Lluís Torró

S'ho prenen (o fan com si...) quasi com un insult quan emprem el terme País Valencià (no n'emprem pràcticament cap altre). Es fan els ofesos i recorren a arguments tan enginyosos com "no sabem a quin 'país' es refereixen, però no és el mateix que el nostre". Ja veieu, segur que al primer que se li va ocórrer encara li fa mal el cap, de tant pensar. Nosaltres insistim en què el terme és estatutari ja que es troba recollit al preàmbul. Ells diuen que el preàmbul no té valor de llei. Efectivament, no té un valor preceptiu, però si està a una llei, ja em direu quin altre valor pot tindre. Però és que se li pot donar la volta a l'argument: si no s'ha d'emprar en cap document oficial, perquè nasos l'han permès al preàmbul de l'Estatut? En realitat a la majoria d'ells tant els fa com es diga el país. Açò va d'una altra cosa: atiar les brases anticatalanistes per a mobilitzar una base desmoralitzada o, pitjor (per ells, vull dir) cabrejada....

Aquest matí hem patit una particular sessió de Les Corts. El PP ens ha plantejat un proposta d'acord rabiosament blavera i secessionista, recolzant-se en una declaració institucional aprovada per l'Ajuntament de Barcelona el 29 de juny de l'any passat (ells deien que va ser el 25, un error més de la colla que han comès involuntàriament o voluntària). És una sobrereacció a l'afer de l'exposició "catalanista" que Cotino va posar a Les Corts amb un catàleg prologat per Fabra. Una vegada més el sainet ha adquirit tons tragicòmics i molt preocupants. Si fem un video, ja el penjaré. El cas és que ahir el Grup d'Acció Valencianista (blavers d'extrema dreta molt violents) van estar a punt de reventar un acte d'homenatge a Vicent Andrés Estellés a Burjassot. Hi ha risc de reviure la "Batalla de València"? Malauradament, i ho he assenyalat a la meua intervenciço, em sembla que sí. Front a la desafecció creixent de l'electorat del PP doncs, ...

Hui fa vint anys ens va deixar la ment més lúcida que va tindre mai el País Valencià al segle XX. Fuster va pensar el país des del seu raconet a Sueca, entre mil·lers de llibres amuntegats per les cadires i prestatges, feroçment devorats pel seu cervell. El seu llegat intelectual és realment impressionant, la seua erudició quasi inabastable. Llegir encara hui Nosaltres els valencians , mig segle més tard, segueix sent imprescindible malgrat l'allau historiogràfic posterior (en gran mesura provocat per aquesta obra erudita i provocadora). Per als qui dubten de la utilitat de la història com a disciplina (encara queden molts postmoderns despistats, ai las!) en resulta una classe magistral. Per als qui ens dediquem professionalment a l'ofici d'historiar, impressiona la construcció d'un edifici tan sòlid amb uns materials tan febles. És una obra digna d'un Gaudí. NOTA DE PREMSA La proposta demana la creació d’una Fundació per a l’estudi i difusió de l’escriptor sue...