Lluís Torró

Ja amenacen amb la seua privatització. Sota les pressions de la gran banca privada es va forçar la 'bancarització' de les activitats de les caixes d'estalvi. Dirigides pels governs autonòmics (PP/PSOE, poques diferències hi havia), gestionades per uns directius que es creien taurons financers i emparant trames político-empresarials dedicades a l'especulació urbanística, van posar dempeus el model corrupte de la rajola. Quan es va tancar l'aixeta dels mercats internacionals que havien permès a les grans banques europees (alemanyes i franceses, particularment) aprofitar-se'n de la bombolla hispànica ruixant les caixes amb milers de milions d'euros en forma de crèdits interbancaris, l'aterratge suau que pronosticava el Banc d'Espanya va deixar pas a un estavellament en picat. Aleshores, van accentuar la bancarització de les caixes per a permetre fusions i ulteriors privatitzacions. També van injectar diners a dojo (a compte del deute públic) per salvar ...

Com passa darrerament, quan penge la nota ja ha passat allò a que fa referència, disculpeu. A la comissió de la CAM del passat dilluns vam presentar noves propostes de compareixença. Cada grup va seguir la seua pròpia estratègia. Nosaltres vam optar per fer una proposta de mínims amb l'esperança que el PP no poguera rebutjar-la. No és tracta d'una actitud naïve o innocent, sinó de posarlos en evidència. Demanar que compareguera Fernández Ordóñez, però també els responsables directes de l'IVF, aquells sobre els que le Corts Valencianes tenen una responsabilitat directa. Ens interessava, especialment, que s'aclarira què va fer la Generalitat amb els préstecs a l'inefable regidor murcià del PP (i president de la Comissió de Control de la CAM), Juan Ramón Avilés. I també com funcionava el mecanisme electoral i què nassos hi feia l'IVF NOTA DE PREMSA Esquerra Unida demana noves compareixences en la Comissió de la CAM   El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró...

Si hi ha una conclusió inqüestionable de l'eterna comissió d'investigació sobre la CAM és que el PP ha eludit sistemàticament qualsevol responsabilitat. Els càrrecs anomenats per la seua iniciativa (a les Corts o als ajuntaments) no recorden ni tan sols qui els hi va fer la trucada per proposar-los de formar part de l'assemblea de l'entitat per no parlar-ne dels òrgans d'administració i de control. Però el cert és que personatges com Juan Ramón Avilés (ex-regidor del PP a l'Ajuntament de Múrcia) no sols no van complir el seu paper sense que cap persona de les els va proposar i avalar els hi demanara comptes sinó que, a més, se'n van aprofitar de la seua posició privilegiada per a obtindre crèdits per a lucratives (o pretesament, ja que van acabar sent un fracàs estrepitós) operacions urbanístiques. El que ja resulta intolerable és que l'Institut Valencià de Finances donara el vist-i-plau a aquestes operacions. L'IVF hauria d'haver supervisat le...

L'IVF (Institut Valencià de Finances) té, per llei, encomanades les funcions de supervisió de les caixes d'estalvi i cooperatives de crèdit valencianes. Per entendre'ns, hauria d'haver estat el tercer esglaó de la supervisió, després del Banc d'Espanya (BdE) i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Hauria... perquè, van pensar, si ja estan els altres dos per a que ens hem de calfar el cap i perdre temps. Així que, tot i que tenien responsabilitats directes (obligació legal) i indirectes (la Generalitat triava una bona part dels consellers generals de les caixes i determinava la composició final dels òrgans de decisió de les mateixes), van decidir mirar cap a una altra banda. Si llegiu els diaris de sessions de la Comissió de Control de la CAM veureu que els qui arribaven al Consell d'Administració o la Comissió de Control proposats inicialment pel PP no saben o no volen (no volen, de fet) explicar com van arribar-hi i la majoria eludeixen respondre...

Des del principi de la crisi financera la Generalitat ha fet cara de pòquer: qui, jo? La legislació de les caixes d'estalvi valencianes i de l'Institut Valencià de Finances (IVF) és clara i concisa al respecte. Aquest organisme té encarregat encara la supervisió del funcionament de les caixes. A la comissió d'investigacio de la CAM ho hem retret i sempre miren cap a una altra banda. S'excusen dient que això era cosa del Banc d'Espanya (BdE) que era qui feia la supervisió efectiva i, en tot cas, per als productes financers que les caixes posaven al mercat, de la Comissio Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L'IVF tan sols reconeix haver supervisat les entitats de crèdit "menors": cooperatives i caixes rurals. Ara, un dictàmen de la Sindicatura de Greuges ho deixa claret: l'IVF també és responsable del que ha passat (en aquest cas l'emissió i venda de preferents). Per a què tanta normativa i institucions de supervisió si després en la pràctica s...

Només en queda una (si descomptem les caixes rurals) i s'hi han abocat com a llops. Caixa Ontinyent s'ha lliurat de la foguera que ha consumit les caixes d'estalvi valencianes gràcies a una gestio raonable. Era menudeta, s'havia escapolit als processos de fusió i, per tant, la Generalitat no li havia prestat molta importància. És difícil no veure-hi relació: la que menys va estar intervinguda ha estat la més sanejada. De qui serà la culpa (política, s'entèn), doncs, de la desfeta del sistema financer públic (bé, més o menys) valencià? Ara però s'ha convertit un l'únic objecte del desig. Com acabarà la història? NOTA DE PREMSA El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha lamentat que l’única caixa valenciana que ha sabut sortejar els efectes devastadors de la crisi i de la ingerència del Partit Popular en la resta d’entitats financeres valencianes, estiga sotmesa actualment a una picabaralla política que podria fer-la...

Aquesta setmana s'han donat els últims retocs per a la venda per un euro de la CAM (o Banc CAM, millor dit) al Banc Sabadell, despres de l'autorització definitiva de la Unió Europea. Mentrestant anem avançant en la comissio d'investigacio a les Corts Valencianes. Al respecte voldria fer algunes observacions. La primera és que no tinc massa esperances (cap, pràcticament) que el dictàmen final que s'hi aprove amb es vots del PP tinga alguna utilitat. El PP no mostra cap interès en descobrir quins van ser els mecanismes de presa de decisions, més enllà de demostrar que tots es comportaven igual (tots els consellers, vull dir) i que el dolent de la pel·lícula va ser el Banc d'Espanya. No hi havia, segons ells (i segons els consellers i directius que han volgut comentar-ho) cap tipus de consigna partidista. Potser tinguen parcialment raó: el pastis es coïa amb l'acció o l'omissió de pràcticament tothom. El que sí que sembla aclarir-se és que les responsabilitats ...

Ahir es va reunir la comissió d'investigació sobre la CAM i es van decidir les compareixences. El PP va assumir un bon grapat de les que es proposaven des de l'oposició. Sobretot aquelles que han tingut relació amb la presa de decisions dins l'entitat. És una bona notícia. Més encara quan el FROB, per a rebutjar la reclamació impresentable de Mª Dolores Amorós per acomiadament improcedent, ha fet públic que hi havia informes interns que demostren que a cúpula de la CAM coneixia perfectament la situació de fallida de l'entitat. Això és un reconeixement implícit que la comptabilitat de la CAM era un frau calculat. Però el PP també va refusar compareixences que aclareixen quines són les seues intencions. Es va negar a que els afectats tinguen veu en la comissió. Tampoc va voler que el president del Banc Sabadell comparesca. Sembla clar que, tot i haver votat a favor d'això en els objectius, no té cap voluntat per conéixer la problemàtica de les quotes participatives. S...

Tractaré de posar-vos en antecedents (encara que els que seguiu el bloc ja ho sabreu). La comissió d'investigació sobre la CAM que es va formar a Les Corts a proposta d'EUPV es va reunir a finals de gener. El pla de treball que es va aprovar no contemplava compareixences (com demanavem nosaltres i Compromís) sinó que aquestes s'ajornaven fins que no disposarem de la documentació que havíem de sol·licitar a la pròpia CAM, a l'empresa que n'auditava els comptes (KPMG), el Banc d'Espanya i l'Institut Valencià de Finances. El termini que es fixava per rebre la documentació va concloure ahir i el dia 15 de març ens hem de tornar a reunir per fixar les compareixences. Ja us podeu imaginar el resultat: hem perdut un mes. La documentació que tenim és insuficient i poc rellevant. Si no ens arriba alguna cosa més fors de termini, el que tenim ens aprofitarà per a ben poc. Sembla que el Banc d'Espanya no ha donat senyals de vida. Ja és greu. Però que l'IVF trac...

El PP ha presentat un pla de treball per a la comissió d'investigació de la CAM que no fixa compareixences fins després de l'estudi d'una sèrie de documents. El PSOE ha plantejat una proposta semblant. Amb matisos importants (els interessos del PSOE són més ambiciosos i tenen un major calat polític que els del PP) ens sembla que hi ha compareixences que s'han de determinar des del primer moment: presidents de la Generalitat, consellers, alts càrrecs de la CAM i supervisors de l'Institut Valencià de Finances i del Banc d'Espanya. D'això va la nota de premsa que segueix. Us convide també  a veure un vídeo amb el resum de la roda de premsa que vam fer el passat dijous sobre la qüestió. NOTA DE PREMSA Torró assegura que el PP “està tractant de tirar terra sobre la permissivitat de l’IVF davant les més que sospitoses pràctiques de la direcció de la CAM” El portaveu adjunt d’EUPV a Les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha assenyalat també que independent...

Ahir vam presentar a Les Corts el Pla de Treball que hem presentat per a la Comissió d´Investigació sobre la CAM, podeu consultar la roda de premsa a Europa Press . El Pla de Treball el teniu ací baix. Volem aclarir com han conduït la CAM a la fallida embarcant-la en terres mítiques i macrurbanitzacions diverses (com podem aclarir açò sense. Volem saber quin paper ha jugat la Generalitat en tota aquesta història: què van fer i què no van fer (l'Institut Valencià de Finances té encomanada la tutel·la de les caixes valencianes). Volem saber com s'ha pilotat tot el procés de bancarització: des dels primers projectes de SIP fins la venda al Banc de Sabadell. Volem saber com es va orquestrar l'estafa de les quotes participatives. Volem saber perquè es van permetre crèdits i avals als dirigents i amics. Volem saber qui són els responsables polítics de tot aquest desficaci. No us féu cap il·lusió, el PP s'encarregarà de que tot quede en fum. PROPOSTA DE TREBALL DEL GR...

Demà s'obre el termini per a la presentació de plans de treball per a la Comissió d'Investigació de la CAM a Les Corts. Com és lògic i previsible, serà el PP amb la seua majoria absoluta qui determinarà que farem a la comissió. De segur que tractaran de defugir les responsabilitats de la Generalitat en la gestió. Si és així, serà una comissió fantasma que no aclarirà res. La CAM estava gestionada per persones que estaven al seu lloc gràcies a decisions polítiques dels partits majoritaris que controlen Les Corts i els ajuntaments. A més, l'Institut Valencià de Finances (que depèn de la Conselleria d'Economia i Hisenda) tenia una gran responsabilitat en la fiscalització d'una bona part de les decisions. Si la comissió té algun sentit és el de depurar responsabilitats polítiques en les actuacions il·legals o dubtoses èticament, d'una banda, i aclarir els errors d'una gestió vinculada a l'economia de la rajola. Fins i tot el PP hauria de tindre interès en di...

Ací teniu un resum del debat al Ple de la setmana passada al voltant de la proposta d'EUPV sobre la creació d'una comissió d'investigació sobre la CAM. Hi trobareu un petit fragment de la meua primera intervenció, un altre de la intervenció de Ricardo Costa i, finalment, la meua rèplica sencera. Ja veureu que costa ho deixa ben clar: si ha passat alguna cosa ambla CAM ha estat culpa de M.A. Fernández Ordóñez (el Governador del Banc d'Espanya) ells no hi tenen res a veure. La meua intervenció completa (la primera) la podeu llegir en l'entrada anterior a aquesta.

El text que teniu a continuació és la base de la intervenció al Ple de Les Corts Valencianes el dijous. Una intervenció amb la que vaig defensar la necessitat de crear una comissió d'investigació per a aclarir les claus de la gestió que ha dut a la CAM a la fallida, les responsabilitats individuals dels seus gestors i el paper de la supervisió del Banc d'Espanya i, especialment, de l'Institut Valencià de Finances (presidit pel Conseller d'Economia). Espere poder facilitar-vos en breu algun vídeo sobre el debat posterior, amb la meua rèplica a la impresentable defensa de Ricardo Costa del recolzament del PP a la nostra sol·licitud. INTERVENCIÓ PARLAMENTÀRIA (20-10-2011) El País Valencià sembla immers en una carrera per aconseguir rècords. Rècords negatius: ser el territori amb més atur de la UE, tindre el parlament amb més imputats, aconseguir el dèficit públic més alt, ser els pitjors en l’aplicació de la Llei de Dependència, ... podria continuar i fer-ho molt més ...

Ahir Blasco ens sorprenia anunciant que votarien a favor de la creació d'una comissió d'investigació sobre la CAM que hem proposat i que se sotmetrà demà a votació a Les Corts. Sembla evident que la intenció del PP és la d'aprofitar la comissió per tractar de que la responsabilitat sobre el que ha passat a la CAM caiga sobre el Banc d'Espanya. De fet, ja duen setmanes repetint la cantinel·la. No serem nosaltres els qui ens dediquem a exculpar a l'equip de Miguel Ángel Fernández Ordóñez (cada vegada més conegut com a MAFO) de les seues responsabilitats. Però farem tot el possible per a que no s'utilitze la comissió per defugir les responsabilitats "locals". Perquè els directius de la CAM no han caigut dels cels, algú els ha triat, i perquè la supervisió no recau en exclussiva (potser ni tan sols en tinga la major responsabilitat) en el Banc d'Espanya. Demà ho debatrem i ho votarem, ja veurem com es desenvolupa la comissió... NOTA DE PREMSA El p...

És el tema més recurrent de l'estiu (junt al ditxós Corredor Mediterrani). I no és estrany ja que es tracta d'una qüestió cabdal. Quan es parla del tema, Camps, Fabra (Alberto) i companyia miren cap a una altra banda. Quina barra! Com si no hi tingueren res a veure. Vist el que hi ha sembla clar que hi ha dos tipus de responsabilitats. D'una banda les penals. La justícia haurà de prendre cartes en l'assumpte (des d'EU també estem preparant accions al respecte) ja que sembla que la gestió pot haver traspassat els límits de la legalitat. Però, d'una altra banda, també estan les polítiques. I ací, el màxim responsable és la Generalitat dirigida pel PP: terres mítiques, urbanisme desbocat, projectes insostenibles,... Al remat per privatitzar-la i perdre un instrument crucial per al futur econòmic de la societat valenciana. Ho consentirem sense fer-hi res? NOTA DE PREMSA El portaveu adjunt del grup parlamentari d'EUPV a Les Corts, Lluís Torró considera “indi...

Ha estat la crònica d'una mort anunciada. El PP ha aconseguit salvar els mobles (momentàniament) amb Bancaixa, posant-la en mans de Cajamadrid que segueix dins l'òrbita política del PP (ja sabeu qui és el màxim gestor). Tant els fa la pèrdua d'un instrument financer públic. Ara ja no els fa paper per finançar les seues quimeres insostenibles (Terra Mítica, projectes urbanístics, etc.). Ja fa molt de temps que entre la legislació que les va semiprivatitzar i la direcció política imposada des de les institucions dominades pel bipartit, les caixes havien deixat de ser el que hauríen de ser: un instrument al servei del desenvolupament local, primant els interessos col·lectius per damunt dels individuals i el recolzament als projectes de treball i de vida de les persones per damunt de l'obtenció de guanys immediats. NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha afirmat que la intervenció del Banc d’Espanya “no pot venir seguida d’un procés de venda al mil...

Les caixes d'estalvi són entitats públiques. Una reforma de la seua legislació permetria orientar-les amb relativa facilitat cap a un model de banca pública, ètica i vinculada al desenvolupament territorial. En compte d'això hi volen aplicar el neoliberalisme més radical i privatitzar-les. La gran banca privada ataca de nou, emparada pels bancs centrals (el d'Espanya, en aquest cas) que, tot i ser institucions públiques, escapen incomprensiblement (o no tant) als controls democràtics. La pretesa "professionalització" barrant el pas als polítics als organismes de gestió (que tan bé sona en aquest temps de desprestigi de la política), és en realitat el primer pas per a la seua privatització. Se suposa, sense que ningú ho puga demostrar, que la gestió dels polítics (sempre assessorada per tècnics) serà millor que la dels "professionals". El cert és que els sistemes bancaris més desregulats (USA, verbigràcia) i menys fiscalitzats des dels organismes públics ...