Lluís Torró

Escenari: hemicicle de Les Corts Valencianes. Protagonista: Alberto Fabra. El protagonista resplica a Marga Sanz, la síndica del Grup d'Esquerra Unida, que li havia preguntat per la seua (in)capacitat per defensar els interessos valencians (justs interessos, objectivament parlant) davant el govern de Madrid. Ni pel que fa al finançament autonòmic ni pel que fa al planejament hidrològic. En aquesta darrera qüestió el PP (cada vegada tinc més clar que els cognoms CV són sobrancers) cedeix davant Cospedal i accepta l'increment de dotacions dels aqüífers que alimenten el riu a la seua capçalera. Els "dotats" són terratinents que, com el propi Ministre Arias Cañete, es dediquen a "caçar primes" europees (els fons de la Política Agrària Comunitària, PAC). La suma dels drets supera amplament els recursos del riu. "Aigua de paper", així s'hi refereix la saviesa ancestral dels regants. L'Albufera? Condemada. Els habitants de la Ribera del Xúquer? Ve...

I tornem sobre el tema. Hui ens hem astorat en saber que junt al Pla de Demarcació s'ha signat un document (avalat per la Generalitat Valenciana i la Junta de Castilla-La Mancha) pel quual el Govern es compromet a executar l'obra d'una segona presa per al transvasament Xúquer-Vinalopó a Cortes de Pallás (la notícia s'ha publicat hui a Información ). Aquesta era la presa inicial que va ser finalment rebutjada. Us recorde una miqueta la història. La intenció original del transvasament era servir aigua per al consum urbà, amb l'excusa (eterna excusa) dels interessos dels llauradors. Amb intel·ligència, habilitat i una grandíssima capacitat de convenciment, el malaguanyat Antonio Estevan, va plantejar una alternativa irrefutable que finalment es va adoptar. Si es tractava de resoldre els problemes que generava l'abús d'extracció d'aigua dels aqüífers del Vinalopó per al reg i si el transvasament es justificava en que el Xúquer tenia excedents, calia planteja...

La primera lliçó d'estadística és que no es poden sumar peres i pomes. La segona és que no es poden sumar les coses dues vegades en el mateix compte. La gent del PP (els propagandistes, almenys) haurien de tornar a primària per a aprendre aquestes qüestions bàsiques. Si algú tinguera la paciència de sumar tots els diners que diuen dedicar a les més diverses qüestions al llarg d'un exercici pressupostari els eixirien dos o tres pressupostos complets. No hi ha pitjor mentida que la veritat manipulada. El cas que ens ocupa és molt més greu. No es tracta de propaganda. El Pla de Demarcació és un document informat tècnicament que regirà l'assignació de l'aigua de totes les conques hidrogràfiques que comprèn la Demarcació del Xúquer, començant per la d'aquest mateix riu, la més important de totes elles. El problema és que, tot i reconèixer que el riu està sobreexplotat, s'assigna més aigua que la que reconeixen que hi ha. És la versió tècnic-política de la màxima peri...

L'any 97, Bono i Zaplana (quina parella!) van arribar a un pacte sobre l'aigua del Xúquer que suposava una sentència de mort sobre el riu. Encara podeu llegir ací una anàlisi encertadíssima del problema del malaguanyat i benvolgut Antonio Estevan. El compromís era permetre l'explotació de l'aqüífer de La Manxa Oriental que nodreix el riu per a practicar una agricultura especulativa 'caçaprimes' (especular amb les ajudes de la Política Agrària Comunitària) per part de grans terratinents. Ara acomoden les assignacions d'ús de l'aigua a aquells 'drets' i les eixamplen. I per si no fóra poc, damunt cedeixen davant els especuladors alacantins que demanen aigua del Xúquer per al Vinalopó en nom dels llauradors (el president dels regants de Villena, li ven aigua a Danone mentre reclama la de la Ribera) i sobre la base de conceptes dubtosos com el d'excedents (ara sols es transvasen els 'sobrants', que és molt diferent). No hi ha aigua per a...

Ja ho he tuitejat, llegir el dictamen del Consell Jurídic Consultiu (CJC) sobre la definició del valencià que fa el Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) resulta esfereïdor. Quin exercici de funambulisme jurídic! Però ara no volia parlar d'això (potser al següent post). Voldria reflexionar sobre alguna qüestió que m'ha tornat a vindre al cap arran d'una entrevista que li han fet a l'amic Toni Mollà a VilaWeb . Alguns amics filòlegs també m'ho han comentat: un Diccionari Normatiu no hauria de recollir localismes i dialectalismes, per a d'això ja hi ha altre tipus de diccionaris (el monumental Alcover-Moll, que cita el propi Mollà, el que vaig citar jo fa un parell de posts d'Eugeni Reig o el mateix Tresor del Valencià Meridional que signa, junt a Ovidi Cortés i Pep Tormo, un acadèmic com Jordi Colomina). Això demostra que hi ha una voluntat manifesta per part de l'AVL d'accentuar els trets diferencials del 'valencià...

El PP es passa la vida explicant que si les coses van malament sempre és per culpa d'algú altre. Mai no assumeixencap responsabilitat en res. Èticament resulñta un actitud vomitiva. Però el cas és que, vist el resultat de les eleccions passades i les perspectives de les enquestes, la gent no sols no els ho fa pagar sinó que els compra encantada aquesta burda argumentació. El que denunciem ací és un bon exemple. Sembla evident que la intenció del Consell no és resoldre el problema de l'aigua perquè d'aquesta manera tenen un enorme filó al que agafar-se per distreure al personal dels seus veritables problemes. La gestió de l'aigua (i de tantes altres coses) es pot ressumir en tres axiomes: (1) protegir els interessos privats (de les grans constructores d'infraestructures, dels especuladors urbanístics), (2) no assumir cap de les competències, deixant que els problemes vagen creixent, i (3) carregant les responsabilitats sobre el govern central. El meu fill ho va expre...