Lluís Torró

La comissió va ser al·lucinant. Cada vegada estic més convençut que algun encanteri arcà afecta els que travessen els accessos de Les Corts. Costa de creure que el que estem vivint siga real. El Secretari Autonòmic d'Indústria, Juan Monzonís, va aprofitar una compareixença sobre el fracking per a dues coses. La primera fer-nos una conferència insuportablement llarga, parcial i tendenciosa sobre què és el fracking , les bondats de la energia provinent dels hidrocarburs i del "gas pissarra" (o gas d'esquist) i la distinció entre investigació i extracció. Cal reconéixer que li ho van preparar bé. L'objectiu estava clar: justificar que van a donar els permisos per a les prospeccions. Ni una resposta sobre la dil·ligència en tramitar els primers documents, sobre les subsanacions demanades per la conselleria o sobre la incongruència del PP votant contra el fracking allà i a favor ací. Les modificacions legals que ha introduït el PP a la llei d'hidrocarburs i la d...

El gas està de moda. Ja sabeu, pel Projecte Castor (algú sap com s'accentua? què fa referència a l'animaló o al personatge mitològic?). Però la realitat del gas va més enllà dels terratrèmols (previstos per tots menys pels qui van autoritzar el projecte). La crisi ha provocat una baixada important del consum de gas i això, lògicament, ha frenat l'expansió d'aquesta font d'energia que algú pensava que tothom tindríem a casa en un tres i no res. El problema és que importem més gas del que podem consumir i davant això o n'incrementem el consum (d'això va la denúncia de hui), o el cremem (sí, com ho sentiu, ja en parlaré...), l'emmagatzemem (Castor..., també n'haurem de parlar). Les plantes regasificadores, com la que volen implantar a Castelló de la Ribera, transformen el líquid (que és com es transporta el gas a llarga distància) en gas per a que puga ser utilitzat als punts de destí (cases, indústries, etc.). Clar, es tracta d'una activitat molt p...

A la nota podeu llegir els meus arguments, a l'entradeta tractaré d'explicar-vos el que argumenta el PP. Bé, no, perquè acabaríem prompte: segons ells no ho fan bé, ho fan perfecte. Fan just el que cal fer, de vegades és dolorós, diuen, però és pel nostre bé. Ja us dic que resulta difícil justificar els impagaments del Consell. Uns impagaments que han provocat ja 18 expedients de regulació d'ocupació (ERO) d'uns instituts que representen la segona fila de l'escarransida R+D+I valenciana. La segona després de la Universitat pel que fa a la recerca en general; però si el que parlem és de transferència de tecnologia (en plata: tecnologia aplicada als processos de producció o a la innovació de productes o materials) són la primera línia. Què no paguen? Doncs ja ho faran. Ells són els nº 1 (el PP, vull dir) en la defensa i promoció de la política industrial. No, no deixen en absolut que la realitat els espatlle la seua ficció: eixe país meravellós en el que ens han fet c...

Aquesta setmana ha estat una setmana de mobilitzacions. Científics i investigadors han eixit al carrer per protestar contra les injustificades retalllades en I+D+i. No hi ha espai on es faça recerca científica amb diners públics que no s'haja vist afectat. Al País Valencià en tenim un especialment sensible. Als anys 80 un PSOE esquizofrènic va posar dempeus una política industrial adreçada a la petita i mitjana empresa. Dic esquizofrènic perquè mentre es posava en marxa l'IMPIVA, des de Madrid i per ordre directa de Brussel·les (d'aquelles pols aquests fags) tancaven Alts Forns de la Mediterrània a Sagunt i Solchaga afirmava categòricament que la millor política industrial és la que no existeix. Amb l'IMPIVA van nàixer els instituts tecnològics, una eina públic-privada per facilitar la recerca aplicada i la seua transferència a la constel·lació de petites empreses valencianes. Des de l'arribada del PP a La Generalitat han deixat de ser el centre de la política indus...

Consellers i directors generals alcoians que no han fet pràcticament res pel seu poble. Bé, s'ha de reconèixer que Trini Miró va ficar (una mica forçadament, cal dir) Alcoi a la Llum de les Imatges. Però pel que fa a diners per a l'Ajuntament, ha seguit la consigna de Camps: als zaplanistes/ripollistes ni un clau! La prova més evident és l'endarreriment en els pagaments del Teatre Calderón, un projecte del que la exconsellera en va ser la seua principal impulsora quan era regidora de cultura de l'Ajuntament. Pitjor (infinitament pitjor, quasi diria jo) ha estat l'herència de Peralta. Com a conseller d'Indústria, com si no hagués estat. I com a conseller de Justícia ens ha deixat un morrió infumable: obligar l'Ajuntament a executar unes obres per càrrec de la Conselleria (en dues fases 3'5 milions d'euros)... sense signar cap conveni!!!! I ara busca qui t'ha pegat. La promesa verbal de bescanviar les instal·lacions judicials actuals per les noves ...

I torne sobre el que vaig dir a una entrada recent: la insostenible situació dels Instituts Tecnològics valencians provocada pes impagaments de la Generalitat s'ha d'acabar. Ja! I crec que no cal afegir res més. NOTA DE PREMSA Lluís Torró (EUPV): “A dia de hui, la Generalitat és l’encarregada de gestionar aquesta subvenció” El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha presentat una Proposició No de Llei (PNLL) que insta al Consell a “ordenar, de manera urgent, la transferència a l’IVACE dels fons necessaris perquè es facen els pagaments pendents als Instituts Tecnològics, i puguen tancar-se les justificacions encara pendents de 2011 i 2012 i així poder donar continuïtat als projectes, molts dels quals són plurianuals”. Torró ha recordat que, una vegada ja justificats per l’IMPIVA i desbloquejats els fons de la Unió Europea al desembre passat, la Direcció General de Projectes i Fons Europeus de la Generalitat és l’encarregada de gestionar aquesta subvenció, per a la ...

El Consell ha presentat públicament una nova Estratègia Industrial Valenciana. Fum. Focs d'artifici sent benevolents. L'anterior, presentada una setmana abans dels pressupostos de 2012 (a novembre de 2011, doncs), no tenia un euro de pressupost. Es va limitar a modificar la "literatura pressupostària", afegint-hi esments a les línies pressupostàries que any rere any i cada vegada amb menys dotació apareixien als pressupostos. En aquesta ja anuncien que no posaran diners, almenys de moment. Gran estratègia! Tot ho fien al que arribe d'Europa i sembla que ho fan per això. El que no és gens raonable es vendre aquestes inicitaives mentre, alhora, estan ofegant els institutos tecnològics (agrupats a la xarxa REDIT) amb els seus impagaments. Els instituts van acomiadant personal qualificat mentre el Consell rep diners d'Europa per a aquestes qüestions i no salda els deutes que ha adquirit pels mateixos conceptes. Es troben atrapats en una dinàmica infernal en la que...

El dimecres, mentre es seguien debatent-se els pressupostos al plenari, vaig escapolir-me una horeta per rebre al nostre despatx a Les Corts a representants dels comitès d'empresa dels Instituts Tecnològics Valencians. Per als qui no conegau massa bé de què estic parlant, són institucions públic-privades vinculades a la Xarxa de l'IMPIVA (Institut de la mitjana i petita empresa valenciana). Institució pública que, per cert, ha deixat d'existir amb la reestructuració del sector públic valencià i ara s'anomena Institut Valencià de Competitivitat Empresarial; una nova denominació que no és gens innocent. Els instituts tecnològics es dediquen a fer recerca tecnològica aplicada al servei de les xicotetes i mitjanes empreses i viuen, bàsicament, dels fons públics de La Generalitat, el Govern d'Espanya i d'Europa, especialment de la primera... que, a més de retallar, ja no paga. Ras i curt, es troben amb l'aigua al coll amb EROs, un deute galopant i impagaments (a ...

Ens hem reunit (a petició seua) amb els representants dels Instituts Tecnològics Valencians (RedIT, se'n diu la xarxa). Disposem d'un entramat d'instituts (privats però participats per l'IMPIVA) que han representat un model a imitar per altres zones. Amb un teixit industrial caracteritzat per un predomini absolut d'empreses de dimensions molt reduïdes articulades en allò que els experts anomenen "clusters" o districtes industrials, aquest tipus d'institucions representen un paper extraordinari. Sense elles la recerca i la innovació arribaria en una mesura molt escassa a les empreses. Li costen molt pocs diners a l'administració. Una administració que no es preocupa gens de l'I+D+i (Espanya està a la cua de l'OCDE i el País Valencià està a la cua d'Espanya). Ara els instituts veuen la seua continuïtat en perill pels impagaments del Consell (més de 80 milions d'euros) i es troben en perill molts dels prop de 1.500 llocs de treball. Ge...

Hi ha pocs dubtes que sols eixirem del pou on estem si canviem el nostre sistema productiu. La crisi és brutal i posa en qüestió els fonaments del sistema econòmic. Però, a més, ací al País Valencià, la crisi és especialment greu a causa de les profundes modificacions que ha sofert la nostra estructura econòmica durant els darrers 15 anys. Les dificultats dels anomenats sectors tradicionals industrials es van resoldre mitjançant una fugida endavant: l'aposta per la construcció. Tota la xarxa de recolzament a la petita i mitjana empresa (base del teixit productiu valencià) ha estat progressivament marginada per l'administració pública. I ara, quan arriben els retalls, se'ls ha aplicat la tissora amb especial manca de visió de futur. Ens aboquen a la misèria de manera cada vegada més evident. Tot per omplir més encara les butxaques d'unes poques dotzenes de privilegiats. És tràgic. NOTA DE PREMSA EU adverteix que els impagaments “s’estenen per tot arreu i estan posant...

Si us fixeu bé, ni PP ni PSOE entren en el fons de les alternatives a la crisi econòmica. La valenciana, en particular, és especialment greu. Van posar tots els ous a la cistella de la construcció (turisme residencial, en deien) i van abandonar els sectors tradicionals, la indústria i l'agricultura. Ara, enmig de la voràgine de destrucció de llocs de treball sense fre, ningú no parla de com hem d'encarar el futur. Sembla que la seua aposta és esperar que escampe la tronada i tornar al que estaven fent abans. Com si no hagués passat res. Irresponsables. És cert que la indústria haurà de canviar moltes coses, que la reconversió haurà de ser profunda. Però la tradició i les estructures (en forma d'experiència empresarial i, sobretot, de mà d'obra qualificada) segueixen vives. La millor política industrial no és, com va dir Felipe González (crec recordar), la que no existeix. A l'inrevés. Resolent, els problemes del finançament que estrangulen la inversió creant una ban...

Ahir vaig fer una xerrada al Col·legi d'Enginyers Industrials de València (la nota de premsa és també d'ahir) sobre propostes de política industrial. En teniu un resum a la nota. A l'acte no hi va anar massa gent, i això que el vaig compartir amb Morera, del Bloc. Hui i demà hi aniran Cristina Moreno, pel PSOE, i Marí Olano, pel PP. Ells van a soles. Segur que omplen una bona part de l'auditori amb acòlits, coartant el debat posterior (m'ho han explicat organitzadors d'events semblants). No ens van dir res, però sospite que la idea inicial del Col·legi potser fóra la d'organitzar un col·loqui i que els partits majoritaris (el PP, segur) s'hi van negar. Aquestes trobades sempre són instructives. Per als qui van a escoltar-nos perquè descobreixen, de vegades amb sorpresa indissimulada, que el treball dels parlamentaris no s'esgota amb el llançament de pedres, el lluïment de camisetes o el proferiment d'insults i/o acusacions. El que mostren els mit...

Encara que semble mentida (per als qui no coneixen el sector) el marbre també es pot deslocalitzar. Durant l'època de les vaques grosses, les empreses del Vinalopó extreien el marbre del Pinós i altres punts de la zona, i les manufacturaven a les fàbriques i tallers de la pròpia comarca. Però amb la crisi s'ha fet cada vegada més rendible vendre la pedra en brut i manufacturar-la a Turquia o la Xina. El marbre de la zona té unes característiques específiques de color i qualitat que el fa especialment preuat. Tanmateix ens trobem amb que la riquesa que genera ho fa a altres països, condemnant a l'atur i les dificultats econòmiques als treballadors i a molts xicotets empresaris. Per això vam proposar a les Corts que es creara una marca (Denominació d'Origen li deiem per a entendre'ns). Ens van dir que sí (després de negociar alguns detallets), però encara no han fet res. És com l'Estratègia de Política Industrial del Consell: bones paraules i poques realitats NO...

Ja ho han fet en un parell d'ocasions amb els PAVACO. Signen acords amb els sindicats (uns acords que són relativament raonables en el contingut) per a després incomplir-los de forma sistemàtica. La darrera, però, és especialment grossa. Quasi a l'endemà de fer-se les fotos amb empresaris i sindicats després de la signatura de l'Estratègia de Política Industrial 2010-2015 presenten uns pressupostos que ja l'incompleixen d'entrada. Els canvis als pressupostos són cosmètics fent-hi referència a la descripció de la problemàtica sobre la que es vol actuar i als objectius a aconseguir. Punt. No canvien ni una coma de les principals línies d'actuació (el que es vol fer en la pràctica) i les partides són les mateixes (la major part amb menys diners) però amb el cognom de l'EPI. Una flagrant i descarada presa de pèl! Per això, a les esmenes suggerim canvis d'orientació. Especialment atorgar més diners (i més capacitat d'actuació) al principal instrument del ...

Ja ha començat el debat sobre els pressupostos de la Generalitat. A les compareixences d'ahir ja vam poder veure de quin pal anava la cosa. Pel matí Rambla ens volia fer creure que els burros volen presentant els pressupostos de la Conselleria d'Indústria: va ser incapaç d'assenyalar una sola partida nova vinculada a l'Estratègia de Política Industrial. Les que hi ha són línies que ja existien a les que s'ha afegit el cognom. Resumint, una estafa majúscula. Per la vesprada (i d'açò va la nota de premsa que teniu baix), Cotino ("el breu", pel temps que dedica a les seues intervencions) encara va anar més lluny. Sobre un pressupost que a penes supera els 260 milions d'euros i que perd quasi 80 milions respecte a l'any passat, va tractar de convéncer-nos que en realitat hi ha un pressupost d'inversions que puja a 1.100 milions d'euros. No entraré en detalls, però la falta de respecte per la ciutadania que demostren aquestes actituds és ind...

Ahir acabava de repassar els pressupostos de la Conselleria d'Indústria i aquest matí he desdejunat escoltant que hui se signava un acord entre patronal, sindicats i la Generalitat sobre l'Estratègia de Política Industrial 2010-2015. Als pressupostos se'n parla... i prou. Cada vegada hi ha menys recursos per fer política industrial. Aquesta estratègia és, a la vista dels comptes de la Generalitat, una altra broma de mal gust. Pura propaganda NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, denuncia la caiguda dels comptes autonòmics en Indústria en general, “i especialment en les transferències a l’IMPIVA, les quals segueixen la dinàmica de l’any passat. Per contra, augmenten de manera forta les ajudes europees, és a dir, el Consell intenta cobrir-se amb aquestos fons. Al 2010 els fons europeus cobrien un poc més de dos cinquenes parts de la despesa –un 43’06 %-, mentre que el 2011 abasteixen quasi els dos terços, un 62’29 %. De nou disminueix considerablement ...

La Generalitat li s'omple la boca de defensar els sectors productius però es dediquen just a fer el contrari. Vegeu l'exemple del marbre. El més fort és que tanquen les empreses que manufacturen la pedra mentre que l'exporten en brut per a que la processen a Xina o a Turquia NOTA DE PREMSA El grup d’esquerres ha presentat una bateria de preguntes en Les Corts Valencianes, en les què reclama explicacions a la Conselleria d’Indústria sobre el retard en l’aplicació del pla especial per ajudar a aquest sector promès fa exactament un any. “La comarca del Vinalopó segueix sense saber res d’aquest suposada ajuda que va sorgir com a promesa del Consell i de l’Institut Valencià de Finances per a reflotar la indústria del marbre de la zona. Les empreses del sector encara estan esperant els 112 milions d’euros promesos per adquirir crèdits”, ha assenyalat el diputat d’EUPV, Lluís Torró. Torró critica la “poca paraula” del Consell amb la indústria d’aquesta comarca, “un dels pun...