Sobre serveis públics privatitzats
Ens sacseja una crisi sense precedents. Sense precedents perquè, encara que la crisi és evidentment una crisi econòmica, el desencadenant de la mateixa ha estat una emergència sanitària mundial. Aquesta excepcionalitat sembla l'inici d'una norma. Tot el que ens advertien els científics (bé, alguns científics, almenys) sobre els problemes ecològics globals, s'està posant de manifest de forma accelerada. La crisi, a més, qüestiona el model econòmic que ha estat vigent des de fa tres o quatre dècades, el del capitalisme neoliberal. Una de les màximes d'aquest model és que l'estat és incompetent, inoperant i car. I des d'aquesta premissa s'ha apostat per cedir a l'àmbit privat no sols la propietat d'antigues empreses públiques, sinó també la gestió de moltíssims serveis públics (béns preferents, solen anomenar-los els economistes) habitualment mitjançant el règim de concessió o gestió indirecta. D'aquesta manera, el servei segueix sent públic però