ja passava als elements centrals de la política fiscal o de la d'infraestructures de transport, els acords entre la política energètica del PSOE i del PP són molt profunds i van més enllà dels gestos i les posicions conjunturals partidistes i/o electoralistes.En aquest camp, com en la majoria,

Zapatero sembla disposat a aconseguir que ningú no vote més al PSOE. Amb tota la que està caient al Japó i, malgrat això, decideix allargar els permissos a Iberdrola per a que seguisca explotant Cofrents. És que no els ha generat el més mínim dubte el que està passant a Fukushima? (Per cert, en els moments en els que estic escrivint açò, la situació sembla estar ja completament descontrolada) On queden les declaracions de Rosa Aguilar de deixar parlar als "experts"? Què és el que passarà després d'aquesta decisió? I si es decideix replantejar-se definitivament l'energia atòmica? Qui en pagarà el cost? Potser les preguntes que he formulat tinguen diverses respostes possibles. Menys la darrera: no el pagarà Iberdrola, això segur. Com que ja he dit moltes coses en molt pocs dies i com que segurament açò anirà per a llarg, vaig a tractar de dosificar els arguments en favor del tancament. Hui en posaré damunt la taula un que té a veure amb les alternatives. Diuen que no ti

Ahir vam tindre una sessió mogudeta a Les Corts a compte, una vegada més, del tren Xàtiva-Alcoi. La cosa va vindre provocada per una Proposició No de Llei que el PP va presentar per a exigir que el Govern de Madrid complisca amb la seua part de les obres de la línia. Es pot tindre més poca vergonya, però és difícil. El famós conveni al que fa referència el PP parteix les obres a realitzar entre el Govern de Madrid i la Generalitat. És cert que els diners pressupostats per Madrid són ridículs... però és que el PP a València no n'ha pressupostat cap. Tan sols apareix una quantitat per a l'estació d'Albaida que ve sent consignada, com a mínim, des de que estic jo a Les Corts (ja van quatre exercicis) sense que s'haja executat mai. No sóc membre de la Comissió d'Obres Públiques (que és on es va discutir i aprovar la PNLL) a causa de l'estranya situació que ens va situar l'expulsió del Grup Parlamentari, però a la meua intervenció vaig deixar ben clar la nostra p

Una imatge val més que mil paraules, aquesta és una fotografia per satèl·lit d'ahir de la central nuclear afectada pel terratrèmol i el tsunami (apareix a moltes portades, però no s'acaba de veure clar que és). A la web d'on l'he pescada podeu veure d'una manera molt il·lustrativa el contrast entre l'abans i el després del terratrèmol . No cal donar-li moltes voltes. El problema, per molt que ens ho vullguen pintar d'aquesta manera, no es troba en els nivells i/o les mesures de seguretat. La clau són els riscos. Per molt ingenus que siguen (i a gosades que hi ha molts que ho són) no hi ha cap enginyer al món que puga assegurar que qualsevol màquina o instal·lació estiga lliure de tindre problemes per una catàstrofe natural, un sabotatge o un simple error. En aquestes condicions resulta temerari i irresponsable seguir apostant per una font d'energia amb uns riscos tan grans i permanents. I això per no parlar de la dependència que genera o del problem

Quan el lobby nuclear començava a prendre vol amb l'excusa del canvi climàtic i la crisi energètica, havia de passar la desgràcia del Japó. No sé si els agafarà alguna vergonya. Em referesc al PP i al PSOE. Sobretot, a aquests darrers que després de prometre la moratòria i el tancament progressiu, es van desdir i han estat programant l'allargament de la vida útil de les centrals. Quina cara faran demà? Hi haurà alts càrrecs que potser estiguen lamentant que si les coses van malament no podran acabar omplint-se les butxaques a pilots en el Consell d'Administració d'alguna companyia elèctrica. El que està passant a la central Fukushima-1 després del terratrèmol i el tsunami ens hauria d'obrir els ulls d'una vegada per totes. Esperem que no acabe fusionant el nucli perquè el drama seria terrible. Tancaran definitivament Cofrents? En tinc poques esperances, però seria un gest de sentit comú admirable. Segurament ens caldrà lluitar amb més força per aconseguir-ho. Si

De vegades no acabe de tindre clar que és pitjor, fer alguna cosa mal o tractar d'amagar-la. El PP no sols practica una política temerària pel que fa al deteriorament dels serveis públics. El tràgic accident del metro de València de 2006 en va ser una bona mostra. Damunt tracta d'ocultar-la. En compte d'assumir la tragèdia com un error i treure'n les conclusions polítiques corresponents (dimissions, petició pública de disculpes, etc.), el que fan és tirar-li terra damunt i aïllar els afectats. A l'anterior entrada parlava de la memòria històrica. Com esperem que aquesta gent ajude a la recuperació de la memòria del que va passar 40 anys si no volen assumir el que ha passat ara en fa només 5? No sols han maltractat les persones que s'han vist afectades. No sols no han assumit cap tipus de responsabilitats. Han aprofitat la inauguració de l'AVE (fins i tot en aquest aspecte resultarà rebutjable) per canviar-li el nom a l'estació de metro on es va produir l

És molt important anar recuperant la memòria històrica. Quan sent a gent que diu que no cal remenar el passat em ve al cap, immediatament, la forma en què, durant 40 anys, el franquisme va utilitzar la seua pròpia memòria selectiva per a autojustificar-se i glorificar les seues victímes, els seus martirs i els seus "herois". Pel que fa a l'experiència de la República, no cal justificar massa les raons per les que cal estudiar, conéixer i divulgar l'experiència. Va ser, amb totes les ombres que vullgueu (no sóc massa partidari de les mistificacions), un període en el que va predominar una voluntat decidida de canvi social, d'avanç cap a una societat democràtica, més justa i solidària. Pel que fa a la Guerra Civil, és imprescindible recuperar la memòria de l'enfrontament, en totes les seues vessants i, particularment, la memòria del Govern legítim fins al seu tràgic final (ací hauríem d'emmarcar la iniciativa de Petrer). Però, sobretot, cal recuperar la memò

Aquest matí hem discutit a les Corts una proposta del PP en la que (què estrany!) es demanaven més diners a Madrid per a fer més autopistes. El text que segueix m'ha servit de base per a la meua intervenció. Confesse que sent alleujament pel final de la legislatura. Ja he perdut el compte de les ocasions en que hem parlat d’aquesta qüestió. Sistemàticament el PP ha vingut ací a reclamar els dèficits d’inversions per part de l’Estat i a cantar les excel·lències de l’acció del Consell. Sistemàticament el PSOE ha denunciat els incompliments reiterats dels compromisos per part de la Generalitat i ha lloat el comportament del govern de Zapatero amb el País Valencià. En els termes en que vostès situen el debat i si haguerem de fer de jutges en aquest interminable combat de boxa, ens costaria molt adjudicar la victòria per punts a cap dels dos contrincants. I això perquè malgrat les deficiències en la gestió del govern central, quan es tracta d’incomplir, de dir una cosa i fer la c

Us propose llegir el text que he escrit per a la presentació de la campanya autonòmica a Alcoi. Ací va: Fa a penes un parell d’anys ens vam despertar bruscament d’un somni que semblava plàcid. El món s’abocava de sobte a l’abisme després d’uns temps en els que se’ns havia induït a pensar que teníem la felicitat a l’abast de la mà. Però la realitat era que allò que se suposava que ens conduïa al benestar ens portava de cap a la misèria. Privatitzacions, retalls de drets socials, precarietat, hipoteques, construcció desmesurada, explotació de recursos naturals… Això era i és insostenible. Ara ho estem pagant. I el pitjor és que, després dels primers moments de confusió, els mateixos que ens van dur al desastre ens volen treure d’ell… amb les mateixes receptes fracassades: més retallades de drets socials, més privatitzacions i més insostenibilitat. El País Valencià ha estat un dels territoris que més han patit el “mal govern” i Alcoi no s’ha escapat del malson. Des de la Genera

Reprenc les entrades després d'un breu parèntesi i ho faig amb una noteta sobre la darrera compareixença de l'"honorable", aquest matí a Les Corts. Com que m'ha tocat a mí aparéixer hui a la nota de premsa, aprofite per comentar aquest esperpent que hem hagut de patir al llarg de quatre anys (això sí, amb molta menys freqüència del que haguera calgut). No podeu imaginar-vos la quantitat d'ocasions en les que he estat temptat de pessigar-me el braç per verificar que no estava dins un estrany malson. Perquè entre la irreal lletjor de l'hemicicle, la seua peculiar olar a fusta i humanitat, la tènua il·luminació de la sala i l'espectacle (sobretot, l'espectacle) costa creure que el que u està veient i vivint siga cert. A penes entra Camps, els 53 diputats i diputades del PP (són 54 i a les compareixences de Paco no falta mai ningú..., tret de Rita, com no!) s'alcen com un sol home i esclaten en aplaudiments. I ell els respon amb somriures i gestos