Lluís Torró

Els plans hidrològics que va desgranant el PP representen una regressió brutal a l'època del famós Pla Hidrologic Nacional (PHN) que impulsava el transvasament de l'Ebre. Ara sembla clar que no podrien tornar a prendre-li el pèl a la Comissió Europea (no tot el que ve d'Europa és dolent) i obtindre recursos per a un programa de transvasament que sols resultava econòmicament viable amb les subvencions europees. Per això s'han vist impel·lits a optar per una estratègia diferent: accentuen la (neo)liberalització de l'aigua (permetent el mercadeig entre drets de diferents conques) i obren la porta així a la justificació del que anomenen "autopistes blaves". Clar i ras: les enormes tuberies i canals que haurien de permetre el bombeig i transport de l'aigua (encara no es coneix una altra transmigració de l'aigua que no siga la governada per l'evaporació, el vent, l'orografia, la pressió atmosfèrica, la temperatura, la condensació i la llei de la ...

Finalment el Tribunal Constitucional ha decidit desestimar el recurs contra la derogació del transvasament de l'Ebre que en el seu dia va interposar la Generalitat Valenciana. Com diu l'amic Andreu Escrivà es pot considerar una victòria de la mobilització social . Malgrat algunes picades d'ull electorals, des que van assumir el govern a Madrid, Rajoy i els seus (amb l'ínclit, inefable i testicular Arias Cañete al front) han deixat clar que no pensen ressuscitar el cadàver del Pla Hidrològic Nacional i, amb ell, el transvasament de l'Ebre. Potser no ho facen per convicció, però tenen clar que aquell megalòman pla infraestructural depenia d'un finançament europeu que, si aleshores només podia aconseguir-se mentint amb estudis esbiaixats, ara és impossible en el context econòmic en el que ens trobem. No patiu, Fabra i els seus seguiran (ja estan fent-ho) insistint en la bondat i la necessitat de transvasament. Pura propaganda. Però si s'han de posar reivindica...

La política d'aigua basada en els grans transvasaments sembla ser història. No sols per la seua demostrada ineficàcia (qui en dubte que revise previsions i realitat del Tajo-Segura). També per la seua inviabilitat. Inviabilitat institucional, ja que les resistències territorials a fer cessions d'aigua no poden enderrocar-se en un estat democràtic autonòmic com es va fer en l'època franquista. Però també inviabilutat econòmica, almenys en el context en el que ens trobem: sols la UE pot aportar els fons necessaris per subvencionar una obra que no podrà ser mai rendible. Si ens trobem a la porta d'un rescat financer, algú creu que Europa afluixarà un euro per a una infraestructura que contradiu la pròpia essència de la Directiva Marc de l'Aigua? Evidentment per als actuals governants no hi compten gens els problemes ambientals que generaria. Per això sorprén i preocupa el nomenament de la persona que ha dirigit la fundació de la Generalitat " Agua y Progreso ...

Imaginació que no en falte. Cal reconéixer-li al PP alguns mèrits; inútils o contraproduents per als interessos generals, però mèrits, al cap i a la fi. Entre ells destaca la seua capacitat d'aprofitar qualsevol cosa per tal d'aparentar que tenen propostes i justificacions per a les mateixes. A la nota que segueix no es fa explícit, però el que hi ha darrere d'arguments que semblen rocambolescs és una análisi científica sèria... manipulada per a justificar forçadament coses que no es dedueixen d'ella (probablement hi van en contra, fins i tot). Resulta que l'urbanització excessiva del litoral mediterrani de la Península Ibèrica ha deteriorat els espais humits (per excés de construcció, deforestació i sobreconsum d'aigua). Això sembla influir en el règim de precipitacions: plou (i plourà) menys, amb un marcat canvi estacional (menys pluja a l'estiu i la tardor i més a l'hivern i la primavera) i de règim (menys pluges de ponent i menys tronades d'estiu...

Extret del Diari de Sessions de les Corts Valencianes (26.05.2010) Gràcies, senyora presidenta. Jo ho lamente molt, però a mi també em toca parlar. (Remors) I no és que em faja molt feliç parlar d'aquestes coses, perquè a mi és que sempre em toca parlar d'estos temes, i amb aquesta ja en van crec que són set en el plenari, ¿eh?, set voltes, set a proposta del Partit Popular, ¿val?. I comence a sospitar ja que això de l'abreviatura eixa d'«Agua para Todos» amaga «Aguas para Todos y Todas los Diputados y Diputadas de las Cortes Valencianas», perquè sembla que ací no parlem d'altra cosa. I, clar, tanta vegada fa que al final s'esgoten els arguments. Ja no sap u ací què té d'eixir a dir perquè sone una cosa una miqueta nova. Però, mire, hi ha novetats també inclús en el que vostés plantegen, i a mi m'ha sorprés una cosa: després de la intervenció del senyor David Serra, no, però en el text no parlen dels llauradors... ¡Xe!, ¿com pot ser això? ...